.
Doncs vinga, perquè ara mateix passa un minutet d'un quart de dotze del matí
i seguim el magazín matinal de Ratxo d'Esvern al Just a la Fusta a segona hora del programa.
Avui som dilluns 12 d'abril del 2021 i ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres avui a Julio Cho i a Pere Font.
Són historiadors locals de Sant Just, membres els dos també del Centre d'Estudis Sant Justencs, per exemple.
Doncs bé, ja els tinc a l'estudi, saludem-los.
Bon dia, Juli, bon dia, Pere.
Hola, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Us tenim avui a la ràdio com a autors del llibre Sant Just desaparegut, de l'editorial F2,
inclòs també dins de la col·lecció de llibres Catalunya desapareguda.
Com succeeix l'encàrrec d'aquest llibre?
Doncs bé, va ser una trucada sobtada des d'F2,
que en Pere en coneixíem perquè havia fet amb la Teresa Reverter l'abans de Sant Just d'Esvern,
jo sempre en dic el llibre gruixut, que es va fer per fer cicles,
durant el 2011, em sembla que era, el 2012,
i va dir, home, ara fem una col·lecció nova,
doncs apaisada, més modesta,
però volem incorporar més imatges a les moltíssimes centenars i mils
que va recollir la Teresa Reverter a través de contactar amb els veïns del poble,
i aleshores aquí va començar.
I jo tenia altra feina, perquè a més a més estava fent un llibre
d'un empresari sabadellent, i tenia feina,
i vaig dir, home, si ho fem a quatre mans, millor.
I jo em va dir, no, qui es recomana?
És a dir, hi ha una persona que és molt holapta per això,
que és el Juli Ochoa.
I vaig trucar al Juli, i vam quedar d'acord.
Era el moment del confinament, no?
Sí, sí, en plena pandèmia.
En plena pandèmia.
És un llibre fet en pandèmia a quatre mans.
Això seria la modesta història.
Tu, Juli, com vas rebre aquesta proposta del Pere
per col·laborar amb el llibre?
Mira, amb el Pere, tenim ja una tradició de treballar junts,
des que ell era el president del Centre d'Estudis
i jo era un dels membres de la Junta,
i havíem fet moltes coses junts, mano a mano.
Llavors, quan em va dir, si volia participar en aquest projecte,
doncs m'hi vaig animar i m'hi vaig afegir engrescadíssim,
perquè era una cosa que estimo el poble, m'agrada,
és un tema a nivell personal, tinc col·leccions de fotos antigues,
coses aquestes, dic, perfecte, doncs m'hi afegiré.
Era, com diu el Pere, una època una mica fumuda,
era el punt àlgid dels confinaments.
Clar.
Però, entre el correu electrònic,
el veure'ns emmascarats a casa meva i així,
ens vam sortir i, bueno, vam anar fent.
Jo tinc l'experiència que el Jordi Gironeso podia confirmar,
que quan es va fer el llibre dels 75 anys de la CEAS,
jo vaig col·laborar-hi, i va ser la primera època
que vam començar a treballar, doncs, a través dels sistemes...
Audiovisuals.
Audiovisuals, per dir-ho així.
I ell m'enviava un text, jo el corregia,
jo enviava un, ell el corregia,
i amb el Juli hem fet pràcticament el mateix.
Passa que aleshores també ens vam reunir,
va venir el moment de setembre-octubre...
Del 2020.
Sí, que van començar a obrir una miqueta les portes,
perquè jo soc Sant Giustenc de Fora Vila,
és a dir, jo he vist que s'ha encogat del Vallès.
Bueno.
I aleshores, uns quants dimecres,
uns cinc o sis dimecres...
Ens vam trobar a casa meva.
Sí, anàvem al carrer on viu ell,
al pis on viu,
i allà, com que ell té més bones manetes que jo,
amb els sistemes, doncs...
Digitals...
Digitals i tal,
vam anar configurant les fotografies.
Va ser impressionant la selecció de les fotos, no?
Sí.
És que vam estar treballant amb els fondos que n'hi havia de l'editorial,
que eren els que s'havien aplegat per fer l'abans,
d'allà va sortir una gran part,
després vam anar a altres fonts,
i val a dir que aquest llibre,
són 200 imatges,
ho vam treure a base de seleccionar una gran part de fotos
que havien sortit a l'abans,
altres fotos que estaven en el fondos de l'editorial,
però no s'havien publicat,
i, a part, una altra part,
poder minoritària de fotos inèdites trobades d'altres fonts.
