Mena Europea de Prevenció de Residus.
Aquesta acció forma part d'una campanya
de prevenció de residus elèctrics i electrònics
que aquesta organització munta cada any.
Les Bars de Sant Jús, que ha reprès aquest any la seva activitat,
busca finançament per a poder costejar les seves accions.
Principalment necessiten recursos
per arribar a aconseguir un vestuari propi
i, més enllà d'això,
fer possible la realització de diades amb altres colles.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Són les 11 i 19.
esteu sintonitzant Ràdio d'Esvern al 98.1 i ara ha arribat el moment de fer l'entrevista.
parlarem amb l'Anna Casases, que és traductora de Panait i Estrati.
I bé, la truquem perquè demà a Cal Llibreter fan motiu del novembre literari, fan una mena de taller, conferència, xerrada, també amb en Xavi Montoliu sobre la figura de Panait Estrati.
Estrati.
I, doncs ja que la tenim al telèfon, aprofitem per poder parlar amb ella.
Hola, Anna!
Anna?
Anna?
Sí, sí.
Ara et sento, ara et sento.
Què tal?
Jo et sento molt bé.
Molt bé.
Doncs estava dient que ets traductora de Panait i Estrati, que demà estaràs a Cal Llibreter per parlar de la figura d'aquest escriptor.
Sí, ja he anat unes quantes vegades a Cal Llibreter i m'agrada moltíssim l'ambient aquest de Sant Just, tan familiar i tan interessant, però demà hi vaig jo i en Xavi Montoliu, tots dos hem traduït en Panait i Estrati, un llibre de cada un, i el que és curiós és que tots dos hem traduït naturalment llibres originals,
però un, ell del romanès i jo del francès, perquè el Panait i Estrati, que era un home que era un etern emigrant, que no va parar d'anar damunt i avall, va escriure tant en francès com en romanès.
De manera que hi ha aquesta curiositat, que parlem dos traductors però de dos idiomes diferents sobre el mateix autor.
Clar, perquè Estrati era romanès però en canvi va utilitzar també el francès per la seva obra?
Sí, sí, sí. Ell era un home que no sabia estar quiet, que sempre buscava, buscava molt pel món, va viatjar molt, però no viatjar amb cèntims i com un turista, sinó emigrant constantment de tot arreu.
Per necessitat?
Bé, per necessitat i per curiositat, diguéssim. Ell vivia en la misèria i buscava doncs sempre una vida millor però sempre buscant sobretot cultura, justícia, un país on existís la justícia.
Tu i el Xavi es pot dir que heu introduït la figura d'aquest escriptor aquí a Catalunya?
Doncs no, seria un orgull molt gran, però no. Podríem dir que l'hem reintroduït, si de cas, perquè el Panaiti Estrati que va escriure als anys 20, 1920 i poc, de seguida va ser traduït a molts idiomes i va ser traduït al català.
La primera edició, la primera vegada que jo vaig llegir Panaiti Estrati, que va ser el pescador de d'esponges, quan jo era adolescent, érem una edició del 1930 i poc.
Vull dir que ja l'hem estat traduït abans. El que passa que sí que és un autor que després havia quedat com enterrat o oblidat una mica justament perquè aquesta vida que no era de cap grup, no era enlloc, que tothom va quedar una mica apartat.
I ara sí que ha fet com una renascuda i que nosaltres podem dir, això sí, doncs que l'hem tornat a portar.
I llavors, qui va ser la primera persona? Sabeu qui va introduir-lo?
Saps que ara no me'n recordo del nom del... Hauria de mirar, tinc el llibre per aquí darrere, em sembla que es deia Miracle, el primer traductor.
El català, eh?, perquè el castellà era un altre. El castellà va ser traduït encara abans que el català, perquè el castellà va ser traduït immediatament.
Oi, ara t'ho dic de memòria, i això a l'especialista és en Xavier, però era un català? Em sembla que es deia Pere Boix, o si m'equivoco, m'equivoco de poc.
I ell va ser el primer que el va traduir, el castellà, i després aquest altre, que dic jo, el català.
Perquè tu vas traduir...
Coral de guerra, perdona.
Tu vas traduir el llibre Els meus començaments?
Jo vaig traduir Els meus començaments, que és un llibre més autobiogràfic,
en què explica tres trossets de la seva vida, tres moments justament en què ell intenta fugir,
que es posa d'amagat amb un vaixell per intentar arribar a França, que no pot,
perquè l'expulsen, el tornen, etcètera, coses d'aquestes.
I aquest el vaig traduir del francès.
I ara en Xavier ha traduït Quira Quiralina, que és més novel·la,
tot i que sempre hi ha moltes coses reals, diguéssim,
i ell el va traduït del romanès.
Del romanès, o sigui que els dos, clar, per això veniu a demà que el llibre té,
heu fet aquesta feina, tu des del francès, i en canvi el Xavi des del romanès.
Des del romanès, exacte, però no és mai cap traducció interposada, diguéssim,
que tots són originals.
I, bueno, hi ha aquesta curiositat i després això, doncs,
aquest vessant del Paneït Istrati,
que era un home constant emigrat.
Constant emigrat dels llocs físics, de la llengua,
no era ni de l'una ni de l'altra.
A Romania l'atacaven perquè no era un escriptor romanès,
sinó que havia canviat de llengua.
En canvi, ell també va escriure en romanès.
Amb els cercles socials també va acabar expulsat de tot arreu
perquè no adheria a cap església, diguéssim,
a cap credo polític ni res.
Era molt lliure.
I això el va fer sempre ser una mica, no s'hauria exiliat en el sentit més estricte,
no ho diria, però sinó emigrat i expulsat de tot arreu.
Sí, de fet, aquest llibre té també, suposo que aquesta figura també,
bueno, l'Arnau i la Silvana també han tingut en compte, no?,
que ja que aquest novembre literari també d'alguna manera intenta tractar, no?,
ja no només a l'exili, sinó, per exemple, com el Panaitis Trati,
doncs aquest, el tema lingüístic, no?,
aquesta mena d'exili literari,
posant-t'ho entre cometes...
Sí, i absolutament,
perquè d'una certa manera això hi és,
però jo quasi-quasi dic,
més que exili, que ho és,
m'agrada més la paraula migrana, en el seu cas,
perquè sempre està anant a la recerca d'una cosa més,
d'aquesta llibertat de la justícia,
que són les constants absolutament de la seva vida i de la seva obra.
Com arriba, Istrati, a la teva carrera professional?
L'Istrati, que és un home que escriu absolutament amb el cor
i amb la passió d'aquesta recerca de llibertat,
jo vaig llegir-ne el primer llibre,
amb aquesta reducció que et deia del temps de la guerra,
perquè el vaig trobar a casa,
a la biblioteca del pare hi havia aquest llibre,
i em vaig enamorar,
perquè és una mica el que li passa a tothom que llegeix el Panaitis Trati,
i el fet que estigui escrit amb aquesta passió des del cor
fa que arribi al cor per anys que passin.
I sempre m'havia quedat aquesta, com una duració,
i en el moment, després de ser traductora,
primer no hi pensi, i el dia dic,
oh, però esclar, n'havia anat llegint més després de gran,
però ja no en català sinó en francès.
I el dia vaig dir, però i per què no en fan més,
perquè si ara no n'hi ha, no se'n troben.
I l'he dit aquí, llavors el vaig anar a proposar.
I què destacaries de la seva obra,
o què és el que més difícil t'ha resultat, potser, de traduir-lo?
Difícil de traduir-lo, no,
perquè no és un home difícil de traduir.
Ell és un home, has de pensar,
que fa una diferenciació entre literatura,
que per ell és una paraula pejorativa,
perquè per ell és un refinament de coses falses, diguéssim,
i el que fa ell, que és una escriptura de la veritat, de la vida,
de la vida viscuda, lluitada,
i dirigint-se a gent també que viu la vida lluitant-la, diguéssim.
I aleshores és sobretot un rondellaire, pràcticament.
Ell explica històries, explica històries de vides,
de gent que ha conegut,
celebrant tots els amics que ha tingut i les seves vides,
margejant-hi ficció, naturalment,
però sempre basant-se molt en una vida de lluita.
Sí.
I no fa filigranes de llengua o coses que siguin difícils de traduir.
La seva força és com ho diu i la passió que hi posa.
Aleshores, dificultat de traduir, no, passió.
Perquè ell escriu la seva llengua materna,
entenc que és el romanès,
en canvi, quan escriu en francès,
es pot dir que es nota que no és la seva llengua materna?
M'agrada molt aquest tema
perquè és una cosa que m'hi he dedicat una mica.
Ell domina el francès perfectament,
té un do de llengües increïble,
perquè ell és romanès,
però ja de petit vol aprendre grec
perquè és l'idioma del seu pare,
que ell no ha conegut, però ho sap,
i vol aprendre grec,
i després sap no sé quants idiomes.
El francès l'aprèn tot sol,
amb l'ajuda d'un senyor,
i anar llegint llibres,
amb diccionaris, fent fitxes...
És un boig per les llengües.
De manera que quan es posa a escriure francès,
l'escriu molt bé i el domina molt bé.
Però hi ha una cosa,
i és, i és aquí amb vinc jo,
a mi m'agrada moltíssim,
i diria que m'hi he especialitzat
en el sentit que mai és el que m'agrada més,
els llibres en francès,
escris d'autors que no són francesos,
tenen un plus,
tenen un interès diferent,
perquè l'autor que escriu en un idioma
que no és el seu,
no cau en els tòpics lingüístics.
Sempre té més llibertat
per fer servir aquella llengua.
És a dir, la domina,
la fa servir a la perfecció,
però les imatges que té
no són franceses,
són d'un altre idioma.
Diguem que no està...
Bé, entre moltes cometes,
intoxicat o...
Em podríem dir-ho així.
És a dir, si tu i jo parlem català,
a vegades una paraula ens porta a la següent,
perquè hi ha com uns aparellaments
que es fan naturalment,
o una metàfora,
o una comparació,
les tenim com molt...
Arradades, sí.
Sí, eh?
Ens venen de fàbrica, diguéssim.
Sí.
En canvi, si el català
el fa servir un senegalès,
per molt que l'hagi pres
i per molt bé que el parli,
perquè pot ser que el parli perfectament,
però tindrà una imatge
que li vindrà del seu sesvell,
de la seva vida viscuda.
Clar.
I això dona una alegria a la llengua.
Bé, a mi m'agrada molt, eh?
Sí, sí.
Si puc traduir...
Jo tradueixo del francès i del italià, no?
Doncs si puc traduir un llibre
que està escrit per una persona
que no és original d'aquella llengua,
que no la té com a llengua materna,
em diverteixo més.
Ho trobo més interessant.
És un bon punt de vista.
Moltes gràcies, Anna.
I fins demà.
Eh?
I fins demà, no?
Sí, sí, clar.
Demà, que el llibre té,
crec que és a les 7 del vespre.
Em sembla que saps dos quarts de vuit.
Ah, dos quarts de vuit, pot ser.
Però potser ho sabeu més bé vosaltres, no?
Sí, no, no, pot ser que sigui a dos quarts de vuit, sí, sí.
Que el llibre té,
també amb en Xavier Montoliu,
acabaran, bueno,
parlaran sobre la figura de Panaita Estrati,
escriptor romanès,
i que bé, que va utilitzar també, doncs,
molta de la seva obra, el francès.
Gràcies per parlar-nos avui, Anna.
Gràcies a vosaltres.
I us esperem demà que el llibre té.
Sí, i nosaltres us esperem a vosaltres.
Sí, sí, fantàstic.
Vinga.
Molt bé.
Bon dia.
Adéu.
Adéu.
Bé, bé, bé.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit