.
Seguim al magazín matinal de Ràdio d'Esvern,
el just a la costa, a segona hora del programa.
Avui som dijous 15 d'abril del 2021
i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres avui a Joan Turu,
il·lustrador Sant Justenc.
Acaba de publicar el llibre Etiquetes,
que demà divendres presenta a dos quarts de set
als jardins de Can Gina està en el marc
de les activitats de Sant Jordi.
i saludem-lo perquè ja el tinc al telèfon.
Hola, Joan, bon dia.
Què tal, Lúria? Bon dia.
Bon dia.
Doncs bé, hem comentat que acabes de publicar
l'àlbum Etiquetes.
D'on neix aquesta idea de l'àlbum il·lustrat, Joan?
Doncs neix d'un...
Bé, jo tinc dos fills, tinc una filla de sis anys
i fa jo crec que fa un parell d'anys,
un dia jugant al Memory Vella,
doncs va fer trampes.
I després quan em va dir de fer una altra partida
jo li vaig dir, no,
se m'han passat les ganes de jugar amb tu
perquè ets una tramposa.
I quan li vaig dir allò tramposa,
doncs a ella es va ficar plorant,
es va enfadar moltíssim.
I llavors, després parlant amb ella,
vaig prendre consciència
de la importància del vocabulari, no?
Que no era el mateix dir
has fet trampes, no?
Que ets una tramposa.
I que ets una tramposa és com una cosa
que no pots deixar de fer, no?
I en canvi has fet trampes,
és una cosa circumstancial que pots fer avui
i demà no fer-ho.
Llavors, arrel d'això,
vaig començar a preguntar al meu voltant, no?
Doncs això, com la gent al meu voltant,
com li havien afectat les etiquetes
que li havien posat.
I a partir d'aquí vaig anar construint, no?
Com tots els missatges que volia donar
en torn del tema aquest d'etiquetar,
sobretot els infants.
Perquè som conscients, Joan,
la societat d'aquesta càrrega
que suposa avui en dia
el fet d'anar penjant etiquetes a la gent.
Tu creus?
Jo crec que, jo, com a allò al meu voltant,
veig que som bastant conscients,
però és difícil no caure-hi, no?
Vull dir que...
Això, que és molt fàcil penjar etiquetes
i són molt difícils de treure,
però, clar, no sé,
vull que també entenc que al meu voltant
no és tota la societat, no?
Vull que segurament el tipus d'amics que tinc
també són semblants
o tenen una mirada semblant
a la que tinc jo.
Per tant, tampoc no és gaire objectiu.
Perquè en el llibre,
bueno, en l'àrbum,
hi ha algun protagonista
o protagonista que segueixi
algun fil narratiu o...?
Clar, la protagonista és la Neus, no?
Llavors, més que és un llibre molt visual, eh?
I això, vull que la protagonista és la Neus
i a cada pàgina li pengen
com una etiqueta nova.
Llavors, he intentat jugar
amb com aquesta etiqueta que li pengen,
no?, associar a coses
que vull dir sobre les etiquetes.
Per exemple, no?,
la primera etiqueta que li pengen
és que és una nena.
Llavors, en la imatge es veu
la Neus amb una pilota de bàsquet
superenfadada
i com els adults del seu voltant,
com que és una nena,
ja li ofereixen
el vestit de brilli-brilli,
el pintar ungles,
el mirall, no?
Doncs com les etiquetes ja...
Això, per tant,
jo ja pressuposo
que s'han deu en això, no?
És una cosa que fa a les etiquetes.
Perquè, Joan,
tu creus que les nenes
o les dones
tenen...
han de suportar
més càrrega
pel que fa a les etiquetes?
Oh...
Uf...
O sigui,
clar, jo crec que...
que jo, no ho sé,
com a home,
jo et puc dir
que l'etiqueta d'home
també és molt feixuga.
El que passa és que,
segurament,
l'etiqueta d'home
té la doble lectura, no?
Que per un costat
et pot donar privilegis
a la societat,
però, per l'altra banda,
pot ser una llosa
perquè, bueno,
això no has de ser valent,
no busca la vulnerabilitat mai,
vull dir que això,
per mi,
també és una llosa.
