Ara mateix som gairebé un quart de 12 del matí i seguim el magasin matinal de Ràdio d'Esvern
just a l'estiu a segona hora del programa. Som dimecres, 14 de juliol del 2021
i ens toca fer l'entrevista. Avui tenim amb nosaltres l'Andreu López,
que és jove baií sant justenc i també un gran emprenedor que acaba de posar en marxa el seu propi negoci.
Hola, molt bon dia, Andreu, què tal?
Hola, molt bon dia, molt bé.
Bé, acabes d'iniciar un negoci. Explica'ns una mica en què consisteix, va.
Sí, bé, tant jo com la meva parella acabem de començar un nou projecte
en què ens estem dedicant, bé, volíem estar una mica relacionats amb el món de la gastronomia
en algun moment de la nostra vida i hem trobat un producte que ens fa molt feliços
que són uns saïtons amb vinagre.
Que bé.
I bé, no, és simplement per mullar el pauet, eh?
O sigui, tampoc creieu que hi ha moltes pretensions.
Bé.
I res, al final, el que volem una mica és trobar la nostra manera de guanyar-nos la vida i ser feliços, no?
Clar.
I ell està també amb un projecte seu d'una marca de roba, molt, és molt moderna i meravellosament sostenible,
feta a Barcelona, que es diu Gila, per si la voleu mirar, J-I-L-A.
i els saïtons també, doncs, paral·lelament estem fent-lo als saïtons.
I els saïtons, eh...
Jo t'anava a preguntar, perquè tinc un dubte, realment, un producte marinat, saïtons marinats,
què significa que un producte alimentari sigui marinat? Què vol dir?
Bé, el fet de marinar un producte és una tècnica de conservació que s'ha fet tota la vida
i és, bàsicament, coure un aliment amb àcid, d'acord?
Si és vinagre, doncs vinagre. Si pot ser cítrics o pot ser...
O, per exemple, també la sal també cou els aliments.
Llavors, és una altra manera de coure un aliment i que es conservi, d'acord?
Això, clar, és ancestral. Per què? Doncs perquè era molt barato i et permetia,
per exemple, aquests saïtons, durant dos mesos en nevera, no?
Això abans no hauria passat mai.
La gent no es podia permetre llençar el menjar, no?
Doncs el fumaven, el marinaven o feien el que tinguéssim que fer
per poder-lo menjar quan el volien ells. I res, doncs això.
I com va sorgir una mica el tema de... És a dir, per què saïtons marinats?
No sé si us agradava molt o per algun motiu en concret.
Bé, a nosaltres ens agrada molt la cuina, ens agrada molt tant gaudir-ne dels altres,
de com la cuinen, restaurants i demés, hi ha amics que cuinen molt bé, i tant com nosaltres practicar-la, no?
Llavors, amb el confinament, que ens vam quedar tots una mica desemparats, no?,
que no sabíem molt bé què fer, tots vam escombrar una mica cap a casa, no?
Sí.
I potser el que se li donava bé, doncs pintava, pintava, i a nosaltres ens va donar per cuinar.
I vam cuinar molt i molt sovint, i els saïtons era una cosa que feia...
Jo ho feia una mica com a meditació, quasi, perquè clar, et compres un quilo de saïtons a la peixateria,
i llavors els has de netejar a poc a poc, i em posava la nit allà amb dos vols i tal,
i el dia següent sabia que teníem un vermut pels següents dies, i em donava una mica d'esperança, no?
Aquesta nit estàs aquí amb les mans al peix, però d'aquí una setmana encara estàs menjant aquests saïtons.
Clar, clar.
I anàvem molt bé amb el ritme de vida que duíem nosaltres durant el confinament.
I llavors, a partir d'allà, vam començar a itarar recepta, i recepta, i recepta, i en un moment donat vam decidir que...
que era una llàstima que nosaltres no trobàvem aquests saïtons al mercat, no?
Perquè, bàsicament perquè la indústria, o sigui, els processos industrials, a vegades fan mutar els productes, no?
D'acord.
