.
Seguim aquí al Just a la Fusta,
al magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
És la segona hora i arriba el moment de fer aquesta entrevista.
Avui tenim a la Carme Malareta, a l'estudi de Ràdio d'Esvern.
Hola, bon dia, Carme.
Hola, bon dia.
Bon dia. Tenim a l'estudi, Carme,
perquè ens parlis una mica de l'elaboració
d'aquestes rajoles commemoratives que has fet.
Juntament amb el Centre d'Estudis Sant Justenc.
Per què són aquestes rajoles? Explica'ns una mica.
Bé, això va ser un encàrrec, com tu bé dius,
em va fer al Centre d'Estudis
perquè volien commemorar l'any passat el 80 aniversari
del bombardeig que hi va haver-hi
per part de l'Aviació Nacional, dels franquistes, a Sant Just.
L'any passat m'ho van proposar amb molt poc temps
i no es van poder col·locar, però aquest any sí.
I demà s'inauguraran, perquè és el 8 d'octubre
i farà 81 anys que hi va haver-hi el bombardeig.
Demà es fa aquesta mena d'inauguració.
Com són les rajoles? Quantes n'has fet?
Bé, això jo sempre quan em fan un encàrrec
sempre m'assessoro perquè vull saber una miqueta què va passar
i això ho va fer molt bé el Julio Ochoa,
que és un gran especialista,
i durant tot un matí em va acompanyar
pels llocs on havien caigut les bombes
i em va explicar amb tot detall
qui eren, quines famílies, què va passar
i així em vaig anar interessant una miqueta
no tant per el fet de la bomba
sinó la repercussió que hi havia hagut a Sant Just.
Sortosament van caure,
bueno, sortosament no, van caure 6 bombes,
però no hi va haver-hi 4, sí que van explotar
i 2 no,
i no hi va haver-hi per això cap...
bueno, cap mal...
ara no en surt la paraula...
No va haver-hi cap mal, cap dany, per dir-ho així.
Bueno, hi va haver-hi danys materials
però no danys de les persones.
Danys de víctimes.
No hi van haver-hi ni ferits ni morts.
I això s'ha plasmat a les rajoles?
Sí, això s'ha plasmat perquè de les 4 de les 6 rajoles,
4 sí que hi ha...
bueno, he intentat explicar que 4 van explotar
i 4 no, i 2 no.
Llavors, d'alguna manera ho he intentat explicar.
És una rajola de...
són rajoles que es col·locaran al terra,
són de factura simple,
el que passa és que hi ha com una icona
que és com molt representativa,
que és un punt de mira,
que és una mica el lloc, no?,
que vol expressar el lloc on te va caure la bomba.
Són de ceràmica les rajoles o com són?
Quin material?
Sí, sí, sí, són de ceràmica,
de fang refractari,
que és el fang que és més resistent,
perquè, clar, s'havia de tindre en compte
que es posava fora,
que era un lloc que passa a la gent,
i llavors les he fet de refractari,
cuites a alta temperatura,
que és a 1.250 graus,
això vol dir molta resistència,
i després també vaig pensar que no les esmaltaria,
perquè a vegades l'esmalt,
que és una pel·lícula vítrea,
relliscosa,
podria, la gent,
podria haver-hi algun incident.
Llavors són mates, aspres,
que també amb una tonalitat
com les rajoles que hi ha pel carrer,
i que jo crec que a mesura que vagi passant el temps,
doncs es n'aniran mimetitzant
amb el lloc on t'estan col·locades.
Hi ha dibuixos a les rajoles o també hi ha text?
Hi ha la data,
el 8 d'octubre del 38,
i després hi ha aquest dibuix del punt de mira,
com quan dius aquí,
és molt sintètic,
molt gràfic,
i a més a més,
després, en els llocs
on et van explotar,
sí que hi ha una intervenció
d'un altre tipus d'argila
que dona una mica l'èmfasi
a aquest mal que hi va haver-hi,
encara que va ser material,
però ben oïda en surt.
Quant temps és destinat a cada rajola,
per dir-ho així?