Jo crec que sigui
una etiqueta molt vantajosa,
però sí que és veritat
que en certs espais
per com ens socialitzen, no?
Doncs tens privilegis
per descomptat.
Tu creus que ens estem acostumant
a comunicar
i a viure una mica, també,
amb aquesta classificació superficial
de la gent,
de les persones...
Jo crec que és una cosa
molt social, no?
Vull dir que...
Vull dir que...
Ens separem molt, no?
Ens fa molta por la diferència,
allunyem la diferència
i crec que...
Que, bueno,
que per mi
el que m'agradaria promoure, no?
És que...
És esparir unes bases
de respecte,
però que tothom...
No, que la diversitat
per mi és sinònim de riquesa,
vull dir que és un valor afegit,
al contrari.
I que jo sempre penso, no?
Si tots siguéssim iguals,
el món seria com molt avorrit.
El problema és
quan aquesta diferència
t'ho torna,
però el que demanem abans, no?
Privilegis,
vantatges, no?
O desvantatges.
Clar.
Jo crec que aquí és on hi ha
la lluita,
de pròxima manera.
A més, és que les etiquetes,
de fet,
se'ns inculquen
ja des de ben petits
i és una cosa
que anem assimilant
i pots fer que anem
construint també
una mica
la nostra manera de ser
en base
al que els altres
ens van dient,
també.
O sigui,
ho anem assimilant
ja des d'edats
ben primerenques,
de fet.
Clar,
totalment.
Totalment.
I és això, no?
I que la percepció
que jo tinc
de la meva filla,
no?
I les etiquetes
que jo li pugui
penjar a la meva filla
no és la mateixa percepció
després,
quan parlo amb la meva companya,
d'ella, no?
Llavors,
és la mateixa persona
i tenim percepcions diferents
perquè la percepció
és totalment subjectiva.
O sigui,
sí que està clar
que poden haver-hi
trets característics,
no?
Però,
però,
però,
però aquests trets
intentant
no donar-li
la,
la,
el pes,
no,
de ets això,
no?
Perquè allò que ets
és immutable, no?
Vull dir,
tu no pots deixar
de ser una persona humana,
és a dir,
pots comportar com un animal,
però no pots deixar
de ser una persona.
Clar.
I llavors
intentar de dir,
bueno,
perquè avui t'has comportat així,
no?
És la diferència aquesta
entre el fer
i el fer,
no?
O sigui,
que tu pots fer trampes,
però no vol dir
que estiguis trampós,
sobretot amb els llibres.
I de fet,
el llibre,
no?,
jo el dedico
a una amiga meva
que és infermera
a un centre penitenciari
i,
clar,
ella m'explica,
clar,
imagina't les etiquetes,
no?,
amb algú que és pres,
no?
Clar.
Doncs cadascú,
amb el que ha fet,
allò és una,
és una,
és una llosa.
I ella,
no,
m'emocionava un dia,
no?,
no m'explicava
com té la capacitat
de veure només la persona,
no?,
que pot sonar
molt happy flower,
no?,
però,
però,
bueno,
és a dir,
bueno,
estàs aquí,
no vull saber
què has fet
i si ho sé
intentaré
que no em condicioni
perquè jo intento
veure't més enllà,
no?,
que per mi
és com una capacitat
com molt maca.
Clar.
Joan,
el llibre es va estrenar
el 10 de març,
més o menys,
és a dir,
fa un mes i poc,
i ja se n'ha fet
una segona edició.
Això és molt fort,
eh?
Soc conscient.
Quin és el feedback
de la gent,
dels lectors,
del públic
que va comprar el llibre?
Què t'estan dient?
Què és el que més els atrau?
Ja de tot, eh?
Sí?
Com comentava al principi,
és un llibre molt visual,
que jo el que intento comunicar
bàsicament ho faig
a través d'imatges
i crec
que som una societat
que tenim
com a moltes assignatures pendents,
però una d'elles
és aprendre
a llegir imatges.
És a dir,
les imatges
comuniquen moltes coses,
però jo crec que
com a societat
no hi donem gaire importància,
no?
