I vea, Madre Beato, il bon conteni l'úna.
Estem escoltant una de les òperes que s'escolta,
crec que no ho he dit bé, ara em corregirà el Pol,
que s'escolta el primer acte d'aquesta obra d'Iltroba Toré, de Verdi.
Anem de parlar amb el Pol Avignon, que el tenim amb nosaltres al telèfon,
perquè precisament farà una xerrada introductoria
per a aquestes persones que ho vagin a veure al liceu,
per a aquelles que no, també pot ser interessant.
Aquesta cita serà aquesta setmana, el 13 d'octubre,
a les 5 de la tarda, a la sala Isidore Cònsul, aquí a Can Ginestà.
Saludem el Pol Avignon, divulgador musical, musicòleg.
Pol, bon dia.
Molt bon dia.
Molt bon dia, Pol. Gràcies per tornar a passar per aquí, per l'emisora,
perquè les vegades que s'ha organitzat, de fet,
aquesta troballa o aquesta trobada, de fet,
entre liceu i biblioteques.
Sempre hem comptat amb la teva participació,
així que gràcies també per oferir-te
i voler-nos explicar una mica més, sobretot això que te'n saps
i que bé expliques sempre, Pol.
Bé, no, gràcies a vosaltres pel vostre interès
i per fer divulgació d'aquesta activitat
i d'aquest projecte tan xulo,
que és el Liceu VIP,
que va d'Alemanya al Departament de Biblioteques
de la Generalitat de Catalunya i al Liceu.
I que el gran objectiu que pretén
és apropar les òperes que fem al Liceu
de mà de les biblioteques a tota la ciutadania del país.
I a més, em consta també per un preu
que normalment pot costar o és menys assequible,
tot i que hi ha diferents preus de forquilla
per a l'Liceu, però vaja, crec que a més ajuda
que les persones per un preu una mica més baix
de l'habitual puguin assistir
i tenir bona localització dins del teatre,
que això també imagino que és de valorar.
I el trobatore de Verdi és la protagonista en aquest cas.
Deia ara que estàvem obrint
amb 22 filles, de dues filles,
del primer acte, però anava a dir la primera òpera,
però no em sortia, Pol,
ajuda amb aquesta explicació d'aquests actes,
com es distribueix aquesta òpera,
si no vaig mal encaminada, té quatre actes.
Sí.
Primer de tot m'has de deixar explicar una cosa.
Digues.
Just un dia com avui, un 10 d'octubre de 1813,
Verdi naixia a l'Eroncole,
un petit poblet al costat de Boseto,
al costat de Parma.
Per tant, és molt important avui parlar de Verdi,
commemorar-lo, escoltar-lo, com sempre,
i parlar del trobatore,
que és aquesta grandíssima òpera.
El trobatore de Verdi és una de les cinc òperes espanyoles
que va compondre Verdi.
Verdi tenia una gran estima
pels libretos que passaven a Espanya,
altres títols conegudíssims,
com l'Hernani o la Força del Destino,
són títols molt importants de la seva trajectòria.
El trobatore és una òpera que està dividida en quatre actes
i que és una de les òperes més rodones
que ha escrit mai Verdi.
Sobretot, sobretot, sobretot per les àrees.
El trobador està farcit
de les millors àrees mai escrites per Verdi.
Tu has posat, ara,
sentíem un petit fragment de l'acte primer,
que possiblement no sigui el fragment més reconegut de l'òpera,
perquè és el fragment que canta al baix,
que és un personatge gairebé secundari,
on explica una mica els antecedents de la història.
Un moment molt important,
però musicalment potser no tant.
Però, a partir d'aquí,
la soprano té dues àrees grandioses,
meravelloses.
El tenor té un dels moments més espectaculars
de la història de l'òpera,
que és el final de l'acte tercer,
quan canta el bico el la pira,
que acaba amb el famós do de pit aquell
que tothom està esperant.
el baríton també té un àrea importantíssima,
vull dir que és una òpera que,
si alguna cosa té,
són àrees.
De les millors que mai ha escrit Verdi.
A destacar alguna d'aquestes,
clar, suposo que és pregunta difícil,
però a destacar-ne una,
o la més emblemàtica,
podríem dir, d'aquesta obra?
No, mira,
te'n destacaré una de cada personatge.
El trobador,
que és el Manrico,
hi ha tot el final de l'acte tercer,
ell té tota una escena
on ell és el protagonista,
que hi ha la gran àrea,
a si ben mio,
i immediatament hi ha la cabaleta de l'àrea,
que és el dico en la pira
que acaba amb aquest famós do de pit,
que no està escrit,
que això ho explicaré el dia de la conferència
perquè és molt interessant.
Vull dir,
tot el final de l'acte tercer
és del tenor
i és molt important.
