Passant dos minuts d'un quart d'una del migdia, com dèiem, parlem d'aquesta conferència que es farà aquest divendres
en el marc del sigle de geografies literàries de les Cees, sobre el mite del Compte Arnau.
Parlem amb Llorenç Aldevila, que és qui farà aquesta conferència. Molt bon dia, què tal?
Hola, molt bon dia.
Un mite d'aquests que, de fet, és un d'aquests que, en realitat, molta gent no l'acaba de conèixer,
però és un dels clàssics que tenim, no?, en la mitologia catalana.
Bé, és a dir, no només és un dels clàssics i més populars, sinó, ara, en aquests moments,
jo ja estic en condicions de dir que és un dels grans mites identitaris dels països catalans.
Carai, Déu-n'hi-do, eh? Per quin motiu?
Per quin motiu? Doncs perquè hem pogut documentar que no només és vigent i molt potent en el nucli originari,
que seria el Ripollès, sinó que al llarg dels segles es va estendre cap a la riba Gorça,
cap al camp de Tarragona, va passar les illes al segle XVII, convertint-se el Compte Arnau,
es va convertir en el Compte Mau, i fins i tot hem trobat rastres del mite al Baix Vinalopó i a l'Alacantí,
és a dir, al sud del país. Això fa preveure, doncs, que hi va haver una època,
que pot ser, doncs, fa 80 o fa 100 anys, en què Almita era viu a totes aquestes parts del país.
Exacte. Per tant, d'alguna manera, el fet que estigui tan viu també és el que li dona força, no?
Sí, el que passa és que el nucli més viu és el Ripollès, és evident, eh? Aquests altres llocs que jo ara he descrit
són rastres febles i a punt de desaparèixer en alguns llocs, diguem-ne, perquè, esclar, la tradició oral ha canviat molt
i Almita, si no es persevera, també es difon, es perd.
Exacte. Perquè, així, resumidament, quin és Almita? Quina és la història del Compte Arnau?
Bé, Almita és que, possiblement, a l'entorn d'Uc de Mataplana, un senyor feudal que tenia castell sobre Gomberent,
a partir d'aquest senyor feudal i dels seus mals usos, el poble comença a cantar una cançó
on hi va afegint, diguem-ne, totes les malapteses, diguem-ne, i els mals usos a aquest senyor.
I tot això qualla en una cançó que podem datar en l'estadi que la va trobar Milai Fontanals del segle XVI,
que és la que coneixem com a la cançó tradicionalment popular del Compte Arnau.
Llavors, esclar, el que passa és que de la persona de l'Uc de Mataplana,
que podria ser l'origen de tot plegat, això s'ha documentat també ja històricament,
s'hi van anar afegint altres personatges, que avui no sabem qui eren,
que van engrossir la mala feina, diguem-ne,
o el maltracte que els diversos senyors feien en els seus súbdits.
De fet, això és el que passa amb el Compte Mal, eh?, de Mallorca.
Passa a les illes perquè hi ha un senyor molt poderós,
del Pla de Mallorca, que és en Sa Fortesa,
que aplica mals usos a tots els seus feudataris.
I aleshores la gent li comença a cantar la cançó mateixa del Compte Arnau
adaptada a les particularitats, diguem-ne, del Pla de Mallorca.
I també conservem aquesta cançó íntegra, diguem-ne.
Clar, exacte. Per tant, aquesta seria una mica la història, no?
Sí, seria. I possiblement són mallorquins que migren al segle XVII
a les comarques interiors del País Valencià,
a la costera, a la Vall d'Aubaida,
que són els que porten la cançó al País Valencià.
Això també és molt probable que sigui així al segle XVII.
Clar, hi ha tota una història al darrere
de recerca, no?, d'alguna manera,
que suposo que és necessària, no?, també per poder-ho...
Sí, esclar, és a dir, sempre la investigació
ha de validar allò que suposadament nosaltres pensem que ha passat.
No vol dir que sigui del cert, del tot cert,
però sí que són hipòtesis avaluables a partir de la investigació.
i, per tant, tot això que estic dient es basa en recerca
i en investigació sobre el mite i el personatge i la cançó.
Exacte. De fet, d'alguna manera així és com es pot mantenir viu, també, aquest mite.
Aquest divendres es parlarà del mite del Comternau,
com dèiem amb Llorenç Aldavil, amb qui estem parlant ara per telèfon.
Com planteja la xerrada d'aquest divendres?
Què és el que s'explicarà?
A banda de dir tot això que he dit, per mi és molt important la vigència del mite
i la vigència té una salut de ferro,
és a dir, cantants que musiquen la cançó adaptada,
és a dir, des de la Maria del Mar Bonet fins al Roger Mas,
al Joan Manuel Serrat,
orquestres sinfòniques o quartets
que també musiquen seqüències, danses sobre el Comternau,
quitella sobre el Comternau,
la sèrie televisiva de TV3 sobre el Comternau,
escriptors que li dediquen poemes o li dediquen peces teatrals.
Per tant, la vigència és total i absoluta.
Fins a arribar a les banalitats,
que això també en parlaré.
banalitzen el mite
i llavors si fan una cursa de mototrenc
doncs se li diu la cursa del Comternau
o si es fa al mercat medieval
es fa servir el Comternau
o com a Mallorca
durant unes dècades
a Palma Nova
es feia un espectacle
amb turistes medieval
sobre el Comternau
i on a més a més es ballaven
danses brasileres, etcètera,
un pot i pot, i això és banalitzar el mite.
Per tant, si el mite és fort,
és vàlid,
té salut de ferro
i el Comternau té salut de ferro en aquests moments.
S'han fet còmics,
a Sant Joan de les Avereses
fan una mena de galetes
que són les galetes del Comternau,
és a dir, els mites són això, en el fons.
Clar, que la gent se'l faci seu també, no?
Sí, sí, clar.
Que després quan hi entra la part crematística del negoci
podem dir que s'estan banalitzant
llavors els mites, no?
Però, esclar, passa amb tots els mites, eh?
Fins i tot amb els més moderns, eh?
Els del futbol
s'arriben a banalitzar coses
perquè ells mateixos es venen
per fer anuncis televisius
que els degraden, diguem-ne,
com a mites, no?
Sí.
No ho sé,
algú que és mite que presenta llogurts,
per exemple, no?
Exacte.
Això seria la banalització
de la teva figura mítica.
Bé, en fi.
No, no, molt interessant.
És molt interessant.
Molt.
Perquè no és una cosa arqueològica,
que sí que també és arqueològica,
sinó que és un mite en plena vigència, eh?
Exacte.
Doncs se'm parlarà aquest divendres.
Com deia, molt interessant aquesta conferència
sobre el mite del Compte Arnau
amb Llorenç,
amb el filòleg Llorenç Aldavila,
a les 8 del vespre
a la sala Piquet de la Taneu
dins del cicle Geografies Literàries de la CEES.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé
i fins aviat.
Bon dia.
Adéu, adéu, gràcies.