Vinga va, perquè ara són les 11 i 24,
seguim el magasin matinal de Ràdio d'Esvern,
en just a la fusta, a la segona hora del programa.
Avui som dimecres 7 d'octubre del 2020
i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres Lola Castany,
que és vicepresidenta de l'Associació de Salut Mental del Baix Llobregat,
i també en Darío Nogués,
president de l'Associació Aspas.
Saludem, perquè els tenim els dos ja al telèfon.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bé, Darío, Lola, aquest dissabte
és el Dia Mundial de la Salut Mental.
Les respectives associacions esteu unint sinergies
per poder fer-hi alguna cosa al respecte.
Més així?
Sí.
Bé, aquest any inicialment s'havia dedicat al tema del suïcidi,
però pel tema de la Covid es dedicarà a la Covid,
que ha comportat la Covid en relació a les malalties mentals.
Nosaltres, com a associacions,
ja havíem parlat des del mes de febre
de fer tot un projecte sobre el suïcidi
i els grups d'ajuda mutua,
que li donaré la paraula al Darío
perquè la seva associació
només treballa amb aquest tema.
I aquest projecte el tirem endavant igualment,
amb conferències online,
que les farem el dia 27,
a les biblioteques del Baix Llobregaldes,
la conferència en Seral Darío,
i amb programes de ràdio.
i tot això serà per crear els grups d'ajuda mutua,
una a Sant Feriu i l'altra a Cornellà,
per a totes les persones que volen
portar el dol d'una altra manera que no sigui tan dolorós.
I ara jo ja li passo la paraula al Darío
i li anem fent preguntes amb ell,
que és el que té més experiència.
També voldria perfilar una mica
que les persones que porten aquests grups
sempre han tingut que tenir
aquesta experiència amb la seva pròpia pell.
O sigui, algun familiar o amic
ha tingut que patir un suïcidi
per poder comprendre millor aquest tema.
amb això jo com a associació
ja no m'estic més
pel poc temps que tenim.
Darío.
Hola, Darío.
Explica una mica...
Hola.
Hola, Darío.
Primer de tot,
t'hem presentat com a president
de l'associació ASPAS.
Aquestes sigles responen
a l'associació per la prevenció del suïcidi
i l'atenció del supervivent.
Sí.
Sí.
I aquí fem un matís important
que no és ASPAS,
és APSAS.
Això, ah, perdó, APSAS.
Sí, sí, sí, sí,
que és l'acrònim
quan estaves desenvolupant l'acrònim
ja coincideix amb l'ordre de les lletres.
Sí, sí, APSAS, APSAS són APSAS.
Molt bé, doncs com ha comentat la Lola,
m'esteu unint sinergies
per crear aquests grups d'ajuda mútua
i perquè ens expliquis també una mica
com els voleu fer,
com els esteu organitzant.
Sí, sí, sí, sí.
Doncs, bueno, primer faig cinc cèntims
sobre la nostra associació,
cinc cèntims de presentació,
que, bueno, som una associació
que farà quatre anys
que ens vam posar en marxa,
el desembre del 2016,
que està formada per supervivents,
persones que hem viscut en primera persona,
la pèrdua per suïcidi d'un ésser estimat.
En el meu cas va ser, doncs, la meva mare,
és una cosa que faig pública i per l'obertament,
amb la idea de poder, com a supervivent,
doncs trencar el que és l'estigmatització
i la teoïtzació que hi ha en relació
amb el fet del suïcidi.
I treballem amb tres eixos, principalment.
Primer és la visibilització i sensibilització
de l'opinió pública,
del problema del suïcidi,
que no és una paraula que fem servir nosaltres,
sinó que la marca l'OMS
com un problema de salut pública general,
que ens afecta a tots i tots som responsables.
Després fem un treball de prevenció
en l'àmbit educatiu i després també pels joves.
Acabem d'editar una guia
amb el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya,
que es pot descarregar-se de manera gratuïta,
sobretot enfocada a la prevenció,
no com detectar senyors d'alerta
i com acompanyar els nostres joves,
ja que és la primera causa de mort entre els joves,
el suïcidi.
