Dos minuts i un quart de dotze.
Aquest hora el que fem és parlar de la reivindicació que fa Justícia i Pau Sant Just,
la reivindicació de l'atenció urgent de diversos països africans
a causa de l'increment de la fam.
Ho han denunciat a través d'una carta a mitjans de comunicació
i institucions internacionals.
I ara en parlem amb el president de Justícia i Pau Sant Just,
Gerúlis Castro. Molt bon dia.
Espera, que tenim el micròfon, el teníem obert.
A veure, ara sí, ara sí que et sentim.
Molt bon dia.
Bon dia. Dèiem que feu aquesta reivindicació,
alerteu que hi ha uns quants països d'Àfrica
en què el problema de la fam,
el greu problema de la fam, està incrementant.
Què està passant?
Efectivament està passant una cosa molt dolenta,
per dir d'alguna manera, suau i molt greu,
i és que actualment i en els propers mesos
hi haurà 10 milions de persones que es moriran de gana, de fam.
També, a conseqüència de la fam, malalties.
Concretament, a Sudán del Sud,
que és un estat molt gran, en extensió,
de l'Àfrica subsahariana,
tocant el cantó de l'Índic.
I també a Darfur, que també està a Sudán,
aquesta vegada a Sudán del Nord, a l'Occident,
i també a Nigeria del Nord,
perquè també hi ha problemes de fam i de guerra.
Bé, aquí la qüestió és que és un...
Bé, i a part d'això, d'aquests 10,
n'hi ha 3 més que actualment també s'estan morint,
també a causa de la guerra i de la fam,
a el que és l'Orient Mitjà,
Síria, Irak, i tot el cantó del pròxim Orient.
És moltíssima gent, no?, la previsió.
Molta gent, molta gent.
I això ha sortit publicat en diversos diaris,
si bé no d'una manera molt continuada,
però sí la suficient per informar la població mundial.
És una cosa molt greu, evidentment.
i pensem que si comparem una miqueta
amb el que va passar a Alemanya
durant la Guerra Mundial amb els jueus,
allà van morir 7 milions de jueus.
I ara aquí, només en un cop,
parlem de 13 milions, no?
Clar, és nada alarmant,
i d'alguna manera també el que sorprèn o el que xoca
és que no se'n parli gaire, els mitjans, no?
Que si apareix, apareix molt petit.
I quan pensem en el que significa o el que representa,
ens posa la pell de gallina, no?
Evidentment...
Per què se'n parla, tampoc?
Se'n parla, tampoc, en part,
i gairebé segur que és en part
per el domini que tenen de les agències de notícies,
els interessos corporatius,
els interessos que tenen els grans estats
i els grans poders,
com són el poder del Banc Mundial,
el Fons Monetari,
tota la qüestió dels poders econòmics
i també aquesta gent
d'aquesta Unió Mundial,
el 15J, el 20J...
Sí, sí.
És això.
No els interessa que la gent reflexioni
ni se'n parli massa, no?
Per tant, és important justament
que entitats com vosaltres, no?,
que us puguem escoltar, no?,
quan feu aquesta reivindicació,
perquè sou els que coneixeu més també
tot el que ja està passant en aquests llocs.
Què es pot fer?
Perquè si d'alguna manera també ens deixa una mica
la sensació d'impotència, no?,
per dir, val, ara tenim aquesta informació,
ens esgarrifa,
i què hi podem fer?
Si és que nosaltres hi podem fer alguna cosa,
a banda de, potser, pressionar, no?
Sí, de fet, a nivell personal,
seria molt interessant
que llegeixiu, a través del Google,
a través d'altres publicacions,
la Declaració Universal dels Drets de l'Home,
que es va fer l'any 48.
Penseu que aquesta...
Només amb el preàmbul diu
considerant que el respecte a la dignitat
inherent a tots els membres de la família humana
i els drets iguals i inalienables de cadascú
constitueix el fonament de la llibertat,
de la justícia i de la pau del món.
Això és vigent, actualment.
I l'article 1, que només és un dels...
tots els articles, diu
tots els éssos humans
neixen lliures, iguals en dignitat
i en drets.
