This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Just hang around here, just like, like you do.
Júlia, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, Júlia. Benvinguda al programa, també a Ràdio d'Esvern.
Gràcies també per atendre'ns.
Escolta, hem de parlar, primer de tot, enhorabona per aquest premi,
Premis Inclusius, la tercera edició, de fet, dels Premis Inclusius de l'Esport Català.
El vau rebre, en aquest cas, en el teu cas, com a entrenadora, com dèiem, del Club Jerónimo Uragas,
per aquest projecte que té un nom molt llarg, però ens explicaràs una mica, realment,
què és el que hi tireu endavant o què és el que hi treballeu,
que és el llarg camí cap a la inclusió de gimnastes amb discapacitat intel·lectual
en la competició de la Federació Catalana de Gimnàstica.
Què és el que en aquest projecte que ha quedat guardonat voleu treballar o treballeu?
Doncs el Club es diu Club Esporti Gerónimo de Muragas,
perquè és un club que fem gimnàstica rítmica amb persones amb discapacitat intel·lectual
i va sorgir com una activitat exescolar de l'Escola Gerónimo de Muragas de Pedrarres.
Llavors, a partir d'aquí, va néixer el Club fa 10 anys.
Llavors, a l'altre dia 1 de desembre, ens van massa molt contentes
perquè, com comentaves, vam guanyar un Premi Inclusiu dins de la Fundació ONAT
que recolza tots els projectes d'esport i inclusió.
I una mica la nostra lluita és intentar que les persones amb discapacitat intel·lectual
puguin participar a l'esport amb les mateixes condicions que algú que no tingui.
I per això, des del 2018, estem intentant participar en la Federació Catalana Ordinària
i hem creat un nou nivell perquè puguin també competir
com la resta de gimnastes que no tinguin discapacitat.
De fet, no fa massa.
Ens fèiem ressò també d'una notícia maca.
Podríem dir que és que una jove noia de 17 anys, de Lleida, Àngela Mora,
va debutar en el Campionat d'Espanya, també en aquesta gimnasta.
Sí, és molt important el que va passar.
Pateix aquest síndrome de Down.
Sí, o sigui, el Club de Lleida fa molts anys que també treballa cap a aquest camí.
En tot Catalunya són tres clubs que, de moment, estem tirant aquest camí.
on és el Club de Lleida, que fa gimnàstica artística i no rítmica.
I des de fa molts anys també ha intentat competir a nivell ordinari.
I és el primer cop que passava.
I és les notícies que va sortir l'altre dia a la tele.
I després hi ha el Club de Rítmica Sitges Garràs i nosaltres.
Som una mica els tres clubs que estem una mica tirant endavant
i lluitant amb aquest projecte.
Què suposa per a vosaltres rebre aquest premi, Eduardú?
Doncs és una mica recollir els fruits treballats des de fa més de deu anys
que ara comencem a sentir i a veure que tot el treball que hem fet
al llarg dels anys i una lluita cap aquí
és una mica com ser l'altaveu que aquestes coses passen i poden passar
i són dignes i capaços de fer molt més.
perquè l'esport, sí que es parla molt d'aquest esport inclusiu
o de poder abarcar, o que les persones que tenen algun tipus de discapacitat
també puguin formar part dels esports en general, no?
D'aquell que s'hi senti a gust o aquell que se li doni bé a la persona en concret
però realment, diguéssim, en el dia a dia o diguéssim, en el dia a dia
l'esport en general és inclusiu per a aquestes persones que potser tenen algun tipus de discapacitat?
No, la veritat no, perquè el problema és que hi ha molt poca oferta
Hi ha molt poca oferta, llavors
els clubs
en general d'esports
costa que obrin una nova secció
dins d'un club ordinari
per a persones amb discapacitat
o trobar la manera que hi puguin participar
per por, per desconeixença
no saber si funcionarà o no, no?
