We live it, so I don't ever let it go, so I don't ever let it go.
Doncs bé, a dos quarts ja tornem-hi, eh?
Dos minuts per tres quarts de dotze del migdia.
Avui és el dia de no dir bé les hores.
Seguim en directe des de Ràdio d'Esvern
i entrem ara a parlar amb les alumnes de l'Institut Antoni Algaró,
Institut de Formació Professional Antoni Algaró,
que tenen un vincle directament relacionat, podríem dir,
amb l'exposició de Mons, el món propi del Marc Art.
Més que res perquè també podeu veure les seves obres,
en vam parlar abans de publicar-les i de presentar-les,
però ara ja les podeu anar a visitar.
De fet, fins aquest dissabte podeu veure aquesta exposició
que li han dit Matisos, i ara en parlarem.
Així que vaig obrir tots els micròfons de la sala,
però avui tenim la sala plena.
Bon dia a totes i a tots.
Bon dia.
Bon dia, què tal?
Tenim abans de res a Toni Bueneditja, professor,
del primer curs de Gràfica Publicitària.
Tenim les alumnes que, si volen,
elles també es poden anar presentant per saber qui tenim.
Em dic Valeria.
Jo soc l'Anna.
I jo soc la Paula.
I jo soc l'Andrea.
Molt bé, doncs benvingudes a totes aquí a la Mijora.
I expliqueu-nos una mica d'on han sortit les idees
per crear aquests matisos.
O Toni, si vols fer una miqueta d'introducció,
de quina manera van arribar aquest concepte
per vincular-ho amb els mons i per exposar-ho al Marc Art?
Bé, com ja m'han parlat l'altra vegada,
han fet tres visites a l'exposició.
La primera visita va ser per veure les obres dels artistes
que estan allà.
I va ser una visita una mica verja, no?,
sense comentaris.
Després van fer una altra visita amb el Quim,
que els va explicar totes les obres que hi havia allà
i a partir d'aquí han fet la seva creació.
He de dir que en aquesta creació jo no m'he ficat res,
només que hem parlat de com havien d'exposar
totes les obres conjuntes per fer una exposició conjunta.
i han solucionat el tema, jo crec que molt bé,
i han fet una introspecció sobre el seu món propi.
Jo crec que ella l'explicarà millor.
Vinga, va, anem a veure quins mons propis heu creat.
Jo tinc aquí una fotografia d'alguns d'aquests treballs,
però, clar, no sé quin és de cadascun.
A veure si d'alguna manera puc arribar-ho a relacionar amb Valeria, no era?
Sí.
Valeria, va, tu mateixa. A veure, explica'ns quina és la teva hora.
El meu és com... Jo he volgut representar el meu món propi
com a partir de segons quines persones acaben com influenciant-te
i d'alguna manera t'ha tocat molt a tu personalment.
i en el moment en què se'n van,
ja com que hi ha una part de tu que se'n va amb elles.
I jo he intentat representar això en l'exposició de Mons,
fent com una espècie de col·lage o alguna cosa així semblant
amb una lletra d'una cançó
que jo crec que m'identifica molt en aquest sentit.
i en la meva obra he volgut com quitar
o deixar incompletes algunes paraules,
com donar aquesta sensació que a partir d'aquí una persona se'n va de tu
és com que deixa un rastre,
però a la vegada hi ha coses que se'n van amb ella.
Aquesta seria una mica la meva obra.
Déu-n'hi-do, molt bé.
Podies explicar una mica com és aquest col·lage visualment?
A veure si ens ho podem imaginar.
Visualment és en un fons blanc
i es veuen com un conjunt de paraules,
o sigui, estan com en racons diferents de tota la peça
i es veuen com les paraules i algunes estan incompletes
i les que crec que més m'identifiquen més en aquesta obra
estan com destacades en vermell, així de memòria.
Crida més l'atenció, no, llavors?
Sí, sí, la veritat és que sí.
La part més fàcil o més difícil d'aquest treball, quin creus que ha estat?
Jo crec que ha sigut la manera en com intentar representar gràficament
el que tu vols dir,
perquè és un treball que s'ha de pensar molt,
segons quals casos,
i jo crec que aquesta és la part més difícil que jo he trobat, almenys.
O sigui, du a terme la idea que tens al cap, no?
Sí, com representar-la gràficament
i que tothom pugui veure-la bé.