Després, la tercera pota de treball
és l'acompanyament al supervivent.
Aquí fem un acompanyament individual,
depèn de les persones si ho necessiten,
o amb grups d'ajuda mútua.
Aleshores farà, jo diria que quasi que un any o així,
perquè el procés ha sigut lent,
vam rebre un correu de la Lola,
després de valorar la necessitat que tenien ells
i també de la nostra possibilitat d'implicar-nos,
vam unir esforços per poder,
entre les dues associacions,
crear grups d'ajuda mútua
per famílies de malalts mentals,
aquí al Baix Obregat,
ja que hi ha una altra relevància,
hi ha una altra relació
entre el que és la mort per suïcidi
i la malaltia mental.
Això no significa que la malaltia mental
sigui detonant el que porta la persona al suïcidi.
Normalment hi ha molts factors afegits,
és un fet al suïcidi,
un fet multicausal,
i que en molts casos hi ha un diagnòstic.
O després, a posteriori,
quan es fa l'autòpsia psicològica,
si és que es fa,
es pot detectar que hi ha ítems o inputs
que aquesta persona pogués patir una malaltia mental.
Però sobretot destacar que no és la malaltia mental,
el que porta a la persona
és un fet més, un condicionant,
i hi ha una altra relevància.
Hi ha molts altres factors afegits
en relació amb aquest tipus de pèrdua, de mort.
De fet, tinc aquí un informe
que diu que cada any moren al món
per causa de suïcidi
unes 800.000 persones.
Sí, sí, això és el que s'estipula.
Perquè es creu que pot ser més.
Després són dades de l'OMS.
Es creu que pot ser més,
sobretot perquè hi ha molts països
que no ho marquen amb les estadístiques
o no recolleixen amb dades estadístiques.
I després hi ha tipus de morts
que, per exemple,
un accident d'una persona que va sola,
que en algun cas
es podria dubtar d'aquest accident.
Per tant, és possible que les dades
que tenim recollides aquí
a nivell estadístic
per l'IRESCAT i per l'INE
s'haguessin d'incrementar
a lo millor un 20% més
es parla, 25-30% més.
Perquè des de l'associació APSES
i amb l'associació de salut mental
de Baix Llobregat,
com va sorgir una mica aquesta idea
de fer aquests grups d'ajuda mut?
Jo ho dic, ja n'heu fet alguns
algun altre cop?
Sí, clar, en conjunt,
com a les dues associacions
que es coneixen
i uneixen esforços
i treball per crear-los en conjunt,
és la primera vegada
que participem en un projecte així
i neix arrel de la voluntat,
la caledat mental de la Lola,
la insistència i la necessitat
que ella recull
vers el treball amb la seva associació
i amb d'altres.
Perdona, Darío.
Jo aquí remarcaria
que jo porto dos anys
intentant crear
aquests grups d'ajuda mutua
i per posar-me en contacte amb vosaltres
va ser l'observatori
del Palau Macalla
que sempre fa conferències
d'anàlisis ètics
o d'aquest tipus.
Vosaltres vau participar,
em sembla que és una companya
de l'associació,
que va ser
tota una taula
sobre el suïcidi
de gent
que havia intentat
suïcidar-se
i van explicar els motius.
Jo vaig anar i va ser
quan vaig contactar amb vosaltres.
i això va ser
el novembre del 2019.
Sí.
Novembre o alguna cosa així.
Sí.
I a partir d'aquí
hem començat a treballar
fins ara
que hem pogut fer el projecte.
Perquè, Lola,
vosaltres
des de l'Associació de Salut Mental
alguna altra vegada
havíeu volgut
treballar temes
amb el suïcidi?
Sí.
Nosaltres ho havíem intentat
però aquí hi ha dos
problemes.
per fer-ho,
els dos grups,
primer,
ha de ser una associació
que el seu reglament
sigui específic
per això.
Nosaltres,
com a associació sola,
no ho podem fer.
M'entens?
I l'altre,
trobar persones
que ho pateixen
a la seva pròpia pell
per fer els grups,
hem de voler-ho fer.
I això
és difícil
perquè el dolor
és molt fort
i el malestar personal.
I molta gent
se'n va
a l'associació
que hi ha a Barcelona
a l'Hospital de Sant Pau
que la va crear
una dona
que el seu fill
als 18 anys
es va suïcidar.
I jo em vaig posar
en contacte amb ella
però ella
allà ja té
molts grups
i el Baix Llobregat
no volia venir.
Llavors,
el Darío
i la seva associació
han sigut
d'una amabilitat
o sensibilitat
perquè han acceptat
treballar amb nosaltres
aquí al Baix Llobregat.
Perquè, Darío,
on s'ubica
la vostra associació?
Nosaltres estem,
la seu,
la tenim
a la demarcació
de Girona,
concretament
a Estelric.
Aleshores,
fem
el treball
principalment
està
el desenvolupem
a Girona
tota la comarca
de Girona,
la província
i després
també realitzem
moltes actuacions
d'altres territoris.
Ara,
arrel de
començar
una col·laboració
amb el Consell Nacional
de la Joventut,
que ja també fa uns mesos,
estem fent coses,
se'ns plantegen coses
ja a nivell
de tota
Catalunya.
i després
amb la problemàtica
que hem tingut
del Covid
i del confinament
vam crear
un grup
de supervivents
online
que ara
el reiniciarem
per ajustos
de grup,
no ajustos interns,
l'iniciarem ara
però que
fa que funcionem
des del març
o així,
si ens trobem
de manera
virtual,
telemàtica.
i...
Bé,
perdó,
digues,
digues.
No,
no,
deia que
l'Ola al principi
ha comentat
que es farien
un parell
de grups
d'ajuda mútua,
una a Cornellà
i l'altra
a Sant Feliu,
pot ser?
Sí,
l'Ola,
endavant.
A veure,
millor t'explico.
Nosaltres
sempre veiem
com que l'associació
abarca 11 poblacions
i n'hi ha el riu
que ens separa,
que dic jo,
és més fàcil
fer una a Cornellà
pel transport
de totes aquestes
poblacions
d'aquella zona
i l'altra a Sant Feliu
pel transport públic.
M'entens?
Ara,
els grups,
nosaltres hem fet
uns flyers
que els hem repartit
a tots els caps,
a tots instituts,
centres
i amb els telèfons
de contacte
per si la gent
vol formar
aquests grups.
Els grups
són de 8 o 10 persones
i hem posat
aquestes dues poblacions
com a punt d'unió.
Si és interessant
fer-ne un a Sant Just
el farem.
No hi ha cap problema
per fer els grups
a cada població.
Inicialment,
pensem això
perquè no sabem
la gent
que vol donar aquest pas
perquè és un pas.
És un pas
de dir
faig aquest pas
per ajudar-me a mi
i ajudar els altres
perquè és així.
I a més
intentar mitigar
aquest dolor
tan fort
que a molta gent
li duren molts anys.
Darío,
jo no sé
si vosaltres
teniu experiència
dins de l'associació
amb altres grups
d'ajuda mútua
fora del Baix Llobregat.
Sí,
sí,
sí,
en tenim.
A nivell personal
n'he portat,
he portat grups
i després
dins de l'associació
sí que n'hem fet
a Girona.
N'hem fet,
sí,
sí,
sí.
El que voldria remarcar
només és que
el Darío
quan es porta
ell és una persona
que fa més
de gestor
del grup
que de
fa d'acompanyament.
Això explica-ho tu
una mica,
Darío.
D'acord,
doncs clar,
això que diu la Lola
té a veure
amb
el tipus de grup
que organitzem,
que és un grup
d'ajuda mútua
diferenciat
d'un grup
a lo millor terapèutic
o d'un grup
de psicoteràpia.
