Dimecres, 23 de gener, són les 11 i 14 minuts.
Esteu sintonitzant ràdio d'Esvern.
Això és el Just a la Fusta.
Comencem ara a la segona hora del programa
i ho fem de la mà del portaveu del grup municipal d'Esquerra,
de Sant Just, en Sergi Seguí.
Hola, bon dia, Sergi.
Bon dia, Núria.
Em sents bé?
Sí, perfectament.
Val, que no mirava que et posaves bé els cascos
i dic, potser no em sent.
És un problema de coll, diguem-ne,
que fa un parell de dies que estic una mica enganxat
i necessitava allò, fer-me un crec-crec.
Ens estem despertant aquests dies amb les portades dels diaris
sobre el tema pel que fa a la mobilitat de Barcelona,
el tema dels taxis...
Comencem parlant de Sant Just, si et sembla,
per el tema de mobilitat.
Sí.
Perquè la setmana passada vam veure que el regidor Porta
amb l'alcalde van anar cap a Saragossa
a mirar el tema de com funcionava el tramvia.
Sí.
Aquí, sí.
Digues, digues, perdona.
No, digue.
A Sant Just, finalment, si tot continua com està ja previst,
passarà el tramvia per la carretera Raiel.
Esperem que es compleixin els acords i així sigui, sí.
A Sant Just li fa falta més inversió en mobilitat
o amb el carril bici, per exemple,
ja es pot dir que tenim bona connexió.
No, no, no, l'hem millorada, però encara falta.
És a dir, el primer any de mandat municipal
vàrem aconseguir aquest acord entre Esplugues i nosaltres
i la Generalitat per executar aquest ramal de tramvia
entre, diguem-ne, la plaça Santa Madalena d'Esplugues
i la Rambla de Sant Just.
És un ramal que el que fa és escurçar el recorregut de la T3,
que és la que ens arriba fins aquí, en 10 minuts,
que Déu-n'hi-do no és poc, eh?
i per això creiem que era important, que era prioritari,
que era estratègic que aconsegui aquest acord.
La Generalitat ho va incloure en els seus pressupostos
i el que cal fer és que es vagi executant.
I el que estem fent ara és veure
de quina manera es pot executar millor
i de quina manera pot conviure el tramvia
amb els vehicles
perquè el que cal és que sigui un mitjà de transport
que, diguem-ne, no acabi...
És a dir, que per incloure aquest mitjà de transport
que ens és tan útil i que ens és tan necessari
no ha caig perjudicant altres mitjans de transport.
Saragossa i Sevilla són dues ciutats
que han treballat molt bé el tema del tramvia
sense segregar la via,
és a dir, convivint amb vehicles, amb autobús
i amb cotxes i motocicletes
i volíem anar a veure com ho havíem fet
i per això el regidor de l'alcalde
van anar amb companys també
de l'Ajuntament d'Esplugues
per veure com es podia fer.
Van tornar amb bones sensacions,
amb sensacions positives, la veritat.
Amb el carril bici s'ha guanyat molt
però no és suficient, diguem-ne,
s'han de poder fer més coses.
Perquè un tema, bueno,
que potser està passant una mica a parar,
que no s'ha comentat molt,
és el tema de l'Ebici Box
que és una aposta que fa l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Suposo que ara estarà en una fase inicial,
però, per exemple, aquí a Sant Just tenim només 12 bicicletes.
Quin futur té això?
Comencem a...
Com hem fet sempre, eh?
Intentem que aquestes mesures que han vingut per quedar-se
doncs ho vagin fent a poc a poc, no?
Per exemple, tenim la flota de bicicletes elèctriques
que l'Àrea Metropolitana va posar a disposició de l'Ajuntament
pels treballadors i treballadores de l'Ajuntament.
Són 5 o 6 vehicles, són 5 o 6 bicicletes.
Primer, dèiem a veure com funciona.
La veritat és que està funcionant fantàsticament bé.
Fantàsticament bé.
Els treballadors i treballadores de l'Ajuntament
estan utilitzant aquestes bicicletes
per fer desplaçaments a dins del municipi.