Quins altres treballs més tenim?
Paula, era?
La idea sóc l'Anna.
Com?
Anna.
Anna, perdó.
No passa res.
Anna, vinga, seguim amb tu.
Quin és el teu treball o què és el que vas expressar tu en aquesta mostra?
El meu treball és un fotomuntatge digital
on hi ha diferents fotografies, paraules i coses amagades allà pel mig
i està tot distorsionat
i parla una mica d'una etapa que vaig viure jo fa uns anys,
en plan del 2019 al 2020
i llavors, bueno, el text també que l'acompanya,
que és la cartela,
està com relacionada amb aquella època
perquè també la vaig escriure durant aquella època,
llavors és com que tot és com un conjunt sencer
i he utilitzat tons grisos, blaus
i una mica així com de colors foscos
però després tu ho pots interpretar de cada manera
i cada persona que quan la mira veu coses diferents
o hi ha gent que em diu
ah, doncs jo et veig aquí, jo et veig allà, no sé què
i és com, sí, no, entre vegades així una mica...
La interpretació és lliure, no?
Cadascú veu una cosa diferent d'aquest treball.
I a nivell de, clar, dins del grau, no?,
que esteu fent, la implicació tècnica, diguéssim,
a l'hora d'imprimir-ho, etcètera, quin ha estat?
O com ha estat el procés també?
Bé, ho hem fet com tots com a grup,
sí que és cert que hi ha persones que saben més
perquè han fet altres cursos com el d'aprendre pressió i tal,
però la veritat és que el Toni ens ha acompanyat en tot el procés,
o sigui que ens hem sentit com superbé,
perquè com que totes participàvem del procés
i hi havia diferents tasques en plan,
doncs, que sigui, preparar el vinil
o preparar tallar el cartó pluma
o fer diferents coses.
Llavors, tant la part com digital,
així de muntar els documents finals i tot,
ha estat com molt grupal.
I al final, el resultat de la idea,
més plasmar-la, més crear-la, imprimir-la,
és el que més o menys t'esperaves en aquest cas, el teu treball?
Sí, jo crec que sí.
O sigui, ha quedat millor del que m'esperava.
Ah, sí?
Jo sentia que, no sé, com que era el primer cop
que fèiem una cosa així, pensava,
i a veure com surt.
Però no, no, la veritat és que
jo crec que queden molt bé les obres individuals,
però en conjunt,
doncs, fa goig.
O sigui, tu ho veus i dius,
ala, que guai, saps?
Cada millor el resultat, no?
Sí, sí, com està posat allà a l'exposició,
a la cantonada d'aquella,
és com que fa com que tot sigui un conjunt, no?
I es veu com tot té part d'alguna cosa.
Clar, més perquè teniu com un còrner sencer, no?
Sí, sí.
Hi ha tota una cantonada d'aquest espai mercat
que hi ha més, no sé si dir-li quadres
o no sé quin és el nom.
Vinga, va, recorda'm el nom,
que no me l'he apuntat.
Tu mateixa.
Paula.
Sí, Paula és?
Sí.
Ah, Paula, val,
però no et volia espantar.
Paula, va, explica'ns el teu treball també,
què és el que s'hi veu en aquest còrner del Mercat.
Doncs jo he fet,
bueno, he dividit la meva obra en dos
i en una meitat he posat una fotografia d'un gos
i l'altra meitat l'he posat un mirall.
Llavors, jo volia transmetre com la visió
de la part animal i la nostra part
i veient el món de les dues parts.
Llavors, jo a l'exposició ho vaig posar
a l'altura de la vista
perquè tu quan t'apropis
et reflexi,
et veu
i vegis la part de la mirada del gos i la teva,
com en aquest món vivim tots conjuntament
i el que fem per tot.
I com vas aconseguir crear aquest efecte mirall?
Això també és amb impressió o això s'ha enganxat després?
No, ho vaig enganxar.
O sigui, vam retallar el cartó pluma
i allà ho vam enganxar com dintre
perquè passés més,
o sigui, passés menys
i s'aguantés.
Llavors, com l'altura de la fotografia
perquè es vegi més igual
i quedés a l'efecte gay.
I de cara als alumnes,
bueno, la resta dels alumnes
o quan va veure exposat
o quan van anar a mirar-se amb aquest mirall
de veure's mitja cara gos i mitja cara humana,
diguéssim, quina reacció va ser?