Per adequar-se, bàsicament, a les maneres de fabricació.
I el que et pots trobar, per exemple, són uns saïtons que són molt blancs, molt secs,
i això és d'alguna que s'utilitzen vinagres que són, per exemple, d'alcohol, que són molt forts.
I amb percentatges molt alts, quasi del 100%.
Llavors, això fa que es cogui molt ràpid l'aliment, i això a la fàbrica li va molt bé, però al producte gens.
O sigui, es perd tota la textura del peix, es perd tot el gust del peix,
i nosaltres estem fent un marinat que, com posa l'etiqueta, és en recepta secreta,
encara que tots els ingredients, òbviament, són darrere, i l'important és la...
La manera, no?
Bé, la manera i les proporcions, no?
Que és el que fa que sigui un saïtor delicat i més, doncs més, potser més, diguem-ne, més tolerant, també,
perquè hi ha molta gent que el vinagre fort no li agrada, doncs aquest saïtor et deixa que tu el personalitzis
i que siguis una mica lliure de consumir els saïtons com a...
Però l'estalviant la feina de netejar el peix i de tal.
I tot això, on teniu algun taller, algun, no sé, obrador, o algun...
Doncs mira, m'alegro molt que faci aquesta pregunta perquè tenim un...
Nosaltres, els saïtons no els fem allà, però nosaltres, el nostre com a centre d'operacions,
de la meva parella i jo, la Laia, és una botiga a Campus Nord, que es diu Matèria Prima,
on es ven material per fer maquetes, però allà és una mica el lloc creatiu.
Jo no hi treballo, però allà és una mica on fem produtips del que ens agrada i tal.
I, òbviament, on també vam planejar, no?, tota l'operativa que faríem amb els saïtons.
I des d'allà també vam trobar la nostra fàbrica, que és la que ens fabrica aquests saïtons,
que és Targentona, que es diu Conservas Josimar i que són uns superprofessionals.
I, clar, quan et posen un tema de...
Jo ja parlo com si estiguis a casa i com si fóssim tots amics, no?
Que quan tens una idea, no?, d'un negoci, que a vegades la gent va complicar-se molt la vida,
però a vegades pots fer alguna cosa senzill com això,
l'únic que diria que és superimportant és que si tingueu tots els registres sanitaris
i tot en ordre, i hi ha alguna cosa que heu simplificar molt és
doncs trobar un professional que te'l fabriqui.
Clar.
No? Perquè, o sigui, ells, per exemple, a nivell de capacitat productiva,
doncs jo què sé, ells poden fer 100 quilos la setmana o 500 quilos la setmana
i tu a mà, doncs en faràs 6.
Llavors, si no comencis ja, posant-te pels les pedres, busca algú que t'ajudi,
que et cobrarà una mica, sí, però al final, com més gent guanyi diners en el procés, no?,
també més ben fet està la feina, no?, ho podem fer tots nosaltres, no?
Clar.
I llavors això ens dona la tranquil·litat que tenim uns registres sanitaris
i tenim una qualitat que, clar, d'altres maneres,
doncs jo no podria ser tan regular com són ells, ells són super, super professionals.
Clar.
Llavors, sí, això és la nostra infraestructura, és aquesta,
una fàbrica que treballa amb nosaltres i que són magnífics,
i després el nostre centre d'operacions, que si ens voleu vindre a veure esteu convidadíssims,
que està ja a Campus Nord.
I el saitó, per conèixer una mica més el producte,
és un peix típic del Mediterrani, de l'Atlàntic, d'on el podem trobar?
Mira, efectivament, el saitó el podeu trobar a tota la costa mediterrània,
i al Cantàbric, o sigui, a l'Atlàntic també.
Però nosaltres el que utilitzem és saitó-Cantàbric,
perquè treballem amb unes mides,
perquè a les restauracions és que estan mides molt grans de saitó,
per casa és igual, si tens saïdors petits, doncs fas saïdors petits,
no farem un lletge a ningú, no?
Però per restauració sí que es busca talla més grossa,
i això també fa que costi una mica trobar el peix, no?
