...
Doncs bé, ara sí, entrem a fer l'entrevista del dia.
Passen 23 minuts ara mateix de les 11 del matí.
Hem de parlar, perquè tenim aquí amb nosaltres a l'estudi,
el Miquel Almela i també el Roger Contíes-Farràs,
hem de parlar amb ells dos d'aquesta pròxima miscel·lània
que publica el Centre d'Estudis, serà la 25a.
Abans de res també agrair-li a la Maria Quintana,
presidenta, que ens parlés d'aquest tema
i també que d'alguna manera ens posa en contacte amb ells
per poder-ne parlar.
I és que aquesta 25a miscel·lània s'ha creat a partir de les llibretes
del Sant Justenc, Josep Milà i Mitjans, escrites durant l'exili.
Volem parlar de tot plegat, com deia, amb el Miquel i amb el Roger,
així que els hi unem la benvinguda els dos. Bon dia.
Bon dia.
Molt bon dia.
Bon dia, Miquel, Roger, benvinguts a l'emissora.
Gràcies per venir a treure un espai,
que sabem que això comporta molta feina,
aquesta creació d'una miscel·lània.
Realment no sé per on començar,
perquè sé que, com d'alguna manera,
algun cop hem explicat el Miquel,
aquí hi ha hagut moltes persones implicades
i moltes setmanes, mesos i anys,
i això ha estat un procés realment lent.
però, si us sembla bé,
comencem per l'inici de tot,
que és en quin moment,
ja sigui la família de Josep Milà
o d'alguna manera algú troba aquests escrits
i d'alguna manera també vol que formin part
del centre d'estudis a través d'una miscel·lània.
Com s'aconsegueix, això?
Sí, podríem començar fent aquesta història.
El projecte va començar fa més de tres anys
i el vam configurar com un projecte col·laboratiu.
Això què vol dir?
Això vol dir que un grapat gran de persones
es fica a treballar en una cosa de forma conjunta.
Un exemple de projecte col·laboratiu famós,
va ser, per exemple, un de la NASA
que van agafar un tros del cel,
el van dividir en 10.000 quadradets,
10.000,
i el van repartir a 10.000 voluntaris
que es van prestar a fer recerca
d'aquest trosset del cel
amb una mena d'aplicació informàtica
que la NASA els hi va proporcionar.
Aleshores, amb aquesta aplicació,
doncs buscaven un fenomen especial
o un tipus d'astre especial.
Això és un projecte que jo crec que dóna idea
del que és un projecte col·laboratiu,
perquè això, clar, les màquines
potser ho podien fer quasi igual,
però no ho era igual,
perquè la sensibilitat de les persones
doncs arribava una mica més enllà
del que podien fer les aplicacions d'aquell moment.
nosaltres, sense arribar tant,
vam pensar que els nostres socis del centre d'estudis,
que són membres i paguen religiosament la quota anual,
doncs podien fer alguna cosa més
que contribuïen la quota
i podien treballar una mica.
i ens ho van agrair moltíssim
i es van apuntar, la veritat és que molta gent.
També es van apuntar gent que no eren socis,
però al final érem quasi 100 persones
treballant en aquest tema.
Tu vols dir alguna cosa, Roger?
No, de moment no,
és el que expliques,
el primer tasque que van fer els voluntaris
va ser la transcripció de les llibretes, no?
Exacte.
És a dir, traduir-les i escriure-les
que s'entenguessin bé,
perquè entenc que, clar, l'obra escrita, no?
Sí, perquè les llibretes
estaven mecanografiades,
concretament amb una estilogràfica,
que inclús em sembla que sabem
fins a la marca,
i, clar,
es tenia,
s'havia de digitalitzar això.
De fet, un net
del Josep Milà
ja havia començat a fer-ho
i havia digitalitzat,
diguem-ho així,
les dues primeres llibretes.
De fet, el que va passar és
passar-les
en un programa informàtic,
però fa molts anys, això,
i només se'n conserva,
no es conserva l'arxiu digital,
però sí que es conservava
unes llibretes que ell va imprimir
en forma de quadern,
i, aleshores, aquestes llibretes
és l'únic que teníem
en aquell moment.