A veure,
jo crec que destino molt de temps a pensar,
a pensar primer,
a documentar-me,
a parlar,
en aquest cas,
amb el Juli,
o amb els del centre d'estudis,
i després obro un període de reflexió
que deixo allà
i tots aquests inputs que m'han arribat,
doncs queden,
es van quedant allà com en silenci,
fins que arriba un punt
que em surt la idea,
però no em quedo amb la primera idea,
sinó que vaig depurant,
depurant, depurant,
fins que crec que el que estic plasmant
és el que realment jo vull explicar.
després,
a l'hora de l'execució,
doncs clar,
el treballar en fang
és un material que necessita el seu temps,
perquè primer estires la planxa,
després introdueixes el motiu,
després la decoració,
i vaig estar tres o quatre mesos
elaborant la peça.
I ja per l'acabant,
Carme,
per tu,
què significa que el centre d'estudi
Sant Justenc
t'hagi fet
o et fes
aquest encàrrec realment?
perquè, home,
és una cosa realment significativa
per Sant Just
i per la gent
que passi pels carrers
i vegi les rajoles.
Sí, per mi,
és un honor.
I altres vegades
han comptat amb mi,
doncs quan es va fer
els 100 anys de la Rambla,
també vaig fer
una placa commemorativa
que està en el Parador,
després també
quan han fet uns equis,
quan necessitaven fer uns equis,
després també han comptat amb mi.
Jo crec que hi ha una relació
estreta,
també soc sòcia
del centre d'estudis
i hi ha una relació estreta
amb la Junta
i quan hi ha
algun motiu com aquest,
doncs,
pensen en mi
i jo realment
estic molt contenta
que pensin en mi.
I com creus
que la gent de Sant Just
quan passi
reaccionarà
amb aquestes rajoles?
Es veuen?
Són molt grans?
Bé,
és com una rajola
que hi ha a la cera
de 20 per 20.
Està al terra?
Està al terra,
està col·locat.
a veure,
molta gent passarà
i no ho veurà,
però la gent que ho vegi
segur que s'aturen
i es fan preguntes
i què és això d'aquí.
I com que hi ha la data
8 d'octubre del 38
i hi ha
el dibuix
del punt de mira,
com a mínim
es preguntaran
i jo crec que és bastant fàcil
d'identificar
que allà va passar alguna cosa.
molt bé, Carme,
doncs,
mira,
aquesta és una de les primeres activitats
que es fa
d'aquesta mena d'inauguració,
no?,
de les festes de tardor,
és de les primeres activitats
que es fan.
Tu, Carme,
participes en alguna altra activitat
a les festes de tardor?
Bé,
jo,
com que soc professora
també dels cursos
d'aquí de Can Ginestar,
el dia 20,
que és un diumenge,
tenim portes obertes
i a més també oferim un taller
als Jardins de Can Ginestar
d'Arctteràpia
amb una professora
que a la vegada
també és alumna
dels cursos
i que sí que estem
força implicades.
Sí, sí,
perfecte.
Doncs moltes gràcies, Carme,
per passar-te
aquesta estoneta
aquí a l'estudi
de Ràdio d'Esvern,
que vagi molt bé
demà a la inauguració
i bé,
ja passarem
per les diferents rajoles.
Gràcies a vosaltres.
Adéu,
una abraçada.
Adéu, igualment.
Ràdio d'Esvern,
98.1
que no hi ha
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
hi compensarem perquè, clar,
el dia passat no vaig poder venir
a fer programes, van quedar sense la seva
tertúlia dels dilluns
i, escolta'm, els hi haig d'anar
retornant a poc a poc. Hola, bon dia,
què tal, com anem? Bon dia a tothom.
Que vols dir que ens anirem recuperant
de minuts en minuts?
Clar, no? Pensa que ara ve campanya
i ens en prendràs més d'un, eh,
de minut. Intentarem que no sigui així,
intentarem que no sigui així. Avui estàvem pensant
aviam si ens truca per dir que
tens... Ah, no, no, no,
de moment, no, de moment
tot bé, de moment tot bé. No, no,
si ens en enorguem molt perquè
l'altre dia ens vas deixar ben frustrades.
Ja, ho sé. Sobretot a mi, que no
vaig mirar el WhatsApp. Ah,
però aquí la secretària oficial... Sort,
sort que tenim aquesta secretària.
Doncs sí, mira, mentre aneu
pensant en algun tema així d'actualitat
candent... Que n'hi ha.
Que n'hi ha, i molts. Jo vaig
fer una telefonadeta a la Mary,
si us sembla. Ah, sí, a veure quin tema
candent proposa ella. Exacte,
a veure què em diu, a veure què em diu.