Són dotats de raó i de consciència
i els cal mantenir-se entre ells
amb esperit de fraternitat.
Bé, això és important.
No s'està complint per això, no?
En molts països hi ha aquests en concret.
No, no, no.
No s'està complint
i d'alguna manera
aquesta és la qüestió.
Si una cosa com aquesta
de la Declaració Universal dels Drets Humans
que es va fer amb aquesta idea
de respecte, de dignitat,
de pau i de justícia
s'està incomplint per part dels poders
dels poders reals del planeta, no?
Per altra banda, també passa
que les Nacions Unides
que es mantenen encara
i això és bo que sigui així
no tenen prou força
per imposar els acords
que es prenguin
per una sèrie de circumstàncies
entre elles
els considerats països més importants
que són
que tenen el dret de vet
a les Nacions Unides.
Clar, això dificulta molt
que l'Assemblea prengui accions
també per majoria
i directes.
Llavors, què vol dir?
Que tot això s'hauria de canviar.
Però també fa falta
que tota la gent,
nosaltres,
tota la població,
grans i petits,
es llegeixin
a la Declaració Universal
dels Drets de l'Homa
perquè se la facin també seva
i puguin exigir
a tots els poders
que estan a la seva basc,
des dels municipals,
autonòmics,
nacionals,
europeus,
mundials,
que puguin exigir
el compliment d'això
perquè al final
nosaltres
som els que,
els destinataris
d'aquesta qüestió,
per tant,
tenim el dret
que ells facin
el seu treball.
Per tant,
se'ls ha d'exigir,
se'ls ha d'exigir
a tots els nivells.
Per tant,
primer cal conèixer
la llei,
conèixer la declaració,
conèixer la declaració
dels drets dels infants
de l'any 89,
del segle passat,
que també diu clarament
perquè aquí a l'Àfrica
més de la meitat
de la població
que estan patint
aquestes morts
són infants,
són nens i nenes.
I la declaració
dels infants
diu,
es va fer amb la idea
que no hi hagi
discriminació
respecte
raça,
sexe,
religió,
llengua,
discapacitat,
opinió
o antecedents familiars.
Després,
que els adults
a les organitzacions
prenguin decisions
que ofereixin
als infants,
que afecten els infants,
han de pensar
sempre primer de tot
en allò
que sigui millor
per ells.
I després un altre
que diu,
tot infant té dret a la vida.
Bé,
doncs això són
els preàmbules
de les declaracions.
També és important
que això es conegui
i que es conegui
a tots els nivells,
començant ja
pels que tenim
més a la vora,
els nostres
allegats,
els nostres regidors
que a vegades
ni les han llegit mai,
diguem-ne,
han sentit parlar,
però no han arribat
a llegir-les.
I això
nosaltres hem de tenir
molt clar
i els hem de poder exigir.
Això es pot demanar
i es pot veure
a través de la Google,
del Google,
posant...
Declaració universal
dels drets humans,
no?,
per d'alguna manera.
I ja tindreu
totes les explicacions
que cal,
a més a la declaració
i a la Convenció
de les Nacions Unides
sobre els drets
dels infants.
També trobareu
tota la informació.
i nosaltres reclamaríem
una altra qüestió,
o us en diguem
una altra qüestió,
que al mateix temps
a Google
busqueu FAO.
FAO.
FAO.
Que FAO és
l'entitat
creada per
Nacions Unides
de l'alimentació,
amb la qual
la seva feina
és procurar
que tota la gent
del planeta
es pugui alimentar.
I mireu
la declaració inicial
que val la pena
llegir-la,
amb la qual
ja veureu
que s'està incomplint
totalment.
Estem parlant
amb Jesús Castro,
president de Justícia
Pau Sant Just,
per parlar
d'aquesta
situació gravíssima
en diferents
països africans
en què
s'està
agreujant
el problema
de la fam.
I lligat
amb tot això
que estem comentant
ara,
de vegades
han aparegut
o han llegit
diferents articles
que diuen
que en realitat
els recursos
existeixen
actualment
al segle XXI
o al 2017
i que si estiguessin
ben repartits
en principi
no hauria de morir
ningú de fam
al món, no?