Vam fer la selecció,
la vam ajustar a una estructura
que suggeria una mena de passeig pel poble,
per si tingués un sentit, una lògica,
a l'ordre d'aquestes fotos.
Vull dir, les fotos no estan posades al tuntun, no?
No, no, no.
Obeixen això a un cert, diguem-ne, circuit pel poble,
tot passejant per les imatges,
i llavors cadascuna d'elles comentant-la
amb un missatge abocador de qui és el que era.
Clar, perquè llavors entenc que les fotos
les heu tret d'aquestes diferents fonts.
Vosaltres, però, quan teníeu el projecte en ment,
us vau fer ja una idea una mica
de com volíeu que fos el llibre,
o de quines imatges concretes us va venir alguna mena
de dir aquesta ha de sortir,
o això ha d'aparèixer?
Aquest és el problema més greixut que tens
quan has de seleccionar entre mils
i no sé quantes fotografies,
i n'has de separar les quantes i aquestes fora, no?
Exacte.
N'hi ha que no hem incorporat,
que eren molt bones.
Clar, les que estan en el llibre són millors.
Sí.
Clar.
I quins criteris heu seguit una mica...?
Jo diria que hem seguit un criteri bastant humanista,
és a dir, edificis, sí,
però que es vegi gent que es mogui.
No sé si ho hem aconseguit.
Podria ser la gent que ja el té,
que hi ha gent que ja l'ha comprat.
poden donar-se en compte que potser ja és això, no?
És a dir,
que hem posat més persones que edificis,
però també és clar,
que el que parlem d'urbanisme a Sant Justenc,
que ja s'ha desaparegut,
perquè la plaça de Jacint Verdaguer,
que jo ara anant on dèiem la Passa de Vissa,
és igual,
la plaça aquesta,
hem posat la fotografia a la portada de l'any 21,
i es veu tota canalla dels estudis vells
que han trobat un nou espai per jugar,
perquè van tardar set o vuit anys a fer la plaça.
Aquesta plaça va tardar set o vuit anys a fer-la,
molt abans de com és ara, no?
I abans de com és ara hi havia una altra abans.
Doncs aquesta l'any 21 van tardar vuit o nou anys,
però això hem posat això que es diu
Sant Just es veu desaparegut,
perquè es veu l'Ajuntament vell,
que el títol la talla una miqueta,
Can Mir,
que era una caseta que hi havia tocant,
va ser biblioteca, va ser jutjat,
i aquí hi ha un tros de Sant Just desaparegut,
la plaça no ha desaparegut,
però aquella plaça sí que ha desaparegut,
d'aquella manera tan nefasta,
mitja amb les terres pel mig,
la canalla ha jugat, no?
Perquè quin total d'imatges?
Heu dit, vora, unes 200?
Unes 200, ja.
I heu procurat que hi hagi imatges
que surtin, que heu dit, més persones,
però destacant alguns fets
o alguns llocs concrets a Sant Just?
Mira, això, com he deia el Pere abans,
hem anat a fer un recull
de com era el poble,
però no anant a buscar
un, diguem-ne, catàleg monumental,
sinó a transmetre
el que havia estat un poble viu,
el poble on nosaltres hem crescut
i ens hem fet grans,
perquè és el que esperàvem transmetre
amb el lector a través d'aquest llibre,
un passejar per aquells Sant Just
que ja no hi és.
Jo recordo, per exemple,
que tu ets joveníssima,
quan jo tenia, doncs no sé,
12-14 anys i vivia al carrer Bador,
Sant Just eren 2.300 habitants.
Clar, Déu-n'hi-do.
Nosaltres ens coneixíem tots, no?
Quan ell va venir a viure als pisos,
eren 8 o 9.000, no?
Sí, les xifres no les tinc aquí,
però sí que era...
Quan vam venir a l'any 62 dels pisos,
gairebé vam duplicar
la població dels d'en Justenga.
La foto més antiga que hi ha el llibre
de quin any recordeu que és?
1900...
Sí, molt de principis de segre,
del segre de XX.
1910 i 1911, no?
El problema que existeix és que,
en aquella època,
la gent no tenia càmera fotogràfica.
Hi ha un volum de fotografies
que la Teresa Reverter és conscient d'això
quan va fer el primer llibre,
doncs que a partir de l'any 50
es dispara a les fotografies, mai millor dit.