El típic,
a l'escola t'ensenyen
a llegir un llibre de text,
però no t'ensenyen
a analitzar la imatge,
a llegir la imatge
que acompanya,
perquè les imatges
estan per fer
només bonic.
Llavors,
gent que s'està llegint
al llibre,
com qui llegeix
les instruccions,
o com que llegeix
els ingredients
del tomàquet,
per així,
llavors el conte
no li acaba
d'aportar més.
Clar,
és només
quan analitzes
i quan mires les imatges
que aquest conte
s'està portant a algú.
I això,
com a coses negatives,
dius,
ostres,
no l'acabo d'entendre.
Bé,
clar,
potser,
bé,
he intentat
publicar el màxim
possible
amb les imatges
i potser
no li estàs donant
gaire importància.
I com a factor positiu,
no,
gent que em diu això,
que li ha fet
comprendre consciència,
no,
d'això que dèiem,
de fer-me les etiquetes,
que per altra banda
també a vegades
hi ha una paternitat
que,
com a tenir
un excés de responsabilitat,
no sé si d'explicar
de responsabilitat,
però que ens fiquem
com unes pressions
que,
no,
gent que em diu
ai,
quin greu que em sap,
bueno,
vale,
calma,
intentem-ho fer
el millor que podem,
doncs ho estem explicant,
sense que a vegades
passem a l'altre costat
de franjar-nos
i dic ai,
que malament ho fem tot,
bé,
tampoc,
no sé,
intentem-ho fer
el millor que podem,
però que tampoc no,
doncs,
a l'altre costat.
Tu creus que els nens i nenes
són conscients
que hi ha aquestes etiquetes
i és a dir,
que existeixen,
bueno,
aquesta mena de classificacions
on comencen a ser conscients
o és una cosa
que es va assimilant
més amb l'edat?
És a dir,
el llibre
el poden entendre?
Clar,
jo crec que el llibre
és una porta
a parlar-ne.
jo com a mínim
quan estava treballant
amb aquest àlbum,
no?,
doncs això,
parlant-ho amb la meva filla
i que ella potser
no n'és 100% conscient,
però quan tu li verbalitzes,
quan entres una conversa amb ella,
obres la porta,
no?,
a,
ah,
ostres,
no és veritat,
no?,
doncs jo què sé,
ella té una millor amiga,
no?,
vull dir que és negra
i llavors,
hi ha una imatge,
per exemple,
que el fet de tenir la pell
d'un color d'un altre,
com et pot condicionar la vida,
no?,
el que dèiem abans
i això a ella
li ha fet,
no?,
me'n recordo que em deia,
ah,
és veritat,
un dia,
no?,
un altre li va dir,
jo no et vull donar la mà
perquè ets negre,
saps?
Ah,
ostres,
doncs això ja t'està creant
una diferència,
oi que va donar peu
a una conversa
com un moment interessant,
que potser no en són
plenament conscients,
però jo crec que,
bueno,
doncs són eines
per començar-ne a parlar.
Perquè,
deixant de banda una mica
ara etiquetes concretament,
tu, Joan,
normalment et dediques
o treballes
sobre moltes realitats socials.
Últimament,
quins altres àlbums
o quins altres projectes
has estat fent,
o sigui,
és a dir,
amb quines altres realitats
has estat treballant?
Per exemple,
no sé si amb el tema
de col·lectiu LGTBI,
no sé si la immigració...
Clar,
sí que tenim,
el llibre
dels dimarts
de la Iaia Lola,
per exemple,
que a mi una cosa
que m'agrada aquest llibre,
que moltes vegades
amb els àlbums
què fem,
no?
Doncs,
tinc dos pares,
no?
I és un llibre
que parla sobre
una família
on hi ha dos homes
pares.
I tot el llibre
gira entorn d'això,
no?
I llavors,
a mi el que m'agrada
dels dimarts
de la Iaia i Lola,
per la Sònia Moll,
no és que és un llibre
que és una història preciosa
i, de fons,
hi ha una relació lèsbica
d'una Iaia,
no?
Vull dir que...
Però no gira entorn d'això
el llibre
i crec que això
ajuda a normalitzar,
no?