Perquè has d'esperar que surti el saitó de la mida que tu vols,
i el que ho comprem a Cantàbric nosaltres.
Però també hi ha saitó del Marroc, també hi ha saitó de les costes catalanes,
que és ben a cofer de dies d'aquí, a la costa.
I vosaltres veneu a restaurants o a...
De moment, no sé quant de temps porteu,
si porteu alguns mesos, ja porteu algun any...
Mira, doncs nosaltres estàs parlant quasi amb...
Bueno, això és una...
Quasi que estem a l'incubadora, eh?
Perquè fa tres setmanes que tenim el producte a les mans.
Ostres, molt poc, eh, llavors, eh?
Molt poc, perquè hem iterat, vam tindre que iterar molt la recepta,
i també ens va enganxar...
Bueno, amb el Covid tampoc hem tingut els recursos per fer,
les inversions que tenim que fer i tal.
Clar, clar, clar.
Però estem molt contents perquè amb aquestes tres setmanes,
òbviament, els nostres amics i les nostres famílies ens han ajudat molt
i han comprat molts, i tons i tal,
però el que veiem com a alguna cosa molt positiva
és el feedback que ens ha donat el sector de la gastronomia, no?
Perquè nosaltres ens hem donat a provar a força restaurants
i estem d'acord amb que és un producte vàlid,
que els agrada i que apostaran per ells.
I hi ha uns quants que ens estan comprant ara setmanalment dos, tres quilos,
i bueno, anem fent, estem molt contents,
estem ara buscant distribuïdor.
Molt bé.
I la gent, on el podem trobar, aquest producte?
Mira, doncs ara per ara el podreu trobar a la taverna catalana de Sant Cugat de Mercantí,
que en tenen.
Sí, sí, demanem una tapa de sèrie.
Doncs allà, en principi, haurien de ser els nostres.
Després, hi ha un local molt maco,
que fa molt poca gràcia, que es diu la Fonda de Gràcia,
on hi treballa el Joaquim, que és un amic meu també,
que allà també els venen, i venen en format de 100 grams,
perquè nosaltres, clar, nosaltres anem cap a la restauració,
anem a fer distribució-restauració.
Llavors, això fa que el nostre producte, per exemple,
jo tinc a les mans un paquet que he portat per la gent de ràdio,
que és de 100 grams, no?
I aquest paquet és bàsicament una carta de presentació per nosaltres.
D'acord.
I per què? Perquè té un cost, perquè té un envàs que costa diners,
perquè, clar, 10 quilos en 100 grams són 100 paquets d'aquests,
i en canvi, amb 500 grams, doncs, són molt pocs en comparació, no?
Clar.
I llavors, tant per el medi ambient com per nosaltres a nivell de recursos,
és molt millor que fem els paquets de 500 grams, no?
I als restaurants sempre vendrem això.
Però sí que estem també buscant llocs com vermuteries,
llocs de menjar preparat, llocs gourmet,
que puguin també vendre el nostre producte
i més endavant els trobarem més llocs.
D'acord.
També, bueno, a Port de la Selva és molt lluny,
allà a la Costa Brava també hi ha el gust,
que també està servint els osses aïtons, i bueno.
I, per exemple, si algun particular vol fer algun encàrrec,
pot fer, per exemple, pot fer-ho a través de la web o...
No sé si teniu llocs.
Clar, de moment, mira, el que...
És una mica, la idea és una cadena de tres eslabons, val?
Tenim la fàbrica, que és el que ens fabrica els osses,
nosaltres que estem al mig som els propietaris de la marca
i que som els que estem sempre intentant que funcioni
i trobar clients,
i després, amb una mica de sort,
hi haurà un altre que serà el distribuïdor, val?
Que serà el que vendrà el nostre producte als restaurants, val?
I el nostre tema és que volem que tot estigui fet per professionals, val?
No volem...
Volem que la distribució també sigui excel·lent.
Tu, quan tens un restaurant i necessites que t'arribi el gènere
per la setmana següent,
no podem permetre que arribi tard o que arribi a mal estat.