Aviam què diu l'amiga Mary.
Home, de fet, els temes
de candents són
a part de la
precampanya, que ja està en marxa,
perquè em penso que estan sempre en precampanya.
Sí, i ara... Ara ja,
doncs, esperar la sentència.
A veure, que diuen
que sí aquest dia, que sí l'altre.
Em penso que no ho sap ningú, eh, el dia.
Jo, ara encara no estem en línia, no.
Sí, sí, sí. Ai, per cert,
havíem d'aprofitar per demanar
si ens escolta algú del
del govern de l'Ajuntament
que no tinguin tant
abandonat aquesta pobra gent
de la ràdio, que ara mateix
jo tinc uns auriculars
amb un fil que està tot pelat.
A veure si els hi
renoven i els
hi porten material
una mica més elegant.
Aviam si te l'ha trucut.
Més que res, que penso,
ho tocaré, em picarà, això.
No, no crec, eh.
I a més a més, em fa nyic-nyic.
No sé si ho senten.
Em fa nyic-nyic.
No, no, no, la resta de gent
no ho sent pel mira, tranquil·la.
La Meri no ens contesta
el telèfon, no ens l'agafa, així que...
Que raro.
Potser és massa d'hora per ella.
Home, vols dir?
Són i 28, eh, dos minuts.
Tampoc és tan abans.
És raro, eh, perquè a ella l'encanta, eh.
Sí, sí, sí.
Bé, un altre tema candent,
per exemple, l'exhumació de Franco.
Què dius, ara?
Ai, nena, escolta, jo...
Jo encara, jo...
No crec que es mogui d'allà.
Però no tenim una...
Home, no, de moure's ell sol i jo moure.
Jo crec que no, tampoc, eh.
No, però no crec que el toquin, eh.
Que el deixin, escolta, que el deixin allà, tu,
i que hi vagi...
Que fotin una bomba.
Que ja està, tu, jo...
El que passa és que hi ha restes de gent
que les seves famílies les volen recuperar,
que em sembla molt lícit.
Aquests no recuperar, o sigui...
Però no crec que pugui ser, també.
Però que deixin en pau,
que ho tanquin,
que hi posin un mur,
si no volen que...
Que hi posin ciment a sobre,
més ciment i que borren, i ja està.
Ja n'hi ha, ja n'hi ha.
Però és que jo crec que hi ha problemes...
després de...
Però tot això ha servit per fer-se veure
els socialistes.
Amb això s'han fet veure
com aquell que han fet contents a uns quants.
Sí.
A uns quants,
perquè la gent que hi havia l'altre dia
en un reportatge
donant-li en memòria al Sisquet
hi havia allà 50.000 persones, eh,
amb les banderes espanyoles i...
Això, segons la Guàrdia Urbana
o segons l'organització?
La tele.
I ho vaig veure per la tele.
Allà amb flors,
hi tiren-li flors.
Perquè té els seus seguidors encara, eh?
Però és que ja ha passat una generació,
ja ha passat una generació i mitja.
Això ja hauria d'estar.
Mira el Mussolini,
tots aquests els van parar
i ningú va posar-los...
I tu creus que no hi ha a Itàlia
la gent que encara plora el Mussolini?
Sí, però jo crec que Espanya
deu ser l'únic país
que té un dictador allà en un pedestal.
Perquè mira, Mussolini i la Clara Petazzi,
que era la seva amant,
els van penjar a la plaça de Milán
pels peus,
que jo tinc la fotografia d'un diari.
Quan jo vivia...
Bueno, no hi era jo, eh?
Però vaig recollir un diari
i penjat-se a la plaça de Milán,
allà els van tindre tres dies
perquè els veia tothom.
Una bestiesa.
Una bestiesa.
És que jo crec que és molt de cultura.
Ja està, tu.
Tu te'n vas a Alemanya
i pronuncies la paraula nazi
i se't queden mirant bé la policia, bé...
Aquí, Fatxa,
s'ho diuen al Parlament i tot.
Vull dir,
jo crec que és una cultura diferent.
Ells senten vergonya d'això.
A Alemanya, amb la unificació,
es va demostrar
que, aviam,
que almenys tenen cervell.
Dignitat.
Sí, escolta'm.
i passar a una altra època,
a la vostra època d'ara, escolta'm.