Vale.
Però del 0, del 1900,
o del 1890 al 1950,
els àlbums de fotografies
no són gaire generosos.
És a dir, en moltes cases
li deixaven la fotografia de l'avi
que penjava d'una paret,
perquè s'havia fet la fotografia
a Can Roer de Sants.
M'entens?
O el pare i la mare quan es van casar
que van anar també al de Guerra Tipo
de la cartera de Sants.
Aquestes eren les fotografies
de Sant Just d'aquella època, moltes.
Del primer quart del segle XX
es pot dir que la immensa majoria
de fotos que es conserven
són procedents de col·leccions
de postals
fetes per fotògrafs
ambulants
que venien al poble,
feien una sèrie d'imatges
i venien la col·lecció.
Sí, l'arxiu municipal,
en aquest sentit,
el Jordi Amigó,
té una col·lecció fantàstica.
Recordo el senyor Arcadi Cortés,
la col·lecció Quintana Cortés,
que és un senyor que quan era jove
es passejava per tot Sant Just
i es fotografiava l'avi del Josep Quintana
i la Maria.
Es feia una fotografia d'ell
i es veia, per exemple,
el carrer Verge dels Dolors
que estava començant a obrir-lo
i ell es fa una fotografia allà
i es veu l'eglésia al fons.
El carrer Major també
ha rembat en una casa
i algú fa la fotografia
i surt ell.
O sigui, ell va encarregar
una sèrie de fotografies de Sant Just
perquè li feia un fotògraf
però ell sempre hi sortia.
O sigui,
la gent de Sant Just es pot sentir...
Hi ha gent de Sant Just
que s'hi veurà identificada?
I tant, i tant,
però bastants, eh?
Molts.
Alguns amb noms,
altres sense noms,
però una cosa,
per l'acotació d'espai
que teníem a l'hora de fer els textos.
Aquest és el problema,
300 espais.
Si tu mires les fotografies
veuràs que totes
estan clavades
en els mateixos espais
i això pels autors
ens ha portat
una feinada de feina
que diu aquell.
Perquè quins són els peus de futur?
Què hi heu posat?
Els noms de les persones
que apareixen?
El moment?
El lloc?
El moment,
el comentari
de què és el que s'està veient,
més que res
el comentari
de què és el que s'està veient
i com s'interpreta
el que s'està veient.
Què ho veieu?
Doncs un creixement
del poble
per tal causa
o per tal altra,
una font,
si n'hi ha una font
perquè venien unes aigues
de tal plaça o de tal altra,
coses així.
I per exemple,
al carrer Major
hi ha una fotografia
que es va reprodinant la vegada
que es veu
el Busquets
que feia botes de vi
i es veu
al carrer Major
amb quatre bucois de vi
allà al mig
perquè mira,
era normal tenir
els bucois de vi allà
perquè ell feia botes de vi,
no?
I aquesta fotografia
em fa molta gràcia.
Sí, sí, és.
Hem descobert
que hi havia
un parell de persones
a Sant Jús,
bé,
ho vam descobrir abans
però ara ho hem ampliat
que es dedicaven
a fer bucois,
no?
I la fotografia
més actual
per contraposar el moment?
Bé,
vam tancar-ho,
quin any era?
Potser siguin
les de la construcció
del Walden
o de l'autopista.
Hi ha fotos
a l'autopista,
el 67...
O sigui,
fotos en blanc i negre
i fotos també en color?
No,
però el llibre
és tot és en blanc i negre.
És en blanc i negre.
Un blanc i negre
que ha sortit molt bé,
d'altíssima qualitat.
No sé com s'ho han fet
perquè jo he vist
els originals de les fotos
i he vist
el que s'ha publicat
en llibre
i ho han millorat,
eh?
Són sistemes tècnics
bestials d'aquella gent.
Hi ha fotografies també
de les últimes
que hem incorporat,
doncs hem aprofitat,
com deia el Juli abans,
de les publicacions
que s'han fet
des del 2011
quan es va tancar
l'altre llibre,
l'abans,
el llibre gruixut,
doncs hi ha hagut
llibres importants,
com un dels més importants
és el centenari
de l'Ateneu,
un gran treball
que va fer
en Francesc Blasco
coordinant-lo,
que també hem col·laborat
tots plegats,
però el Francesc
va fer,
ha fet un llibre
editant-lo
magnífic,
magnífic.
Doncs hi ha una fotografia
que ell ha trobat
que no la tenia ningú,
que es veuen
tots els del cor
del Pomp de Flors,
que quan es va fer
el llibre del Pomp de Flors
aquesta fotografia
no hi era,
que es veuen
els 60 cantaires
a l'Ateneu
quan l'Ateneu
hi havia una terrassa
on ara està tapat
i aquella fotografia
ens va impressionar molt
i l'hem reproduïda
amb els noms
de tot i que des de tot.
Perquè més en Francesc Blasco
això és el que volia dir,
perdona,
que el Francesc Blasco
va tenir la paciència
de consultar gent
i va identificar
els 50 i tants
en taires
un per un,
un per un
i hem aconseguit
per part de l'editorial
fer una doble pàgina
incorporant
tots aquests personatges,
personatges dels anys
50-60
molt coneguts
i que totes les famílies
del poble
es podran identificar.
Aquest recorregut
que fa el llibre
per llocs
de Sant Jús,
en quin punt comença
i en quin punt acaba?
Comença
la Sagrera
de Redors de l'Església
i va movent-se
pels diversos
eixamples
que ha tingut
fins a arribar
a les
barriades
més recents
com poden ser
ara
el Valden
i fins
haurem passat
prèviament
pels pisos
i pel carrer
al barri
sur
i així.
On ja no hem arribat
per modern
és als nous pisos
de Mas Lluí
que hem de reconèixer
que s'han aglisit
en principi
perquè
totalment
haurien estat
futurs
de camps.
pels uïents
haurien d'aclarir
el tema de la Sagrera
no parlem de Can Sagrera
eh?
Vale.
Parlem de la Sagrera
al voltant de l'Església
no?
Exacte.
I al voltant de l'Església
m'ha vingut la imatge
que vam estar mirant
aquella fotografia
que ens vam enamorar
aquella fotografia
al darrere mateix
de l'Església
aquí mateix
al darrere
el que era bona vista
era un camí de carro
un camí de carro
abans a les escales
un camí de carro
vale.
I es veuen dos senyors
agafant figues de moro
allà al mig
amb un caminoi
però darrere
completament
on ara passa
la quantitat
de vehicles
i és...
La fotografia
és tan bona
que van vestits
de diumenge
és a dir
com si sortissin de missa
amb trajo
amb vestit
amb barret
enfilats
agafant figues de moro
aquesta fotografia
és...
Carà.
Era per posar la portada
però era paisada
era paisada
vertical
perdó
i no
no era possible
no identificar
el que volíem dir
però realment
era molt bona
aquesta fotografia
a mi m'enamora
inèdita
inèdita
no ho sabia
no no no
aquesta no s'havia publicat mai
perquè hi havia fotografies
que suposo que vosaltres
ja teníeu en ment
però a l'hora de revisar
els fons i el material
que no haguéssiu vist mai
o que haguéssiu vist
per primera vegada
o rarament
mira
havent treballat amb l'abans
ella com autor
i jo com era
del consell assessor
doncs teníem
a la retina
les imatges
de totes les que han sortit
a l'abans
una gran part
de les que m'estan manegant
eren aquestes imatges
o sigui
no ens eren desconegudes
una gran part d'elles
ara que no ens escolta
no ens escolta ningú
de l'editorial
val a dir
que és un producte
que F2 ha fet
sí
perquè hi ha
Montserrat
desaparegut
sí
és una col·lecció
com de municipi
jo tinc la d'esplugues
és magnífica la d'esplugues
i la de Mataró
està molt bé
la de Mataró
és magnífica
la Sant Quatre
és sensacional
però vull dir-te que
són ciutats
algunes d'elles
més grans que Sant Just
sí
però F2
el que jo crec
que ha volgut fer
és dir
ara que hem fet
la col·lecció
dels llibres gruixuts
sí
que en aquest moment
deuen costar
140 o 150 euros
ja ho n'hi do
fem un llibre paisat
com un resum
una col·lecció nova
per 22 o 21
o no sé quant
22 euros
doncs és més assequible
jo diria que aquesta
és l'estratègia
de màrqueting
ara que no ens escolta
la Roser
però
jo penso que va per aquí
la cosa
jo estic convençut
que aquesta col·lecció
assoleix
un segment de públic
que és susceptible
d'estar interessat
per aquests temes
però que no
en el seu moment
no havia estat disposat
a embolicar-se
en una aventura
de l'embargadura
de
l'import
del llibre gros
o bé també
de
la servitud
de comprar un fascicle
que és una disciplina
doncs
difícil de seguir
de vegades
sí que va arribar
un moment
que els fascicles
que van a 250
o algo així
van arribar a haver-hi
700 subscriptors
un
deu-ne-do
era 250 cada setmana
mira
el preu del diari
no?
sí
esclar
quan això s'acaba
quan això s'acaba
2011-2012
passen molts anys
10 anys
de fet no?
8 o 9 anys
i la gent que s'ha incorporat
a Sant Just
o la gent que no
que es va despistar
i no se'n va enterar
d'allò
a poc que fos
ostres
ara no el puc comprar
és una despesa
potser molt forta
doncs mira
això en se servirà
podia ser
de definició
perquè quan us van fer
l'encàrrec
des de l'editorial
ja hi havia
llibres publicats
d'aquesta col·lecció
o sigui
ja sabia una mica
del que
del que
de què
estaven parlant
el dels plugals
ja feia 4 o 5 anys
que estava fet
sabíem
el que
se'ns demanava
i creieu que
Sant Just
té una part
desapareguda
o teniu por
o quines coses
creieu que es poden fer
perquè no caiguin
en l'oblit
caldria
una comissió
de seguiment
del patrimoni
que treballés
col·lec
amb les institucions
per
aconseguir
preservar
el que
pagui la pena
de preservar-ho
potser s'arriba
una mica tard
potser s'arriba
una mica tard
sempre sol dir-se
a totes les ciutats
quan hi ha transformació
sempre es diu
aquest
afegitor
de potser arribem
una mica massa tard
potser
no hauríem d'haver
enronat
aquella casa
potser no hauríem
d'haver fet això
potser
és a dir
quan dones la fotografia
de l'Ateneu
doncs
quan hi havia
davant de l'Ateneu
aquella terrassa
que ara està edificat
que és l'ampliació
del cafè
doncs
era molt més maco
jo et veig
que sí Pere
perquè
entenc el que em va dir
però
no m'ho puc ni imaginar
o sigui
sí
és a dir
tu ara imagina l'Ateneu
saps que hi ha un menjador
del restaurant
que està molt endavant
tocant el carrer
doncs aquella llenca
estava oberta
i era una terrassa
d'acord
hi ha moltes fotografies
que donen el carrer Ateneu
exacte
hi ha moltes fotografies
que es veu
molta gent
doncs
els tres toms
anaven a fer el vermutallà
la gent feia el vermutallà
la gent
es posava
com a les escales
de l'església
sí
es posava allà
també fer la fotografia
etcètera
no vull dir
aleshores
aquesta desaparició
doncs
bueno
l'Ateneu
va guanyar
el que va guanyar
amb espai
i jo no estic criticant
només estic dient
que potser
amb una
política
doncs
d'intentar
doncs
que aquest
Sant Jus d'Esver
desconegut
no sigui tan
desconegut
i desaparegut
doncs aleshores
es podria haver fet
molt més
però bueno
ja sabem que cada temps
cada política
cada ajuntament
cada partit polític
ara i abans
sense cap partit polític
es feien coses
que potser
no s'haurien d'haver fet
clar
de tota manera
el llibre aquest
no s'ha d'entendre
com
cap obra
reivindicativa
combativa
de coses
que s'han perdut
no, no
en absolut
és un passeig
més aviat
nostàlgic
il·lustratiu
i nostàlgic
per ensenyar
al lector
quin és el Sant Jus
que nosaltres hem conegut
exacte
i després també hem de dir
que hi ha l'entrada
d'alguns capítols
hi ha més literatura
i allà potser sí
que hi ha algun comentari
que deixa entreveure
que potser
això no hauria hagut de ser així
ho deixem
perquè esclar
tampoc no
no volem dir a la gent
que no ens n'hem enterat
no per què
ha desaparegut
clar
bé
en qualsevol cas
el proper 20 d'abril
a dos quarts de set
a Can Gina
està
es fa la presentació
del llibre
Sant Just
Desaparegut
als jardins
als jardins
a Can Gina
efectivament
hem de dir que
cal i inscripció
prèvia
des de la web
de l'Ajuntament
òbviament
per temes de
Covid
aforaments
limitats
etcètera
estareu els dos
presentant
el llibre
tot un honor
poder presentar
un llibre
al vostre poble
també
sí
n'hem presentat
alguns
les miscelànies
hem presentat coses
en aquest sentit
l'edat
i la materania
és un grau
m'he oblidat
de comentar
també
que un altre
que ha escrit
en el llibre
i s'ha de dir
molt en compte
és el Joan Bacaganyes
que ens ha fet
el proc
l'alcalde
i també
suposo
estar a la presidència
de la taula
presentant el llibre
quan vam començar
a fer el llibre
van canviar l'alcalde
bueno
mira coses que passen
molt bé
doncs
Pere, Juli
ha estat un plaer
tenir-vos els dos
aquí uns minutets
al Just a la Fusta
per parlar una mica
també del llibre
que es presentarà
recordem-ho
el proper 20 d'abril
aquí dalt
als jardins
de Can Ginestap
una abraçada als dos
i moltes gràcies
per venir
que tingueu bona setmana
gràcies
igualment
gràcies a vosaltres
adeu
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Astrid, molt bon dia!