I, aleshores,
el primer que vam fer
és agafar aquestes dues llibretes,
que ja estaven escrites
tipogràficament,
portar-les a la universitat,
i allà
ens les van
realment
passar
ja en format
d'aplicació habitual
d'edició.
Això ja teníem
les dues primeres,
i, aleshores,
les altres quadres,
que seguien sent
més de 500 planes
de manuscrites,
doncs és el que vam repartir
entre les 100 persones
que més o menys
es van apuntar.
I, d'aquí,
és a dir,
de quina mà parteix
aquestes sis llibretes?
Directament familiars
de Milà,
que les van portar
al centre d'estudis,
o com va ser el contacte?
Sí, aquí una petita
controvèrsia
com es van trobar
les llibretes,
perquè hi ha gent
que,
algun de la família
que diu
que
algun membre
sempre havia
sabut
de l'existència
d'aquestes llibretes,
hi ha altres
que opinen que no,
que no se sabia,
i que un dia
es van trobar
el dia que es va espallar
una nevera
del forn,
perquè el Josep Milà
tenia un forn
aquí a la cantonada
de Bonavista
Freixes,
es diu?
Sí, exacte.
Sí que era conegut
com Cal Forner Nou,
perquè era el més nou
d'aquella época.
Exacte, exacte.
I aleshores
es va trobar,
un dia que es va espallar
el compressor
de la nevera,
van trobar
una bossa
amb
les sis llibretes.
i aleshores
a partir d'aquí
ja es van
començar
a fer coses,
perquè
en els antecedents,
abans
d'aquest llibre
que nosaltres
estem
presentant
o anirem
a presentar,
doncs
va haver
algú
que va fer
un escrit
amb la biografia
del
Josep Milà,
això va ser
el pare
del Jordi Gironès,
que el deus conèixer,
el Joan Gironès,
eh?
que va fer
una,
va publicar
a la Vall d'Avers
una biografia
del Josep Milà.
Després
el net,
el fred,
va
ja
fer
aquesta edició
que dic
del quadern
de les dues primeres llibretes
i va fer
un resum
de tot,
eh?
No només
de les dues primeres,
sinó de tot
a l'exili.
Després
van haver
més activitats,
com per exemple
el nostre
arxivet municipal
va fer entrevistes,
una amb el fill Joan
i una amb el net Alfred.
I d'aquestes entrevistes
que va ser a la ràdio,
a la ràdio d'Esvern,
doncs es conserven
i s'han fet
versions,
s'han escrit.
Hi ha en alguns
un antecedent més,
però al final
fa tres anys,
fa més de tres anys,
vam,
des del centre d'estudis,
vam dir,
ostres,
és que valdria la pena agafar
i fer una versió completa
de tot aquest escrit,
de tot aquest relat
i si convé
i si li trobem
que té un valor,
doncs el publicarem
com a miscel·lània,
que ja sabeu
que la miscel·lània
és una de les obres
que habitualment
imprimeix
al centre d'estudis,
que conté
relacions
amb les històries
i les vivències
i el patrimoni
dels ciutadans
i del poble.
Roger,
això també passa
una mica
per les teves mans,
perquè si no
tinc mal entès
ets membre
de la comissió
de publicacions
del centre d'estudis.
Això vol dir que
en certa manera
decideixes
quines temàtiques
es publiquen
o de quina manera
s'enfoquen
les miscel·lànies?
Això serà
en un futur.
Ara mateix
aquesta comissió
encara no ha nascut,
en tenim la idea,
però encara
no s'ha constituït
formalment,
però arrel
una mica
de les dos últimes
miscel·lànies,
la de l'Ateneu
i aquesta,
que van portar
un volum
de feina enorme,
que va provocar
que molta gent
assumís
una càrrega
de feina
massa important
per una sola persona,
parlem,
bueno,
ja el coneixeu,
el Francesc Blasco,
que se les va tirar
a l'esquena
les dues,
aquesta última,
en col·laboració
amb el Miquel.
