Entrem doncs en aquesta segona hora, 11 i 17 minuts que marca ara mateix el rellotge
i entrem en aquesta segona hora parlant d'art en concret,
anem cap a l'exposició que actualment es pot visitar a la sala Marc Art,
al darrere del mercat municipal, és aquest cicle anual, podríem dir,
d'art contemporani, art modern, sota el Paraigües de Mons.
La primera exposició d'aquestes que se succeiran durant el 2022 és El món propi,
en el qual sis artistes hi presenten la seva obra, que es podrà visitar, com dèiem, fins al 24 d'abril.
En aquesta exposició no només hi participen les persones que mostren el seu art i les que hi visiten,
sinó que al voltant també hi ha organitzades diverses activitats i tallers vinculades a l'exposició i als artistes
i això és feina i s'han encarregat els dos comissaris de l'exposició,
que ells són Laura Baringó i Quim Déu.
Avui parlem precisament amb Quim Déu, com dèiem, un dels organitzadors d'aquest cicle d'art contemporani,
per parlar una mica de la relació que té aquesta exposició, d'aquests mons,
amb el teixit pedagògic del nostre municipi, així que saludem el Quim, que el tenim al telèfon.
Quim, bon dia.
Bon dia, Mireia, què tal?
Bon dia, Quim, molt bé, gràcies per tornar a passar per aquí, per la ràdio, per la Justa també,
per seguir una miqueta, jo saps que anem seguint el fil d'aquesta exposició
i també tot el que es va organitzant al voltant, com és la qüestió que parlarem avui,
que és aquesta relació, podríem dir, també amb l'educació sant-justenca
i veurem que no només sant-justenca, que també hi han aportat el seu granet de sorra
i al revés, l'exposició també ha entrat dins les aules.
No sé per on hem de començar d'aquesta fusió, aquesta simbiosi
entre educació sant-justenca i l'espai marcart.
Bé, primer, Mireia, agrair-te que ens dongueu veu aquí a l'espai radiofònic
per totes les propostes que estem fent, perquè són propostes que són molt interessants
i que crec que és molt necessari donar-les a conèixer.
I, dit això, efectivament nosaltres vam plantejar el projecte Mons,
tant la Laura Baringo com jo, en funció de comissaris,
que no només volíem ensenyar una sèrie d'artistes en un espai com ara la Sala Marcart,
sinó que volíem integrar el teixit tant cultural com pedagògic de Sant Just
amb aquesta exposició.
Llavors, ens ho hem plantejat d'una manera una miqueta pausada,
en el sentit que primer hem contactat amb una escola,
en aquest cas l'escola Montseny, que és la part, diguem, primària,
perquè participés o de quina manera es podria participar en aquesta exposició.
Amb les següents exposicions que anirem fent durant el llarg de l'any connectarem amb les altres escoles de Sant Just,
vull dir que el tema de l'escola Montseny ha estat una miqueta com de començar.
Després també hem contactat amb l'Institut de Formació Professional Antoni Algueró,
d'aquí al municipi també,
i després hem tingut contacte amb l'UB, amb la Universitat de Barcelona,
a la Facultat de Belles Arts.
I d'aquestes activitats, què s'ha anat després?
És a dir, quines han estat realment les trobades que heu tingut?
O de quina manera heu integrat aquests alumnes de primària i també del sigle formatiu?
De quina manera han connectat amb aquest món propi?
Doncs mira, vam començar amb primària perquè creiem també que és una mica difícil el tema de l'art contemporani.
Llavors, una bona manera que et vinguin a veure, a vegades, és agafar-los i convidar-los a l'exposició.
I és una miqueta el que vam fer.
Llavors vam rebre la visita de quatre grups de primària.
Crec recordar de memòria que és primer, segon, tercer i quart,
o dos de primer, un de tercer i un de quart, no recordo ara massa bé.
I vam fer una visita comentada a l'exposició,
juntament també amb els professors o amb els mestres que ens van acompanyar.
I vam fer primer una visita molt lliure, molt deixada d'anar,
en el sentit que no volíem influir en les nostres paraules,
en el que els nois i les nenes volguéssim veure.
I després sí que vam fer com una mena de xerrada molt més distesa
per comentar el que ells pensaven del que havíem vist a l'exposició.
I nosaltres siguem com a comissaris i també amb la intervenció dels mestres.
I quines...
Ai, perdona, eh, Quim?
No, et volia preguntar quines van estar les impressions,
perquè estem parlant d'enens i nenes que són més petits, podíem dir,
no? I per edat igual el tema de l'art contemporani o l'art modern
igual els pot ser més dificultós a l'hora d'entendre.
No sé com és veure-ho a través dels seus ulls.
Doncs mira, més que dificultós, de veritat que va ser molt divertit.
Llavors, perquè jo penso que els infants en aquestes edats
no tenen potser tants prejudicis com tenim els adults, no?
Llavors, les mirades, els comentaris van ser molt més basats
en el que a més s'impressionava o no s'impressionava
o en el que ells creien interpretar
i les respostes i les interaccions van ser molt divertides, la veritat.
Doncs això no m'agrada, o sí que m'agrada,
o això m'agrada més el verd, m'agrada més el vermell.
Eren impressions que jo crec molt més divertides i molt més...
Més sinceres, no? Potser també.
Doncs sí. No, no, va ser molt divertit.
Tot i amb això, nosaltres com a comissaris també patíem una miqueta
perquè havíem de controlar que els nens estiguessin una miqueta com a quietos paraus
perquè hi ha obres una miqueta fràgils, no?
I tant.
Però realment van ser unes converses molt maques i molt interessants,
sobretot això, no?
La capacitat que tenen ells de parlar molt més lliurement
que els adults en quant al que estan veient i al que estan opinant.
Al fons, l'art hauria de ser així, no?
Que tinguéssim la llibertat no elitista o no en prejudici de poder opinar sobre les coses, no?
I com ho veien ells, per exemple, aquesta performance, podíem dir, del gos
que vau passejar per l'espai, que vau marcar aquestes creus vermelles al terra,
que després vau fer fotografies del gos ubicat a diferents llocs,
que trobo que pot ser cridanet pels més petits.
No sé com ho van veure.
Amb ells els hi van, bueno, els nanos i nanes,
no siguen petites, els encanten els animals, no?
Llavors, sí que és cert que, per exemple, la performance aquesta del gos
o també el vídeo de la videoartista Sara Rebamur,
que ha passat dintre d'un zoològic on hi surten uns cimis i tal,
doncs els hi fascinava aquesta cosa, no?
Però a més, li va fascinar molt, una mica, a la contrària,
unes fotografies molt grans que hi ha del Bel Capllong,
que els veiem com si fossin monstres, no?
I ells deien, ah, aquests són monstres, que tal, i...
Molt divertit, la veritat, molt divertit.
I també els hi vam fer qüestionar certes coses,
per exemple, aquestes fotografies dels monstres,
bé, no són monstres, no?,
que són uns... uns... unes humanos amb unes màscares,
doncs els hi vam preguntar què els hi feia basarda,
si era perquè les màscares representaven a gent vella
o... i què hagués passat si aquestes màscares haguessin sigut de gent jove, no?
I també va ser curiós, no?, com, bueno,
ells anaven pensant que potser també valia la pena ensenyar
doncs això, fotografies de gent vella.
Però va ser bastant divertit.
Això en quant a aquests alumnes que comentaves,
escola Montseny, no?, de primària,
van fer aquesta visita, aquest debat, no?,
sobre creació, sobre art,
quines altres trobades heu tingut?
O activitats?
Bé, després, bé, després amb aquest material, diguem,
o sigui, després d'aquesta xerrada,
el que els hi vam proposar a l'escola
és, els hi vam proporcionar un material
que eren com uns cartrons d'un damany 24,
perquè cada nen, no?,
després d'aquesta xerrada,
després d'aquest visionat de l'exposició,
doncs fes el seu món propi.
O sigui, ens presentés una peça
i, justament, ahir les vam muntar
i es podran veure a partir del dissabte
en moda d'exposició,
en un dels còrners de l'exposició,
amb la seva cartella corresponent i tot això.
Llavors, després, a part de primària,
també vam obrir la possibilitat que,
bé, vam connectar amb l'Institut de Formació Professional
Antoni Algaró,
de fet es diu Escola Antoni Algaró.
Ens vam posar en contacte amb un professor
que es diu Toni Buenaditxa,
perquè va ser fantàstic conèixer'l
i ha estat un professor molt entusiasta amb la idea,
que consistia en, doncs, això,
que els alumnes d'un grup que es diu
Gràfica Publicitària,
doncs fessin exactament això,
fessin una visita a l'exposició,
una visita comentada.
Vam tenir un diàleg tant la Laura Marimo com jo amb ells.
Evidentment, hi ha una xerrada molt més d'adults, diguem,
i on es va endavant un grapat de problemes
o un grapat de propostes
del que representa tant el disseny
d'una exposició d'art contemporani
com les obres en si.
I també va ser molt enriquidor.
Això és una proposta més aviat col·lectiva, no?,
per això, d'aquests alumnes
de les escoles gràfiques d'Antoni Algaró?
Exacte. Llavors, com que tenim aquest racó,
aquest còrner, diguem,
que ja en un principi vam dissenyar
com un espai blanc
perquè interactués
amb els teixits socials del poble,
ells ja van prendre les mides,
ja es van posar en modo dissenyador
d'exposiciones,
i després d'aquesta mini exposició
que tindrem de l'escola Montseny,
jo crec que això serà a finals de març,
obrirem la proposta
de l'escola Antoni Algaró,
que no sabem massa ben bé
per on va,
perquè evidentment els hem deixat
la llibertat completa
perquè expressin el que vulguin,
però jo crec que serà bastant interessant.
I aquestes arts
o aquests resultats final artístics
que preparin també
conviuran al mateix espai,
en el mercat?