Per exemple, n'hi ha dues d'aquestes bicicletes
que es poden, si es sol·licita prèviament,
es poden utilitzar fora d'horari laboral
per anar fins a casa, tornar, etcètera, etcètera.
Doncs les dues estan ocupades totes les setmanes.
Arran d'això, hi ha hagut treballadors i treballadores de l'Ajuntament
que han adquirit una bicicleta elèctrica.
Vull dir, són mesures que a poc a poc van fent
que la gent tingui un canvi d'hàbits, no?
Són mesures estructurals que comencen a poc a poc.
Amb la Bicibox volem que passi el mateix,
és a dir, no volem començar amb una flota de 60 bicicletes,
el que volem és, comencem amb 12,
ho promovem bé, veiem com funciona,
que la gent utilitzi, que la gent digui que funciona bé,
que vegi que funciona bé,
i a partir d'aquí anem creixent, no?
I en això estem.
És una aposta decidida de l'Ajuntament
per la mobilitat sostenible
i anirem incorporant totes les mesures
que estiguin al nostre abast.
En aquest cas, a través de l'àrea metropolitana,
doncs a través de l'àrea metropolitana.
Cap problema.
Fa unes hores també hem sabut
que el Bancart Sharing
deixa d'oferir els seus serveis,
no només a Sant Just,
sinó a tota Barcelona.
Sí, perquè sembla que l'empresa plega, no?
Sembla que a Bancart,
que pertany a un altre grup més gran i de més,
doncs tancarà l'empresa a finals del mes de febrer.
Ahir ho llegíem als diaris
i bé, nosaltres ja ens activàvem
doncs per saber què passava amb la desena de places
que tenen a Sant Just
i res, doncs si pleguen,
com que el concurs que van guanyar
o la licitació que van guanyar
era només una ocupació de via pública,
doncs el que farem és que si queda desert
o si tanca l'empresa,
doncs tornar a convocar aquest concurs,
a veure si hi ha alguna altra empresa
que li interessi donar aquest servei a Sant Just.
i mentrestant, dèiem,
com que és una cosa tan sobtada
que no tens preparats els plecs ni res,
doncs dèiem, home,
entre que ens ho notifiquin,
perquè encara ens han de notificar, eh,
ho hem llegit al diari,
però entre que ens ho notifiquin
i puguem adjudicar-ho a una altra empresa,
si és que hi ha alguna altra empresa interessada
que es presenta, que guanya, etcètera, etcètera,
perquè a vegades els concursos queden deserts, no?
És que mirava que passa un gat.
No, sí, sí, ja he vist que no teníem
com el Nino aquí sobre la taula
i dic, ha pres vida.
No, està sobre una cadira, està sobre una cadira, amagat.
Doncs el que farem en aquest impàs
és segurament recuperar aquestes places d'aparcament
a la via pública, no?,
que ara estan ocupades per aquests vehicles compartits,
el que farem és recuperar-les,
diguem-ne, treure-les senyals
i pintar-les com les places que hi havia abans.
Llavors, si algú altre guanya el concurs,
doncs ja tornarem a reprendre-ho
i si ningú guanya el concurs
doncs ja pensarem a veure com podem oferir aquest servei, no?
Potser també a través de l'àrea metropolitana
que ara està fent Som Energia, Som Mobilitat, etcètera, etcètera,
potser hauríem de mirar si encaixa d'alguna manera, no?
Però vaja, ja et dic, ens enteràvem per la premsa
i de seguida que ens vam assabentar,
des de l'equip de govern ens vam posar en marxa
per dir, bueno, què fem i de més, no?
Sabem que hi ha demanda d'espais d'aparcament de vehicles,
per tant, el que sembla més lògic és això, no?
Treure senyals, diguem-ne,
i convertir-los en espais normals d'aparcament,
normals entre cometes, deixeu-m'ho dir així,
i després a veure què passa.
Estàs nomenant places d'aparcament,
places d'aparcament avui està allà el tema del carrer.
Avui és dimecres, sí, correcte, el carrer Mercat, sí, sí.
Com quedarà reestructurat aquella part,
el tema de les places d'aparcament?
Sí, allà, un cop acabades les obres,
perquè la gent que ens està escoltant es faci una idea, eh?
