.
Seguim al magazín matinal de ràdio d'Esvern,
al Just a la Fusta, encarant la segona hora del programa.
Avui som dimarts 15 d'octubre del 2019
i ara ens toca fer l'entrevista.
Avui tenim a l'estudi l'Anna Maria Novella,
professora del Departament de Teoria i Història
de l'Educació de la Facultat d'Educació
de la Universitat de Barcelona,
perquè avui a les 6 de la Vagoneta
es farà una conferència inaugural
del curs escolar 2019-2020 a Sant Just.
Hola, molt bon dia, Anna.
Anna?
No sé si em sent. Anna, bon dia.
Hola.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia. Em sents?
Sí, perfecte.
Molt bé, que semblava que teníem una mica tallat.
T'estava presentant que avui a la tarda,
a les 6 de la Vagoneta, faràs la conferència inaugural
del curs escolar 19-20,
aquí a Sant Just.
Sí, sí, així és.
Avui parlarem de participació dels infants
com un repte col·lectiu per avançar junts.
I a més, en aquests dies,
parlar de participació,
parlar de democràcia,
és un element fonamental.
El títol concretament es diu
La participació infantil,
un repte col·lectiu,
avancem junts.
L'eix central de la xerrada
serà només parlar sobre la participació infantil?
Sí, així és el títol
i així és el tema que ens convoca.
La idea és poder compartir amb tots vosaltres
un element que és central en el moment
de la democràcia, de les societats i de les ciutats,
que és la inclusió dels nens i les nenes
en l'allergici de la ciutadania
i en l'allergici d'un dret fonamental
com és prendre part dels assumptes
que li pertoquen
i que en aquest cas a un infant
li pertoca tot allò
que té a veure amb ell
en l'àmbit de la ciutat,
dels feirs públics,
de l'escola,
del lleure,
etc.
Tu exposaràs aquest tema a la conferència
perquè docents
o perquè la gent que hi vingui
em prengui nota
o per explicar potser experiències
d'alguns centres
on es fomenti la participació,
per exemple?
La proposta de la xerrada
ve perquè en aquest moment
l'equip de govern de la ciutat de Sant Josep
fa una aposta clara
per incloure els nens i les nenes
a la ciutat
per veure'ls,
visibilitzar-los
i perquè aquests prenguin part activa
del disseny
i el projecte de ciutat.
Sant Just de Desver
sou ciutat educadora
i en aquest sentit
implica
i implica
i ens implica
en aquesta idea
de dissenyar col·lectivament la ciutat,
no només
des de l'escolta activa
de tota la ciutadania,
inclús els nens i les nenes,
com et deia,
sinó també que aquest col·lectiu d'infants,
aquest col·lectiu de ciutadans
puguin
donar forma a projectes i accions
que configurin
una ciutat millor
per a tots i totes.
Ana, has dit que Sant Just
som una ciutat educadora.
Això últim que has dit
podria ser el que defineix
una ciutat educadora?
És a dir,
què ha de tenir Sant Just
per poder tenir aquest títol
de ciutat educadora?
Què ha de promoure?
Sant Just té el títol
és ciutat educadora.
Hi ha moltes ciutats
que potser no estan dintre del moviment
de ciutats educadores,
però són ciutats educadores
i ho són perquè el seu entorn,
perquè transitar, circular per la ciutat,
ens educa,
ens empapa
de formes de relacionar-nos,
de convivència,
de ser i d'estar.
I ho fa perquè ens proporciona
espais per l'encontre,
per la deliberació
i per la projecció
d'una ciutat millor.
I ho fa no només
perquè aquest sentit
de responsabilització
de la socialització política
dels seus ciutadans i ciutadanes,
sinó perquè ens ofereix
recursos,
com pot ser les escoles,
pot ser els parcs,
pot ser els espais de lleure,
els espais de la gent gran,
ens ofereix iniciatives
i propostes
per viure d'una manera
determinada la ciutat
i perquè ens influeix,
ens incideix
en la formació
de la nostra persona,
de la nostra identitat.