Des de la Junta
vam veure
que havíem de crear
un grup de treball
que no podia ser
que anéssim
tramant la gent
per fer una publicació
per molt interessant
que sigui
i vam decidir
que a partir d'ara
es crearà una comissió
que volem que sigui
el més àmpli possible,
que volem que hi participin
els socis
a part dels membres
de la Junta
i que es distribueixen
les tasques,
volem fer protocols
d'actuació,
volem que tot
quedi més clar
i una de les tasques
que farem
és això que tu deies,
quan rebem els articles
llegir-nos-los
i veure'ls
si són publicables o no
i al final decidir
quins articles
conformen la miscel·lània.
I ja estem pensant
la següent
però de moment
aquesta comissió
encara no nascut
però naixerà.
Perquè ara per ara
la presa de decisió
de quins textos
o quin material
o quines històries
queden publicades
en miscel·lànies
queda repartit
entre tots els socis
o entre la Junta
del Centre d'Estudis?
Principalment la Junta.
Principalment era la Junta.
El problema
és que
no era ni la Junta,
era
doncs
una o dues persones
que s'encarregaven
de decidir això
i això és el que
volem canviar.
Volem
fer una comissió
que
tingui membres
que tinguin
responsabilitats
concretes
i algunes
de les responsabilitats
tindran que veure
amb la decisió
de quins són
els escrits
que contindran
les properes
miscel·lànies.
Jo aquí
perdona que faci
un parètesi
perquè
has parlat
de dues
miscel·lànies
anteriors,
o sigui,
la nostra
i la de l'Ateneu,
dels 100 anys
de l'Ateneu
que realment
va ser
una
feina
fantàstica.
Titànica
també,
no?
I Titànica,
sí senyora.
Però també
va haver
una altra
que és la
penúltima,
diguem-ho així,
que és la
del cadastre
del 1716.
Amb l'Olga Esbet.
També
va comportar
moltíssima
feina,
moltíssima
perquè,
a més,
amb la incorporació
de mapes
antics
que no s'havien
editat
quasi
enlloc
i va ser
una feina
que també
va ser una
miscel·lània
que també
va portar
moltíssima
feina
i a tot això
se'm va encarregar
el Francesc
que abans
hem esmentat.
Tornant una mica
a aquestes llibretes
de Josep Milà
i Mitjans,
entrant una mica
en el contingut,
aquestes llibretes,
si no tinc malentès,
les escriu
durant gairebé
aquests dos anys
d'exili,
des del 39
fins al,
més o menys,
40,
agafant una mica
mesos amunt,
mesos avall.
Què hi heu trobat
en aquestes llibretes?
Sé que has dit
500 pàgines,
no?
Més o menys?
Són moltes,
però...
Bueno,
manuscrites,
eh?
Manuscrites,
clar,
després han quedat...
Després s'han convertit
en menys
perquè...
Clar.
I depèn del format
que doni.
Nosaltres hem donat
a aquest llibre
un format d'inaquatre
exactament igual
que les dues últimes
miscel·lànies,
la de l'Ateneu
i la del Calastre.
Jo diria,
primer,
que nosaltres creiem,
i ho tenim quasi
demostrat,
que el Josep Milà
no va...
el Josep Milà
tenia notes
molt guardadetes
i escrites
i bé...
Però les llibretes
manuscrites
com ens han arribat
no les va escriure
durant l'exili.
Les va escriure
a finals del 40,
més o menys,
creiem
que ell va venir,
que va tornar a ser just.
Perquè no estan
datades?
No tenen la data
com a diari?
No,
no és un diari.
No és un diari.
És un relat
que és originalíssim
perquè
sembla més
un guió
de teatre
o un guió
de cine
que un relat
d'unes memòries.
O sigui,
hi ha altres memòries
escrites
d'exilis
i si les compareu
amb aquest,
amb aquesta,
doncs,
són molt diferents.
Perquè aquesta,
per exemple,
trobaràs moltíssimes
pàgines
en forma de diàleg
exactament igual
com si fos un guió.
De diàleg
que ell havia tingut,
t'imagino.