Bueno, va cridar,
jo crec que vaig fer que,
bueno, que va cridar bastant l'atenció,
també era la meva idea,
que tu passés,
o sigui,
davant i veigis,
hòstia,
em veig jo allà i que curiós, no?
i que llegeixis el text
i et parés a pensar
del món i de tot.
Llavors, el text que vaig posar
una mica de reflexió
que parés un moment
i pensis
què estem fent,
com va tot
i una mica de reflexió.
I jo vaig voler que cada un
pensés més en la seva visió del seu món.
O sigui, jo vaig transmetre el meu,
però a la vegada
fent que la gent pensés
en el seu propi món.
Que és una mica
l'exposició, no?
A mons, no?
El món propi
cadascú té el seu món,
òbviament.
No sé si et va influenciar una mica,
crec que és Anadot, no?
L'artista que també exposa
que va fer un experiment
amb un gos
dins del mercat.
Crec que va ser Anadot
Sí, jo crec que el millor
una mica
perquè és el mateix gos.
És el mateix gos, a més.
I el millor
jo crec que també una mica
em va fer pensar
i reflexionar
sobre
les diferents visions
que tenim.
Interessant.
I ens faltaria alguna cosa més
que et tornaré a preguntar el nom
perquè no me l'he apuntat de nou.
Andrea.
Doncs Andrea,
anem cap a tu,
anem a preguntar-te
quina és la teva obra,
quina és la teva peça
i què hi vas plasmar
en aquests matisos.
Bé, jo vaig plasmar
a través d'un dibuix
d'aquarela
amb una finestra
oberta,
perquè representa
com el món
de la ment
i que podem
fer diverses eleccions
i a través d'aquestes eleccions
passen unes conseqüències
o unes altres.
I és com molt maco
però a la vegada
que fa por.
Bàsicament seria
alguna cosa així.
I la finestra en si
és fotografia,
és dibuix,
és pintat?
És dibuix.
És pintat.
Sí, però...
Pintat per tu?
Sí.
I llavors el procés
d'impressió
d'una peça
que és feta manual?
Bé, la vam passar
en digital
i després la vam imprimir
com la resta de peces.
I el resultat també,
com comentava la Paula
o l'Anna, no?
Crec que era,
que deia,
millor al final
que el que s'esperava
també.
Ha estat com sorpresa
de dir, ostres,
ha quedat molt millor
del que podia esperar
de la peça.
Bé, potser sí.
Sí?
Sí.
I davant de també
una mica els companys
la reacció que tenen
d'haver aquesta finestra.
És a dir, clar,
cadascú amb una finestra
i veurà el món que sigui,
però imagino que serà
diferent cadascú, no?
Sí.
És en plan,
també és bastant lliure
com pensaments.
Lliure pensament.
Toni, tornem cap aquí.
Hem fet una mica
el ruedo de totes.
Perdó que us hem anat
preguntant el nom
perquè no el tenia apuntat abans,
però igualment
com ha estat
la valoració general
d'aquests treballs,
d'aquestes peces,
que per cert,
encara es poden anar a veure
fins dissabte
i recomano que hi vagin
en aquest espai.
El Mercart,
com ha estat una mica
aquesta participació
també amb el Mercart?
Crec que fins ara
no s'havia fet
amb la, diguéssim,
amb Antoni,
amb...
Nosaltres no,
nosaltres no havíem participat
fins ara,
sembla que altres entitats sí
i ho continuaran fent
en les pròximes
exposicions que es facin.
Em sembla que ara
comença la segona,
no?
Sí.
i jo, com a resum de l'experiència,
jo crec que el més difícil per mi
ha sigut no ficar-me a les obres,
és a dir, jo només m'he ficat
en com havien de fer l'exposició...
Diuen que sí, eh?
Sembla que estan d'acord
amb el que dius.
Això m'ha costat moltíssim
perquè, clar,
com a professora,
però, bueno,
perquè heu pogut sentir
tenint una idea molt pròpia
que ha estat un incert
deixar-los la llibertat aquesta
per poder crear
i aquesta era la idea, també, no?
Així que estimo...
Jo estic molt content
i suposo que elles també.
Sí.
Sí, no?
Sí, sí.
Sí, jo crec que sí.