A mi,
a mi que el deixin allà,
al xisquet,
i que es podreixi ell,
i...
No, és veritat.
I les peles que ens està costant la broma aquesta.
Exacte, exacte.
I els tios,
i la família està vivint com petxars, tu.
Escolta,
però això,
això,
a mi que el deixin allà...
Jo això del ballo dels caïdors,
i la família el paro, tu.
Ho comparo,
m'imagino igual que les piràmides d'Egipte.
Com les piràmides?
Com les piràmides?
Com les piràmides d'Egipte es van fer
per...
És la tomba del faró,
a veure,
i la gent va i ho adora,
això,
i ho magnifica.
Però és diferent.
Què té de diferent?
Tu saps la de morts,
que hi va haver per fer les piràmides.
Però no comparis el ballo dels caïdors
amb una piràmide d'Egipte.
El sentit és el mateix, eh?
No, però...
Allò era religiós,
allò era religiós.
Era com...
O sigui...
Allà era per posar-hi el faraó.
El faraó.
I el ballo dels caïdors
també hi van posar el faraó.
Ja.
Però un faraó que...
Jo ho veig així.
Home, mirat així,
però...
Així,
doncs,
ho veig una miqueta allunyant.
Però jo, aquest senyor,
tu i la família,
que estan tots vivint del morro,
és que...
Això sí que hauríem de lluitar
que aquesta gent
s'anessin a...
No,
no perquè els seguidors del Franco
són els que tenen
els calés.
Jo, de veritat,
que estic una miqueta avorrida de...
Em sembla que em faré
monja.
monja.
Aquesta és la idea, Carme.
Em penso que has fet tard
per fer-te monja.
Per cert,
vosaltres veu anar
a la presentació
de les activitats
que es fan
aquí a festes de tardor?
No.
No?
Teniu pensat ja en...
Esteu fent boca
per anar en algunes...
Esclar que sí.
Jo depèn,
jo depèn,
perquè així és de nit
i coses d'aquestes...
A la nit de tapas
no aniràs, Carme, tu?
Jo a la nit de tapas
no hi aniràs mai.
No hi aniràs.
que m'agrada
que diguis
la nit de tapas.
Ja ho sé,
perquè l'any passat
vam tenir aquesta conversa
perquè quan vam dir
Shopping Night,
bueno...
A mi m'emprenya molt,
la veritat.
Clar,
però és que
no ens en donem en compte
i afegim paraules
en grans a la nostra vida.
A veure,
jo voldria veure
si en lloc de dir-li
Shopping Night
diguessin
Noche de tapas.
No, però perquè
la gent es revolucionaria.
diria, què vol dir això?
No, no.
Mira que és bonic
o nit de tapas
o nit de portes obertes.
No em diguis que no és bonic.
Ja, però Shopping Night
té una altra connotació.
És com...
No, la connotació
és que és anglès.
Clar, exacte.
Ni més ni menys.
Clar.
I per què l'anglès
ha de tenir
aquesta superioritat?
Perquè cada vegada
la té més.
Cada vegada més.
Evidentment,
mentre la gent
responem així,
la tindrà cada vegada més.
Home, però...
Jo m'estigua més en anglès
que no passa en castellà, eh?
Doncs jo
ni una cosa ni l'altra.
Bueno.
A veure,
per dir-ho,
en català queda molt bé
la nit de tapas.
Nit de tapas, eh?
Però, dir,
vaig a la Shopping Night...
Que no és de tapas només, eh?
No, no.
L'ho de les tapas
és un altre dia,
una altra data, eh?
No,
l'ho de la...
La Shopping Night
és botigues obertes.
Clar.
És això,
el dia que es fa
la nit de tapas al mercat.
No.
Les tapes
són un altre data.
Quines dates?
No, es fa tot el mateix dia.
No, perquè n'hi ha que donar caldo,
n'hi ha que donar...
No.
Això és la nit...
Allò del mercat,
que hi ha les paradetes
que tu pots anar a buscar la tapa,
allò és la Shopping Night.
Ah, sí.
Sí,
però no només és tapas.
Les tapes
les fan unes altres dates.
Quines dates?
No sé.
No, és tot el mateix.
Es fa tot sempre...
No.
Ara sí que no ho entenc.
Ara jo també tampoc,
perquè jo de les tapes
no vaig
perquè a la primera etapa
ja en tinc prou.