Llavors, això, nosaltres, ara ho estem fent,
perquè estem començant i tal.
Però, tan bon punt puguem,
volem delegar-ho a algú que ens sàpiga
i que ho sàpiga fer i que tracti el nostre producte amb carinyo
i que sigui delicat i que tracti els seus clients amb carinyo, no?
Llavors, ara per ara,
jo et diria que podeu contactar-nos a través del telèfon
o del nostre mail, que trobareu a la web,
i podeu demanar-nos saïdons
i nosaltres us en portarem a casa, no hi ha problema,
perquè, bueno, ja estem força acostumats.
Però, en un futur, és més probable que ho trobeu,
doncs, per exemple, a alguna barmoteria
o a algun lloc de menjar preparat.
Però, bueno, ara per ara,
si us moriu de ganes de provar-los,
jo encantat que us els porto aquí a Sant Jús o on vulgueu.
I vosaltres, tant tu com la Laia,
veniu de...
No sé si teniu alguna mena d'estudis superiors en gastronomia
o us agradaria cursar algun curs, no sé.
Ostres, doncs, no en tenim.
Nosaltres dos som...
Jo soc enginyeria industrial
i ella és enginyeria química
de la mateixa universitat de l'Edgeip.
Però ens apassiona la cuina i ens agrada molt.
I, mira, just ahir, no sé si ho he comentat,
ahir va ser la final de Masterchef.
Sí, sí, sí, va ser la final.
I, bueno, sempre hi penses, no?
Quan algú t'agrada molt i així,
potser no amb l'estil que ells desenvolupen durant el programa, no?
Però sí dedicar-hi temps a perfeccionar, potser,
un receptari que sigui el teu, no?
Com jo recordo el receptari de la meva àvia, no?
I és algú que, per mi, forma part de la meva infantesa.
I potser jo també hauria de tenir uns plats definits
que sempre em sortissin bé i tal.
i això sí que és una cosa que penso que si les coses ens van bé
potser sí que dedico un temps a estudiar tècniques
o a estudiar també ingredients i demés,
però no, no, no.
Nosaltres no tenim uns estudis concrets en cuina.
Volíem posar el peu a la piscina.
Vale, vale.
Perquè us dediqueu ara plenament a això
o teniu altres àmbits professionals que aneu també fent?
Bé, tenim uns quants...
Clar, al cap i a la fi,
la situació és que la Laia s'ocupa de la botiga
i paral·lelament, quan pot,
fa feina per Gila i va avançant
i ara està fent fotos i està començant a ensenyar el producte
i, clar, també és una part molt important, no?
I és molt ferragós.
Recordo que es diu Gila, eh?
J-I-L-A.
Sí, perquè de veritat mireu-ho
perquè està fent una feinada
i seria una llàstima que se us passés per alt.
I llavors, per exemple,
jo no estic treballant ara.
El meu contracte es va acabar el maig
i doncs jo el que faig és una mica estic sobrevisquent, no?
Tinc un taller on faig alguna reparació de taules de surf,
faig encàrrecs, per exemple, de cartells de fusta,
de prototips,
que la gent em demana
Ostres, tinc una idea boja.
Doncs això a mi és el que m'agrada, no?
Que la gent em vingui amb idees bojes
i que potser no sàpiguen ni si és possible
i intentar que entre dues persones
que hi hagi una conversa
i aconsegueixi arribar a un terme mig
on potser la meva visió en general
l'ajuda a arribar al seu objectiu
i a aconseguir els seus objectius.
I això ho vaig fent
i això em va donant alguns ingressos
per seguir reinvertint
amb Marinats Andreu,
amb el taller
i a poc a poc.
Tenim moltes idees.
La veritat és que no...
És una mica esgotador
perquè no parem de pensar
i de provar coses.
Però bé, tenim la confiança
que algun dia sortirà alguna cosa.
Perquè, clar, deixeu la porta oberta
perquè Marinats Andreu
no només són saitons.
Ostres, això, mira, t'ho explicaré
perquè és una...