Vull dir que no és...
Doncs això,
vull dir que...
que és paral·lel,
no,
a la història,
l'important és la història
i si hi ha una Iaia
que té una nòpia,
perfecte,
però no gira entorn d'això
a la història.
També hi ha el conte
de Quan perdem la por,
no?,
que és un llibre
que parla sobre el desnonament
i ara el que estic treballant ara
és un llibre
que jo tenia moltes ganes
de parlar sobre la masculinitat.
És un tema
que m'atreveix com vol
i que crec que les dones
heu fet moltíssim recorregut,
no?,
i el feminisme
haurí que s'ha portat
a debat
i a la llum
com molts temes
i crec que les dones
esteu avançant moltíssim
i els homes
no en fiquen bé
de les piles
i és un tema
que tinc moltes ganes
de tocar.
Per exemple,
un dels teus últims llibres
també és el de
Tinc un volcà,
no sé si he dit així
bé el títol.
Sí,
jo aquest l'he il·lustrat per això,
s'ha escrit
per la Miriam Tirado,
que per mi és una fiera
i això,
bé,
té la capacitat
de tocar temes
d'una manera
com molt sentida
però a l'hora
d'una manera
molt profunda
i aquest llibre
parla de com gestionar
la ràbia,
no?,
de les emocions.
Clar.
A part del món
editorial,
tu, Joan,
suposo que segueixes
fent també morals,
no?,
a centres educatius,
a centres cívics,
equipaments,
sempre lligat,
òbviament,
a transmetre,
doncs,
aquests valors socials
relacionats
que ajudin
a créixer
l'autoestima
dels infants.
Sí,
sí,
paral·lelament,
dic això,
normalment,
un cop o dos cops al mes
faig un moral
a escoles,
dic que són
eines paral·leles
que faig
com a il·lustrador.
A l'hora
de fer un moral
i ara també
per curiositat,
tens en compte,
és a dir,
el lloc on el vas a fer,
o sigui,
quina metodologia
segueixes
a l'hora
de pensar la idea,
de comunicar-ho
als alumnes,
de fer-lo amb ell,
de pintar-lo?
Jo això
m'adapto molt
al lloc on vaig a parar,
és a dir,
depèn molt
de l'escola,
de contactar a l'escola,
contractar a l'AFA,
això depèn molt.
Hi ha escoles
que ho volen tenir
tot super decidit,
mira, tenim aquesta idea,
amb aquesta frase,
que hi diguis d'això,
i jo sempre,
perquè és d'aspecte de fàbrica,
és a dir,
la meva opinió,
però jo m'adapto
a lo que em diuen.
Hi ha altres llocs
que em diuen,
no, no,
triar una paret,
l'espai que a tu et sembli
més adequat,
quin tema voleu tocar
o treballeu amb els nanos,
i que és tot
com un procés
molt més participatiu
i hi ha llocs
que és com molt més dirigit.
Jo on vaig
m'intento adaptar,
però és un ventall
com molt àmpli
que hi ha això,
i hi ha escoles que,
una escola gallana
que treballava amb P3,
i tal com jo
que he gaudit més,
i em passava
super bé pintant,
perquè això,
hi havia zero pressió
del resultat,
i em deien,
no, no,
que s'ho passin més,
ara és el que volem
que s'ho passin bé,
i va ser molt bonic.
I durant la pandèmia,
Joan,
la teva feina
a nivell d'il·lustrador,
com s'ha vist afectada?
Doncs la veritat
és que poc,
vull dir la sort
que poc,
sí que vaig haver
de deixar de fer
els 3 o 4 murals
que em quedaven
per acabar el curs
passat,
però com que tenia llibres
encara
i alguna altra feina,
algun cartell,
doncs vaig portar
el taller a casa
i vaig continuar treballant
des de casa.
O sigui que,
en aquest sentit,
no em va afectar
gaire de la veritat.
I durant la pandèmia,
bueno,
ja s'està veient
que a nivell
de salut mental
ha afectat
tota la societat,
tant nens i nenes
petites,
joves,
adults,
t'han demanat coses
al respecte
o t'han demanat
feines,
treballs,
pintures,
morals,
sobre coses relacionades
amb la Covid
o conseqüències
que se n'hagin derivat?
No,
no,
específicament
en aquest sentit,
no.
Jo crec que,
no sé,
també és el que et deia,
cada realitat
és diferent.
Jo torno a començar
a visualitzar
ara tot això,
com que encara
estem enmig
de la pandèmia,
però ara sí que jo,
ostres,
a nivell de l'ansietat,
més de salut,
no de les persones
del meu voltant,
però no tant
a nivell de feina.
Sí que m'han demanat allò,
potser algú dir
que això tira
amb mascareta,
em costava com molt,
perquè això,
bueno,
això és un tema
molt nou,
no,
jo dic,
ostres,
no,
tira amb mascareta
a l'escola,
sí,
mica en mica,
doncs veient que sí,
que és el que toca,
però,
bueno.
Joan,
també són molts típics
els teus dibuixos
que fas de dracs,
de cavallers,
princeses,
per Sant Jordi,
trencant una mica
també els estereotips,
tindrem un nou dibuix
aquest Sant Jordi?
El veurem circular
per les xarxes?
Tindrem un nou dibuix,
no sé si circularà
o no circularà,
tindrem un nou dibuix,
el que passa és que,
és això,
eh,
la tèria ho comentava
amb la germana,
no que,
si jo Sant Jordi
sigues en edat
que m'agrada
fer una il·lustració
i, clar,
al final has tocat ja el tema
que ja no s'estira en foc
donar-li,
que, bueno,
he donat
el que m'ha sortit,
el que vaig estar i pensant
i el que em va sortir
va ser com a peró,
fes això,
perquè tampoc al final.
I ja per anar tancant
l'entrevista, Joan,
hem dit al principi
que, de fet,
és demà divendres
la presentació
de l'àlbum
aquí al Jardins
de Can Ginestà.
És una presentació
una mica especial,
no ho podríem dir,
perquè, clar,
en el teu poble
doncs, bueno,
sempre fa una mica
més de coseta,
potser.
Diré dues coses al respecte.
Una,
que és una presentació
totalment especial,
realment,
em fa moltíssima il·lusió
presentar etiquetes
a Sant Justus d'Esvern
i encara més
fero que en gent està.
Dic que,
no ho sé,
a l'Esplai
ara mateix,
antigament,
estava al local,
al costat de l'Església
i està com molt a prop
i, bueno,
jo crec que,
a part del dibuix,
a mi crec que la gent
valora com molt també
els valors
que hi ha al darrere
i crec que, a part d'aquests valors,
gran part
els he mamat
a l'Esplai
i, per l'altra banda,
estar a prop
també a l'antic local
del Carreo Blau
on jo hi passava
també moltes tardes
allà pintant
i embrutant-me
i ja no sé,
que sí que és un lloc
realment especial.
Saps de dir,
per això que jo vaig marxar
com bastant d'hora,
no sé,
18 o 19 anys
a Sant Just
i realment
a mi quan em preguntava
Antoni,
a mi sempre és una pregunta
que no tinc resolta
perquè he voltat molt
i...
Clar,
Sant Just tenc de naixement,
no?
però...
Sí,
llavors a mi sempre,
no sé,
una mica dius
tu ets on néixen els meus fills
i del poble
on visc ara
i han nascut els meus fills
la gent del poble
et fa saber que
em creu però
no seràs d'aquí
ni tu ni els meus fills.
Clar,
clar.
És una mica complicat
la realitat
de poble
a petites vegades.
Sí, sí, sí,
totalment,
totalment.
Bé, doncs,
Joan,
res més,
simplement desitjar-te
molta sort
també
i, doncs,
bé,
que demà
serà un gran dia
i també serà una gran tarda
i esperem,
doncs això,
rebre-te amb els braços oberts
també aquí
als Jardins de Can Ginastà
per presentar
etiquetes.
Que guai,
Núria,
moltes gràcies.
Doncs res més,
que tinguis un bon dia
i...
Igualment.
I un bon cap de setmana,
Joan.
Que vagi bé,
adeu.
Adéu.
Adéu.