Exacte.
Una miqueta el que hem volgut,
una miqueta i un molt,
hem volgut
desenmascarar la idea
que hi ha una miqueta
de l'artista
com a persona
potser una mica especial
i posar-lo també
a un nivell
que les creacions
d'alguna manera
totes tenen el valor
que nosaltres
volguem donar.
I llavors,
efectivament,
conviuran
amb les propostes
d'artistes
a la talla
de Patricia Dauder
o de
Nadot
o del Bel Capllom
o de l'Armena Dila
amb aquests estudiants
que segurament
tindran
també una formulació
superinteressant.
I tant.
I crec que per últim
hi havia també
un altre centre educatiu
podríem dir
o alumnes
d'un centre educatiu
però de fora de Sant Just
que també hem vingut
a visitar-la.
Exacte.
Llavors,
un dels artistes
participants
a la mostra
es diu
Miquel Planes
que és
escultor
jo crec
que ja
prou conegut
aquí a Sant Just.
Sí,
el vam tenir
aquí fa un parell
de setmana...
La setmana passada
va passar per aquí
pel programa.
Exacte.
Doncs,
ell,
a banda de ser
un magnífic
escultor,
és professor
a Belles Arts.
És un professor
jo diria
que ja
catedràtic
a Belles Arts
d'Escultura.
És doctor,
és doctor,
de fet,
sí.
Sí,
un senyor
ja
amb les lletres
majúscules.
Llavors,
a Menly
vam proposar
que seria
molt interessant
fer arribar
alumnes
de Belles Arts
primer,
per donar a conèixer
aquest espai
que volem
que formi part
d'una certa xarxa
de l'art contemporani
al voltant de Barcelona
i a la vegada
també
que interactuessin
els alumnes
tant amb nosaltres
com a comissaris
de l'exposició
per poder volcar
nosaltres
la nostra experiència
com també
apropar
l'univers narratiu
del Miquel Planes
amb els alumnes.
O sigui,
muntar una mena
de triangle
de debat,
no?
I va ser una visita
molt maca,
molt interessant,
va haver-hi
un grapat de preguntes
d'un cantó
cap a l'altre
i molt enriquidora
a part de tots,
penso,
no?
Tant del Miquel Planes
amb què
va poder explicar
la seva obra
a un altre nivell
amb els seus alumnes
a més veient
in situ
les obres,
el diàleg
que vam tindre
alumnes
amb nosaltres
de com
es pot organitzar
una exposició
o com
quines anècdotes
o quines dificultats
surten
a l'hora
d'organitzar exposicions
i també
doncs això,
posar-se en just
d'alguna manera
en l'òrbita
de l'art contemporani.
El circuit artístic,
no?
A veure si
ho assolim
i tant.
Aviam si assolim
perquè, Mireia,
fer arribar
la gent
de fora de Sant Jus
de Barcelona
és un treball.
I tant.
I tant.
I només començant
per la mobilitat,
és a dir,
per moure'ls cap aquí,
no?
Exacte.
Exacte.
Hi ha dos factors.
Un és
el físic,
és a dir,
la dificultat
a vegades
d'arribar
en transport públic,
no?
que no sé
per què
sempre és una miqueta
complicat
o estigui
massa temps,
pel meu entendre,
i després
una pròpia inèrcia
del públic
que sembla
que sortir
de Barcelona
representa
un viatge
i no ho és.
No, no pas.
Estem força a prop
de Barcelona,
de fet.
Amb bicicleta
també poden venir
si volen.
Exacte.
Per mi sí,
però costa,
costa.
Si dius
Sant Jus d'Esvern,
molta gent
no sap ben bé
com ubicar-lo
dintre del mapa,
no?
I sembla
que s'hagin d'anar
a agafar la motxilla
i unes xiruques
per arribar a...
La Campanyola.
A fer viatge.
La Campanyola.
Exacte.
Quim,
doncs anirem
a actualitzar-nos
com fa gairebé
un mes
que anem seguint
una mica
a l'actualitat
d'aquest mercat
de l'exposició
Mons,
el món propi
que és la primera
com dèiem
de tot aquest any
així que anirem
actualitzant-nos
una mica
amb totes aquestes
activitats
que es vagin fent
al voltant,
anirem parlant
amb artistes
que de fet
la setmana vinent
també seguirem parlant
amb altres artistes
que presenten l'obra
en concret
tindrem a Patrícia
Daudé
el dilluns vinent
i així anirem
omplint una mica
diguéssim
aquest espai artístic
també a l'emissora
així que gràcies
Quim
i seguim en contacte
anem parlant
Molt bé
i Mireia
de nou
moltíssimes gràcies
per la gestió
i per tot
l'interès que hi ha
en donar a conèixer
l'art
i sobretot
l'art contemporani
aquí a Sant Jús
I tant
això és cultura
Gràcies Quim
que vagi molt bé
Molt bé
Moltes gràcies
Moltes gràcies
Moltes gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies