La Mecànica de l'Aigua
Molt bon dia, Silvana
Bon dia
Avui no t'hem convidat en dijous, no hem esperat a dijous, demà segurament tornarem a parlar
però avui volíem parlar amb una mica amb calma d'aquesta novel·la
que acaba, no fa ni un mes, em sembla que ha sortit
No fa ni un mes, no
I que, Déu-n'hi-do, n'hem anat sentint, n'hem anat llegint diferents crítiques
suposo que també ja t'han arribat comentaris de lectors
per tant, com estan en tot plegat aquestes primeres setmanes?
Doncs molt bé, i estic sorpresa perquè no m'esperava tanta repercussió mediàtica, entre cometes
o sigui, no m'esperava gens una columna de l'Eva Piqué al diari Ara parlant de la novel·la
i a més a més amb l'honor de compartir la seva columna amb la Elizabeth Stroud
i està molt bé, està molt bé
O sigui, sempre s'agraeix molt que els periodistes culturals facin un comentari de la teva obra, de la teva novel·la
però el més important que tot això és que la gent entre a una llibreria, compra el llibre, el llegeix
i que faci seu tot el que dic dins de la mecànica de l'aigua
És la teva primera novel·la, no?
La primera publicada, però la segona d'escriptura
Sí, sempre ho dic perquè tenia una novel·la
Estava escrivint una novel·la en castellà, en argentí, que dic jo
i vaig aturar la escriptura d'aquella que estava gairebé al final
perquè la història que explico a la mecànica de l'aigua era com que se m'imposava per damunt de tot
Va dir, doncs, anem a escriure la segona novel·la
i després tornarem a la primera, que és el que faré a partir d'ara
O sigui, ara, després d'aquesta, tornaries a la inicial, suposo, refent coses, no?
Sí, sí
I en argentí?
En argentí, en argentí, la tercera és en català
Sí, la tercera ja l'has començat, també
La tinc al cap, sí, estic fent tots
Està per aquí
A les idees i als personatges i tot això, sí
Aquesta, doncs, la mecànica de l'aigua, que en tot cas és la primera publicada, no? Això sí
Que la protagonitza la Vera, no? Que arriba a Barcelona arran del Corralito de l'Argentina
Per tant, doncs, parteix d'aquest fit autobiogràfic
Sí
Tot i que, igualment, destaques en diferents entrevistes que hem llegit
Que no es tracta d'una novel·la en què parles de la immigració, no?
No, no, no és una novel·la
O sigui, la gent no es trobarà...
Dues coses no es trobarà
Una no es trobarà a la Silvana, es trobarà a la Vera
I l'altra no es trobarà a la història de la Silvana
Es trobarà alguna cosa que li va passar a la Silvana
I per això ha escrit aquesta novel·la
Però és una obra de ficció, és una obra amb personatges inventats
És una obra de cinc anys de feina
En la que la feina literària s'ha imposat per damunt de la vida real i autobiogràfica meva
I això, que a vegades em fa por perquè diuen
Bueno, una escriptora argentina que escriu en català i que explica el corralito
I dius, no, la novel·la no va d'això, no?
O una novel·la que explica el fet de venir a viure d'Argentina a Catalunya
I dius, tampoc va ben bé d'això
Però sí que he après durant aquests dues setmanes
Escaça setmanes que fa que el llibre és al carrer
Que la gent obre el llibre, llegeix i troba la història en el fons que vol trobar
Dins d'aquesta història que jo he escrit o que he volgut transmetre
Cada lector fa la seva part que més l'enganxa, d'alguna manera
Clar, el punt de partida potser és aquest
Però després hi ha tota aquesta història, no?
Tots els secrets o totes les pors que poden haver-hi
I que són més universals, no?
Sí, sí
Jo, en el fons, la meva primera idea a l'hora d'enfrontar-me
A la pàgina en blanc
Era escriure una novel·la sobre la devastació de perdre un món
En aquest cas el de la Vera, que perd el seu país
No el perd, però decideix per salut mental allunyar-se
De l'Argentina del post-corralito
I la devastació que suposa la mort
I l'enfonsament d'un paradigma de món
Que jo vaig viure també una mica de prop
Que és el canvi del món editorial
Quan els grans grups van venir a fusionar-se amb editorials més petites
Però tot això, d'alguna manera, després va quedar com molt...
Més secundari
Més secundari, sí
Perquè em vaig adonar que l'important no era explicar exactament què havia passat
O com passaven les coses
Sinó com repercutia això en dues persones que volien tirar endavant i no podien
Exacte, i que es troben, no?
I llavors, per tant, aquesta trobada també genera...
I que es troben i és meravellosa la trobada de dues persones
Que són absolutament diferents
I que d'aquesta diferència fan una amistad preciosa
I d'una tendressa absoluta
Clar, és el personatge principal, el protagonista que és el de la Vera
I que es troba amb aquest altre personatge també pràcticament protagonista
Que és l'Eliseu
També inspirat en una altra persona
Sí, o sigui, la novel·la...
El primer esclat que jo vaig de dir
He d'aturar la novel·la argentina i he d'escriure això
És l'amor d'Isidore
Però el personatge de l'Eliseu
Si bé és un editor
I si bé hi ha coses que jo vaig viure amb ell
Ningú no pot legir aquesta novel·la
Pensant que es trobarà la biografia d'Isidore Cònsul
Però res
L'altre dia l'Arnau, el meu gran lector
Em va dir
No, clar, perquè el que tu has intentat escriure
És el dolor que significó la pèrdua
No la persona en si
Sinó l'esclat de la novel·la
És com superar aquest dolor o aquesta pèrdua
I llavors a partir d'ahí tot està ficcionat
Ficcionat, clar
Sí, de vegades suposo que més aquests dies també ho hem anat veient
Passa no només amb la teva novel·la sinó amb altres
Però aquesta necessitat de saber què hi ha de biografia
Que no hi ha, ho veiem també ara cada cop amb més novel·les
En què fins i tot els mateixos autors en alguns casos
També tenen ganes de dir que sí que tot parteix d'una part biogràfica
Com suposo que deu haver passat sempre
Clar, és que jo trobo molt difícil que algun escriptor
No faci una novel·la autobiogràfica
Malgrat que escriu d'una altra galàxia
O que s'inventi un altre món
És inevitable, no?
Crec que tots, en el fons, quan estem ja tancats al escriptor
I barallem-nos amb les paraules i amb la història, amb els personatges
Sempre acabem anant cap a dins
I buscant tot això que amaguem, no?
Per treure-la a la pàgina en blanc
És una novel·la que dius que parles d'aquest dolor
També de com superar aquest dolor
Com superar aquestes pèrdues
I que és dura o és trista també
Aquesta novel·la
Tot i que té moments també d'humor
O de somriure, no?
Però sí que, en general, la sensació és de...
Sí
Déu-n'hi-do
L'altre dia, al Cultures de l'Avantguàrdia
Que van fer una ressenya molt maca
Que deia, el final m'ha agradat molt
Perquè la descrivia millor que jo a la novel·la
El final, sobretot
Que deia, és dramàticament pessimista
I trobo que està molt ben...
Que està molt ben legit, aquest final, no?
De dramàticament pessimista
Perquè, a més a més, tampoc no saps què passarà després
És...
Tu deies, sí, és sobre la superació del dolor
Jo crec...
O sigui, aturo la novel·la just abans de com superar
Aturo la novel·la en el moment en què ve la mort
I...
Perquè després, exacte
Pega el cop de puny a la cara
Quan acabes, dius...
I ara què, no?
O com reaccionaria un?
O com reaccionaria...
Però sí que és una novel·la plena de vida
Jo li deia al Cots, al meu editor
Que és una de les persones a les que més
L'he d'agrair la feina que ha fet
Per ajudar-me a mi
Que la novel·la estigui equilibrada com ho està
Que...
Jo li deia
Però tenim una novel·la molt trista
La gent no la vol relegir
I ell em deia, no, t'equivoques
És una novel·la plena de vida
És una novel·la plena d'il·lusió
De moments d'alegria
De moments de sentit de l'humor
I després
La literatura i la vida van com van, no?
Clar, de fet el personatge de la Vera
Malgrat tot el que arrossega
Desprèn, no?
Aquesta força i aquesta vitalitat
Sí, sí
I aquest estar perdut també
Estar una mica perdut
Però ja sempre intentant
Que tot anirà bé
Que tot anirà millor
Sí
Aquesta novel·la que estem comentant
És la mecànica de l'aigua
Com dèiem, ha sortit no fa ni un mes
Ara estàs també en moment de la promoció
Que d'alguna manera també és un moment
En què suposo que veus obligada a parlar-ne
Una i altra vegada
Quan en realitat fa més temps que la vas escriure
Suposo que és un moment també
Pels escriptors
Estrany, no?
És estrany
Mira, el meu escriptor favorit
Que és un dels grans fantasmes
Que hi ha dins de la novel·la
Aquesta figura que atreveça tota la història
Però que mai no la veus del tot
Deia sempre
A les presentacions dels seus llibres
Diu que
La part més difícil és parlar de la novel·la
Per dues raons
Una és que la novel·la ja l'has acabat
O sigui, la gent l'ha ve publicada
Però tu l'has acabat fa dos anys
O sigui, que estàs molt lluny de la història
En realitat
Perquè jo a la mecànica de l'aigua
Això fa dos anys que la vaig aixecir
Que després he corregit galerades
Però no és la mateixa intensitat
La mateixa relació
I una altra és que tot el que tu volies dir
L'has dit per escrit
I llavors
A l'hora d'enfrontar-te una altra vegada
Explicar la teva novel·la
És molt difícil
És molt complicat
Sobretot a més a més
Perquè com fas
Com hem fet ara nosaltres
De dir que hi ha la mort
Com a personatge també
Que la devastació de l'amor
I dius
Fins on puc dir
Guiar d'alguna manera
La lectura del lector
Que hauria de ser molt més neta
I sí, és difícil
Són aquests dies
Que me'n recordo molt
De Marta Rojals
Autora de Primavera, Estiu, etc.
I de l'altra
Editada per RBA
Que és una noia
Que ha pres la decisió
Que va prendre la decisió
De no fer entrevistes
Ni de fer promoció de la novel·la
Perquè considera que el llibre
Ha de servir
Com això, no?
Que el llibre i el lector
No han de tenir cap intermediari
I penso molt en ella
Aquests dies
Esclar
Sí, sí, exacte
És una opció
És l'única per això
Em sembla, no?
Pràcticament
Potser del món
Almenys d'aquí
Exacte
De casa nostra
Que ho fa
I és difícil
Perquè també de vegades
Tots volem saber més
O volem saber abans de llegir-ho
Que també és com funcionem
Una mica
Total
De què va
Exacte
Explica'm-ho
Sense que ho hagi de veure
Deies també al principi
Que quan hem parlat
Doncs de primera o segona novel·la
El tema de la llengua
Per què decideixes escriure
Aquesta novel·la en català, Silvana?
Jo crec que no vaig decidir
Escriure-la en català
Em va sortir en català
Directament
No tenia cap opció
No
Jo no vaig plantejar
En cap moment
Escriure en una altra llengua
No
Va sortir així
Va sortir així
Perquè
Jo suposo que
La primera novel·la
Que escrivia
És una història
Autobiogràfica també
D'això que parlàvem
Que em va passar a l'Argentina
Em va passar a en castellà
Llavors
Però aquesta era impossible
Jo és una història
Que vaig viure en català
I a més a més
Jo llegeixo molt més en català
Que en castellà
Molt, molt, molt més en català
I llavors
Jo crec que és la meva
Lengua literària
Clar
Jo crec que
La primera novel·la
Que és la que tinc aquí
Que acabaré
Un dia d'aquests
Probablement serà
L'última en castellà
Perquè
La tercera
Ja directament
Surt
En català
Naturalment
I
Penso molt en això
I penso que
La resposta més
Certera
És que
Jo llegeixo molt més
En aquesta llengua
I és la llengua
En la que em relaciono
Amb la literatura
Clar
Per tant
És això, no?
I que és una cosa natural
Natural
Natural, sí
I que a més a més
Em va molt bé
Perquè és una manera
De posar un filtre
Molt gran
A l'hora d'escriure
Quan un escriu com jo
Que escriu molt dels budells
I a raig
Però soc molt conscient
Que els textos
S'han de corregir molt
Que s'ha de reescriure molt
Que tu no tens un geni tal
Com per
Mira, he escrit això
I ja lo dono al món
No
L'haver de
Buscar la paraula exacta
De corregir
De
Mirar molt el diccionari
És un filtre
Molt, molt, molt important
I molt interessant
A l'hora d'explicar millor
La teva història
Aquest canvi de llengua
És molt bo
Bueno, jo el trobo
Un regal
També dius
Que tot el tema
De la trama editorial
Que queda com una part
Més secundària
Tot i que apareix
D'alguna manera
Bastant, no?
Fins i tot
A l'hora de parlar
De com seria
Quan hi ha un moment
En què els personatges
Parlen de què passaria
Si aquí també
Hi hagués una crisi, no?
Sí
I quan es parla
Segur que també
Hi hauria noves editorials
Etc, etc
I està escrita
Abans de la crisi
O sigui, això
Jo ara el rellegint
La penso
Això jo lo vaig escriure
Abans de la crisi
I va ser una predicció
Sí, i va venir la crisi
I sí que van haver
Moltes editorials petites
I llibreries noves
Com que el llibre té
Que vam obrir
Que és una mica
Sí, el que va passar
A l'Argentina
Que va venir el corralito
Van haver de tancar
Editorials, llibreries
Teatres
Però la gent de la cultura
Va saber sobreviure
Que és el que sempre fa
És delicat encara
El moment editorial
Creus encara
A casa nostra?
O hi ha un
Aquest canvi de paradigma
Ajuda que en realitat
Aquí és fantàstic
El que està passant
D'alguna manera
Jo crec que
Aquesta crisi
O aquesta fusió
Del grup Planeta
Enciclopèdia
En grup 62
Que no té res de dolent
Que facin el que vulguin
Però vull dir
Que va fer
Que hi hagi
Un buit tan gran
Que hi ha un grup
De gent valenta
Que ha dit
Nosaltres volem
Un altre tipus de literatura
Volem traduir
Un altre tipus de llibres
I volem fer un producte
Absolutament diferent
I gràcies a Déu
I gràcies a aquesta gent
I a aquesta fetida
Editorial
En català
Ens poden llegir joies
Joies d'escriptors joves
D'escriptors més grans
Que estan
Que els joves
S'estan recuperant
I traduccions
I un moviment cultural
Fantàstic
Tu
És un plaer
Trucar a una editorial
D'aquestes
I dir
Vull presentar aquest llibre
L'autor
Voldrà venir
I bé
L'autor
L'editor
El traductor
I potser
Amb els grans grups
Això no passa
La
La relació
Amb l'autor
D'un gran grup
O d'alguna persona
Més consagrada
És molt més difícil
Clar
Quan tu tens una llibreria
Vols muntar actes
I vols
Propiciar aquest contacte
Entre el lector i l'autor
Agraeixes moltíssim
La predisposició
D'aquesta gent
En la que se nota molt
Que s'estima els llibres
I la literatura
O sigui que jo crec que
A vegades
Aquests cops
Aquestes crisis
Malgrat
Lo difícil
Que és tirar endavant
I que ningú no vol
Tenir una crisi
Ni res
A vegades
També fan bé
S'accege una mica
I tot es recol·loca
O es reinventa
I neixen coses noves
Que sempre va bé
Demà es presenta
Presentes aquesta novel·la
En un acte
Que es farà a l'Ateneu
A la sala 50
A l'Ateneu
A dos quarts de nou
Perquè he vist que
Som especialistes
En poner dos horaris diferents
Dos quarts de nou
És a dos quarts de nou
Però millor que estigui
Anunciat a les vuit
Perquè així
Xerrem una mica
Abans
Exacte
I pots començar
A dos quarts de nou
I a més un acte
On també participaran
Roger Consul
L'actriu
Clara Segura
Llegint diferents fragments
De la novel·la
I el presentarà
Joan Josep Izerna
Aquest acte
Per tant
Un bon cartell
No?
Sí
Un luxe realment
Perquè
No només
A veure
De la Clara
Què diré
No?
Que és un luxe
Tenir-la
Legint a ella
Que és actriz
Però a més a més
La Clara
Va ser veïna meva
Durant tot el procés
De creació
De la novel·la
Llavors jo me'n recordo molt
La Clara
Amb el petit
Als braços
Amb el Martí
I sortint al balcó
I deia
I què Silvana
Què fas?
No Clara
Estic escrivint
I claro
La feina de l'escriptor
És tan solitària
Tan sense que es vegi res
Que d'alguna manera
Mira
Després de cinc anys
Puc dir
Tot aquest dia
Mentre tu criaves els nens
I tot això
I eren veïnes
I jo sempre tancada
Feia aquest llibre
Per tant
Per a mi
És un luxe
I molt, molt, molt
Agraïda
Amb la Clara
Molt agraïda
Amb Joan Josep Icer
Que va ser
Aquesta novel·la
També sorgeix
D'un text
Que van fer un llibre
En homenatge a Isidore
I em van encarregar
Un text a mi
Com a jove de l'Isidore
Jo vaig escriure un text
Amb molta por
En català
I Joan Josep Icer
Que és crític literari
Un immens lector
Que no em coneixia de res
Va fer una nota
Al Vilagüe
I va parlar
I va parlar molt bé
Del llibre
Del text
De la jove de l'Isidore
Que escrivia en la seva llengua
I potser amb aquesta lectura
Del Joan Josep Icer
Jo vaig adonar
Que sí que era capaç
D'escriure en català
I vaig dir
Tira milles
I a per totes
Per tant
Que sigui demà
També és una novel·la
Que sigui demà
Per a mi també és com això
La Clara
Com a testimoni
Del meu tancament
Durant 5 anys
Per escriure aquesta novel·le
El Joan Josep Icer
Com a la persona que em va llegir
I em va dir
Sí, tu pots
I el Roger
Impressionant
El Roger
A més també hi haurà una mica de tas de vins
No?
