El seu nou llibre il·lustrat
El seu nou llibre il·lustrat
El seu nou llibre il·lustrat
El seu nou llibre il·lustrat
El seu nou llibre il·lustrat
I llavors volíem el títol no recollir una mica això
Els homes no ploren
Bé, és una frase típica
Els nens no ploren
Perquè de les emocions
Comentaves la ràbia
Però n'hi ha d'altres
Que també és a dir
Tant homes i dones
Tenim i tots traiem
Tot i que sembla que per alguns estereotips
O per alguns temes una mica més culturals
O d'ensenyament emocional
Els homes sembla que no
O no les pugueu ensenyar tant
O no sigui tan lícit
Potser ensenyar-les
Clar, jo crec que cometem l'error
Com a societat
De construir
De separar per gènere
De construir la masculinitat
I la feminitat
I jo crec que la masculinitat
Ens construïm molt
Des de l'oposició a la que és fer dona
El pitjor que li pots dir a un home
És posar en dubte la seva masculinitat
Llavors constantment els noms
Estic com
Necessitem aquesta
Demostrar que som molt homes
I una manera
Nosaltres podem amb tots
En cap cas som vulnerables
No tenim sentiments
I ja dic
L'únic sentiment que se'ns legitima
És la ràbia
Que segurament és l'emoció
Que se'ls legitima menys a les dones
Es posa la ràbia
És un llibre per cert
Dedicat a
Podríem dir als més petits
Però també els més petits
Són els primers que han d'entendre
I així ho hauríem de fer
Com a societat
Des de les escoles
Ensenyar que tot plegat
És molt natural
Hi ha diverses il·lustracions
En les quals es mostren
Diverses situacions
On aquest home
Que és un nen
Però que intenta
Estic veient alguna il·lustració
Que intenta dibuixar-se barba
O s'imagina amb barba
És a dir
Un nen que vol créixer
O que s'imagina com serà
Quan sigui gran
Quan sigui un home
Suposo que és pel que veu a casa
També
El protagonista
Clar
El protagonista
És la marra feliç
Però un dia
Veu que està creixent
I veu que
No?
Que això
Que els nens
Quan es fan grans
Es tornen homes
I jo
Ell partaix de la base
Que ningú li ha explicat
Què és ser un home
Com és ser un home
Quan en veritat
Per mi
És una cosa
Que jo et podria dir
De la meva vida
A mi ningú m'ha agafat
I m'ha dit
Mira els homes
Tal, tal, tal, tal
Totes les llifes
De coses
Que poden ser els homes
Però en canvi
És una cosa
Que es destila
Per tot arreu
I ha fet
La il·lustració
Aquesta
No ho comentaves
Sura un mil
Passant la seva nina
Amb el cotxet
I diu
A ell ningú li havia ensenyat
A ser un home
I en canvi
A darrere
Hi ha dos anuncis segants
D'un home
Com cada seductor
Rodejat de dones
I un home super catxa
Super sèrio
Vull dir que és això
Que se'ns ensenya
A ser home
Vull dir que se'ns ensenya
I per mi el problema
Aquest
Ensenyar a ser home
És com un corset
Vull dir que és
Com una cosa tan petita
El que és ser home
I de fet
Per això
De la meva experiència
Que tinc la imatge
Jo amb 8-9 anys
Que em vaig comprar
Un serró
Una bossa aquesta
Demà
Com una mena a bolso
I mirar-me'l mirar
I provar-me-la
I no tenir el valor
De sortir al carrer
Amb això
Per això
Perquè sabia
Que si sortia al carrer
Amb això
Em dirien
Que era una nena
Que portava bolso
I per no
Afrontar-me això
Doncs no sortia
Amb la bossa aquesta
I per mi
És l'error
No que ho entenc
De dir
Ostres
Els nens i les nenes
Poden ser com vulguin
I és ampliar
El ventall
De què vol dir ser home
No inclús
Per mi
L'ideal seria
Parlar-nos el gènere
És a dir
Què vol dir ser home
I què ser dona
És a dir
Sigues com vulguis
Mentre respectis
A l'altra gent
Fins el que vulguis
Va una mica
En consonància
Amb un dels últims
També que havies publicat
I que també vas presentar
Aquí a Sant Jus
Que era etiquetes
Que també anava una mica
O convidaves a reflexionar
Sobre aquestes etiquetes
Tant les que ens posem
A nosaltres mateixos
Com la dels demés
I en qüestió de gènere
Potser també és això
Que comentes
Que a vegades
Ja no per tu
Sinó pels demés
No t'atreveixes a fer certes coses
Perquè potser surten fora
Dels estereotips
Precisament
Clar
Jo crec que és un pes
És una càrrega
De fet
El meu fill
Per exemple
Jo tinc una filla gran
I un fill petit
I el fill
A la filla gran
Que explica coetes i clips
Doncs és també molt coetes i clips
I el nom
M'acompanyo amb la Marina
Sempre ens preguntem
Fins quan
Podrà anar amb clips i gometes
Quin dia rebrà el primer ímpuls
Que algú li dirà
No, tu ets un nen
Això no pots anar així
No?