Bon dia!
Ara!
Que no en senties?
Ara sí, eh?
Ara sí?
Jo sí, jo sí!
Ah, sí que en senties!
Doncs mira, som dilluns i aquestes coses, els dilluns, a vegades passen.
Escolta'm, coses de directe.
Em sento a mi mateixa i tot.
Sí?
Doncs a veure, un moment, traurem això al sup, ara potser ja no et sentiràs.
A veure...
Perfecte.
Molt bé.
Astrid, sabem que tens, de fet, un vi preparat per poder-ne parlar i fer-ne una mica de tast virtual, eh?
Sí, sí, perquè em portàvem així uns quants dies parlant així de forma més...
Sí.
Vés a...
Sobre diferents temes i dic, va, avui comarxem amb tast.
Avui comarxem.
A veure, ja no vam fer programa i avui es recuperem.
No sé si te'n recordes que va haver-hi un dilluns que vam fer el programa, la secció en directe des de...
Can Calop.
Can Calop.
Sí, i tant que me'n recordo, sí, sí, sí.
Sí, sí.
Això no passa cada dia, de poder...
No passa cada dia.
...en directe a l'insito.
No, no.
Exacte.
I em vas preguntar, i què tal és el vi?
Sí, clar.
Jo et vaig dir, és que encara no l'hem tastat, acabàvem d'arribar, estàvem trepitjant, palpant el que estaven fent a...
Trepitjant la natura, eh?
La natura, exacte.
I ens faltava dir, doncs mira, fem-lo avui i a més amb novetats, no?
Com vam explicar, el projecte de la masia Can Calopa estaria en aquest procés de...
Com una mica de reconversió.
Vam explicar la dificultat que era l'actar vinya en una zona tan relativament obaga, perquè alçada n'hi ha,
però diríem que dona una mica l'esquena al sol i tota vinya que doni una miqueta, per dir-ho de forma planera, eh?
L'esquena al sol és, hi ha una zona, així que dius, obaga i al mig d'un bosc, per tant també tindrem humitat.
Sempre pot ser bastant dificultós el fet de tindre-hi vinya, no?
Clar.
Per una, manca de madurestió, perquè potser necessitaríem més sol, l'altra, aquesta zona així més, l'està en zona més obaga, doncs més humitat.
No volem humitats a la vinya, o sigui, volem que plogui, però no que es creïn humitats, per tant, podríem tindre problemes de maduracions, de fons.
Ha de ploure en la seva mesura, dic, ha de ploure en la seva mesura, sense això, sense crear aquests excessos d'aigua o humitats, que dius.
Exacte. Per tant, quan tenim una zona amb una orientació més obaga, clar, queden aquestes humitats latents, no?
Per tant, podem tindre dificultats i, a part, una altra cosa, sabem que de cara a setembre-octubre tenim tempestes al Mediterrani.
Per tant, encara seria un altre afegit, no?
Normalment, al setembre-octubre ja acostumen a ser mesos humits, perquè la temperatura del mar és bastant alta,
per tant, ens crea aquestes humitats.
Encara que allà és una zona més alta, però, clar, tenim aquesta humitat.
Per tant, hi hauria també aquesta transformació a la vinya.
Us comentàvem aquell dilluns que estaven arrencant vinya que havia arribat segurament a la seva vida útil.
Estava la vinya molt esgotada, havia patit moltíssim el mil·líeu l'any passat.
I bé, han creat un projecte que moltes associacions i molta gent s'hi estan posant...