Llavors,
per exemple,
de la soprano,
la Leonora,
l'àrea de l'acte primer,
Tatxe la nota plàgida,
és una delícia,
és una àrea meravellosa,
que és d'una grandíssima dificultat
per la soprano,
altrament.
Llavors,
el baríton,
el comte de Lluna,
el rival de Manrico
i de Leonora,
el que es fica pel mig,
sempre són els barítons,
doncs aquí,
a l'acte segon,
té una àrea importantíssima,
il valent del suo sorriso,
una de les àrees per baríton
més maques
que s'han escrit mai
a la història de l'òpera.
I després,
la Zucena,
la bruixa,
la mar del Manrico,
just després del famós
cor de gitanos,
que segur que podràs posar
algun fragment,
que inicia l'acte segon,
ja es tride la vampa
quan la gitana Zucena
li parla del foc,
del que li diu el foc.
vull dir que és
una òpera
on cada personatge
té,
com a mínim,
un gran moment
d'alluïment.
Tot plegat
amb una òpera
que quina duració té?
És curteta.
El trobador,
només de música,
són dues hores i deu.
I el que fem al liceu
és fer acte primer
i acte segon junts,
una pausa de mitja hora
i tercer i quart.
Vull dir que
en dues hores i quaranta
s'ha acabat la funció,
des que entres fins que acaben.
En aquesta xerrada,
Pol,
explicaràs precisament
una miqueta més
del que desgranem aquí,
per començar,
perquè aquí no tenim
tant de temps,
i per acabar,
perquè segurament
les persones que vinguin
en aquesta xerrada
introductoria
també seran les
que aniran a veure l'òpera.
No sé si també està oberta
a persones que no vagin
per algun motiu,
però que puguin també...
La idea és
que vingui tothom.
Que vingui tothom,
que vingui a l'òpera,
però que vingui tothom
qui vulgui conèixer l'òpera,
perquè potser hi ha algú
que ve indisposat
i acaba sortint
amb una entrada sota el braç.
La idea és aquesta,
és explicar l'òpera,
sobretot
que la gent
conegui
tots aquells secrets
del trobador.
Jo sempre que faig una conferència
no explico res
del que hi ha a la Viquipèdia,
per exemple.
Perquè, clar,
si jo explico
el que la gent pot trobar
a internet no té cap gràcia,
no?
Per tant,
explico
totes aquelles anècdotes
o tot el que hi ha
darrere de la partitura
d'una manera
molt pedagògica,
molt fàcil,
sobretot
posant molts fragments
perquè la gent pugui
conèixer la música
amb versions
extraordinàries
i explicant
les anècdotes
que hi ha
enrere del trobatore,
no?
O, per exemple,
veurem un fragment
d'una pel·lícula
que tothom coneix,
és una de les pel·lícules
més extraordinàries
mai fetes,
que és
una nit a l'òpera
dels germans Marx,
que a l'últim
quart d'hora
de la pel·lícula
passa tot
durant una funció
del trobatore
i és d'una genialitat
absorbitant,
una genialitat
que des dels anys
30 fins ara
és molt actual,
vull dir que
veurem moltes coses
que hi ha amagades
darrere del trobatore
que hem de conèixer
per gaudir molt més
de l'òpera.
I què té
aquesta òpera
que no deixa
de ser mai,
és a dir,
sempre serà
temporal,
sempre es podrà
escoltar,
sempre es podrà
representar,
reinterpretar,
què és el que té
aquesta obra?
Aquesta òpera
el que té
és que té
la millor música
mai feta
per Ben.
El trobador
és una òpera
que
totes aquestes àrees
de les quals
he parlat,
el cor,
els cors
del trobador
són també
monumentals,
tenir dalt
de l'escenari
100 curistes
entre homes
i dones,
sopranos
i tenors
i barítons
i mezzo-sopranos
que et canten
les melodies
de Verdi
a ple pulmó,
ostres,
això és una satisfacció
que no es paga
amb diners.
Per tant,
gaudir
d'aquest òpera
que possiblement
sigui un dels títols
més populars
de Verdi
és que no ha caigut
mai del repertori.
El trobador
s'estanarà
en 1853
i fins ara
ha tingut
una popularitat
extraordinària.
Per tant,
estem parlant
que una òpera
que està a punt de fer
que està més a prop
dels 200 anys
i que està
sempre,
sempre present
perquè la gent
la gaudeix
i li encanta
i després,
una altra cosa
que haig de fer
el Liceu
per preparar
aquest trobatore
ha contractat
els millors
cantants del món
per fer-la.
Estem parlant
que sentireu
les millors veus
que podríeu sentir
al Metropolitan de Nova York,
a l'escala de Milà
o a l'Opera de Viena
estaran al Liceu
per fer el trobatore
i això
és un luxe.