Segur, segur
no hi ha cap dubte
evidentment
i més avui en dia
el que passa
és que
el poder
el poder
de l'economia
d'alguna manera
salvatge
salvatge
perquè l'economia
en si
s'hi porta
amb una finalitat
de justícia
i amb un sentit
positiu
fa falta
i és important
però no
però l'economia
salvatge
és una altra història
l'economia
salvatge
ens porta
a que
hi ha 3.500
milions
de persones
al món
que pateixen
pateixen
perquè no tenen
ingressos
o en tenen
molt pocs
i després
hi ha 8 persones
al món
que acumulen
la mateixa riquesa
que igual
que aquests
3.500
milions
de persones
que no arriben
a l'euro
diari
clar
ja es veu
que l'economia
salvatge
porta aquestes
qüestions
per tant
el que està
passant
és això
i això
està passant
perquè
heu sentit
parlar
dels fons d'inversió
hi ha un capítol
hi ha una entitat
que no és nacional
sinó que és
apàtrida
és a dir
que tothom
no posen
el nom
de la titularitat
però
aquests
fons d'inversió
el que fan
és invertir
diners
dels poderosos
de les entitats
que disposen
o de les empreses
o les persones
per invertir
amb el tema
dels futuribles
dels aliments
és a dir
el que fan
és
a través
de la seva
utilització
i la seva
empleu
és
dintre de 3
4
5 anys
posar un horitzó
en què
les inversions
que fan
en aliments
sigui gras
sigui carn
sigui espècies
especulació
alimentària
llavors
juguen
a que els preus
aquests
facin augments
de dos dígits
en 5 anys
o en 3 anys
o en 2 anys
i llavors
clar
això és una cosa
molt dolenta
perquè va contra els aliments
precisament
exacte
especular
contra una cosa bàsica
exacte
especular amb això
amb el plat
que és bàsic
per alimentar
una part del planeta
molt important
igual com
el plat de moro
o la soja
o qualsevol
arròs
això
és
és el pitjor
que es pot fer
per ajudar
la justícia
dels drets humans
que estiguin davant
la declaració
i això
pren molta força
i funciona
i funciona
molt fort
per altra banda
si tu vas
a un banc
i li demanes
escolti
jo em puc invertir
els meus estalves
i et diran
home pot invertir
en inversions
d'aquest tipus
i tu dius
bueno
diguin qui són
els titulars
d'aquest tipus
i això està prohibit
no podem fer-ho
no podem saber
en què s'inverteix
exacte
ni quines són
les entitats
o les persones
els fondos
quin nom tenen
i apallit
i això
ho tenen
prohibit
diuen ells
per tant
aquesta és una qüestió
de que
tornem a el mateix
hi ha aliments
sí
es podrien utilitzar
sí
per què no es fan servir
perquè s'especula
i l'especulació
que porta
la pobresa
la majoria
o la mort
en aquest cas
i la riquesa
en una minoria
aquesta és la realitat
una realitat molt dura
està clar
i que per tant
convé conèixer-la
i ser-ne conscients
no deixar-ho passar
el que deia ara
no deixar-ho passar
com un comentari de passada
senzor
buscar
el que deia ara el Jesús
llegir més
ser conscients
del que hi ha
i pressionar
deia
a petita escala
ni que sigui
de vegades és això
ser-ne conscient
fer-ho saber regidors
o fer-ho saber
fins i tot
familiars i amics
que en una conversa
de bar
per entendre'ns
pugui sortir
també aquest tema
no només sortir
en els temes de sempre
si em permets
dos minuts
nosaltres hem fet
aquesta denúncia
perquè és una denúncia
entitats com l'Ajuntament
l'Ajuntament de Sant Just
Barcelona
Generalitat
Parlament Europeu
Parlament de Catalunya
Nacions Unides
Unesco
Intermond
el Bisbat de Sant Feliu
Mans Unides
el Periòdic de Catalunya
Diariari
La Vanguardia
a vosaltres també
la Ràdio d'Esvern
i també a la FAU
la Generalitat de Catalunya
per escrit
ens ha contestat
que ja ho ha rebut
si em permeteu
res molt curt
si tant
diu
benvolgut
Jesús Casas
i nosaltres
justici
pau
benvolgut
senyor Casas
ens posem en contacte
amb vostè
en resposta
a la carta
que heu fet arribar
al president
de la Generalitat