No, no, sí.
No, no sóc...
Home, a veure...
Jo sí que hi vaig
perquè és una nit molt maca.
Tu perquè ets un pendó.
Però sí.
A més,
jo perquè...
Jo soc de nit.
Tu ets de nit.
Jo...
I nit de tapas
és el mateix acte.
És el mateix.
Es fa sempre el mateix...
O sigui,
és el mateix dia.
És quan el carrer creu,
el carrer Bonavista.
Allà hi ha les botigues obertes,
després el mercat està obert
perquè busquis la tapa.
És tot el mateix.
Sí?
No sé,
ara m'has deixat...
La nit.
Es fa la mateixa nit.
No vull discutir
perquè realment no tinc ni...
Jo tot el que sigui a la nit
conmigo que no ho entenc.
Doncs jo tot el que sigui a la nit
per mi és extraordinari.
Home,
realment...
Però no per res,
no per res.
Vaig dir-te una cosa
i a vegades fan coses
a la teneu
a citar el que és al vespre.
A les 8.
I si no trobo ningú...
O sigui,
com tu,
però a mi pujar
al carrer Bonavista
i al carrer...
Aquell tros?
Ja no vaig.
Bé,
allà hi he descobert un altre post
per anar,
que vaig per la part darrere
i pujo a les escales.
Ah,
mira-la ella.
Sí.
Però és que el problema
que tenim...
Bé,
jo,
que tinc a Sant Just,
que vic...
Perquè vius...
Ja fa 20 i escaig d'anys
que vinc al carrer La Creu,
ja fa no sé quants anys...
Home,
perquè era molt a prop
al carrer La Creu
amb la teneu.
S'ha de pujar.
S'ha de pujar,
nena.
Ah,
però d'on,
d'allà on ets tu
fins al mercat
no tens pujada, eh?
No.
Per tant,
aquest any
t'hi vull veure.
Bueno,
però jo a la nit...
Però és que a l'hora
que comença ella
ja és a dormir.
No,
no sóc a dormir.
Tinc d'estar...
Tinc d'estar a casa.
A mi,
és veritat, eh?
A mi a vegades...
Bueno,
escolta'm,
ja cadascú
que té la seva rutina...
i al millor
m'estic fins a les dues
de la matira
llegint.
Encara si llegint
un llibre
que em van regalar
que es diu
Viatges amb Charlie.
Me'l va regalar la Teresa.
Viatges amb...
Amb Charlie.
Ostres,
i de què va?
És d'un gos?
És un home...
Un home que viatja
amb un gos.
Amb un gos.
Ja sé quin és.
No me l'he llegit,
però...
Ja te'l passaré
perquè me'l va regalar
la Teresa
per el meu aniversari.
Va fent viatges,
no, aquest home?
Sí, amb un gos.
Explica que va amb un gos.
També.
amb un gos
i és de veritat
maquíssim.
Ja te'l passaré, sí.
És molt maco.
Ara hi ha moltes novetats
de llibres.
Va sortir l'altre dia
el nou llibre
de la Dolores Redondo,
aquest de la
Trilogia de Bastant.
No sé si n'heu llegit
algun?
No.
De la Trilogia de Bastant,
de la Dolores Redondo,
ha sortit un altre llibre.
Re va sortir
la setmana passada.
No, no, no.
Jo he començat
Ànima.
Ànima.
També em sona molt.
No sé de qui és.
Sí,
i de moment
m'està agradant molt.
Sí?
Molt.
De qui és?
Ai.
A veure, tranquil·la,
tu centre de dades
ho comprova.
Ànima.
Això m'encanta,
aquest jovent
que fa anar.
Tu i jo,
tot això ja,
res, eh?
Home,
però tinc l'ordinador
aquí davant, eh?
Vull dir,
és clar.
És fàcil.
Sí,
seràs tu,
perquè jo poso
en el mòbil.
Aquest mòbil
que fa el que vol.
Que fa el que vol,
però tinc una cosa
que he descobert
que faig.
En moment,
Jaume Aragall,
en surt totes les cançons
del Jaume Aragall.
Sí,
esclar,
però ella busca,
què és el que vol?
Ah,
la Meri,
potser.
Deu tindre net.
A veure,
no deixem la gent
així amb aquest impàs.
Impàs de...
és que resulta
que ens ha deixat
el que estava buscant,
agafa el telèfon.