Sí,
que ell havia tingut
o que ell havia escoltat
i aleshores això
dius
és impossible,
això no podia,
com pot ser
que ho hagi escrit
després d'arribar
aquí a Sant Just?
O sigui,
estem parlant ja
del 41,
del 42
i aleshores
ens basem
que ell
tenia notes
guardades,
ell es guardava
notes de tot,
a part,
va fer un llibre
de poemes,
aquest sí que ens ha arribat
i el tenim,
el tenim
i aleshores
allà hi ha més de 30
poemes
que el Josep
és que ja,
no sé si sortirà
més endavant,
però era un amant
de la muntanya,
de l'excursorisme,
de la botànica,
de les filles,
estava enamoradíssim,
aleshores
totes aquestes coses
es reverteixen
en aquest relat,
però sobretot
el que més destaca
són els diàlegs,
diàlegs que més
són en tres idiomes,
perquè l'obra,
el relat
està fet en català,
però
hi ha moltíssims
diàlegs en francès
i moltíssims
diàlegs en castellà,
aleshores
això
afegeix
una mica
de complexitat
a l'obra,
al lector,
però
jo crec que
també l'enriqueix.
Heu respectat
per això els idiomes?
Ai, perdó, Roger,
si no, no,
el que deia el Miquel,
sí, sí,
a veure,
la feinada que han fet
el Miquel i el Francesc
és enorme
i a més
com ens han ensenyat
i han vist
la maquetació,
han fet
en índex
i a pílegs
i totes les ajudes
que calgui
perquè el lector
no es perdi
perquè pel que expliquen
a vegades
és complicat
no perdre's,
però
hi han posat de tot,
hi han posat mapes,
índex onomàstics,
hi han mantingut
les llengües originals
perquè és veritat
que hi ha el francès
però comentes,
Miquel,
que és un francès
que una mica
senzill.
Jo comentaria
que el Josep Milán
no dominava
el francès.
El que va passar
és que
quan va arribar
d'entrada
a la platja
d'Argelers,
que hi havia
milers de persones,
no hi havia ningú
que parlés francès
i aleshores
ell havia llegit
uns quants llibres
en francès
i d'això,
perquè tampoc
l'havia estudiat
en sèrio,
i aleshores d'això
doncs
tenia fama
que sabia
parlar francès
i la veritat
és que va servir
d'intèrpret
durant moltíssimes
situacions.
Però
el seu francès
era
diguem
d'un nivell
mitjanet,
sobretot
al començament.
Al final
de l'any
i mig
ja el va millorar,
però al començament
és que
és molt fàcil
de llegir,
per això
no cal
traduir-lo
perquè
jo crec
que la majoria
dels lectors
possibles
d'aquest relat
ho entendran
tot perfectament.
Tot i així,
tot i així,
al final de l'obra
s'han afegit
dos glossaris,
un en francès,
un de francès
i un de català.
El de francès
per ajudar
els que
no arriben tant
al...
Bueno,
per ajudar
els que no tenen
nivell suficient
i per ajudar també
que hi ha paraules
molt d'argot
que són difícils
de competre.
I el de català
exactament igual
perquè això
és una de les coses
que...
els aspectes
que cal distingir
del relat
i és que
el Josep Milà
que no era una obra...
no era una persona
amb formació
diguem
ni de lletres
ni de ciències
però
era lector,
havia llegit
bastant
i després
portava
a sobre
la...
el pedigrí
d'haver nascut
en un poble
a Olesa
de Bones Valls
i després
el pedigrí
d'haver viscut
a Sant Just
i aleshores
clar,
estem parlant
de...
ell va néixer
el 1900
exacte,
1900
i aleshores
clar,
ens ha portat
a aquest relat
la manera
de parlar
de la gent
de Sant Just
d'aquella època
i a més
incorporant
paraules
de pagès
de la seva
història
també dels primers
anys del segle
XX.
És com un doble
tresor,
no?
Exacte.
és un doble
históric
però també
lingüístic
perquè també
us ha portat
aquesta coneixença
que potser
no es tenia.