I bueno
Doncs aquí estem
I cal fer
Perquè això no passi
Clar, tot i que és una mica
Irremeiable
És a dir
En algun moment segur
Que alguna persona
Pel motiu que sigui
Li sorprendrà veure
En aquest cas
Al teu fill
Però en qualsevol cas
A qualsevol nen
Que vagi vestit
O porti potser
Una indumentària
O uns clips al cabell
Que per estereotips socials
No corresponguin
A aquell gènere
No?
És a dir
De ben segur
Se'n trobarà en algun moment
Llavors
Què se li haurà d'explicar?
Clar
Jo crec que
En aquest sentit
No sé
És el meu punt de vista
Perquè crec que les dones
Les nenes
Han fet molt de camí
És a dir
Una nena que jugui a futbol
A una escola
Ara mateix
No està
Entre cometes
Tan mal vist
O és tan
Comentable
Com fa potser 20 anys
En canvi
Un nen que vagi
En fondilla
O clips
O una espècie de rosa
És a dir
Que crec que els homes
He avançat com molt poquet
Per no dir
Que
De fet és això
Jo també per dir a la base
Que jo vaig a la biblioteca
Amb la meva filla
I puc llegir un conte
Que es diu
Caputxeta forçuda
Nenes rebels
Contes rebels
Per nenes rebels
Que hi ha
Totes les princes
Es tirant peps
Hi ha com molts contes
Que s'han trencat
I hi ha molts estereotips
D'aquesta dona
I que empoderen moltíssim
A les nenes
I en canvi
A nivell
Jo llibres
Pel meu fill
Quim
No tenia
No sé
Que n'hi ha un que
D'un nen que es pinta les unes
Per exemple
Però hi ha com molta menys
Lideratura
I crec que
Que és això
Que per mi era
Jo
Tenia la necessitat
De fer-lo aquest conte
De dir
Ei
Saps
Que t'han de donar una eina
Per
No per això
Per a les llars
Per a les escoles
Poder dir
Ei
Anem a revisar
Com construir una masculinitat
No?
I des de petits
Ja qüestionar-nos
Què és ser home
Un home
Ha de ser violent
Ha de ser sempre el protagonista
Ha de ser competitiu
Ha de ser sempre fort
No pot mostrar vulnerabilitat
Ostres, no?
Per què no?
I anarà esmuntant una mica
tota aquesta construcció social
Que ens fem
En general
Aquests llibres
Les il·lustracions
O les idees
Que puguis tenir
Davant d'aquestes situacions
Neixen de pròpies experiències
Teves
Pel que comentes
Sí
O sigui
Crec que seria impossible
Parlar d'alguna cosa
Que no m'atravesés
D'una manera o d'una altra
Hi ha contes
Que m'atravesen més
Però d'una manera
N'hi ha que menys
Però sempre hi ha d'haver-hi
Un punt
De dir
Ha de ser alguna cosa
Que m'ha passat a mi
Perquè necessito
No?