I d'aquest procés més tècnic,
perquè no parem de vista
que, diguéssim,
l'Institut d'Antoni Algaró,
Institut de Formació Professional,
clar, les tècniques que s'utilitzen
són una mica l'emotiv
de les arts gràfiques
que són els que es treballa allà.
Per tant, una mica,
l'objectiu és passar
per aquesta part més tècnica,
d'impressió, no?
Exacte.
Colors, tècniques, no?
No sé si això també
ha estat part de la classe, no?
Exacte.
Hem hagut de fer una mica,
bueno, un disseny de l'exposició,
planificar-ho bé
per poder, bueno,
tenir les peces impreses
el dia que tocava, no?
I aquesta ha sigut la missió.
Hem hagut de renunciar
a algunes coses, no?
Hi havia algunes peces
que eren físiques
i llavors, clar,
penjar-les allà
suposava un problema
i, a més a més,
fer el conjunt, no?
I hem hagut de prendre
algunes decisions
que sí que, bueno,
potser ens han
tret una mica de llibertat,
però ens han donat
altra capacitat
de decidir
i poder solucionar
el problema, no?
Clar.
I el muntatge
de les peces a la paret
es va decidir a classe
o es va decidir
un cop en el lloc
de dir, mira,
per exemple,
el del gos
anirà a aquesta alçada
o al costat
ha d'anar a aquest altre?
És a dir,
la composició de tots?
La composició general
la vam fer un esbós
a classe
més o menys
de com volien
que siguessin
una mica random,
una mica casual
la posició,
però després
les peces
les vam acabar
de col·locar
a l'exposició,
vam veure
a quina alçada
quedava millor
cadascuna,
quina era millor
a cada costat
i també fer
una mica
de reflexió
entre totes les obres,
és a dir,
que totes
estiguessin
una mica
en un nexe comú.
I a la dreta
del tot
estic veient
que hi ha
com una làmina
sencera vertical
amb,
semblen píxels,
però són quadrats
de colors,
això que és
el tema
de les externalitats.
Aquests colors
estan estrets
de totes les obres.
Llavors,
les exposicions
diuen matisos,
perquè cadascú
té la seva pròpia visió
i posa un matís
de com veu el món,
llavors vam posar
dos noms,
el nom GP1A,
que és el nom
de la seva classe,
llavors com a grup
i com a nom propi
creíem que aquest
era el nom ideal
i després
la van titular
matisos per aquesta raó,
perquè són
petits matisos
de com veu
cadascuna d'elles
el món.
I hi ha colors
molt variats,
també,
des dels més negres
fins als més clars,
roses,
liles,
estic veient que hi ha
de tot,
per tant,
el món de cadascú
també té colors
molt diferents.
Exacte,
aquest procés
va ser posterior,
és a dir,
vam treure
de les obres
que ja havien creat
aquests matisos,
els colors més representatius
de cadascuna
i vam fer aquesta
gama de cromàtica,
també per fer un nexa
amb la teoría
del color
que estan estudiant.
O sigui,
justament ara també
enganxat amb
lecció de classe,
no?
Exacte,
tot s'aprofita.
Molt bé,
ben après,
ben après.
Doncs escolteu,
hem d'anar marxant,
Andrea,
Paula,
Anna i Valeria,
gràcies per explicar-nos
una miqueta el vostre
projecte,
no?
No sé si també més endavant
quan facin segona
i tercera part
d'aquest Mons,
perquè hi haurà
una segona exposició
i després una tercera,
no sé si també
tindreu vincle
o opció també
de participar-hi.
Anem a parlar
amb el Quim
i per suposat
que anirem a veure
la resta
perquè ens interessa molt,
és una sala
que la tenim aquí
al costat de l'escola
i crec que hem d'aprofitar...
Estic caminant també
el moment, eh?
Sí, per això.
Hem d'aprofitar,
bueno,
aquesta oportunitat
que tenim
i no descartem
continuar col·laborant
perquè Quim
i la Laura
són fantàstics.
Són uns cracs.
Doncs llavors
ens seguirem parlant aquí,
així que us dic adeu,
fins aviat,
ens veiem a la pròxima
aquí a Ràdio d'Esvern,
que vagi molt bé
i endavant
amb aquesta creativitat.
Gràcies a tots
Bárbaricins aquí.
Bon dia.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.