en relació
a la situació
d'emergència humanitària
que pateixen
el Sudan del Sud
Nigeria
i Darfur
la situació
d'aquests països
posa de manifest
la importància
de transformar
les causes estructurals
que les provoquen
així com la necessitat
de respondre
a la crisi humanitària
d'acord
amb les capacitats
i la presència
de les entitats catalanes
en les àrees geogràfiques
que ho necessitin
en aquest sentit
la convocatòria
de programes
2017-2018
inclou
la majoria
de recomanacions
a la cimera humanitària
per actuar
en les causes estructurals
seguim
en total interès
la situació
en aquesta zona
d'Àfrica
sovint durament castigada
per llargues sequeres
tot tipus
de violències
i conflictes armats
creureixen
encara més
les indignes
condicions de vida
de moltes persones
agraïm sincerament
la vostra reflexió
que compartim
completament
i em compromet
a valorar
les disponibilitats
de recursos
i les capacitats
de les entitats
catalanes
en aquestes zones
rebeu una saturació
ben cordial
i el meu corretjament
a la vostra tasca
i el vostre compromís
amb la solidaritat
internacional
Manel Vira
director general
de cooperació
al desenvolupament
això ha sortit
amb el registre
el dia 10 de juliol
bé
més que res
que
ens ha
semblat molt bé
i ens ha confortat
una mica
veure la contesta
veure que hi ha resposta
exacte
que no només ho hem rebut
sinó que hi ha aquesta
voluntat de consciència
també
exacte
i llavors
el que nosaltres
si la carta
que vam enviar
és una carta
que només
era molt senzilla
i molt curteta
el que buscàvem
en el fons
és que reflexionessin
perquè difícilment
es pot figar
alguna cosa
quan les coses
ja estan fetes
sinó que ens hem de preguntar
per què hem arribat
fins aquí
si reflexionen
en aquest sentit
i d'això
doncs ja
ja és el que volíem
ja és el que preteníem
però clar
que no torni a passar
després
que no torni a passar
dintre d'un temps
que això
ja es veu
i ja es veu
que no pot ser
perquè
si nosaltres
en això
no som sensibles
el dia que ens passi
a nosaltres
encara entendrem
menys
perquè no ens hem preocupat
tampoc
que no passés
als altres
i ningú
garanteix
que no passi aquí
també això
ningú té
la seguretat
que això no parli
per tant
després també tenim
una altra notícia
del Vaticà
no és directa
aquesta no és directa
però sí
al cap d'uns dies
d'arreu la carta
al Vaticà
tampoc
diem
tenim la pretensió
de dir que ha sigut
a raó de la nostra escrit
això tampoc
ja
però també potser
té relació
no?
el papa va sortir
criticant
aquestes entitats
supranacionals
i
d'una manera
bastant dura
i
demanar-los
que
això és una injustícia
que calama
totes les coses
i a més a més
anunciava l'envio
d'unes tones
de gra
als països
aquests africà
perquè poguessin
de llavors
perquè poguessin
sembrar
els seus països
això ha sigut
ara
fa
cinc dies o sis
de moment no tenim
gaire justícia
però suposo que
si reflexiona
no cal que ens la donin
i és important
que reflexionin
de fet una mica
la idea és
remoure aquesta consciència
i fer saber
que s'és conscient
d'això que passa
i que ho hauríem de ser
tots una mica més
possiblement
això mateix
doncs
moltes gràcies
Jesús Castro
president de Justícia
Pau aquí a Sant Just
per transmetre'ns-ho
també aquí
i explicar-ho
també com sempre
des d'aquí
a Ràdio d'Esvern
crec que la reflexió
és totalment pertinent
i espero
que tothom
que ens estigui
escoltant
pugui ser una mica
més conscient
cada dia
d'aquestes situacions
i d'alguna manera
o altra
encara que sigui
posant el nostre
petit gra de sorra
puguem contribuir
a que tot això
intenta canviar
tot això
i tot aquest món
tot el que hem anat
comentant
l'especulació alimentària
i aquestes situacions
que es produeixen
i que fan que
en aquests països
de l'Àfrica
la fam
encara ara
no?