Perquè per mi
Fer un conte
És una mica
Com mig terapèutic
No t'ordenar coses
Que m'han passat
De dir
Ostres
Ficar-les al lloc
I expressar-les
No guardar-te-les
Sinó
Treure-les
Però sempre
Parteix d'alguna experiència pròpia
I la voluntat
Cap a aquests nens
O nenes
Que llegeixin
Aquests llibres
Acompanjats de pares
O que els pares
També guiïn
Davant d'aquesta lectura
La teva voluntat
Joan
Entenc que és
Que des de ben petits
Entenguin
El que comentaves a l'inici
Que entenguin
Que el fet de plorar
O mostrar altres emocions
No diferencia
De gèneres
Clar
És que jo crec que
És a dir
És que el meu fill
És a dir
I a ell
Li agrada el rosa
És a dir
De petits
No tenen
Tots aquests prejudicis
És una construcció social
Que els anem afegint
A mesuretes
M'han fet grans
Clar
I jo crec que
Bé
A vegades vaig a fer xerrades
A instituts
I jo crec que els dos moments
On el pes
De la societat
Recau amb més força
Jo crec que és això
El torn P5
És una edat
Com molt de
La meva filla
Ho diu
Fa primer
I vostres padres
És que ja no juguem
Menys ni menes
Que hi ha la divisió aquesta
Que segurament
A P2
P3
No ens dona tant
Però a P5 primer
S'estira com molt
I després és l'adolescència
L'ESO
Torna a veure com molt
El rol aquest
Del mascle
Dominant
Com molt
I llavors
Jo crec
No sé
Com a dir
Per la meva experiència
A mesura que et vas fent gran
Doncs
Si et vas treballant
Miga en mica
Et pots tenir tot el pes aquest
Que jo estic
He agafat com tot de coses
A la meva motxilla
Hem anat carregant com tot de pedres
Que m'han posat
I jo no les vull per res
La meva vida
És
No sé si és aleatori
O
És a dir
La publicació del llibre
Crec que és ara al novembre
És a dir
Es pot adquirir
A partir d'aquest mes de novembre
No sé si hi ha una data en concret
Diguéssim
De llançament
O que es pugui adquirir
Avui
Avui és
És el dia que pots trobar llibre
Diguéssim
Ah mira
Doncs enhorabona
Avui és el tret de sortida
Doncs
D'aquest nou llibre
Que per tu ja
Podríem dir
Forma part
De les teves
Diguéssim
De la teva rutina editorial
No?
És a dir
No és el primer llibre que publiques
Per tant
No sé si la il·lusió
Del primer dia
La segueixes mantenint
Després de publicar
No sé si són 10
D'una quinzena llibres
Sí
Total
Total
La il·lusió
Ho continua sent
Si no
Per mi no tindria cap mena de sentit
Continuar ditant
És a dir
Treure coses per treure-les
No sóc aquest
Aquest tarannà
Vull dir que sempre intento fer coses
Que m'engresquin
I que m'emocionin
I de fet
Aquest curiosament
Estic com molt content
Que dels altres
Sempre hi ha punt
Aquest com m'escrivi
I aquest
Quan em va arribar a casa
Va ser com
Uau
Estic molt content
De haver fet aquest conte
No sé
Estic content
La resta entenc que també
O aquest és el teu
La teva obra
Per excel·lència
No ho diria així
No ho diria així
Però sí que amb els altres
Aquest li ha dedicat moltes hores
Molt de temps
És un llibre que he mimat com molt
És una mica
Està més mimat que els altres
Perquè
Perquè per mi
Un llibre és un llibre també delicat
În el que és el teu
Sí que també
també toca un tema, bueno, que això, que és delicat,
vull dir que els homes apareixen molt durs i molt forts i molt no sé què,
però en veritat som superfràgils, ultrafràgils, però jo ho visc així.
I tant, com dèiem, no hi ha qüestió de gènere en aquest aspecte,
pot haver-hi potser una dona que se senti més forta
i un home que sigui potser més ploraner, diguem-ho així, més simple,
o al revés, és a dir, no hi ha una qüestió de gènere en qüestions de sentiments,
que són universals, no?, vull dir, les sentim tant aquí com a Sideri.
Total, però el tema és que no se'ns diu això, és a dir,
jo crec que és un llibre que segurament també rebré algun pal,
i de fet ja n'he rebut algun, i una dona em deia,
els homes ploren, però les dones també plorem.