Serà una miscel·lània
molt rica
i a vegades
l'única cosa
que comentava
el Miquel
i el Francesc
és que va haver
per oxigenar
el text
i intentar
posar imatges
en aquest cas
se n'han trobat
poques
i llavors
una de les coses
que vam fer
a aquesta comissió
que encara no ha nascut
va ser parlar
amb l'arxiu
de Barcelona
que conservava
els dibuixos
del Josep Bertolí
que va ser
un dels dibuixants
importants
que va acabar
també
als camps
de concentració
del sud de França
i hem aconseguit
els permisos
per publicar
alguns d'aquells dibuixos
per intentar
que la gent
es faci una mica
la idea
del que era
estar en un d'aquells camps.
També
les fotografies
d'en Manuel Moros
també
s'han demanat
algunes imatges
Exacte.
Hi ha alguns
altres aspectes
que m'anaria
a comentar
un
que l'hem iniciat
fa un minut
que és
el que és
relació
entre autor
i lector.
Al començament
del relat
el Josep Milà
escriu
diu
això
només ho estic
escrivint
en plan íntim
perquè ho puc llegir
per mi mateix
i pels meus familiars
això
ho escriu
així
el mateix
però al cap
de poques pàgines
ja fa referència
bueno
si hi ha un lector
que estigui interessat
i no es cansi
del que estic escrivint
pot ser
encara està per aquí
pot seguir llegint
la següent llibreta
ho dir així mateix
això al començament
però és que al final
ja fa referència
als lectors
com si estigués convençut
que el llegirien
molta gent
ha estat una transició
des del començament
del relat
fins al final
en què la relació
aquest autor
l'actor
ha canviat
ha canviat
profundament
després
una altra cosa
que voldria
un altre aspecte
que voldria
esmentar
és la seva capacitat
de
dibuixar
o de
de representar
d'explicar-nos
com eren els personatges
que l'envoltaven
durant el relat
100 personatges
estan descrits
i la majoria d'ells
estan descrits
amb un detall
que és
realment
sorprenent
perquè
no
no solament
els descriu
una mica
físicament
sinó que
està parlant
de les seves creences
de les seves manies
del seu caràcter
aleshores
dius
ostres
com pot ser
que amb poques ratlles
et dibuixi
com és un tio
i no un tio
o 10
100
estem parlant
de 100 personatges
també
ho fa
igual
amb les coses
físiques
que l'envolten
quan arriba
a la platja
d'Argelers
està el
Rosselló
Francesc
a la platja
ben apropet
d'aquí
de Catalunya
doncs
explica
com fan
el primer
el primer llit
la primera nit
com la passaran
fan un forat
a la sorra
perquè està gelada
perquè és el
és el febrer
i
doncs
ho explica
d'una manera
que sembla
que ho estiguis
vivint
com si fos una pel·lícula
igual
que t'entra el fred
gairebé
sí, sí
t'entra el fred
sí, sí
i després
quan se'n va
a la Cebolla
que van a
cinc llocs diferents
de la Cebolla
doncs igual
explica
com són els pobles
al voltant dels camps
on estan
doncs d'una manera
que realment
també és
molt interessant
i també explica
la relació
amb els veïnats
els veïnats francesos
que moltes vegades
tenien problemes
per poder parlar
perquè no els deixaven
parlar
amb els francesos
però
és
per mi
jo vaig trobar
molt interessant
la manera
com
fa
aquestes
descripcions
vale
volia preguntar
si creieu que
perquè
doncs
desgraciadament
el moment que va viure
segurament
no el va
poder desenvolupar
però pel que estàs
explicant
la manera com
escrivia
aquesta relació
amb el lector
que primer
sembla que no
però després
sembla que sí
que formi part
ja de la seva
pròpia
escriptura
hagués pogut
estar un escriptor
en l'època
segurament
bé
això és una altra cosa
que distingeix
aquest relat
hi ha moltes memòries
algunes de les memòries
que estan publicades
d'exiliats
que ho han fet
i són
existeixen
perquè resulta
que el mateix exiliat
era o periodista
o escriptor
i aleshores
clar
tenen una manera
d'expressar-se
diferent
ell no era
ni periodista
ni escriptor
era una persona
era un ciutadà
de Sant Just
d'acord
i això
jo penso
que ho distingeix
moltíssim
perquè
amb les coses
amb els aspectes
que ja han mencionat
doncs
fan
que aquestes
memòries
siguin
molt
molt
diferents
de les
que ja
estan publicades
i les llibretes
on són?