Aleshores,
doncs,
les característiques
d'aquest grup,
com diu
l'acrònim
Nogam,
el grup d'ajuda mútua,
doncs és un grup
de persones
que ens trobem
que hem viscut
una experiència
similar,
que és en aquest cas
la perda per suïcidi
i que entre tots
ens acompanyem
en aquesta experiència
i entre tots
ens recolzem.
Aleshores,
això el que implica
és que
és un grup
d'iguals,
en el que
el que domina
és l'horitzontalitat,
la democràcia
i després també
la participació
voluntària
dels participants.
En aquest cas,
jo el que faré
com a...
ocuparé
un,
podem dir,
a lo millor
una posició intermitja
com a...
bueno,
sobretot intermitja
perquè estaré,
doncs,
seré un mes,
però també m'ocuparé
del que són temes
més pràctics,
sobretot al principi
del que és
la dinamització,
el manteniment
de...
bueno,
doncs,
d'unes dinàmiques
i d'unes normatives
entre cometes
que són necessàries
perquè es desenvolupi
i sobretot
perquè al principi
es crea un bon vincle
i les persones
doncs
amb aquest vincle
se sentin segures
per poder compartir
allò que els hi ha passat.
Que allò que els hi ha passat
és...
que allò que els hi ha passat
i com ho estan afrontant,
sobretot com ho estan afrontant,
és com ho saben fent
en la millor manera,
o sigui,
no està bé
ni està malament,
o sigui,
no és la manera
que s'ha de valorar
i s'ha de validar
i a partir d'aquí
amb aquest compartir experiències
doncs
amb un tema
doncs
que seria l'eix
que aniria sortint
en cada sessió
o es recuperaria
de sessions anteriors
doncs
amb aquest tema
doncs
les persones
anirien aportant
la seva experiència personal
el seu punt de vista,
les seves creences,
les seves emocions
i amb aquest compartir
és on està l'ajuda.
Perquè entenc
que aquestes sessions
serien de caire mensual,
setmanal...
que això
encara
jo no ho tinc gaire clar.
Jo crec que seria
cada dues setmanes.
també s'ha de veure, no?
En funció de la gent...
Sí, clar, clar,
això mateix
de si surten
els dos grups
a lo millor
doncs
pel tema
que és la meva disponibilitat
doncs
a lo millor
no puc estar
dos dies a la setmana
fent
però a lo millor
sí, no sé,
depèn una miqueta també
de la feina
que està
en el meu cas
així
doncs
mig penjant.
el que passa
és que
també hi ha una realitat
que és que
la periósitat
en primer i en últim cas
serà el grup
qui la decidirà
d'una manera democràtica.
Jo crec
que en un principi
doncs
sobretot
perquè es crea
un bon vincle
que el vincle
és com
la pega
entre les persones
per poder
obrir-se
i poder
doncs
compartir allò
més íntim
i personal
doncs
a lo millor
al principi
doncs
setmanalment
seria una bona idea
però després
sempre és el grup
el que
de manera democràtica
definirà.
Perquè
hi ha
certa por
hi ha cert estigma
a l'hora
d'implicar-se
en grups
d'aquesta mena
vull dir
a la gent
li fa por
una mica
o li fa vergonya
reconeixer
que té una dificultat?