I com ho fa
des d'una aposta clara,
conscient i intencional,
per això parlem
de participació dels infants
i per això
Sant Just és una ciutat educadora
i ho vols fer
d'una manera intencional
i conscient.
Perquè a la llarga,
fomentar
la participació infantil,
quins avantatges,
suposa,
quins avantatges
per la societat té?
Mira, em permetrà
ser-te una puntualització.
No hem de pensar
en les implicacions de futur,
en les implicacions de present.
El promoure
la participació
de qualsevol ciutadà,
ciutadana,
sigui nen o no,
però sobretot si són nens,
té una incidència
en el seu present,
en el nostre present
com a ciutat.
Per què?
Perquè allò
que ens aporten
ens permet configurar,
prendre decisions
de coses
del dia a dia
de la ciutat
que cap altre ciutadà
pot fer.
Per què?
Perquè cap altre ciutadà
té l'experiència,
la vivència de la ciutat
que té els nens i les nenes.
Diu Francesco Tonucci,
que és un pedagòg
que va iniciar
tot el tema
de la participació
de l'infant
a la ciutat
a través dels consells d'infants,
diu que la seva altada
fa que vegi coses
que nosaltres,
adults,
ja no veiem.
Per això,
els equips de govern
de moltes ciutats
incorporen els nens
i les nenes
en l'anàlisi
de la ciutat
i en la presa
de decisions d'aquestes.
I per això és important,
perquè d'aquesta manera
en el present
podem incorporar coses
que cap altra persona
de la ciutat veu.
I té també
una incidència
de present
perquè els nens
i les nenes
que ells s'impliquen
en aquestes experiències,
en aquest espai,
viuen la ciutadania,
construeixen
la seva identitat
de ciutadà
d'avui i de demà.
No del ciutadà
dels 16 anys
que dius
tindràs dret
a vot o no,
sinó del d'ara,
perquè no som ciutadans
quan assolim
la majoria d'edat,
som ciutadans
de tal moment
que estem
i evitem
i prenem part,
formem part
d'aquesta ciutat.
I des de quines esferes
es pot promoure?
És a dir,
des d'escoles,
des d'ajuntaments,
des d'entitats,
com es pot promoure
aquesta participació?
Ho fem
des de tot arreu.
Ho fem
en l'àmbit familiar
perquè
inclouem
els nostres fills
quan decidim
un projecte familiar,
com pot ser
que farem
aquestes vacances
o quan
hem d'ajustar-nos
tots una mica
al cinturó
i prendre decisions
de com
administrem
la nostra
economia familiar
o què podem
deixar
i consumir
o no.
Ho fem
quan
en l'àmbit familiar
quan decidim
reutilitzar
algunes coses,
no?
Etc.
Ho fem
en l'àmbit de l'escola
perquè els nens i les nenes
en els espais d'assemblea
que tenen les escoles
prenen decisions
al voltant
de la seva convivència,
al voltant
dels projectes
que lideren,
així com
en el lleure.
I a la ciutat
potser és
un dels àmbits
en què
més recentment
s'està implicant
o s'està fent
per incorporar
els nens i les nenes
i d'alguna manera
és l'esferi central
perquè és allà
on
parlem
d'un tipus
de política
que ens
configura
un projecte
col·lectiu.
Llavors,
en l'actualitat
de participació
se'n parla
a tot arreu,
se'n parla
en tota
les edats
i en tots
els grups
socials
que configuren
la comunitat
i la societat.
Perquè
en quins àmbits
manca
sobretot
la participació
dels infants
o se'ls deixa
més
de costat
per dir-ho així?