les llibretes
estan a arxiu?
encara no
les llibretes
les té el centre d'estudis
això és una cosa
que s'està parlant
jo crec que
la propietat
és
crec
que la família
la intenció
que tenia
i que té
és que
siguin
del centre d'estudis
però el centre d'estudis
està mirant
que bé
potser
també té sentit
que
vagin a l'arxiu
que vagin a l'arxiu
perquè l'arxiu
té millors instal·lacions
més personal
i les facilitarà
molt més
que si algú
hi vol accedir
pugui accedir
perquè té uns horaris
d'obertura
per la gent
que vulgui
anar a l'arxiu
i té millors instal·lacions
molt més òptimes
que nosaltres
perquè estan en bon estat
les llibretes
van arribar
en bon estat
sí, sí
les llibretes
estan en molt bon estat
afortunadament
tenia
prou bona lletra
el Josep Milà
però
quan sempre
quan una persona
escriu molt
a mà
doncs
té les seves manies
o sigui
les esses
les fas d'una manera
i a vegades
hi ha confusions
curioses
inclús
hi ha un
van haver
un treball
del
del
Toni Malaret
Sí
del Toni Malaret
va publicar
l'exili
d'una família
Sant Justenca
la va publicar
el 2002
a partir del que
va llegir
de les llibretes
i curiosament
ell fa referència
a uns
campaments
que es diuen
Plan Ladrat
Ladrat
i
més persones
van seguir dient
Plan Ladrat
Plan Ladrat
i Plan Ladrat
no existeix
i el que passa
és que la D
i la R
de Ladrat
era una C
i una H
i és Plan Leixat
i Plan Leixat
sí que existeix
però és que
ens hem trobat
a l'ullar del relat
que moltes paraules
que tenen DR
s'han transcrit
al revés
que són
eren de C
s'han transcrit
com DR
els col·laboradors
que van
començar
la transcripció
amb aquest projecte
que vam començar
fa més de 3 anys
ho van confondre
i és que és natural
perquè ho mires
i us
realment
sembla una D
i una R
doncs no
és una C i una H
coses com aquestes
ens n'han passat
moltes
i en quin moment
us heu replantejat
que aquelles lletres
no eren les que us pensàveu
sinó que
clar, perquè les paraules
no existien
no?
imagino
trobeu que la paraula
no tenia sentit
estat amb la recerca
nosaltres hem intentat
homogeneïtzar
tant els noms de personatges
com els noms dels toponímics
aleshores
clar, quan tu busques
a França
a la Cebolla
per seguir amb l'exemple
busques plan ladrat
i no ho trobes
i trobes un plan laixat
tornes al manuscrit
i dius
ostres
si està dient plan laixat aquí
d'acord?
i això ens ha passat
ha estat una feina
d'homogeneïtzar
els toponímics
i les onomàstics
diguem-ho així
ha sigut una feina
llarga
perquè
entre la manera
d'escriure del Josep
i les transcripcions
moltes vegades
trobem
que un mateix personatge
està anomenat
de 3 o 4 maneres
diferents
i això
sí que
amb la feina
amb la revisió
amb les diferents fases
perquè no
va bé
això no ho hem dit
una primera fase
amb les 80 i escaig
persones
que van treballar
per transcriure
les pàginetes
del manuscrit
que li vam portar
després va haver
una altra fase
amb 30 persones
que van revisar
el contingut
ja en global
i després ja vam passar
la tercera
quarta i cinquena fase
en què ja
cada vegada
treballàvem menys
i al final
hem estat
els
el que hem coordinat
hi ha l'edició
i la impressió
vale
Déu-n'hi-do
quantes hores dedicades
per això
calculeu
tenir un esbòs
jo penso que
les hores dedicades
no tindran importància
a costat
del que pensem
el possible valor
que pot tenir
la miscel·lània
el Roger
diu que sí
sí
al final
una feina
feta per voluntaris
el que importa
una mica
és el resultat
i enriquirir
el coneixement
i l'història del poble
i és el que aconsegueix
aquesta
el que portem aconseguint
al llarg de les 24 anteriors
i aquesta la 25ena
tornant una mica
a la vida
de Milà
tinc entès
per algun escrit
que m'has pogut passar
Miquel també
que va tornar
també d'amagat
perquè tenia
un anhel
d'estar a prop de la família
d'estar aquí a Sant Just
és aixos de Milà
se les van pescar
per poder tornar a casa
sí
aquí
potser caldria
explicar
que en Milà
no escriu res
ni del viatge
d'anada
ni del viatge
de tornada
o sigui
la primera vegada
la primera ratlla
de les memòries
ja comença
el voló
el voló
que és
on
s'han de separar
els separen
perquè ells
surten d'aquí
amb la família
sencera
la mare
la dona
el fill
i les dues filles
i juntament
amb altres famílies
amb els culet
que també són
de Sant Just
i amics
d'ells
i surten
amb un camió
no
però tot això
no surt
res
ni una paraula
a les llibretes
i comença a parlar
quan ja
estan a França
i a la tornada
igual
la tornada
s'acaba
les memòries
quan un capità
amic
l'ajuda
perquè pugui tornar
amb seguretat
per dir-ho d'alguna manera
i
allà s'acaba
i tenim una foto
una fotografia
que ja està
de camí
però
no tenim ni una ratlla
que expliqui
com va tornar
el que sí que sabem
és que va estar aquí
va tornar al poble
que segurament
haurien ser
els començaments
del 41
i va estar amagat
amagat
treballava
evidentment
de nit
com tots els forners
i
però amagat
no sortia al carrer
per dir-ho d'alguna manera
o
si sortia al carrer
sortia d'amagat
i així va estar
crec
que un parell d'anys
que creiem
que és
quan va
escriure
les llibretes
ja
d'una forma
com les hem trobades
és a dir
les va escriure
o creieu que les va escriure
ja aquí
no durant
nosaltres creiem
que les va escriure
aquí
a partir de totes les notes
que de forma
no sé
no tan ordenada
però
les portava
les va salvar
perquè alguna vegada
inclús expliquen el relat
que alguna vegada
van haver de cremar
coses escrites
per por
per por
per exemple
jo què sé
quan
quan arribaven
quan els italians
hi ha una relació
que no l'hem esmentat
que és
el començament
de la segona guerra mundial
amb l'exili
del Josep Milà
que és un tema interessant
a ell
li va interessar molt
i el critica
i l'analitza
i fa de tot
parla moltíssim
d'aquest tema
i aleshores
quan els italians
van començar
a entrar
a França
aleshores
jo
va ser un moment
en què van cremar
no llibretes
perquè no
no les tenia
però sí
els llibrets
de notes
que anava apuntant
tot
tots els
aquests diàlegs
que abans hem comentat
i tal
Roger
no no no
simplement
la junta
com funciona
comentava el Miquel
que separem tasques
i que quan ens reuníem
un cop al mes
ens anaven informant
de com anava
avançant el projecte
i ens adonàvem
de la feina enorme
que hi ha darrere
que no li estarem mai
però agraïts
al Miquel
i al Francesc
i la història
cada vegada
que ens explicava
era interessantíssima
i és una mica
aquesta reflexió
que fèiem abans
de l'interès
que té
pel poble
i per la seva història
la tasca
que du a terme
de manera voluntària
tots els socis
i els membres
del centre d'estudis
i és molt interessant
al final
que si no
aquests testimonis
s'acabarien perdent
perquè
l'administració pública
no ha d'estar
per aquestes coses
no té prou recursos
per dedicar-se a això
encara que en fan
moltes altres feines
des de l'arxiu
i des de l'Ajuntament
i al final
també ho enriquirem
una mica
em sembla
amb la presentació
perquè s'ha aconseguit
que vingui el Vicenç Villatoro
això serà l'1 de febrer
no?