Bueno
jo
faria un altre plantejament
clar
la vergonya
és un
com és un estat
emocional
que acompanya
el supervivent
perquè
d'alguna manera
l'experiència
del suïcidi
està estigmatitzada
com
com
anàlogament
la malaltia mental
aleshores
doncs
fer-ho això públic
no deixa d'estar
podem dir
mediatitzat
o tenyit
per aquest sentiment
de vergonya
el que passa
que el que
és
després hi ha
una altra realitat
que és que
i sobretot retomen
les paraules
que ha dit
la Lola al principi
que és
l'atrevir-se
entrar en un grup
i
recordar
el que t'ha passat
i parlar
el que t'ha passat
i escoltar
el que t'ha passat
doncs
clar
remou
el que s'ha viscut
remou
el que t'ha viscut
aleshores
doncs
aquí
doncs
clar
hi ha certa por
no
a remoure
sobretot
doncs
persones
el que m'estic trobant
jo
no
les persones
els grups que acompanyo
i persones que
acompanyo
doncs
en grup
o en individual
o persones que conec
doncs
que potser
més o menys
s'han anat adaptat
a una realitat
fotuda
però s'han anat adaptant
el que volen evitar
és remoure
encara que això
a llarg plaç
els sigui beneficiós
per elles mateixes
clar
el que jo volia
comentar
és que
a l'utilitzar
el llenguatge
últimament
s'està dient
que en vez del meu fill
o la meva germana
o el meu pare
o el meu tiet
s'ha suïcidat
és preferible dir
ha patit
un suïcidi
perquè canvia molt
aquest sentiment
que tu tens dintre
quan dius
una cosa
o l'altra
perquè ha patit
vol dir
que el seu sofriment
era tan gran
per les circumstàncies
perquè ara també
hi ha suïcidis
que és
per amor romàntic
que no ens ho creiem
però n'hi ha molts
i també
per enfermedades
degeneratives
moltes vegades
perquè
jo conec
amics veus
que el seu familiar
li van detectar
una malaltia
i no ha volgut continuar
entens
a part de les malalties
mentals
vull dir
i el seu estat
ha sigut
que ha patit
un suïcidi
és com patir
un accident
perquè
volgués o no
és una cosa
com a involuntari
si s'hagessin trobat bé
en plena forma
com molta gent
no haguessin fet
aquesta
però hi ha hagut
hi ha hagut
unes circumstàncies
tan desfavorables
internes
que l'han mermat
i llavors
utilitzar la paraula
ha patit
un accident
ha patit
un suïcidi
és molt diferent
perquè a tu mateix
et fa menys mal
interior
clar
i
actualment
potser
hem d'anar canviant
també paraules
o conceptes
no?
perquè el patiment
intern
constantment
és molt fort
al principi
has comentat
una mica
el tema
de la salut mental
del dia
de la salut mental
d'aquest any
sí
quines activitats
hi ha previstes
que es facin
almenys des de l'associació
de salut mental
del Baix Llobregat
l'associació
per exemple
no ens han posat
i us ho passaré
a nivell
del que es fa
a la Federació
de Salut Mental
Catalunya
que a més
la presidenta actual
és l'Enriqueta Vidal
que és
de la nostra associació
és de la Junta Nostra
vull dir
que estem molt orgullosos
i a més
perdoneu
però és una dona
això també és important
Darío
no et molestes
felicitats
felicitats
no no no
sí
aquest món
aquest món
és de les dones
clar que sí
perquè les dones
som genials
bueno
bromes a part
vull dir
tenim que anar
a equiparar tot
no
doncs
no es pot fer
grans coses
llavors les activitats
iran online
ja us passaré
l'EMA
i tot
i el que
seran conferències
i ja les tenim
per streaming
vull dir tot
així
però no es pot
fer gran
no podem anar
als llocs
altres anys
s'ha anat a una població
s'ha fet allà
la conferència
s'ha fet el dinar
han anat
també polítics
aquest any
no pot ser així
vull dir
el que puc dir
que durant
la pandèmia
o el Covid
la gent
a l'associació
ens ha trucat molt
el Facebook
hem tingut consultes
de tot tipus
gent molt angoixada
vull dir
ha pujat molt
el que és
l'angoixa
i això
és un símptoma
que ens preocupa molt
com a societat
i com a associació
perquè l'angoixa
l'angoixa pot derivar
no?
a patir
algun tipus
de malaltia
una crisi
una crisi
o l'angoixa
és que et pot
hasta paralitzar
vull dir
i això és molt greu
pot desembocar
en unes crisis
molt desconegudes
per la pròpia persona
que no les ha patit mai
i ens han demanat
ajuda de tot tipus
que nosaltres
només podem derivar
o acompanyar
però res més
però
però
a uns nivells
i bueno
el que hem vist
és que falten
noves tecnologies
per la gent gran
per una altra gent
que no és gran
però que no està acostumada
per arribar
a tothom
i fer coses
que no podem deixar
fer les activitats
que fèiem abans
de veure'ns com sigui
de sortir al carrer
d'estar en distància
de fer les activitats
al carrer
el que no podem
és quedar-nos a casa
i això
marca molt
Quin perfil
de gent
us ha anat demanant
més ajuda
sobretot
aquests mesos
més de
bueno
de reclusió
d'estar
a casa
a veure
la gent
que ens ha demanat
doncs
si entres al Facebook
teníem 100 visites
i n'hi tenim 800
mira
mira la barbaritat
i de més ajuda
que hem tingut
que anar derivant
és clar
si la gent gran
no té tecnologies
aquesta
ens ha trucat
per telèfon
i clar
això no ho sabem
si és gent gran
o gent jove
els altres
s'han implicat
però
i a més
han fet un programa
també
conjuntament
que han fet
un curs
de gestió emocional
online
perquè la gent
s'apunta
i participa
però si tot això
no ho sabem fer
no saben
utilitzar les eines
és molt difícil
d'arribar
i això
és una assignatura
pendent
que tenim
tal com va
la nostra societat
Darío
vosaltres
des de l'associació
APSAS
heu estat
rebent
més trucades
o heu hagut
d'atendre
més persones
durant aquests mesos
de confinament
doncs
sí que ha augmentat
el volum
el volum
de trucades
sí que ha augmentat
sí que ha augmentat
nosaltres doncs
el que és
la recepció
de trucades
doncs
era
un mitjà
minoritari
no
en el qual
doncs
les persones
afectades
es posaven en contacte
amb nosaltres
i sí que ha augmentat
força
la proporció
que el percentatge
seria molt alt
també hem de tindre en compte
que la
que hi havia doncs
una minsa
recepció
de trucades
però clar
doncs
potser de rebre'n un
al mes
o dues al mes
doncs
en tenim
doncs
sis
vuit
trucades
sí aleshores
ens ha augmentat
força
la situació
doncs
ens trobem de tot
persones
amb
amb una ideació
suïcida
sobretot
ens trobem d'això
no?
persones amb ideació
suïcida
o persones
que han fet una tentativa
i han sobreviscut
amb aquesta tentativa
de suïcidi
i aleshores
doncs
es troben
doncs
una miqueta
bueno
es troben descol·locats
es troben
que els problemes
que tenien endarrere
continuen sent-hi
per tant
buscant
doncs
bueno
recolzament
però també familiars
no?
de persones
que han
fet una tentativa
i que han sobreviscut
amb aquesta tentativa
i aquestes
aquestes persones
es troben
doncs
sense
cap
eina i cap
recurs
per poder
ajudar
i poder
doncs
acompanyar
i sobretot
evitar
que es torni
a donar
una altra tentativa
i després
també supervivents
també supervivents
escolta
jo volia
remarcar
que donaré
més telèfonos
per si la gent
vol més informació
i trucar
tant al Darío
com a mi
o a la pròpia associació
i també un altre
que la
això ho sap més
el Darío
la Fundació Esperança
que és la prevenció
del suïcidi
té un telèfon
que
te'l diré
a la Núria
i després
que el repeteix ella
si vol
90
09
25
55
5
aquesta és la Fundació Esperança
que és la prevenció
del suïcidi
i també volia remarcar
després
doncs
dones nostres
tu mateix
Núria
i el de l'associació
que és el Jaume
que és
6
59
96
10
16
que el Jaume
és també
el president
i està
amb el tema
aquest del projecte
que el
el Darío
sempre diu
que quan hi ha
una mort
per suïcidi