2017
estigui
matant
persones
molt bé
no no
ho teniu
molt clar
ho tenim molt clar
i gràcies
per la vostra atenció
en poder
transmetre
aquest missatge
per
Ràdio d'Esvern
que és el que nosaltres
també desitjàvem
moltes gràcies
Jesús Castro
que vagi molt bé
i bon dia
gràcies
adeu
just a l'estiu
en punt
dos quarts de dotze
el que fem ara d'aquí
fins a les dotze
és recuperar
ara després de
aquesta entrevista
recuperarem
un parell
de seccions
d'aquest any
d'aquests
millors moments
d'aquesta temporada
ens retrobarem
amb una de les àvies
que va passar
per l'espai
de la xarxa
a les zones
i també amb l'Elga Simón
que va guanyar
el premi
Amadeu Uller
aquest 2017
i l'entrevista
ara farà
cosa d'un mes
L'estiu
ai l'estiu
ja el tenim aquí
amb ell
les festes
la platja
la piscina
les vacances
i també
l'estiu
és teu
cada tarda
de dilluns
a divendres
de 5 a 7
parlarem
de música
de cinema
de cuina
i de molt més
a
l'estiu
l'estiu
és teu
fes estiu
a ràdio
d'espera
just a l'estiu
i
i aquesta hora
el que fem
com cada 15 dies
és la secció
d'educació
aquest espai
coordinat conjuntament
amb la xarxa 06
la xarxa a les zones
que el fem de manera
quinzenal
i que aquest trimestre
estem fent
dedicant
un monogràfic
al paper
dels avis i àvies
en la criança
dels infants
avui parlem
amb una de les protagonistes
una de les protagonistes
com seria
doncs
una àvia
Sant Justenca
que és la Maria Teresa Freixas
que ens ha visitat avui
aquí a l'estudi de la ràdio
molt bon dia
molt bon dia
que em sembla
que tu tens 3 nits
no?
això mateix
i a més a més
doncs
fas d'àvia
d'una manera
doncs
total
perquè em sembla
que cada dia
o pràcticament cada dia
els vas a buscar a l'escola
també alguns nits
cada dia no
els vaig a buscar
3 vegades a la setmana
Déu-n'hi-do
però puc gaudir molt bé
d'ells
perquè jo no
no
els meus fills
no tenen un horari
que jo m'hagi de cuidar
el 100% dels nens
jo crec que això
és un dels problemes
quan els avis
han de cuidar
massa dels nets
perquè els fills
així ens ho reclamen
no?
clar
és aquest concepte
d'avis cangur
no?
que estem sentint
tan a dir
que suposo
que és el que
imagino que és una qüestió
circumstancial
de l'època
en què estem
però sí que és veritat
que hi ha com un canvi
no?
del paper dels avis
potser de fa fins i tot
20 anys
no?
tampoc cal anar
tan tan tan enrere
amb el paper
que fan els avis
ara no?
també imagino que
qüestions de salut
també influeixen
que ara en general
doncs es gaudeix
de més bona salut
però que clar
és un paper
que potser
d'alguna manera
no és el que
no és el que fins i tot
voldrien fer els avis
no?