sí
dimarts
1 de febrer
i pot ser molt interessant
si fa una
bueno
si acaba parlant una mica
d'aquesta idea
dels exilis
en plural
i fa una
una pinzellada general
de tot el que va suposar
l'exili
per la gent
que va haver de marxar
sí
quantes llibretes
estava pensant
o quants escrits
d'altres persones
segurament han quedat
pel camí
s'han trobat
segurament un percentatge
molt baix
igual que la maleta
d'Antoni Campany
o es perden
o més i tot
les famílies
després no ho valoren
Campanyà
perdó
Antoni Campanyà
clar
es perden
o les famílies
no saben
que les tenen
i s'acaben llançant
no s'acaben venent
a veure saber on
i dels centelles
i de molts altres
aquí voldria fer
dues cosetes
una
el centre d'estudis
Sant Justens
és part d'una
no sé si
potser estic
explicant una cosa
que tothom ho sap
però
és part d'una organització
de centres d'estudis
que a Catalunya
hi ha com
a vores
500 centres d'estudis
aleshores
el centre d'estudis
Sant Justens
és un més
d'ells
perquè jo conec
altres centres d'estudis
que fan
que treballen
tant
o més
que nosaltres
per tots
treballant
pel poble
pel patrimoni
i pels relats
i relacionats
amb els seus
conciutadans
això és important
que la gent sàpiga
que els centres d'estudis
és un moviment
associatiu
privat
privat
i
del país
que és
molt valuós
això és per una banda
que al final
el que comenta el Miquel
les petites històries
que acaben
recollint
els diferents
centres d'estudis
enriqueix
la història general
perquè la història general
ja es coneix
i
s'han preocupat
d'explicar-la
els grans historiadors
o la recerca global
però s'enriqueix
quan es fan
la microhistòria
quan s'expliquen
les històries
els petits detalls
les petites històries
de cada poble
i dels particulars
i això
es manté
en bona part
gràcies a la feina
que fan els centres d'estudis
de recollir
les històries locals
tenim amb nosaltres
la Maria Quintana
els dilluns
aquí al programa
com a presidenta
del centre d'estudis
sempre defensa
precisament
aquest paper
i sempre agraeix
la tasca
que sempre diu el mateix
no estarem prou
agraïts
de la gent
que ajuda
que el centre d'estudis
en just anys
tiren endavant
i puguem presentar
miscel·lànies
com aquesta
per anar acabant
Miquel
i rugents
queden un parell
de la minuts
he vist
que hi ha un llistat
d'agraïments
parlant
d'aquesta cluenda
d'agraïments
és molt llarga
que hi entrarà
la miscel·lània

a l'any 18
17-18
a fer aquesta feina
i la vam fer
fantàsticament
però
són gent
que
inclús alguns
uns quants
no són del poble
i
jo crec que serà una mica
emocionant
pels que vinguin
perquè ja tinc constància
que vindran uns quants
i
bé
pot ser un dia
maco
i tant
de ben segur
i les miscel·lànies
es podran adquirir
entenc
al mateix dia
sí
bé
nosaltres aquí
els socis
la tenen de manera gratuïta
i després
qui no sigui soci
la podrà adquirir
i també els
els col·laboradors
els regalarem
un exemplar
també
jo sóc una col·laboradora
ja ens veurem
allà la teneu
Miquel
Roger
moltíssimes gràcies
per venir
enhorabona també
per tota aquesta
aquesta tasca
a seguir fent tasques
com aquesta
perquè si no
com bé dèieu
el centre d'estudis
en Justens
si no
no tindria vida
i agrair també
tota la gent
que hi ha participat
ens veiem
si no la teneu
per aquí
entre emissora
centre d'estudis
que ens hi n'està
que vagi molt bé
moltíssimes gràcies
moltíssimes gràcies
a vosaltres
adeu
doncs bé
nosaltres deixem
aquesta segona hora
tornem a partir
d'un quart d'una
del migdia
parlarem de cinema
amb la Carme Nabot
i parlarem també
de xarxes socials
ho farem amb la Vanessa Montserrat
estem a l'expectativa
de saber
quina és la temàtica
que ens portarà
per avui