no és solament
els familiars més propers
sinó
que al voltant
queden
com 6 o 8 persones
molt
molt afectades
i això és molt difícil
de remuntar
exacte
o sigui
això
no és solament
l'entorn més immediat
sinó que encara
al voltant
n'hi ha més
sí
i els amics
segons l'edat
també
vull dir que són
abarca molt més
la ràdio
de
quan hi ha
aquest
aquest mort
jo crec que aquí és
afegint
afegint
una miqueta més
d'info
el que acaba de dir
la Lola
clar
jo crec que
és important
trencar
un marc mental
que
una mort per suïcidi
afecta la família
si és veritat
clar que afecta la família
i
aquesta afectació
directa
i amb greus
conseqüències
s'ha d'obrir
a tota aquella persona
amb la qual
la persona que ha mort
per suïcidi
ha estat estretament
vinculada
clar
això doncs aquí
companys
poden ser companys de feina
poden ser veïns
poden ser companys d'aficions
de hobbies
aleshores totes aquestes persones
es consideren
supervivents
i estan en risc de patir
doncs
les conseqüències que té
aquest tipus de mort
tan dramàtica
per tant
per tant els grups d'ajuda mútua
no només
acullen
familiars
entenc
també doneu cabuda
a amics
o a persones properes
que no necessàriament
hagin d'estar
dintre del vincle
familiar
això
a les persones
que ho necessiten
el Darío
també fan conferències
per exemple
als instituts
perquè
la mort
per suicidi
és molt alta
doncs
si ho necessiten
aquesta
aquests
joves
també
vol dir
és que
no
no hi ha diferència
d'edat
s'ha de fer
a la gent
que ho necessita
perquè
en Darío
en quins àmbits
o sobretot
et mous més
a l'hora de fer
aquestes xerrades
o conferències
l'alhora
ens comenta
que en els instituts
per exemple
clar
amb els
sobretot
les intervencions
que es fan
en els instituts
estan relacionades
arrel
que hi ha hagut
un succès
algú
que hi ha hagut
doncs
que hi ha hagut
un alumne
que ha mort
per suicidi
aleshores
és quan es fa
quan hi ha hagut
el succès
després
bueno
això
doncs
ara
segurament
que canviarà
i després
doncs
a nivell d'instituts
i de l'àmbit educatiu
el que fem
també
ha sigut
doncs
formació
al professorat
doncs
en prevenció
de la conducta
suïcida
identificació
doncs
de
de
de
signes
i
la
podem dir
l'increment
de les fortaleses
o factors
preventius
del suïcidi
i
després
a nivell
doncs
de
podem dir
de xerrades
sí que
les que hem fet
fins a
fins a dia d'avui
tenien
doncs
principalment
un objectiu
de visibilitzar
el problema
aleshores
són xerrades
que hem fet
moltes
amb biblioteques
pel públic
en general
en què
parlaven
de les tres
branques
que nosaltres
treballem
donaven
pinzellades
sobretot
la epidemiologia
sobre el
suïcidi
com
detectar
els efectes
en el
supervivent
feien com
una
càpsula
concentrada
en una
horeta
on
tractàvem
els temes
més
destacables
més necessaris
per donar
a conèixer
l'altre dia
una professora
amiga meu
em va comentar
que
al llarg
de la
seua
està jubilada
al llarg
de la seua vida
i
se li han
suïcidat
quatre
no sé
si alumnes
i alumnes
no sé
si eren
nois o noies
però tot això
després d'estar
jubilada
li afecta
clar
vol dir
ella
quan s'han
suïcidat
ja no
anaven
ni a la
seua classe
però tot això
com a professora
com a persona
és
una cosa
que et queda
dintre
de dir
què
passa
com no
es pot detectar
què ha passat
en aquesta persona
que jo l'he
tingut
i pensava
que era
genial
o el que sigui
què li ha pogut
passar
i això va
quedant
un poço
que no et deixa
acabar d'estar
bé
o jo
no sé
el temps
que tenim
Núria
ja s'acaba
o tenim
res
explica-la
sí
explica-la
tenim
quatre minuts
encara
jo
ho dic
per com una cosa
que me va quedar
gravada
el dia que vaig anar
a aquesta taula redona