Quan puges per freixes i gires a la dreta al carrer Mercat,
que hi ha aquella vorera tan ample
que dóna a les escaletes que pugen a la terrassa del bar del Milenari,
que és una vorera molt ample,
que hi ha aquella mena de barra que fa que no puguem pujar,
rascades, sinó que hem d'anar per un costat,
aquella vorera és molt ample,
i s'ha vist que retallant la vorera
podem guanyar, per exemple, 5-6 llocs d'aparcament.
Això, per una banda, guanyarem 5-6 llocs d'aparcament.
Paral·lelament a aquestes obres del carrer Mercat,
també comencen les del parc de Freixes,
i recordo que en el parc de Freixes,
en el planejament que hi ha de les obres,
també hi ha una quinzena, una vintena,
de places d'aparcament previstes.
Per tant, un cop que hi ha aquestes dues obres,
ens haurem guanyat això, 20-25 places d'aparcament.
En parlàvem també amb els comerciants de la zona
i amb la gent del mercat,
perquè els explicàvem que hi haurà aquestes obres
que tindran aquesta afectació durant tant de temps,
i ells ens deien,
home, ens aniria molt bé
que no fossin places blanques,
és a dir, que fossin places de zona blava,
que hi hagi rotació,
perquè el que ens interessa precisament
és que hi hagi espais buits per poder venir.
Una cosa que ha anat molt bé,
també aquests dies que hem implantat,
són aquests panels informatius
que hi ha a la Rambla de Sant Jús
i a la rotonda de Miquel Reverté,
amb Avinguda d'Indústria,
que especificen quants llocs buits hi ha
al carrer Mercat,
en zona blava,
al carrer Mercat i al carrer Creu,
i quants llocs buits hi ha a l'aparcament del Milenari.
Perquè una sensació que tenia la ciutadania
és que el Milenari està molt ple.
Ja m'estem veient que cada dia hi ha places buides.
Per tant,
pujar fins allà i poder entrar al pàrquing del Milenari,
aparcar,
anar a fer la compra
i sol·licitar en el comerç
on es faci la compra,
que et donin el tiquet de descompte
de l'aparcament,
doncs és un avantatge, no?
Sí, sí.
Ja no has de donar voltes,
ja directament si veus que al carrer Creu
només hi ha un lloc
i al carrer Mercat no n'hi ha cap,
doncs ja te'n vas directament
a l'aparcament del Milenari,
el deixes allà
i només has de creuar el carrer
per arribar a la zona centre,
a la zona comercial.
Perquè, Esquerra,
quina planificació
pel que fa al creixement demogràfic,
canviem ara una mica de tema,
passant d'urbanisme,
quina planificació
pel que fa al creixement demogràfic
de Sant Just
teniu previst?
Perquè, clar,
en breus,
en breus,
en anys, pocs anys,
segurament Sant Just
creixerà en nombre d'habitants.
clar,
quina planificació
teniu?
Tots els plans
i totes les teories
diuen que el 2025
estarem sobre els 20-21.000 habitants,
més a prop dels 21.000
que dels 20.000.
Sant Just,
des del nostre punt de vista,
ha esgotat el sol.
Entenem-nos,
per fer promocions
on hi pugui venir a viure molta gent,
perquè ens entenguem,
no hi ha més Mas Lluís
a Sant Just,
no hi ha més carreteres reials
a Sant Just,
és a dir,
les promocions que es puguin fer
a partir d'ara
seran petites,
pot ser un edifici
de sis veïns,
per entendre'ns.
Sí,
em referia més que res
també al tema
del nou barri,
si es pot dir així,
que ja hi ha.
Llavors,
un cop sabem
que el sol
està esgotat
i que, per tant,
els planejaments
estan fets,
estan previstos,
falta veure
quan i com s'executen,
però tot indica
que aquests planejaments
que ja hi ha fets,
doncs,
la Mas Lluís
evidentment
ja està més que executadíssim,
l'únic que s'ha d'acabar
a ser un dels edificis,
no?