Llavors, hi ha moltíssima poca oferta
de fet nosaltres que entrenem a Barcelona
hi som 17 noies
només 5 són de Barcelona
la resta venen del voltant de Barcelona
de Molins, de Sant Vicenç
fins i tot d'Igualada
de Sant Cugat
o sigui, perquè no hi ha més oferta
llavors, també el que intentem
fer una mica alta veu perquè els altres clubs s'animin
a obrir una secció
també en els seus clubs, diguéssim
Perquè vosaltres ho teníeu clar
o va ser una voluntat
diguéssim, d'on va sorgir aquesta
aquesta voluntat d'incloure
aquest esport per a tothom
Doncs va sortir fa, això que et comentava
fa uns 10 anys així
que som 4 entrenadores
la Sara Suárez
que és la presidenta del club
i jo en aquest cas
són les que aquest any
estem més, diguéssim, al Pau de Canau
perquè són voluntàries
i també hi ha la Irene i la Sandra
que també hi participen
i la Sara fa 10-12 anys
va sortir el projecte per un treball
de recerca de batxillerat
perquè va fer les pràctiques
a l'escola Moragas
i a partir d'aquí va sorgir la idea
i va anar com a voluntària
a intentar crear aquest estat escolar
i de mica en mica va sorgir
a través d'una mica dansa
música
que són dues coses
que a aquest col·lectiu
els agrada molt
i són molt potents
i a partir d'aquí va anar creixent
això que no sabíem pas
que arribaria aquí
I tampoc arribareu a recollir un premi
no?
m'imagino
Clar, clar, clar
o sigui
estem molt contentes
que justament aquest any
hem tingut aquest premi
de la setmana passada
i també a l'octubre
vam fer el pregó de les Corts
perquè nosaltres estem
en nostres districcions de les Corts
i també com veure una mica
que tenim veu
i tenim coses
podem dir moltes coses
Home, i així ho feu també
crec que
recordo veure't vist, Júlia
a TV3 en algun moment
crec que fa un parell d'anys
cap al 2019
quan us van dedicar també
un petit espai
crec que va ser a la contra
per parlar precisament d'això
d'aquest esport inclusiu
a través d'aquesta gimnàstica rítmica
és a dir que la veu
sí que la correu
a través de mitjans
us en feu ressò
Sí, justament el 2019
va ser quan vam aconseguir
que la Federació Catalana
obrís aquest nou nivell
que comentava abans
que li hem anomenat nivell 11
que seria com una nova categoria
a rítmica
i a nivell 1, nivell 2, nivell 3
fins al 10
i vam crear com l'11
a la temporada de 2018-2019
perquè poguéssim també competir
llavors
va ser llavors quan TV3
hem de fer el petit reportatge
perquè s'inicieva això
el que passa és que
amb la pandèmia i tot plegat
ha quedat una mica en parèntesi
però a veure
jo crec que
podrem tornar una mica
a activar la situació
Hi ha frases com
l'esport ens fa iguals
o quan sortim a fer
un determinat esport
aquesta discapacitat
queda en un altre lloc
no?
realment
quan vosaltres esteu
doncs bé
entrenant
aquestes noies
aquests nois
o quan esteu
directament amb ells
doncs creant aquest esport
aquests vincles
és així?
jo crec que és important
que no ens oblidem
que tenen una discapacitat
perquè la discapacitat
hi és
i sé que és veritat
que tenen moltes capacitats
però també hem de ser conscients
que com tothom
hi ha un cert límit
llavors
nosaltres
com ens relacionem
amb elles
el que ha passat
és que ja no veig
l'Alba
per exemple
que té síndrome de Down
sinó que és l'Alba
i sé
què pot ser
i què no
diguéssim
és com una mica
que quan es crea el vincle
no veus l'etiqueta
l'etiqueta
es va eliminant
perquè en el fons
tens un contacte
amb aquella persona
però sí que crec
que és important
que no se'ns oblidi
que en el fons
és cert
que tenen una discapacitat
que això fa que
siguin molt més vulnerables
a nivell
de salut
en aquest sentit
amb la pandèmia
hem patit molt
perquè
la majoria
tenen síndrome de Down
i també el que comporta
és que en el fons
són molt més dèbils
i llavors
també són coses
que hem de tenir
sempre en compte
però això no vol dir
que no puguin fer
tot el que fan
i són capaces de molt
Capaces de tot
igual que la resta
que tothom?
