Seguim al Just a la Fusta.
Aquesta hora parlem de la taula rodona d'Onastec,
que serà dimarts 29 de maig a les 6 de la tarda
a la sala Isidro del Cònsul,
i ho fem amb l'Anna Caño Delgado,
que és investigadora del Centre de Recerca Agrigenòmica,
el CRAC, el seu camp d'investigació,
són els processos de senyalització hormonal
que controlen el creixement de les plantes
i la seva adaptació al canvi climàtic.
Hola, Anna, què tal?
Hola, molt bon dia.
Explica'ns una mica quin és el teu camp d'investigació.
Explica'ns una mica més també perquè ho entenguem
les persones que no som expertes.
Doncs jo soc biòloga de plantes
i al meu laboratori estudiem com les plantes creixen
i com s'adapten als canvis ambientals.
Especialment estem molt interessats en la sequera
i ho fem des d'un punt de vista genètic.
Volem entendre o identificar els gens
que les plantes porten
i que els fan més resistents a la sequera.
D'alguna manera és mirar cap al futur, no?
Què ens espera?
Nosaltres mirem cap al futur
perquè volem trobar solucions pel canvi climàtic
i també ho fem mirant el passat
perquè estem mirant plantes molt antigues,
per exemple, musgos, no sé com es diu en català.
Sí, la molsa.
Molsa.
I el que fem és estudiar els gens que porten les molses
perquè aquestes molses s'han adaptat de l'aigua a la terra
i han sigut capaços de créixer sense aigua per un temps
i intentem entendre quins gens porten
per veure si nosaltres podem millorar aquests gens,
millorar les plantes, per exemple, com els cereals.
Nosaltres estem treballant el sorgo,
el sorgo, que és un cereal molt semblant al mirat de moro,
per intentar fer-lo més resistent a la sequera.
Això del canvi climàtic ens espanta
perquè no sabem què ens depararà.
La sequera, de fet, ja és una realitat,
comença a ser una realitat en moltes parts del món.
Realment ens hem d'espantar?
Bé, jo no vull espantar ningú,
però, clar, el que passa és que nosaltres al planeta Tierra
estem creixent,
la populació del planeta Tierra està creixent exponencialment,
cada vegada vivim més anys,
i haurem de generar més aliments per a tothom.
I, a més a més, nosaltres, els habitants del planeta,
volem menjar cada vegada millor,
vol dir més saludablement,
i més quantitat perquè són més.
Llavors, hem de generar més plantes,
perquè només és que mengem vegetals,
és que també les vaques i els porcs mengem plantes,
i nosaltres després ens mengem les vaques i els porcs.
Llavors, la matèria prima de l'alimentació humana
està a l'agricultura.
I, doncs, hem de millorar les condicions de producció de l'agricultura.
I nosaltres ho fem des de la biotecnologia.
Hem volgut conèixer una mica quin és el camp d'estudi de l'Anna Caño,
però, de fet, l'entrevista se centra també en la taula rodona d'Onastec,
que, com hem dit, tindrà lloc el dimarts 29 de maig a les 6 de la tarda,
i en la que participarà l'Anna Caño.
De fet, es diu Dona Estec,
però es parlarà de les dones que treballen en camps com les ciències,
la tecnologia, l'enginyeria o les matemàtiques.
Quina és la presència femenina en el camp científic?
La biologia és molt alta, és almenys la meitat.
També depèn de quin nivell.
Per exemple, les estudiantes de biologia són,
crec que ara la Universitat Autònoma de Barcelona,
de biotecnologia i biologia bioquímica, almenys són la meitat.
Després, estudiants que fan el doctorat,
també les dones, almenys, són la meitat.
I també són la meitat, o comença a baixar,
quan porta, després del doctorat, han de fer el postdoc.
Moltes vegades aquesta estadia postdoctoral s'ha de fer fora del país,
i llavors ja comença a disminuir el nombre de dones,
però potser és el 40%.
I també, el que sí que està canviant ara, per exemple,
el Dones Grup Líder, el meu centre de recerca,
el Centre de Recerca Agrigenòmica,
que està al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona,
ara mateix són la meitat de grup líders,
de caps de grup de recerca, som dones.