I tant,
totalment.
En quant a això,
en quant a veus,
no?,
aquesta presència
vocal
i musical
també de l'orquestra,
en quant al decorat,
perquè pot ser que,
no?,
el trobatore
s'ha interpretat
i representat
moltes vegades,
per tant,
també s'ha,
en definitiva,
ha anat variant
una mica,
no?,
l'escenografia
que hi trobaran,
els que hi vagin a veure
en aquest moment
el trobatore a Liceu.
La producció del trobatore
que fem a Liceu
és una producció
del nostre artista resident,
de l'Àlex Uller.
És una producció
que ja s'ha vist
a Amsterdam
i a l'Òpera Bastilla
de París,
amb un grandíssim èxit.
I l'Àlex Uller
s'endins
amb aquest món
dels dos germans,
que això és una cosa
que no hauria d'explicar,
perquè se sap al final
que el conte de Lluna
i el Manric
són germans,
però durant tota l'Òpera
no ho sabem,
per tant,
si algú m'ha sentit
faci veure
que no m'ha escoltat.
Llavors,
aquí explica
la tristesa
d'aquesta
guerra entre germans,
no?
Llavors,
ell la trasllada
a la Primera Guerra Mundial
d'una forma
intel·ligentíssima
i donant,
doncs,
transportant
l'argument
de l'Òpera Verdi
de l'època
a un moment
tan important
de la nostra història
més recent
com va ser
la Primera Guerra Mundial
i on es veu claríssimament
la relació entre tots els personatges
i tota la grandiositat
de la música de Verdi.
Per tant,
trobaran una producció
molt fidel a l'obra.
Acompanyarà la veu,
acompanyarà l'orquestra,
acompanyarà aquesta producció
amb l'escenografia.
Només falta que la persona
que hi vagi,
en aquest cas,
les persones que hi vagin
amb la Biblioteca
Joan Margarit,
doncs,
ho gaudeixin
i es sentin acollits,
no?,
per tot plegat,
que jo crec que és indiscutible
que la resposta serà
que sí que ho aconseguiran.
Jo estic convençut
que tothom que hi hagi vingut a l'òpera
venir a veure aquest trobatore
quedarà entusiasmant.
Però jo faig una crida
a tota aquella gent
que no hagi anat mai a l'òpera,
aquesta és l'oportunitat
per venir pel primer cop al Liceu.
Sí?
És de les millors maneres d'entrar-hi?
Sí, ho dic per diferents motius.
Mira, primer de tots,
l'òpera és molt popular.
No hi haurà cap moment
que hi hagi algú
que pugui dir
ai, m'avorreixo.
No.
El trobador és una òpera
plena de moments
molt populars,
molt coneguts
i que potser,
si no ho són,
se'ls hi faran ràpidament.
Després,
és una producció
molt agradable de veure,
molt fàcil d'entendre.
És una òpera que,
com ja he dit,
no és llarga.
Estem parlant
que només de música
hi ha dues hores deu.
Per tant,
es fa fàcil.
I després,
ostres,
poder anar al Liceu
per primer cop,
amb una gran producció,
amb una gran òpera
i amb les millors veus del món,
això no passa cada dia.
Per tant,
sens dubte
que és un molt bon moment
per anar per primer cop,
per portar els nets,
per exemple,
o per venir amb aquella persona
que no s'ha treballat mai.
Ostres,
és que no hem anat mai al Liceu.
La biblioteca
garanteix
unes entrades
boníssimes
amb 100%
de visibilitat
i amb un descompte
molt important.
Per tant,
un altre motiu
importantíssim
de dir,
ei,
no has de pensar en res,
et donarem
unes entrades
molt bones
amb visibilitat
100%
i amb un descompte
importantíssim.
Per tant,
hi ha tots els ingredients
per venir per primer cop
al Liceu.
Per tant,
no n'hi ha excusa
per no venir.
I tant,
queda dit.
Pol,
hem de deixar aquí
l'entrevista
i mentrestant
ens quedem escoltant
en aquest minutet
que ens falta
abans de connectar
amb Catalunya Ràdio
una part del primer acte
es diu
D'Itale Amor.
L'àrea de l'Eonora.
Sí?
Sí.
Per ubicar-la dins de...
Aquesta és la primera part
de presentació
de l'òpera.
Moltíssimes gràcies.
A tu,
Pol,
moltes gràcies
i ens veiem
aquest dijous
dia 13 d'octubre
a les 5 de la tarda
a la sala Isidore Consul
amb aquesta xerrada
introductoria
que espero que no es perdin
tants els que hi vagin
com també els que no.
Gràcies de nou
també per aquesta tasca divulgativa
i fins aviat, Pol.
Fins aviat, Mireia.
Gràcies.
Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!