Ha aparegut la Meri?
Sí,
ha aparegut,
ja és que no és la Meri.
La tenim aquí.
Meri,
hola,
bon dia.
Meri?
Ai.
Hola,
mala mujer.
Ai,
que l'hem perduda.
Meri,
hola.
Sembla que no?
Podeu no.
Bé,
a veure,
un moment,
un moment.
Meri?
Sí.
Hola,
bon dia,
que ens sents?
Ah,
així tota la parrafada
que he fet abans
no m'ho heu sentit.
No,
no t'hem sentit,
no.
Torna-la a fer,
torna.
Bon dia,
audiència,
bon dia,
nena,
ja està plena d'aquest,
bon dia,
carneta,
bon dia,
bon dia.
Ai,
que no tornem a perdre.
Paga el telèfon,
ve sa telefónica
i paga el telèfon,
que això és prou.
Ara,
ara sí,
ara sí.
Ara,
tornen-hi,
no violam.
Bon dia,
audiència,
bon dia,
nena,
bon dia,
carneta,
bon dia,
Núria.
Bon dia.
El nena sóc jo?
Sí.
Clar,
clar.
Ai,
mira,
em pensava que la nena era la Núria.
No,
la nena ets tu,
que no ho saps.
Ai,
que ara m'has deixat tota tova.
Ai,
mira,
és que hi farem.
A mi,
a mi...
Alma,
com se diu la nena,
la nena?
Com se diu la nena?
La nena?
La Palmira,
no?
Sí,
la Palmira,
la meva mare,
la meva mare,
es va morir,
que jo tenia més de 60 anys
i es va morir,
dient-me nena.
Nena,
sí,
sí,
clar.
Molt bé,
doncs,
perdoneu,
és que estava aquí atrafegat una mica,
però ja estic per a vosaltres.
Doncs pensa que parlem d'abans de l'hora, eh?
Perquè com que de tant en tant ens rampin en dos minuts,
avui ens els tornen.
Són bons, eh?
Bueno...
I que no tenim avui, companya,
quin tema?
És que no passa res.
No,
estàvem parlant...
No tenim temes perquè no passa res.
Ui, ui, ui...
Estàvem parlant,
estàvem parlant de la nit de portes obertes,
de la nit de tapes i de tot això,
que la Carme diu que la nit ella ja no surt.
És que es fa gran.
Es fa gran la Carme.
No li diguis que...
No li diguis que ella no li ha...
A la nit no hi ha molt bona il·luminació
i un pot ens apegar.
Jo tampoc surto de nit, Carme.
Per ser...
L'únic dia que és...
I perquè tenim el José pobret que espera que entri a casa,
que això li ha de agrair,
el nostre José...
Explica qui és el José...
El José és el tècnic de les plugues televisió.
Ah, sí.
I ens porta a casa, al tornar.
És un encant.
És un encant de persona, de veritat, eh?
Una bellíssima persona.
I llavors deixem a l'Amèric,
abans em deixava les dues juntes
i pujava a l'escala elèctrica,
però ara no.
ara ja em porta fins a la porta.
I espera...
I m'espera que li fegíssim la mà.
Ah, que bé, no?
Escolta'm, algú que pugui acompanyar.
És un solet.
Bueno, és un solet.
Som un equip com aquest de la ràdio,
inmejorable.
Sí.
Inmejorable, sí.
I una cosa,
allà també teniu els auriculars
amb els cables pelats?
No.
No, que va, a la tele, nen.
Doncs aquí...
No tenim auriculars, eh?
Aquí, sí.
No tenim auriculars, a la tele, nen.
Estic demanant que se'ls hi renovi una mica
el material,
que no hi ha dret.
A veure,
a l'alimentari...
Ara, ara,
a l'octubre,
que està en pressupost,
l'Hector Soriol,
que...
Oi, que és el jefe, encara?
Sí, clar.
És el director de la ràdio.
A veure, Meri,
que demani, que demani.
Estàs veient la tele,
a veure què passa,
estàs escoltant la ràdio,
a veure el que s'està cociendo.
Aquest dematí, no,
perquè he pensat,
dic, deixa'm que el dilluns
estigui fresca,
perquè no estigui intoxicada,
perquè ja n'hi ha prou
amb el cap de setmana.
Mira, una persona com jo,
que sempre li agrada estar...
És el que...