Però encara les dones que ocupen llocs a la direcció del centre,
a la direcció de departaments,
a la direcció dels programes científics,
o ocupen llocs de representació política a la recerca,
són molt baixos.
I també són molt baixos el nombre de dones
que són professors d'investigació del CSIC
o professors o científics al més alto nivell.
Així que, quan arriba, a mesura que tu portes més alt
el nivell de responsabilitat,
el nombre de dones comença a baixar.
És veritat que està millorant.
El sostre de vidre.
Sí, jo crec que...
A mi m'agradaria pensar que no existeix,
però, malauradament, existeix.
I crec que ara és un molt bon moment
per trencar aquest sostre de vidre,
però...
I crec que està canviant,
però encara...
encara és una realitat.
És una realitat.
I per això estem aquí parlant d'això avui.
Creus que les dones ho tenen més difícil,
doncs, per desenvolupar una carrera
en el món científic d'investigació?
Al món acadèmic,
jo crec que la carrera d'investigació acadèmica
és molt difícil per homes i per dones.
I, a més a més, no està molt bé remunerada.
Almenys en el nostre país,
doncs ja sabem que la inversió a la recerca acadèmica
o fonamental cada vegada és més petita.
Però ser dona porta, a més a més,
una motxilla d'inconvenients.
Per exemple, la dona ha de ser mare
o el dret de ser mare.
I, normalment, l'etat de la dona per ser mare
coincideix quan l'etat d'un home o una dona
haurien d'establir-se professionalment a la recerca
d'una manera més estable.
Normalment, entre els 35 i 40 anys,
és una etat crítica
per trobar un lloc més definitiu a la recerca.
I, llavors, si, a més a més,
has de ser mare,
doncs, a vegades no és gaire fàcil,
però no és impossible.
Hi ha moltes dones que ho hem fet
i altres que ho estan fent.
Nosaltres tenim l'última grup líder
que s'ha contratat al nostre centre de recerca,
que és la Laura Botigué.
Ha hagut un fill fa un mes
i coincidint amb la contratació.
Vull dir que és possible.
És veritat que és més difícil.
També és veritat que, clar,
la crisi no ens ha ajudat
perquè són gaire problemes.
La crisi, la maternitat,
a vegades també la pressió social,
perquè a vegades no s'espera
que una dona arribi tan lluny.
Encara és una realitat, això.
I perquè no tenim referents.
No tenim referents.
i jo crec que som...
Jo sempre dic,
jo soc genetista
i dic que això és un cas additiu.
És un home, un home, un home, un home.
Al final és un problema
perquè nosaltres tenim més problemes que els homes.
És una realitat.
Clar, has comentat
que un dels problemes també és que falten referents.
Segurament, si mirem històricament,
hi ha molts més homes científics i investigadors
que han estat reconeguts
o que d'alguna manera
se'ls hagi reconegut internacionalment
la seva feina, que no pas dones.
Sí, mira,
tinc un exemple molt recent
del divendres pesat
perquè al nostre centre, el CRAC,
va fer 15 anys el divendres pesat
i vam fer un homenatge al Cosmo Caixa.
A més, coincidint amb la jubilació
del fundador del CRAC,
que és el professor Pere Puigdomena,
que és molt reconegut a tot el país
i a més internacionalment
perquè és un científic i un polític
molt important per a tots nosaltres.
I a l'acte aquest
vam fer una taula rodona
de la història del CRAC,
com es va crear el centre.
I tots, tots, a la taula rodona
eren homes.
No hi havia ni una sola dona.
Però, en canvi,
quan el director actual del centre,
que és el José Luis Richman,
va fer una presentació
de la recerca
que s'està fent al CRAC,
ha triat la recerca més d'elitat del CRAC
i el 70% de la recerca
que ha presentat
era fet per dones a laboratoris
que dirigeixen dones.
Llavors, això vol dir
que estem canviant alguna cosa, no?
Segurament, doncs,
el problema no és tant
que les dones no hi siguin,
sinó que se'ls ha de donar
el reconeixement
i la responsabilitat
que mereixen, no?
Sí, jo ara estic molt positiva.
Crec que estem en un molt bon moment.
A la vegada hi ha més dones.
Jo ja tinc 45 anys.
Vull dir que ja...
No sé si sóc referent,
però almenys tinc edat
per començar a ser-ho,
almenys per a les meves estudiants
i per a la gent que és més jove.
I jo crec que, com jo,
moltes investigadores
al meu centre
i a altres centres
a l'estat
i també internacionalment,
i cada vegada, més i més,
tenim més visibilitat
i també gràcies a vosaltres,
als medis de comunicació
que esteu fent una labor increïble,
doncs,
és més fàcil
i comença a estar més normalitzat,
més acceptat
per la societat
i també més reclamat,
jo crec que això és molt bonic.
El teu doctorat
el vas fer al Regne Unit
i després vas fer
un estat de postdoctoral
als Estats Units, també.
Diries que és diferent
en aquests països
el paper de la dona
en els camps científics
i d'investigació?
Doncs jo
a Inglaterra
vaig treballar amb un home
com a supervisor,
que va ser un senyor fantàstic,
el Mark Bevan,
i després
vaig tenir una cap
que era dona,
que era la Joan Cori,
que és una científica
molt prestigiosa
i a vegades
parlaven d'això
i ella deia
que llavors
als Estats Units
ella era una rara avis
i que ella
tenia problemes
perquè, per exemple,
moltes de les reunions
de les decisions
que s'esprendien
a la ciència
als Estats Units
es feien en reunions
que només anaven homes
i que allò,
aquest temps
que fa 15 anys
estava ja canviant
i jo crec que per mi
jo he tingut molta sort
perquè ella va ser un referent
i vaig tenir un gran exemple,
ella també era mare,
tenia dos fills com jo
i a vegades,
moltes vegades penso en ella
perquè
encara
haig d'aprendre molt d'ella
però
crec que ha sigut molt referent
per mi
i de llotadora
d'una dona
que ha sigut
capaç
d'estar
al primer nivell internacional
de la recerca
de plantes
i també
fer una família
i ser feliç
amb la seva família
de conciliar, no?
hi ha hagut
dones
també
que han passat
per aquí
per la ràdio
sobretot
d'àmbits empresarials
o polítics
que han dit
que d'alguna manera
sembla que
les opinions
de les dones
sempre es vegin
com
si fossin
opinions de segona
o que no es tinguin
la mateixa consideració
que el que diu un home
això
creus que és així?
Jo he viscut
en primera persona
això
tristement
malauradament
jo crec que a vegades
el que passa
encara
he partit
amb una companyera
física
que és professora
a la Universitat
de Barcelona
que es diu
Marta Ibáñez
que és una recerca
una recerca
de primera línia
ella
i jo a vegades
estem a reunions
internacionals
no només a Espanya
també
quan estem
a l'estranger
i el que sí
veiem
és que a vegades
estem en una reunió
estem parlant
un grup
de científics
i a vegades
ella diu
és que ens fan
transparents
jo a vegades
no me n'adono
perquè jo soc molt
outgoing
soc molt activa
i parlo molt
i llavors jo començo
a parlar
encara que ells
no em parlin
o no em mirin
però ella
que és més tímida
per exemple
sí que ho diu
veus
que ens han fet
transparents
i jo quan ella
ho diu
em fa molta tristesa
saps?
perquè
és veritat
que nosaltres
estem fent
una recerca
al primer nivell
però per exemple
també
en el lobby
com encara
la majoria
d'investigadors
d'elit
internacionalment
són homes
i fins i tot
que ells
moltes vegades
diuen
no
s'ha de favorir
la dona
porten un discurs
molt feminista
si vols dir així
però a l'hora
de la veritat
tu veus
que no és veritat
que no ho fan
i no ho fan
en detalls
molt batits
que et deixen
molt trist
perquè
si et fan transparent
doncs amb això
ja t'ho dic tot
perquè t'estic ignorant
això és el pitjor
que et pots fer
perquè
els científics
treballem
per al nostre
reconeixement
llavors tu no em mires
quan parlo
o no m'escoltes
no m'estàs reconeixent
el que jo faig
bé
d'alguna manera
hem parlat
dels aspectes negatius
o d'aquelles coses
que creiem
que hauria de millorar
respecte
al paper de la dona
en els camps
científics
o investigadors
per mirar-ho ara
des del costat positiu
també
què creus que aporten
les dones
a la ciència
i a la investigació
doncs jo crec que
primer de tot
humanitat
jo crec que
la dona
és
un ser humà
o molt humà
llavors humanitat
creativitat
i jo crec que
també
doncs
varietat
jo crec que
la recerca
necessita
de persones
molt diferents
i les dones
com els homes
no són ni millor
ni pitjor
però són diferents
i llavors
la varietat
és molt enriquidora
en l'àmbit universitari
a les vuit
universitats
públiques
catalanes
set rectors
i només una rectora
que justament
és la universitat
autònoma
i a més
hi ha una cosa
molt important
perquè vaig parlar
amb ell el divendres
en aquest acte
és el rànquing
d'universitats espanyoles
no sé si és coincidència
m'agradaria pensar
que no
és la primera d'Espanya
aquest any
la universitat autònoma
de Barcelona
amb la seva rectora
doncs mira
me n'alegro
perquè jo vaig anar allà
doncs sí
jo també me n'alegro
perquè estic al campus
i entenc que
és una persona
molt activa
i ella el que està fent
és apostar molt
per la transferència
de tecnologia
i això jo crec
que és molt important
i és una persona
molt capaç
i molt viva
m'agrada molt
fins i tot
sembla mentida
perquè papers
com el dels rectors
i les rectores
que són segurament
els més visibles
és a dir
on es podria fer un esforç
per visibilitzar
que es vol canviar
el paper de la dona
a les universitats
i fins i tot
els rectors
segueixen sent homes
també
sí
jo crec que
com he dit abans
és una situació
estem ara
en un procés de canvi
això és un procés dinàmic
i que es veurà el resultat
potser en 5 anys
o així
jo crec que
l'evidència és clara
cada vegada
hi ha més
més
més
èxit
de les dones
a la recerca
a la tecnologia
més presència
més reivindicació
i bons resultats
que al final
és el que compta
el que compta
el fin de tot
és els resultats
i jo crec que les dones
abans
han sigut capaces
per exemple
quan estava
el govern de Zapatero
va sortir aquesta foto
del govern paritari
però després van dir
que
el 50%
de les ministres
només
tenien
el 10%
dels fills
de tots els ministres
vol dir que
les dones
que havien arribat
a ministres
no havien sigut mares
en la majoria
o havien tingut
menys fills
que els homes
ministres
molts menys
i llavors
és veritat
que també
hem d'estar
molt agraïdes
a les dones
d'abans
que han lluitat
per
ser reconegudes
i moltes vegades
ha sigut
espenses
d'on haver fills
que segurament
la igualtat
la igualtat
en el món
professional
comença
també
per la igualtat
en el món
diríem
en la vida
de cada dia
no?
clar
tu pensa
que per exemple
cada vegada
més i més
es veu
a la porta
de l'escola
pares
a les reunions
de la lampa
no tants pares
però
està augmentant
vol dir que
la dona
també està reclamant
al seu marit
normalment
que tomi
una responsabilitat
en l'educació
dels fills
en la criança
i crec que
això està canviant
i molt positivament
i
no sé
jo crec que
els homes
de la nostra generació
i els de generació
més jovens
som molt
conscients
d'aquesta realitat
com hem dit
al principi
l'Anna
participarà
a la taula
rodona
dones
tech
amb també
estudiants
de
carreres
científiques
i tecnològiques
suposo que
veus una bona iniciativa
no?
aquesta taula
rodona
sí
jo crec que
és una molt bona iniciativa
de l'Ajuntament
i que
jo crec que
aquestes petites
petites actos
o petites reunions
tot suma
i jo crec que
és molt important
perquè donen visibilitat
i també donen referents
jo crec que
tots
som una mica
referents
pels nostres fills
pels nostres generacions
més joves
en tots els àmbits
com persones
com professionals
i jo crec que
està molt bé
fer aquest tipus
d'actos
i d'iniciatives
no?
i caldria més
encara
jo crec
doncs et veurem dimarts
dia 29 de maig
a les 6
a la sala Isidore Cònsola
en aquesta taula rodona
moltes gràcies
Anna Canyo
per haver vingut a la ràdio
a tu
amb molt de gust
i que vagi molt bé
aquesta taula rodona
i molts èxits també
en la investigació
moltes gràcies
moltes gràcies
moltes gràcies
gràcies

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!