Jo diria
que en tots
perquè malauradament
la nostra cultura
ens ha configurat
des d'aquella imatge
del nen i la nena
menor
a l'encara no
al que serà
al futur,
no?
per tant
hem d'agoditzar
una mica
els nostres
sentits,
hem de fer
més intencionalment
la seva incorporació
per tant
d'alguna manera
l'escola
ho ha fet
durant molt de temps
però ho ha fet
en uns escenaris
determinats,
molt oportuns
però cada vegada més
des dels projectes
d'APS,
d'Aprenentatge Servei,
des dels moviments
que la ciutadania
organitza
i que també inclou
els nens
i les nenes
totes les provades
dels divendres
envers la sostenibilitat
i el tema
d'un planeta
més digne i millor
que va promoure
la Greta
ens dona un exemple
que els nens
han estat invisibles
però que són molt capaços
de reivindicar
unes necessitats
una societat més justa
i d'alguna manera
una societat més justa
per tots,
no per un tipus de
ciutadà, ciutadana,
no?
Perquè
els ciutadans
habitualment
reivindiquen
parcel·les
molt específices
de les seves necessitats
que si més aparcaments
que si més espais
per passejar
els gossos
amb totes les necessitats
i sentides
que són aquestes,
no?
O sigui,
són prioritàries
també
però la necessitat
que té un nen
o una nena
poques vegades
es sent
en primera persona
i estan
força
invisibilitzats
en el nostre entorn
llavors
una de les maneres
de fer-ho
és incloure-ho
incloure-ho
d'una manera
més real,
més precisa
i més igualitària.
Perquè tenim
un model de societat
mana
que puguem
prendre com a referència
de participació infantil?
Jo diria
que
totes les ciutats
poden ser
model i exemple
de com podem
promoure la participació
i dels infants
i de la seva ciutadania.
Per què?
Perquè
sigui com sigui
la forma de fer-ho
ha de ser una cosa
que sigui sostenible
en el model
de ciutat
que ja tenim.
No hi ha
una única forma
de fer-ho
i la manera
de fer-ho
és incorporant
els nens i nenes
en la definició
d'aquests espais
o d'aquestes formes
de participar.
De fet,
Sant Just
des del mes d'abril
ha estat promovent
tot un procés
de participació
dels nens i nenes
d'entre
9 i 14 anys
per poder
definir conjuntament
com podria ser
la participació
a la ciutat
de Sant Just
d'Esverd.
D'alguna manera
un grupet
de 21 nois
i noies
que van ser
escollits
a l'atzar
del padró
han anat treballant
durant 5 sessions
des del juny
i també ara
el setembre i octubre
per definir conjuntament
com a grup impulsor
d'espais
de participació infantil
com podria ser
aquest espai
com es podrien
fer aquestes eleccions
i això
vol dir que
Sant Just
aposta
per incorporar
els nens i nenes
des del punt de partida
no decidint
com ha de ser
aquest espai
de participació
possible
sinó que els nens
i les nenes
ja defineixin
de bon començament
des de la seva
necessitat
sentida
des de la seva
manera
de fer-ho possible
i viable
com creuen
que hauria de ser
aquesta participació
a la ciutat.
Molt bé
doncs
Anna Maria
jo no sé
si vols destacar
algun altre punt
de la xerrada
que tinguis present
bueno
doncs
explicar
o anomenar
que no hàgim comentat
ara
en els diferents punts
que has exposat
de la participació infantil
en qualsevol cas
que vagi molt bé
perquè és la conferència
inaugural
del curs escolar
aquí 19-20
a Sant Just.
Bé
l'única cosa
a dir-vos
que
en aquests moments
com a qualsevol societat
i comunitat
necessitem
incloure tothom
en la configuració
d'aquest espai
no perquè
d'alguna manera
és una necessitat
sinó perquè
és una obligació
i estem obligats
per donar oportunitats
a una socialització política
i un exercici
de ciutadania
de ple dret
de tots i totes
que ho som
com a ciutadans
agrair a la ciutat
a convidar-me
a compartir aquest element
aquestes idees
i com
els diferents
diferents
persones convocades
pares, mestres
professionals
del lleure
o professionals
de l'educació
en general
poden sumar-se
a impulsar
encara més
d'una manera
més intencional
aquesta construcció
del nen i la nena
de ciutadà
de ple dret
i en allar
sí de present
Entenc, ara Maria
que tu ets
una de les
pioneres
o cares de referència
sobre l'àmbit
de la participació
infantil
Bé, des del grup
de recerca
en educació
amb valors
de la Universitat
de Barcelona
al Grem
i treballem
durant molt de temps
en la construcció
de la ciutadania
i jo m'he especialitzat
una miqueta
en l'àmbit
de la participació
d'infants
però hi ha molts autors
com Francesco
Tonucci
que t'ha citat abans
que era la persona
que ho portava
que ho ha portat
i ho liderat
des de la ciutat
de Fano
també Roger Hart
vull dir
hi ha autors
de gran referència
que ho fan
i nosaltres
del nostre grup
de treball
estem una mica
contribuint
també
a aquesta mirada
de la participació
política
dels infants
en espais
i entorns
propers
amb una acció
diguéssim
des del convenciment
i el seu lideratge
de la participació
Molt bé
doncs
Anna Maria
que vagi tot molt bé
t'esperem amb els versos oberts
aquesta tarda
a la vagoneta
aquí a Sant Just
moltíssimes gràcies
i bon dia
bon dia
adeu
Ara falten dos minuts
per arribar a dos quarts
deixarem un tema musical
i tornarem
amb aquest superquis
que farem
a l'Imanol
i a la Mireia
de la plaça Mireia
per veure
quins són
els seus coneixements
sobre l'actualitat
Sant Justenca
serà un quiz
que a més a més
estarà també
bastant destinat
a preguntes
sobre les festes
de tardor
que sembla que ja
les tenim a sobre
ràdio
t'esperem
durante 8.1
en Baema
ràdio
t'esperem
durante 8.1
t'esperem
La vella Montserrat
desperta el bar i a cops d'escombra
tot cantant
les primeres persianes
sobre el feixugues
per tallar
rere el vidre
entelat
el cafet és
segur que no era penal
i és que està a la conversa
igual que el sucre
del tallar
Bon dia
ningú ho ha demanat
però fa bon dia
que en un escàl·la
un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l'espectacle
de la gent
el vell mig de la plaça
el vell mig de la plaça
la peixatera
pren paciència
amb la consol
que remuda en regales
transgafarà
i el padrí reposant
i el padrí reposant
l'aví Josep
no es deixa perdre
cap detall
i amb els quarts
preguntant
quants dies més
té de regar
bon dia
bon dia
ningú ho ha demanat
però fa bon dia
de mi els nens
cap
un sol ben insolent
que il·lumina
il·lumina descarat
tot l'espectacle
de la gent
nens
disclan
un cop i xundegat
veïnes
que un cop
espassant
em critiquen
gent
ensant
la brossa
d'amagat
i un retardat
que amb uns borletes
et mira
i diu
bon dia
bon dia
ningú ho ha demanat
però fa bon dia
de mi els nens
cap
un sol ben insolent
que il·lumina
descarat
tot l'espectacle
de la gent
bon dia
ningú ho ha decidit
però fa un gran dia
de mi els nens
cap
un sol ben insolent
que il·lumina
descarat
tot l'espectacle
de la gent
i fa
bon dia
que les
te
de la gent
vui
bin
il
ve public
de la gent
se
se
van
de la gent
de la gent
residents
de la gent
teamwork
地
de la gent
de la gent
se
Fins demà!
Fins demà!
Per què no?
Perquè m'ho he passat millor.
Ah, d'acord.
No es pot fer un examen el primer mes.
És com haver d'esperar una mica, no?
Que es calfà motors, que us empapeu d'aquesta actualitat.
Empapats venim.
Molt bé, molt bé.
Així m'agrada amb els 10 dies.
Per tant, primer cuix de la temporada.
Sí, sí.
En tota norma.
Molt bé, doncs...
En tota regla.
En tota norma, també.
Regla, norma, sinònims, vinga, va.
Vinga.
A veure, ahir es va presentar a les 9 un capítol de la sèrie Sánchez Fíber.
De fet, va ser una mica més tard, eh?
Sí, puntualitzem-ho, va ser a les 11.
Va ser a les 11 perquè...
Problemes de Render.
Sí, sí, sí, va ser bastant més tard.
Jo us he dit que encara no l'he vist, eh?
Jo tampoc.
Jo tampoc.
Sóc l'únic que...
És que jo a partir de les 11 agafo un llibre, ja.
I ja no, ja no, eh?
Ja la tele i la pantalla...
Agafes el llibre o la son, has dit?
El llibre després la son.
El llibre amb la son.
Exacte.
Agafes el llibre per agafar la son?
Sí.
Vale.
Llavors hi ha pantalla i ja com que l'oblido.
Molt bé.
Per tant, si hi vas a fer preguntes del capítol, Imanol, tu t'es crema.
Ah, sí?
És que fa il·lusió aquestes coses.
Però no facis espòilers, que aquí hi ha gent que...
No, només dic...
És a dir, les persones que hi surten, molts són coneguts i conegudes, vaja.
I fa il·lusió, fa il·lusió veure allò.
Ai, mira, surt aquest o aquesta.
Ai, hi, hi, hi, hi, hi, hi, hi.
Això passarà durant tots els capítols, no em sap greu dir-te.
Sí, passarà durant tots els capítols...
És un per setmana, no?
És que, de fet, puc dir ja que la presentadora d'aquest programa surt en el primer capítol.
Doncs ja ho has dit.
Ah, sí?
Núria García surt en el primer capítol...
Què dius?
No és Núria García, és noia jungla.
Les noies jungles surten en el primer capítol de Sant Juscibel.
Jo me'l vaig perdre.
I és increïble...
L'escena?
L'escena.
Ai, espòiler, Immanuel, mare de Déu.
Sí, sí.
L'atac mortal de la noia jungla Núria García és increïble.
Núria, frena'l, que no parla de fer espòilers, ens està explicant de què va el capítol.
És un anunci que...
Ja sabem de què feies tu, però vull dir, la gent que no ho ha vist, jo no sé quin paper feies exactament, a part de noia jungla.
Ah, doncs mira, Immanuel, frena't.
Quantes visualitzacions té, ja, el vídeo?
Uf, jo quan el vaig mirar en tenia 53, així que no em mullaré, i eren quarts de 12.
Ara deuen anar per les...
200 o...
Sí, anava a dir, 200...
Bé, us quedo vaixets.
Sí?
500 i pico, ja?
No, no, et passes, Mireia, et passes.
M'he anat una mica lluny.
Doncs 351 visualitzacions aquest matí a les 10.
Jo el que vaig veure, perquè així com una fan empadernida, tipus Joc de Trons, però amb Sant Just Fiber, vaig estar actualitzant la pàgina del YouTube a veure si publicaven el capítol, perquè era les 9, les 9 i 5, les 9 i 20, les 9 i mitja, i dic, bueno, a veure què passa aquí.
I el que sí que és veritat és que a nivell de subscriptors van anar pujant.
Quan vaig entrar, és a dir, els subscriptors del canal de Sant Just Fiber, del YouTube, van començar 160 i pocs, i quan vaig deixar d'actualitzar, perquè veia que no el publicaven, i a fet van fer un comunicat a través d'Instagram, dient, nois, em sap molt de greu, està en un aviso, no podem publicar, anàvem per quasi 80 subscriptors.
No, em va especificar que el render, perquè a fet van fer la publicació...
Molt apurats, molt apurats.