I aquest nou barri
que comentaves
a la carretera,
la promoció dels miralls,
tothom pot veure
que no s'atura,
diguem-ne,
que l'únic que falta saber
és quan acaben
els habitatges
i la del davant,
la de Ceros Vergara,
per entendre'ns,
que és la que es va aprovar
inicialment a l'Ajuntament
i que aquest ple
del mes de gener
vindrà per aprovar-se
definitivament
perquè té el vist i plau
de la Comissió d'Urbanisme
a la Generalitat
i que han resolt
tot el tema de la vall
i que n'hem parlat
abastament
i que és aquest nou barri
que se'ns crearà,
doncs,
aquest indret
és l'únic
que tindrà
un creixement demogràfic
molt fort.
per no evitar
no sé si
com dir-ho
com et surti
l'error
del Mas Lluí
sí,
que quedi una mica
com penjada
lluny del centre
entre...
A veure,
aquesta és una discussió
que hem tingut
molt
dins l'equip de govern
de la conveniència
o no
de la construcció
d'aquest barri
i que ara
s'han posat línies
d'autobús
i de més
però...
Comparant-lo
amb Mas Lluí
per què?
Perquè Mas Lluí
és l'últim
desenvolupament urbanístic
que s'ha fet
i evidentment
tu comparàs
amb l'últim
que hi ha,
no?
Però,
esclar,
analitzant-ho bé
és lògic
que el creixement
de Sant Just
sigui per la carretera
igual que ho va ser
en el seu moment
fer-ho per cap modulell
que també semblava
que estava molt lluny
però, home,
té la carretera al costat
ara li passa el tramvia
doncs sembla lògic
que es creixi
per la carretera
per què?
Perquè la carretera
té el tramvia
perquè hi ha línies
d'autobús
sí que és cert
una cosa
que és que ens estem anant
als límits geogràfics
físics
de Sant Just
i això vol dir
que quan tu vas al límit
també et trobes
amb el límit
amb l'altre municipi
i per tant
doncs hi haurà gent
d'aquell barri
que per proximitat
doncs farà
certa vida
social
si vols
o comercial
a Sant Joan d'Espí
a la Torre Blanca
per exemple, no?
Home, doncs el que hem de fer
és intentar
que en els baixos
d'aquells edificis
hi pugui haver
hi pugui haver vida comercial
per què?
Doncs per evitar-nos això
però això també ens pot portar
gent de Sant Joan
cap a Sant Just
vull dir que
amb això
els accessos
per carretera
diguem-ne
els accessos rodats
són més senzills
que el Mas Lluï
recordem que es va haver de fer
un vial expressament
per darrere la ITB
per evitar haver de fer
tota una volta
passant per Sant Feliu
perquè era
era molt més...
no el fet de passar
per Sant Feliu
sinó perquè era una volta
molt més llarga
i amb això
doncs ens evitàvem
els veïns d'allà
s'eviten una volta
important
per tant
comparar-ho amb Mas Lluï
és lògic
perquè és l'últim
que s'ha fet
però fa de mal comparar
perquè les característiques
no són les mateixes
llavors
evidentment
un nou planejament
un nou desenvolupament urbanístic
ha de venir acompanyat
d'un estudi de mobilitat
que evidentment
s'està fent
però no es pot fer
fins que no s'aprova
definitivament
el planejament
és a dir
un cop sapiguem
el planejament
el planejament significa
quants metres quadrats
de cada cosa
van a cada forat
per entendre'ns
un cop tinguem això
podrem començar a fer
l'estudi de mobilitat
d'aquell planejament
podrem començar a fer
l'estudi d'equipaments
d'aquell planejament
un cop fet
tot això
podrem dir
amb més seguretat
si allà
necessitem un centre cívic
o una biblioteca
o un
no ho sé
o un mercat municipal
o una escola
de música municipal
no ho sé
una escola a bressol
una escola a bressol
o una escola de primària
o el que sigui
no?