Et sembla alguna cosa o altra?
Sí, sí
L'Astri segur que no fallarà
Amb algun vi
Que no em vol dir res
O sigui, tot és secret
Jo crec que soc la persona
Que menys sap de l'acte
Del que passarà demà
Perquè sé que hi ha sorpreses
I així
I jo
Clar, presentar a casa
Suposo que sempre té
Aquesta doble vessant
La part dels nervis
La part també de la il·lusió
Nervis no
I il·lusió sí
I molta, molta
Sí, és una emoció
A flor de pell
O sigui, que dic
No sé com faré
Per no plorar
Perquè serà així
Molt, molt, molt gran
Molt gran
Veure la gent de Sant Just
Alumnes del meu
Està gent d'escriptura
Amics que vindran
De gran ollers
O d'una mica més lluny
I penso
Mira, és l'home semblant
Una boda
Que organitzaré
A la meva vida
És una bona
Una bona manera
D'explicar-ho
Serà demà
Dos quarts de nou del vespre
A la sala 59
De l'Ateneu
Aquesta presentació
De la mecànica de l'aigua
De la Silvana Baud
Avui n'hem volgut parlar
N'hem volgut parlar
Amb ella
Moltes gràcies, Silvana
A tu
Que vagi molt bé
Gràcies
I fins demà
Bon dia
Fins demà
La informació més propera
Al Just a la Fusta
Estimat diari
Avui hem fet el programa 1700
De la penya del morro
A ràdio d'Esvern
I després de nou temporades
No sé si podré
Continuar fent el programa
És un pes molt feixuc
Que ja no puc suportar més
Sempre penso
Va, Jordi
Va, ves l'últim
I deixa-ho
Però és que no puc
No puc, oh senyor
Haig de ser fort
Haig de ser fort
Fort com aquesta màquina
D'escriure a Olivetti
Que m'està taladrant el cervell
Oh, Déu meu
La penya del morro
Cada tarda de 5 a 7
Tot és un drama
A ràdio d'Esvern
Veus de la parròquia
Compartirem experiències
Espiritualitat
Notícies d'actualitat
I parlarem
Sobre la visió ecològica
Del bisbe de Roma
Francesc
Els dimecres
A dos quarts de vuit del vespre
I en diferit els dissabtes
A dos quarts d'onze del matí
Veus de la parròquia
Seixanta i més
El magazín fet per gent gran
Per a tothom que ens vulgueu escoltar
Actualitat
Cinema
Art
Teatre
Poesia
Divulgació de temes interessants
Entrevistes
Tot allò
Que paga la pena
De ser comentat
Tots els dimecres
A les vuit del vespre
I
En segona audició
Els dissabtes
A les onze
En punt del matí
Recordeu
Seixanta i més
I més
Carabé
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna
Cada setmana
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys
Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Aquest dissabte torna al futbol Sant Justenc a Ràdio Esvern a partir de 3 quarts de 7 de la tarda
Atlètic Sant Just Júnior
Després de les cents
El somni de primera
Torna a la ràdio
Torna al futbol
Torna al Juguem a casa
Dissabte a 3 quarts de 7 de la tarda
La transmí del Juguem a casa
No te la perdis
Connecta't al català
Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l
Des del nivell inicial fins al nivell D
A classe o des de casa
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya
Saber català té molts avantatges tant en el món professional com en les relacions socials
Informa't en el web cpnl.cat
A Sant Just servei local de català
Ens trobareu a les escoles carrer Montserrat número 2
Primer van ser les zones
98.1 FM
Després internet
Radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter, Youtube, Instagram
I ara obrim un nou canal
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp
610-777-015
Ràdio d'Esvern
Cada dia més a prop teu
Rakix
Ràdio d'Esvern
Nor central
Red
scrub
Fques
Fques
Fques
Fques
Fques
Fques
Fques
Fques