I clar, jo deia, clar, és que les dones també ploreu,
però a qui es nega el plor no és a les dones, és als homes, no?
Jo, com a mínim, ho entenc que així.
Vull dir, que està clar que tots plorem,
tots tenim sentiment, tots tenim emocions,
tots podem ser forts, tots som vulnerables,
és que tots som tot.
Per mi el problema que tenim socialment
és que se'ns nega l'altra part, no?
De dir, ostres, tu ets dona,
doncs tu no pots mostrar ràbia, no?
A les dones, a les nenes no se'ls permet tenir esclat de ràbia.
En canvi, quan és un nen, bueno, és que és un nen, ja se sap, no?
Els nens d'aquestes coses les fan.
No, perdona.
No, oi, que...
És a dir, per mi tots som...
Els nens dels humans som complets.
Jo tinc molts moments de tot, no?
Llavors no entenc per què aquest dir,
això sí, això no, no?
I tot està bé.
És a dir, sapiguer donar un cop de puny a la taula
en certs moments li dir prou,
això és bo.
Hi ha moments a la vida que s'ha de fer,
i tant és bo que ho faci un home, un nen, una nena, una dona,
és igual, tothom ho ha de sapiguer fer.
Igual també sapiguer-se desmuntar i dir,
no puc en aquesta situació, necessito ajuda.
Clar, el que passa és que a les dones això
se'ls permet com més socialment,
però als homes no.
Només hem de poder en tot.
Perquè d'aquestes crítiques que comentes,
com les enfoques o de quina manera t'entren?
Jo crec que al principi sí que m'ha afectat la ment.
Ara ja no sé.
Jo per això abans he de fer les coses el millor que puc
i les crítiques sí que són des de la constructivitat endavant.
benvingudes, o sigui, amb els braços oberts,
clar que sí, de tot se n'aprèn.
Quan ja veus que hi ha gent que va allò,
a crítica, a regall per això,
i he dit, bueno, la xica es cocaçó
i la seva part de responsabilitat.
Vull que no...
Ara estem en un moment, jo crec que social,
que facis el que facis.
Hi haurà algú que dirà sí,
però que està bé, eh?
Vull que tampoc no ho...
O sigui, per mi és les formes.
És a dir, que la crítica per mi sempre és positiva,
clar que sí.
Vull que es tracta d'aprendre
i de la propera fer-ho millor.
Però jo sempre arreglamo una mica més
des del cariño, no?
De dir, quina necessitat hi ha
d'una estrossada de la baixa
el que algú està fent, no?
És clar, se'n pot dir el mateix
fins a haver-hi aquesta carga emocional.
I tant.
I Joan, volia també comentar,
no volia deixar passar l'oportunitat també
de comentar aquesta participació
que has fet també
amb aquesta nova col·lecció,
podríem dir que ha tret Zó,
el grup amb Zó il·lustrat.
Com ha estat aquesta col·laboració?
Doncs mira, un regal també,
amb el Pansu, amb el Cantant de Zó,
bé, és allò que va a les ganes,
no, per les persones socials,
que comencen a seguir
i teníem ganes de fer algú junts.
Fa dos o tres anys ja vam fer
una samarreta,
un body de cinc per infants
i ara vam tenir la idea aquesta
de fer cinc cançons il·lustrades
i vam dir ell,
tornem a confiar en tu
i molt content
perquè jo és nou
i sona molt sovint a casa meva
el meu taller
i a part que el projecte
jo crec que és molt engresco
i molt xulo.
De fet, la meva filla
millor és Cotuzó,
però ara la meva filla
s'ha enganxat ella
perquè dins de la col·lecció
aquesta dels cinc llibres
també hi ha un CD
cantat per infants
i que fa que ha quedat
jo crec que ha quedat
algú molt rodó.
Així que va ser que
hi ha hagut una coneixença
virtual, no?
O digital, podríem dir.
Totalment, de fet.
O sigui,
hem parlat moltes hores
per telèfon
però encara ens coneixem
i ja ho espero
el desembre,
ara mi ja està desembre
que el pretensen allà
al País Valencià,
baixar
i per fi...