de vegades
tens tota la raó
vull dir
el temps que jo els hi dedico
el gaudeixo d'ells
al 100%
perquè els porto al parc
els recullo de l'escola
veig com juguen
baixem pel bosc
els hi puc ensenyar
quantitat de coses
les papallones
a la primavera
els ocellets aquests
que diuen
bueno
uns ocellets encantadors
que ells coneixen molt bé
i jo puc gaudir
de tot això
si jo això
els hagués de portar a casa
o de matí
els hagués portat
d'on els he l'esmorzar
fes a l'edat
que jo tinc
realment
no tindria
aquesta satisfacció
d'estar amb ells
jo crec que això
és molt
molt important
clar
perquè és educar-los
però és una educació
diferent
això mateix
és més gaudir
que educar-los
jo crec que l'educació
és dels pares
però aquests avis
que estan al 100%
sí que es dediquen a això
aleshores també he notat
en el parc
que els avis
es queixen
que estan cansats
que no poden gaudir
d'ells
com em toquen a mi
afortunadament
perquè les meves filles
tenen un horari
que així ens ho permet
no per res més
i es queixen
perquè estan cansats
i llavors
el que volen
és anar a casa
els nets
el tracta
és com els pares
que els hi contesten
que tenen una mica
bueno
és normal
que tantes hores
comporti
clar
una confiança
que passa de vegades
amb els pares
i en aquest cas
es converteix
també
amb els avis
clar
suposo que
a més a més
el paper dels avis
en realitat
és molt més important
del que imaginem
d'avis com a tal
no només com a
com a algú
que està cada dia allà
perquè
és la necessitat
que es té
sí
perquè és el que et deia
que al poder gaudir més d'ells
pots explicar més coses
et presten més atenció
perquè esclar
no et veuen tant
i aleshores
estan més pendents
del que tu dius
si et trobes malament
et telefonen
vull dir
i tenen un altre
en canvi
és el que és
i és el que tu has dit
vull dir
les coses
són d'aquesta manera
desgraciadament
jo crec que no canviaran
al contrari
i toca això
si hi ha salut
poden fer
però pensa
que a partir dels 70
ja tens moltes coses
que l'edat
ho comporta
i que llavors no
i que sumar
potser un conjunt
d'obligacions
de llevar-te
per fer
una cosa concreta
doncs no és fàcil
per tant
suposo que també
a l'hora de gestionar
les normes
en principi
els avis
haurien de poder tenir
una mica més de masquerra
suposo que si fan aquest paper
d'estar més atenentant
amb els nets
la gràcia també és aquesta
que és diferent
estar amb els avis
que estar amb els pares
sí
és clar
evidentment
vull dir
en mi concretament
els meus nets
no em contesten mai malament
tenen un tracte amb mi
molt
com
d'avi
a net
no?
clar
de l'altra manera
és el que et comentava
les coses no són igual
però sí que
els meus nets
concretament
són uns nanos
que me'n fan molt cas
que si jo dic
la iaia està cansada
ja és velleta
me'n vull anar a casa
perquè tinc fred
perquè no em trobo bé
s'aixequen de seguida
deixen de jugar a futbol
el que facin
i ens n'anem cap a casa
i això trobo una gran diferència
doncs amb els que
hi estan tot el dia
clar
què aprenen els nets dels avis?
què poden aprendre?
moltes coses
moltes coses
perquè tu
el poder estar amb ells
i el poder gaudir d'ells
sense haver de patir
d'haver de córrer
fent el menjar i tots
doncs ells et pregunten moltes coses
i tu llavors
però pensa que preguntes
que hi ha vegades que dius
mare meva
un nen de 6 i 5 anys
com són els meus nets
dius
com avui dia
et poden preguntar
aquestes coses
tu els hi contestes
però tens llavors
la paciència
d'estar parlant amb ells
i explicar'ls
i si no t'entenen
et diuen
no sé què em vols dir
Aia
doncs
tu intentes
que tens tota la paciència
del món
per poder-los-hi explicar
clar
és aquesta cosa del temps
segurament també
segurament
mira
un incís
el meu net
moltes vegades
em diu
iaia
quan tu et moris
no tindré cap més iaia
i jo li dic
no fill meu
però fixa't tu
quina pregunta
o tindré una altra iaia
ell pensa
no sé
jo dic no
ni la teva mare
tindrà
una altra mama
ni tu tindràs
una altra iaia
però bueno
la iaia
estarà pendent
de tu
però esclar
es queda
vull dir
aquestes preguntes
me les fan constantment
de coses així
que tu dius
mare meva
com poden
clar
sí
els nens
són així
avui dia
són nens
molt
molt adelantats
amb aquestes reflexions
segurament
que descol·loquen
en general
i vosaltres
els avis
també preneu
suposo
dels nets
d'alguna manera
molt
també per això
que et dic
perquè et fan
aquest tipus
de preguntes
perquè vas parlant
amb ells
tot el camí
perquè ells hi preguntes
què és el que han fet
a l'escola
i t'ho expliquen
però detalladament
si han tingut
algun problema
algun disgust
amb algun amic
el menjar
no els hi ha agradat
prou
en fi
hi ha quantitat
de coses
que ells
et confien
en tu
i que tu
els hi pots
parlar
i dir
de les coses
que ells consideren
que s'han
disgustat
per alguna cosa
doncs mira
això no és per això
no és per l'altre
vull dir
és una convivència
aquesta
no molt llarga
per part meva
però bueno
des de les 4
fins a les 8
però que per mi
és
planíssima
de veritat
t'ho dic
és fantàstica
clar
és veritat
que moltes vegades
sentim a parlar
d'aquest
tornar a disfrutar
ara fa unes setmanes
vam parlar
amb el Jaume Sella
que és pedagog
també
però que també
és avi
i ens explicava
això
que des que havia
tornat a ser avi
havia recuperat
de tornar
a entendre
com és aquest
començar a viure
d'alguna manera
d'anar aprenent
coses cada dia
que potser
havia quedat
molt més apartat
sí, sí
d'aquest món
dels infants
que tu
quan tens fills
i els cries
i mai t'imagines
que a l'arribar
a aquesta època
i que tinguis nets
puguis tenir
una satisfacció
tan gran
la veritat
és que no
jo dubto
que hi hagi
cap mare
avui dia
de 40 anys
que pensi
quan arribi
a l'edat
que jo tinc
que podrà gaudir
d'aquesta manera
almenys
com jo ho faig
clar
potser és una mica
també el secret
que és veritat
que quan algú
és pare o mare
no pensa llavors
en quan serà avi
això és veritat
no es pensa
és la gràcia de la vida
això mateix
és una etapa
diferent de la vida
i per nosaltres
l'última
perquè esclar
la vida ens empenya
i no n'hi ha cap més
però que si la pots gaudir
d'aquesta manera
i pots disfrutar
amb els nets
és meravellós
clar perquè
és un creixement
que evidentment
és diferent
que quan tens
els teus fills
és el que dèiem
al principi
vull dir
tu en els fills
tens l'obligació
els cuides
clar tu tens
treballes
un altre
es gaudeix diferent
això mateix
i ara és una dedicació
amb ells
el que pot
total
ho compartiu
amb altres avis
amb altres avis
em parleu
sí
sí
jo a l'escola
em sento sempre
en el parc
amb altres àvies
que et diuen
això
això que et dic
per això sé
que hi ha qui
no gaudeix
d'aquesta manera
no perquè no vulguin
sinó perquè
no poden
i no
estan cansats
han de cansats
i se'n volen anar a casa
de seguida
i perquè ja diuen
va
ja he de preparar el sopar
no venen fins a les 8
a buscar-los
llavors això sí que
jo em puc estalpar
fins que ells volen
o fins que jo no em trobo
ja bé que estic cansada
o tinc fred
o tinc 30.000 coses
que l'edat comporta
i no és cada dia
que suposo que també
doncs això
clar
jo hi vaig dir
els dimarts i dimecres
si elles em necessiten
per qualsevol cosa
jo saben que sempre em tenen
a l'hora que sigui
però anar-los a buscar a l'escola
doncs són aquests dies
després jo el dijous
vaig a les aules
allà universitàries
jo també tinc
un
mira el meu espai
i això també
és important
el divendres
vaig a comprar
vull dir
a mi ningú em trenca
aquest espai
i si alguna vegada
em necessiten
en absolut
m'importa trencar
el meu espai
però sí que el tinc
i llavors puc gaudir
més d'ells
està clar
exacte
suposo que és la manera
o seria l'ideal
l'ideal
ara has dit tu la paraula
és la manera
però seria l'ideal
exacte
segurament és un d'aquests temes
que l'anirem gestionant
també en els propers anys
perquè
també ho deies al principi
que en principi
no sembla que a nivell econòmic
o social
hagi de canviar massa
aquesta situació
no
desafortunadament
jo crec que no és així
però bueno
esperem que algun dia
tots puguem gaudir