no et deia allò de l'escola a bressol
perquè
ja és el tema
que
falten places
per les escoles
de nens
correcte
hi ha una
hi ha una negociació
amb la Generalitat
per
per obrir
una nova escola a bressol
això
en just for salva
doncs en podrà fer
un
un dia un monòleg
si voleu
perquè
perquè ho té estudiadíssim
però
però sí
hi ha negociació amb la Generalitat
parlant
que necessitem
més places
d'escola a bressol
públiques
d'acord
altres
alguns grups
d'aquí
d'aquí
bueno
d'altres grups municipals
també diuen
que clar
que
d'alguna manera
s'està passant la pilota
a la Generalitat
és que és la seva competència
és a dir
i això està parlat
amb el conseller
Bargalló
els dies que ha vingut
a Sant Just
i amb altres reunions
que hem fet amb ells
i ells ho saben
que és la seva competència
la de donar
o no donar
més places públiques
d'escola a bressol
llavors el que fem
és treballar
amb la Generalitat
per analitzar bé
la nostra realitat
i dir
home sí
Sant Just necessita
més places d'escola a bressol
ara ja
però més tenint en compte
aquest creixement
que vindrà
per tant
en previsió d'això
si és veritat
Sant Just necessita
o una ampliació
de l'escola a bressol actual
o l'opció preferida
per Generalitat
i per l'Ajuntament
que és
una nova escola a bressol
i a partir d'aquí
el que fem
és treballar la Generalitat
de com es financia això
és a dir
abans hi havia uns mòduls
en què la Generalitat
per cada creació
de plaça nova
pagava 5.000 euros
i això és el que estem negociant ara
perquè és evident
que la Generalitat
té els problemes
que té
econòmics
i de finançament
però també és evident
que en té
la nostra necessitat
és a dir
el clima d'entès
amb la Generalitat
en aquest sentit
és alt
i el que hem de fer
és explorar
aquest clima d'entesa
i portar-lo fins
les últimes conseqüències
i anar plegats de la mà
i en aquest sentit
amb aquest punt
amb aquest tema
hi estem anant
i què és el que hi ha
a les vostres mans
com a Ajuntament?
Nosaltres el que podem fer
és cedir el terreny
la construcció
però necessitem
l'ajuda de la Generalitat
i a part
com dic
són ells
els que decideixen
quantes places
públiques
hi ha a cada municipi
d'Educació 03
i per tant
això és el que estem
parlant amb ells
També
un altre tema
era el de les línies
que hi ha d'ajut
i suport
a la Vimenda
perquè ja s'enjustia
el problema real
del tema
de l'accés
al lloguer
que bé
els preus
són bastant
alts
desorbitats
quin pla hi ha
amb això?
A veure
hem de seguir
fent
el que estem fent
fins ara
aquesta és una línia
que funciona
que és
les subvencions
que tenim
per poder accedir
a una vivenda
de lloguer
assequible
d'acord?
Perquè nosaltres
distingim
entre vivendes
de lloguer
social
que això
entenem
com a emergències
socials
dones maltractades
etcètera
per entendre'ns
o gent
amb renda zero
o amb zero ingressos
d'acord?
Això és una cosa
que això ja ho estem treballant
i tenim una dotzena
o una quinzena
d'habitatges
per cobrir
aquesta demanda
l'altra és
el lloguer
assequible
per entendre'ns
el que està
per sota
del preu
de mercat
a banda
de les promocions
que ja s'estan fent
amb Esllui
i que ja es van
sortejar
i que ja estan
adjudicades
i que estan
per sota
del preu
del mercat
ajuda
ajuda molt
també
arribar a acords
amb qui
ha d'executar
els nous planejaments
perquè
el 30%
d'aquest habitatge
sigui
de lloguer
i el gestioni
l'Ajuntament
d'acord?
Per què?
Perquè això permet
precisament
posar uns preus
per sota
de mercat
la llei d'habitatge
també marca
una forquilla
de preus
segons les zones
per tant
tampoc podem anar
ni més amunt
ni més avall
hem de jugar
en aquesta forquilla
jo crec que
ha arribat al punt
ja que
diguem-ne que
però munça
que és
l'empresa pública
executora
diguem-ne
de les polítiques
d'habitatge
municipals
ha arribat al punt
de deixar
de construir
per començar
a gestionar
com us deia
el sol
de Sant Just
és finit
crec que ha arribat
al punt
que ja
no en trobarem
més
i que per tant
el que hem de fer
és gestionar
aquest parc
d'habitatges
públics
que tenim
jo crec que hem d'aprofitar
totes les oportunitats
que tinguem
per convertir
habitatges
de compra
en habitatges
de lloguer
precisament
per rebaixar
aquests preus
i després
queda la part difícil
que és
la d'intentar
negociar
i gestionar
aquest tema
amb els
privats
no
van posar
en marxa
també
un programa
en què
si els propietaris
dels habitatges
les persones
que els posen
en lloguer
doncs
el volen
com aquell que diu
posar el dia
en quant a mesures
mediambientals
energètiques
etcètera
etcètera
demanen una subvenció
a l'Ajuntament
nosaltres la subvencionem
però a canvi
aquest habitatge
doncs
no pot pujar
el preu del lloguer
en uns determinats anys
bueno
un seguit de mesures
que ajuden
a aturar
aquesta inflada
de preus brutal
que està fent
no només
que els joves
de Sant Just
o la gent de Sant Just
no pugui fer
el seu projecte
de vida a Sant Just
sinó
en tota l'èrea
metropolitana
per entendre'ns
i això també
és un punt
que hem de seguir
explorant
és a dir
aquest és un problema
metropolità
és un problema
compartit
amb molts municipis
i per tant
les solucions
independentment
que cada municipi
en pugui fer
de seves
pròpies
jo crec que
s'ha d'explorar
alguna solució
conjunta
entre tots aquells
que patim
el mateix problema
també
hi havia el tema
de
bueno
és un tema
que ja porta
alguns mesos
coajant
és el tema
de l'IBI
i la pressió fiscal
Sant Just
ha de
ha de
ha de
desplegar
altres
polítiques
per
poder-se
finançar
que el problema
de l'IBI
és que suposa
un terç
dels ingressos
de qualsevol
ajuntament
i el problema
de l'IBI
és que
és un impost
que
es fa
de mal
gestionar
diguem-ne
perquè
la ciutadania
no acaba
d'entendre
com funciona
llavors
és cert
que l'última
revisió cadastral
a l'Ajuntament
de Sant Just
és de fa 30 anys
30?
sí
30
no
25
25
aproximadament
25
del 96
per tant
sí
i caldria
fer-la
segurament sí
segurament sí
però
potser
caldria buscar
una altra mètode
també
i això
els ajuntaments
malauradament
poc hi poden fer
perquè és un impost
que ja ve marcat
estatalment
no?
el problema
és que
si féssim
la revisió cadastral
el 99,9%
dels habitatges
de Sant Just
patirien
una pujada
increïble
i això sí que
això sí que
a les butxaques
dels Sant Just
i Sant Just
es notaria moltíssim
es notaria moltíssim
per tant
hem de buscar
d'una altra manera
i malauradament
no està en les mans
dels ajuntaments
de manera individual
una altra cosa
és que a través
de la Federació
de Municipis
l'Associació
de Municipis
etc.
es pugui buscar
una altra manera
de finançar
els ajuntaments
perquè com dic
l'IBI suposa
un terç
dels ingressos
dels ajuntaments
i amb aquests
ingressos
els ajuntaments
fan moltes coses
cadascú
les que creu
políticament
que ha de fer
jo aquí ja
no m'hi fico
perquè
clar
evidentment
les polítiques
de despesa
són diferents
depenent de qui mani
de les necessitats
del municipi
i de més
però els ingressos
sí que són els mateixos
i tu
vas a mirar
si mires el pressupost
de l'Ajuntament
de Sant Just
el pressupost
de l'Ajuntament
de Martorell
i el pressupost
de l'Ajuntament
de Brera
doncs veuràs
que un terç
dels ingressos
provenen de l'IBI
serà més o menys
en funció
del global
d'ingressos
que tinguis
però un terç
prové d'aquí
per tant
és un impost
que cal revisar
que cal revisar
de l'Ajuntament
i per tant
des d'aquí
faig una crida
si us plau
que qui tingui mà
amb el Govern
doncs que
si us plau
que s'hi posi
perquè és que
portem molts anys
esperant
en temps
del Govern
del PP
es deia
no
canviarem
l'IBI
i a partir d'ara
el valor cadastral
se sabrà
de manera automàtica
i actualitzada
i els ajuntaments
no haureu de fer res
i bueno
doncs encara ho esperem
aquesta solució màgica
no?
el Govern
del PSOE
arriba dient
que sí
que més municipalisme
i que els ajuntaments
han de tenir més eines
bueno
doncs
l'Arsal
encara està vigent
vull dir
doncs això
em sembla que
sense dir res
ja ho he dit tot
per acabar volia
tractar el tema
de
com a regidor
també de participació
etc
ara s'ha acabat
justament el procés
d'escollir
el nom del parc
de la Rambla
sí
aquesta setmana passada
el diumenge
sí
diumenge
és un procés
participatiu
creus que
amb els veïns
els temes
que s'estan
gestionant ara
doncs per exemple
talls
d'alguns carrers
o les obres
hagués fet falta
potser més
participació
o
no es pot fer
d'alguna altra manera
bé
es pot fer
de moltes maneres
això
m'heu sentit a dir
sempre
que les coses
poden fer
de moltes maneres
i que sempre
intentem fer-les
de la millor
manera possible
a vegades surt bé
a vegades no
i segurament
a toro passat
a pilota passada
bueno
mires enrere
i dos o tres
ho podríem haver fet
d'aquesta i de l'altra
per tant la propera
intentarem millorar-ho
això
sempre m'heu sentit a dir
a veure
depèn del que entenguem
per participació
hem fet moltes obres
aquest mandat
i en totes aquestes obres
s'ha parlat
amb el veïnat
més directament afectat
les del carrer Carles Mercader
les del carrer Taneu
les que s'han fet
al barri del Plana
Vellsolell
recuperant
la llista
d'inversions
antiga
no sé
me'n deixo
segur que me'n deixo
però en totes
en totes
s'ha parlat
amb el veïnat
més afectat
moltes vegades
el que ens ha passat
és que a la convocatòria
venia poca gent
llavors quan comencen
les obres
és quan et venen
les queixes
i dius
home però si
vam fer dos convocatòries
per explicar-vos
el projecte
per exemple
ara recordo
una no fa gaire
amb els veïns de la Plana
que unes millores
a la carretera de la Plana
que nosaltres
teníem pensat
fer el projecte
d'una manera
i va ser
parlar amb els veïns
i veure
que es podia fer
d'una altra
que era beneficiós
per totes les parts
home doncs
canviem-lo
modifiquem-lo
i fem-lo
això és participació
sí
això és participació
una altra
l'aplicació
de Seguretat Ciutadana
també és d'alguna manera
l'aplicació
de Seguretat Ciutadana
també és d'alguna manera
participació
perquè té un mòdul
que permet
al veïnat
que la té instal·lada
doncs enviar
a la policia
no ho sé
una farola trencada
uns cables penjant
no es pot fer fotos
pot enviar la fotografia
aquesta aplicació funciona
molt bé
i el que ha de fer
tot s'enjust
és tenir-la instal·lada
i registrat
perquè ens funciona
fantàsticament bé
ajuda moltíssim
a la policia
quan fa que funciona
doncs des de l'anterior mandat
que està en marxa
des de l'anterior mandat
i el que estem fent
en aquest és
intentar fer-ne
la màxima difusió possible
cada vegada
que tenim una reunió
amb els veïns
els ensenyem l'aplicatiu
i encara n'hi ha molts
que diuen
ostres no ho coneixia
i s'ho baixen
en aquell moment
s'ho baixen
de la Pestor
o del Google Play
i allà mateix
els hi fem el registre
els expliquem com funciona
i entre veïns
també s'ho van explicant
ai doncs jo tinc l'aplicació
espera que ja vindré casa
de la vaixeria
i la policia
que em pensa
que van rebent
van rebent inputs
i a més a més
tants béns serveix
a nosaltres
per explicar-nos
cap a fora
però ens funciona molt bé
perquè permet
que la policia
tingui més ulls i orelles
que cada ciutadà i ciutadana
sigui
com aquell que diu
una mena de vigilant
si voleu
de la via pública
que ens ajuda moltíssim
i ara sí