al Palau Macalla
entre els
supervivents
que ells havien
intentat
suïcidar-se
estaven allà
i dues persones
més
que havien patit
la mort per suïcidi
d'un familiar
però del públic
va sortir
també persones
que ho havien
intentat
i una me va quedar
gravada
perquè li havia
quedat una cama
més curta que l'altra
i quan li pregunten
què li ha passat
ella va explicar
he patit
un accident
es va tirar
i va patir
un accident
bueno
es va tirar
i va sobreviure
i li queda
el temor
de si
té que explicar
la veritat
que se va
intentar suïcidar
o va patir
un accident
jo em vaig quedar
gelada
perquè aquest malestar
que sent
encara que hagués
sobreviscut
li va
matxacant
sempre
i ho va explicar
allà en públic
i clar
ens vam quedar
de dir
no
ho has d'explicar
a la gent
més amiga
a l'altra gent
tampoc
tens que explicar
la teua intimitat
no hi ha
aquesta diferència
m'explico
perquè ella
es trobés
tranquil·la
el públic
ens vam quedar
molt parat
ja
vull dir
perquè
els de la taula
ho tenien clar
i aquesta persona
del públic
bueno
que van sortir
més persones
aquesta diferència
entre el que és
la teua intimitat
aquí ho has d'explicar
i aquí
no pots viure
amb aquest temor
clar
no
solament era això
per el que
comporta
tot aquest tema
jo abans d'acabar
volia donar les gràcies
a la Núria
a la Lua
i no sé si està
el Carlos
aquí
de Tancni
però moltes gràcies
a vosaltres
de res home
us hem deixat
i bueno
i la Gina
la regidora
sempre
ens recolza
amb tot
vull dir
que amb això també
molt bé
no sé si voleu
fer alguna pregunta
jo
per la meva part
ja estaríem
no sé si
el Darío
abans d'acomiadar-nos
vol fer algun petit
comentari més
ens queden res
un parell de minuts
he comentat
que
el que acaba
d'expressar
la Lola
abans
d'aquesta persona
que va intervindre
crec que és un gran exemple
de l'estigmatització
que el suïcidi
i com a estigma
es converteix
en una prohibició
en un tabú
que el problema
del suïcidi
continua vigint
a la nostra societat
avui en dia
que és
que es pot interpretar
com
el judici
la crítica
el rebuig
de
de les persones
del voltant
de les persones
que coneguin
que una persona
de les persones
que coneguin
que la persona
ha intentat
fer una tentativa
de suïcidi
o ha intentat
tot això
provoca
una soledat
i una incapacitat
de poder
expressar
no només
el que ha fet
sinó
les motivacions
el dolor
els problemes
tot allò
que l'han conduït
aleshores
es converteix
en una caixa
tancada
amb clau
interna
de la persona
opaca
que ella mateixa
no vol obrir
per aquesta no resposta
de la nostra societat
i per això
és tan important
que amb aquest programa
amb el que estem
participant
avui en dia
es doni
veu
i també
el projecte
de la Lola
i el nostre
per també
donar
un recolzament
i uns espais
oferir uns espais segurs
en què
les persones
que ho hem viscut
puguem
començar
a normalitzar-ho
dins de la nostra vida
amb això de normalitzar-ho
el que vull dir és que
no és un fet
normal
és un fet
que succeeix
és un fet
que ens ha succeït
a moltes persones
és un fet
que s'ha d'integrar
dins del recorregut
experiencial
de la pròpia vida
i d'alguna manera
com a objectiu final
tractar d'estar en pau
amb això
molt bé
significa
que
pese a tot el que ha passat
pese al dolor
la persona
que ha mort
per suïcidi
està dins
està integrada
que està vinculada
i se'n continua estimant
i està
ja està
ja està
ja està
perdona
dona els nostres telèfons
per favor
dona els telèfons
ara passarem a Catalunya Ràdio
després faré incidència
i donaré a l'audiència
també als vostres telèfons
i on trobar-vos
tant a l'associació
de Salut Manta
com a l'associació OBSAS