En persona encara no us coneixeu,
és a dir,
per fotografia imagino que sí
que us poseu cara
però en persona no.
No, no, no,
hem parlat molt per telèfon,
però jo no...
Encara em passiona, no.
Bé, és el que té
la distància, sí, no?
Té la part d'avantatge
que pots construir coses
sense haver-te de...
No hi ha la part
que està freda
de diastres.
No, mi, que...
I ara no es coneixen
i haver-te'n un abraçat
i dir que guai.
I tant.
Amb aquest Zoo il·lustrat
crec que són cinc llibres
amb cinc cançons
i cinc aventures
il·lustrades, entre altres,
per tu, Joan.
Una idea que va néixer
directament de Zoo
o van començar a buscar
aquest cercle, diguéssim,
de partners
per crear aquest projecte?
No, no, no.
Jo crec que...
Bé, que és d'un dels millors amics
del Panjo
que és el mani d'educador social
i llavors ell ha tret
com molt de suc
de les cançons, no?
Ha tret com un projecte pedagògic, no?
Per...
A partir de les cançons
convertir-les en l'album il·lustrat
i a partir d'aquí
fer activitats
per treballar certs temes, no?
Doncs, per exemple,
on hi ha cançons
de Xapam-Pang, no?
Doncs treballar-les d'amistat, no?
Parlar també de...
No, hi ha un moment
que parla del matriarcat,
no?
del fet de la invisibilització
de la dona
a llarg de la història, no?
Doncs llavors
per activitats
diuen, no?
Doncs quines dones
hi ha al teu voltant?
Quines tasques fan?
No, doncs això una mica
també per...
Això, no?
Visibilitzar...
No, que la societat
les coses
que s'han associat
als homes, no?
Tenen molt més valor, no?
Llavors, doncs això
la tasca de cures
és imprescindible.
Sense cures
no hi ha...
La vida no és possible
i en canvi d'algú
que socialment
se li dóna
zero valor.
Quan no és principal
i és com la reivindicació
aquesta de dir
no, no.
És un projecte
que si no veig mal encaminada
han estat cuinant
des de zoo
durant dos anys.
No sé
més o menys
quan trigues
tu, Joan,
a publicar un llibre
només teu, diguéssim.
Sí.
El meu procés creatiu
la història així
sí que és un procés
més llarg
però un cop ja tinc clara
la història
i més o menys
per on dia
les il·lustracions
i llavors potser
són uns tres mesos
de feina.
El que passa
és que amb aquest llibre
el que va passar
és que just
ens va agafar
la pandèmia
pel dia
i llavors també
ens van treure el CD
no ho van veure adequat
però el CD
i els àlbums
al mateix moment
i ho han retardat
com bastant
i és un llibre
que fa potser dos anys
que havia fet llà
i que el tenia
com bastant desconnectat.
Acostuma a passar
sovint
que tens una idea
o una llavor
que queda apartat
i al cap d'un temps
tornes a recuperar-la
llavors ja es fa tangible
i es converteix
en un llibre?
Totalment.
És a dir,
jo tinc moltes llavors
el meu taller
sempre de llavors
sempre de llavors
i el que passa
és que a vegades
hi ha algunes
que dius
mira,
aquesta necessita
una volta més
o també en el moment
personal
que estàs tu
no te dius
que ara
m'interessa
i ara el que estic preparant
era el moment
de fer-lo
vull que
és això
perquè
jo ho visc
també una mica
com al teatre
no?
No sé
en el sentit
de dir
jo interpretar
un paper
d'algú
que no he viscut
en la meva vida
seria com molt difícil
en canvi
fer les il·lustracions
i el text
d'algú
que t'està travessant
en aquell moment
és com molt més senzill
i molt més ruït
no sé com dir-ho
més natural, no?
Sí
Bueno, sí
no t'has de forçar tant
a imaginar-te
com estaria jo
si em sentia
o si no
perquè m'hi estic sentint
ara mateix
per tant
és molt més senzill
Clar
El llibre
deies
avui es publica
per tant
a partir d'avui
ja el poden adquirir
les persones que ho vulguin
aquí a Sant Jús
no sé si es podrà trobar
diferents llibreries
o una d'elles
que el llibre té
per exemple
Jo crec que
és a dir
el llibre es pot trobar
totes les llibres
és a dir
una cosa
és que vas despeixar
la llibreria
i la llibreria
no el tingui
llavors pot anar
i demanar-lo
i dir mira
vull aquest llibre
i esperar-te
no sé quants dies són
dos o tres
i que te'l portin
o sigui
això ho pot fer
en totes les llibreries
això ja depèn de la llibreria
si l'han demanat
o no l'han demanat
el rotllo de distribuïdores
i això
això ja és un altre món
que jo tampoc
no sé gaire
com funciona
però en principi
és a dir
per distribuïdora
avui arribaven
a les llibreries
és a dir
si la llibreria
l'ha demanat
avui l'han de tenir
Doncs escolta
enhorabona
Joan
per aquest nou llibre
més avui
carai
és doble alegria
parlar amb tu
i entrevistar-te avui
i a més saber
que avui també
és el dia
que es publica
aquest llibre
dels homes plorem
o amb aquest no
tatxat pel mig
però en definitiva
és els homes plorem
també enhorabona
per aquest projecte
també amb Zoo
que precisament
aprofitem
que tenim música de fons
per escoltar
i acabar l'entrevista
Joan
amb aquest ventilador
dels teus amics de Zoo
que esperem
que d'aquí ben aviat
us podeu conèixer
en persona
i que d'aquest projecte
també en sortin
d'altres
amb aquesta col·laboració
amb aquests cantants
valencians
Joan
moltíssimes gràcies
per atendre'ns
gràcies
molts més èxits
adeu bon dia
tot el que tens
seràs
volen rugar-te
una marca
una idea
volen que digues
si és negre
o si és blanc
volen la nit
de la vida
la volen buida
no volen vore
dubtar
volen quietud
i la volen
indefinida
volen la seguretat
ser de este món
és un poc complicat
ser i no ser
o de forma normal
baix del meu llit
on l'aix de tristesa
em queda bé
la disfressa
de sant
de què estàs fugint
quan t'acuses
les teues paraules
quan no queda res
tampoc hi haurà excuses
tornen les hòsties
com un boomerang
ara es blaneta
la pedra
ara fa un fred tropical
s'han fet de pau
i de guerra
totes les contradiccions
i les cançons
ventiladors
que es guiten merda
merda pa' tots
deixa que el cante
la carta
tenim de tot
de qualitat
normaleta
li posa tot el cariño
baixa i ser foc
volen la base ben feta
si a mi se'n talla la salsa
un nou bufo
mai menjaré de calent
he de mantindre esta farsa
qui paga mana
soc jo
són ells els clients
volen paraules com armes
dignes i plenes
que obri espor i cartera
volen metàfores i actes
drama i teatre
volen titella i trinxera
volen que passes l'examen
que ells posen
volen ser jutges
i autoritat
volen que dones la pasta
que guanyes
diguem-ho clar
volen manar
deixa que traga
l'ego a subasta
ja prou d'escriure
i pensarà la carta
deixa que diga
el que pensa
el dimoni dormit
deixa que em lleve
el vestit
somià
benferes dormides
frases domades
líriques subordinades
plats ben calents
postres gelats
volien merda
i tenen raval
ara és planeta la pedra
ara fonce tropical
s'han fet de pau i de guerra
totes les contradiccions
i les cançons ventiladors
que es guiten merda
merda
sapatós
volen i volen
no solen buidar
totes ho controlen
el bé i el mal
això és la fórmula
este és un fals
això és no molen
no em fan volar
això has fallat la teoria
i la canviaria
esta és un poc regular
esta està bé
però es nota
la hipocresia
ja està
ni falla
al final
critica
i ataca
mira la butxaca
eros
es de capa
lo que digan
de grata
ara és planeta la pedra
ara fonce tropical
s'han fet de pau
i de guerra
totes les contradiccions
i les cançons
ventiladors
que es guiten merda
merda
pa' tots
ara és planeta la pedra
ara fonce tropical
s'han fet de pau
i de guerra
totes les contradiccions
i les cançons
ventiladors
que es guiten merda
merda pa' tots