Bé, al cap i a la fi, no?
Quan se li acordeix una idea, no?
I tu estàs superil·lusionat amb la idea i tal
i tot et ve de més, no?
La gent et pregunta
I com es dirà?
Potser no és tan important per tu.
Però bé, estàvem allà
i quan vam decidir
tenir el producte
va sorgir la idea
de Bocarons Andreu.
Perquè, què Bocarons?
Bocarons està mal dit.
No s'hi diuen Bocarons,
s'hi diuen saitons.
I en castellà, Bocarones.
Però Bocarons és una paraula
que sona molt
als carrers de Barcelona.
És de vegades que...
La bucaria,
el mercat de la bucaria.
Sí, exacte.
Llavors, hi ha coses...
No?
Era un recurs
que era divertit i tal.
Llavors, nosaltres avanti
i vam estar, de fet,
set mesos
pensant que nosaltres
quan adreixem els nostres saitons
serien Bocarons Andreu.
Però, molt sàviament,
gent de la nostra família,
del nostre entorn,
va dir, escolta,
que la nostra llengua
és molt maca,
perquè no fem...
perquè no intenteu buscar
un nom que sigui
que estigui bé en català.
I realment, està bé,
potser ens feia més gràcia
a nosaltres
que a la resta de la gent
i tal,
i vam dir, doncs,
fem alguna cosa
que estigui bé en català
i que, a més,
no ens tanqui les portes
perquè nosaltres
no descartem...
Jo sempre ho penso.
En el món de les conserves
i del menjar,
en general,
a vegades,
el producte
ens ha anat disminuyant
la qualitat
sense que el consumidor
en sigui conscient,
no?
Perquè,
per el mateix que deia abans,
no?
Perquè l'indústria
té uns estàndards
i tal.
I, potser,
aquesta empresa
es la dedica només
a reflutar
idees de concepte,
no?
Que són tradicionals
de tota la vida
que formen part
de la nostra identitat
com a poble
o com a cultura
o el que sigui
i, potser,
aquesta identitat
s'ha anat diluint
i, potser,
algú ha de tornar
a plantar la bandera
i dir,
no, no, no,
és que no podem...
O sigui,
no ens podem conformar
amb aquest producte,
no?
Potser hem de buscar
un producte
que sigui més original
o que sigui...
o que recuperi
una mica
el producte,
l'ingredient en si,
no?
Per exemple,
els aïtons aquests
jo diria que l'única...
O sigui,
la cosa més particular
que tenen és
que el saïtó
no està amagat,
que són saïtons
i tenen gust
a peix
i ja està.
I si vols un saïtó
que té gust només
de vinagre
doncs n'hi ha alguns
que això
t'ho solvantaran
sense cap problema.
Clar.
Però, bueno,
no sé, sí,
van posar marinats
per això,
per no tancar portes.
Molt bé,
molt bé.
Doncs, escolta,
Andreu,
us desitjo molta sort
amb el negoci,
amb el teu negoci
i amb el de la Laia
i res,
acabeu de començar
i, escolta'm,
això és
ficar el peu
a la piscina,
com m'has dit tu,
i anar tirant milles, eh?
Sí, i tant.
Moltes gràcies, eh?
A vosaltres.
Tornarem,
a veure si podem tornar.
Exacte.
Que vagi bé.
Adéu, vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Adéu, vagi bé.
Dibujo tu cuerpo en una servilleta, me invento un mundo para que te pierdas.
Quiero verte soñar bajo las estrellas, quiero ser de tus labios de empinada.
Y volverán las ganas de bailar, aquellas noches locas recorriendo Portugal.
No dejaré que vuelvas a extrañar los besos que nos dimos prometiendo no olvidar.
Me perderé en tu boca una vez más, fundiendo nuestros cuerpos como el sol al despertar.
Un lamento eterno de sal, ya sé que vas a querer verme de nuevo.
Ya sé que tus labios no son caramelo, ya verás cómo vas a echarme de menos.
Y volverán las ganas de bailar, aquellas noches locas recorriendo Portugal.
No dejaré que vuelvas a extrañar los besos que nos dimos prometiendo no olvidar.
Me perderé en tu boca una vez más, fundiendo nuestros cuerpos como el sol al despertar.
Me perderé en tu boca una vez más, fundiendo nuestros cuerpos como el sol al despertar.
Me perderé en tu boca una vez más, fundiendo nuestros cuerpos como el sol al despertar.
¡Guramento eterno de sal!
Atención
En tu boca una vez más, fundiendo nuestros cuerpos como el sol al despertar.
¡Guramento eterno de sal!
¡Guramento eterno de sal!
Ens agrada estar con tu.
¿Cansat d'haver d'anar a comprar a Barcelona?
¿Busques alguna cosa en concret?
Deixa de buscar.
La teva resposta està molt més a prop del que et penses.
Està, de fet, a la porta de casa.
Sant Just Market, sense anar més lluny.
Compra els teus comerços de sempre, ara, online.
Productes de qualitat i del comerç local a un clic de distància.
Alimentació, moda, salut, tot el que et puguis imaginar.
No perdis més el temps i aconsegueix productes locals de bon preu.
Afavorint el comerç de proximitat.
Compra Sant Just, sense anar més lluny.
Sant Just Market.
Més informació a la plataforma santjustmarket.cat.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esbert.
Ara mateix són les 11.37 i seguirem amb la roda d'entrevistes informals
que estem fent aquest mes de juliol al Magassin Matinal, just a l'estiu.
Els regidors i regidores del ple municipal de Sant Just.
Normalment els escoltem en un ambient una mica més tens, en àmbits polítics.
I ara, que és estiu, volem relaxar-nos, conèixer-los una mica millor.
Dilluns començàvem amb en Sergi Seguí.
Ahir també vam tenir en Just for Salva, també a l'Anna Vilanova.
I avui arriba el torn de l'Alícia Murciano, regidora del PSC.
Hola, Alícia, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Bé, comencem amb una pregunta.
Bé, clar, la resta de regidors porten més temps.
De moment, amb els que m'he entrevistat, tu portes uns mesos, no?
Sí, porto set mesos.
Set mesos.
Quina valoració ens fas de la teva entrada al món de la política?
No sé si t'ho havies plantejat abans, entrar-hi.
Doncs la veritat que em va agafar una mica, no?
Jo vaig acabar fa poc la carrera, jo soc geòloga i estava treballant, era tècnica de camp, i em va vindre l'oportunitat i vaig dir, vinga, és un repte i endavant.
I la veritat que molt contenta. Durant aquests set mesos he après moltíssim. És una evolució contínua, però molt contenta, la veritat.
Exacte. Quan estaves treballant, bueno, pel que fa en el tema de la geologia, tenies inquietuds per al tema de la política o sent ara que a mesura que vas també dedicant-te i que vas llegint coses o vas formant-te?
Sí, sí que és veritat. Quan fa un temps ja estava la comissió executiva del PSC d'aquí de Sant Just, però sí que és veritat que ha sigut molt de cop, no?
Quan ara és quan hi puc dedicar més temps, segueixo formar-me i...
Perquè ara mateix t'ediques, o sigui, et dediques, tens dedicació plena al tema de l'Ajuntament o tu compagines?
No, ara mateix ho vaig estar compaginant un temps durant uns mesos, però era molt difícil, jo viatgeva per tot Espanya i ara mateix estic a l'Ajuntament i seguim formant-me de la geologia també, fent cursos.
Molt bé, molt bé. I, escolta'm, i de la geologia, què és el que, o sigui, què és el que més t'agrada? El que més, no sé, per què vas decidir estudiar geologia?
Per què? Doncs pel meu avi.
Oh, caram.
Sí, el meu avi, bé, ell no ha estudiat res, ell tenia aquí una tenda a Sant Just d'electrodomèstics i sempre des de petita m'ha inculcat molt el tema de la muntanya, sempre m'explicava, bé, moltes curiositats, no?
Que ell llegia de llibres i, bueno, doncs vaig dir endavant. Va ser una mica difícil al principi perquè allò que no t'encaixa, no? Comences amb mates, amb química, amb física, però després m'agrada molt.
Em vaig dedicar sobretot a la geologia ambiental i he estat, bueno, jo he estat treballant en descontaminació de sols i aigües i la veritat que...
Molt contenta.
Que bé, que bé, que bé.
Sí, sí.
I coses que t'hagin sorprès de l'entrada a l'Ajuntament o coses que dius, ostres, això no m'ho esperava així o no sé, que t'hagin sobtat.
Bueno, sobretot la feina que hi ha darrere de cada acció que es fa.
Clar, mai t'ho imagines, no? A vegades quan vas a un concert, a algun acte i tota la feina que fa l'equip tècnic darrere de cadascuna de les accions que es fan és bestial.
I de cara a l'estiu tens plans per sortir, no ho sé, a fora, de viatjar, a fer rutes, anar a la platja, a la muntanya?
Bé, i seré aquí a Sant Jús fins a acabar la festa major i després me'n vaig uns dies al poble amb la meva família.
Ah, quin poble?
Bé, és d'un poble de Tarol.
Ah, ostres. I teniu allà casa, us allotgeu amb família, celebreu-vos... No sé si allà també hi ha festa major...
Sí, el que passa, bueno, aquest any és difícil, però bé, és a la muntanya, així que disfrutar de la muntanya, del riu, passejar...
I, Alicia, tu ets regidora, entre altres, de comerç, no?
Exacte.
Dels comerços de Sant Jús, dels nous comerços, què els hi diries?
Què els hi diria? Doncs que endavant, ara mateix estem fent... Hi ha una il·lusió bestial.
Ahir, per exemple, vam estar repartint aquests cartells de tancat per vacances o no tancat per vacances, no?
I em sorprèn, no?, que hi ha una concepció que Sant Jús a l'agost es queda bastant buit, no?
Sí.
Però venen amb tanta il·lusió i, no, no, de la majoria dels comerços que han obert nous, cap tancat a l'agost.
Cap tancat a l'agost.
Cap tancat a l'agost.
Bé, poquets, però sí, sí, venen amb força i sobretot molta restauració nova.
Sí, és el que t'anava a dir.
I amb molta iniciativa, els hi expliques, no?, les diferents accions que es volen fer després de l'estiu i tots amb moltes ganes, il·lusió...
És que, jo penso, és que han obert, ara hi ha hagut com una mena de boom, també per la zona de Mas Lluís, sobretot, clar que és un barri que s'està construint, no?
Però bé, hi ha hagut, no sé, com una mena de boom últimament, em dóna la sensació, no sé, que molts comerços estan apostant, no?, per també el tema de la restauració, per, no sé, realment em sorprèn.
Sí, després d'aquesta pandèmia, no?, i com ha estat afectat el sector de la restauració, la veritat.
Però he de dir que estan molt contents tant amb els veïns i veïnes del voltant i la gent del poble, que és gent d'aquí, del centre, s'apropa cap a Mas Lluís i hi ha una bona rebuda, la veritat, sí, sí.
I, escolta, Malícia, jo crec que ara mateix ets la persona més jove, no?, del ple municipal. Com en portes, això? Et serveix per agafar experiència?
Sí, sí, sí, és un repte, no?, que he marcat i la veritat és que sí que estic agafant molta experiència també a l'hora de parlar en públic.
I, clar, són coses que s'han d'anar aprenent també amb la pràctica, vull dir, un no neix ensenyat, o sigui que al principi tot és qüestió d'anar agafant referents també, etcètera.
I hem parlat de la festa major, jo no sé si tu normalment has estat aquests anys durant els dies de festa major, a l'agost.
Sí, sí, sí, algun any sí que he estat aquí per festa major.
I no sé si tens alguna activitat de referència o algun concert o alguna cosa que t'hagi agradat especialment.
Bueno, òbviament els concerts que es feien, jo baixava a la nit, no?, els concerts que es feien al camp de futbol.