Ui, és una pregunta
complicada
jo crec que
que malauradament
no
i sent realista
crec que poden fer
moltíssimes coses
però hem de ser conscients
que hi ha una discapacitat
i en el fons
és un límit
crec que
hem de donar
les eines
i la societat
i com a
ciutat
que és Barcelona
que ens dona
moltes eines
a nivell de tenir
unes subvencions
i recursos
no?
en el fons
podem fer moltes coses
però
però
tenen una discapacitat
i això no s'ha d'amagar
perquè si s'amaga
en el fons
és en el contra
no estem ajudant
no em deu piar
que hi és
jo crec que s'ha de treball
a favor d'això
perdona
que l'he interrompit
no, no, digues
et anem a preguntar
el feedback que rebeu d'elles
dels alumnes
o les alumnes
no sé si teniu també
més percentatge
de noies
o de nenes
que de nens
però el feedback
que rebeu
és brutalment positiu
estan contentíssimes
són noies
són noies
perquè malauradament
clar
és un col·lectiu
que sempre
ha estat molt femení
i estem obertes
a que vinguin nois
però
no hem tingut
encara l'ocasió
que vingui cap
però
totes som noies
i
i el fet és que
han creat amigues
que és
és una de les coses
boniques del club
i per això jo crec
que tira tan endavant
més que la rítmica
sinó perquè
s'han fet amigues
i jo crec que això
és el poder de tot
que es troben
en un moment de la setmana
entre igual
i en el fons
tot ens agrada
ser entre iguals
llavors és un moment
que se senten bé
i han pogut crear
molts vincles
i la resposta
en general
sempre és molt positiva
tant d'elles
com de les famílies
quantes sou
més o menys
quantes teniu
a classe
aquest any
són 17
17 gimnastes
déu n'hi do
17 gimnastes
apunten
apunten maneres
per acabar
qui sap
si com
amb aquesta jove noia
que dèiem
de 17 anys
que ha arribat
al campionat d'Espanya
no ho sabem
tant de bo
m'imagines
no ho sé
no ho sé
nosaltres
seguirem treballant
i ens agrada
poder
anar
trencant barreres
i poder competir
però
sí que és veritat
que el nostre club
no és l'objectiu
principal
competir
a part de rítmica
treballem altres valors
com l'autonomia
també
el fet que sigui
un espai
com deia
d'amistats
i evidentment
entrenem rítmica
com a pràctiques
de fer moltes altres coses
però no ho sé
bé de saber
potser sí
d'aquí uns anys
surt alguna de les nostres
llavors en tornarem a parlar
Júlia
de ben segur
a més
no fa massa
fa set
mira
justament set dies
perquè va ser el passat dia 3 de desembre
va ser el dia internacional
de les persones amb discapacitat
per un món
i un esport més inclusiu
així també ho dèieu
a través del vostre Instagram
que si hi ha algú que es vol investigar
CEM
Oragas
bueno
CEM Oragas
no?
Club Esportiu
Oragas
entenc
sí
sí sí exacte
sí una mica
intentar
entre xarxes
i el que anem fent
fer-nos veure
fer-nos veure
i que
anar treballant
es poden aconseguir
bastantes coses
i en el fons
la veu la tenen elles
perquè és el més potent
sí però gràcies a vosaltres també
no?
és com un lligam
no?
sí sí sí
és una ajuda mútua
no?
potser entre vosaltres
i d'aquestes noies
sí i tant
i tant i tant
o sigui
el club el fem entre tots
i les famílies també
que també és un gran
un gran pilar important
que estiguin motivades
i que estiguin contentes
amb el projecte
deies abans que elles
segurament tenien aquest espai
d'aquesta trobada setmanal
amb la resta de persones
que també són iguals
no?
amb elles
o que sí que s'hi poden sentir
més a gust
però vosaltres també ja fa
doncs això
uns 10 anys
no?
deies que
aquest club esportiu
segueix tirant endavant
per tant
també formeu part
de la seva família
no?
o al revés
elles de les vostres
totalment
és una família
total
total
que s'ha anat ampliant
i també
hi ha algunes gimnastes
pel que sigui
per logístic
en el fons
no poden venir
ja
però
sempre s'ha anat ampliant
diguéssim
17 noies a classe
Déu n'hi do
Júlia
moltes gràcies
per atènt'ns avui
a vosaltres
i de nou
enhorabona
per aquest premi
com deia
aquest de la tercera edició
dels premis inclusius
organitzats
per la Generalitat
per aquest departament
d'esports
enhorabona
pel projecte
endavant
i que tingueu
molts més èxits
amb aquestes joves noies
que vagi molt bé
Júlia
moltes gràcies
per trucar
a vosaltres
adeu
vinga
a vosaltres
dijerucida
mna
mna
mna
mna
mna
mna
mna
mna
em
hi
a
mна
mna
mna
mna