Entrem en aquesta segona hora, ara que passa un minutet d'un quart de dotze, onze i setze, que marca el rellotge,
i ho fem parlant de qüestions de salut mental, perquè ens anticipem una mica el dia 10 d'octubre,
que és el dia mundial de la salut mental, i en parlem i ens en fem ressò amb dues dones molt importants al cap de Sant Jus.
Elles són la Sílvia Granollers, infermera, i la Noemí Morcillo, ja és psicòloga aquí al cap de Sant Jus i també està en el servei de benestar emocional.
Per això les volem saludar també, òbviament. Bon dia a les dues, Noemí i Sílvia.
Bon dia. Bon dia. Bon dia, Sílvia, ben tornada, i Noemí, crec que benvinguda, primera parada, és a dir, primera vegada que vens per aquí per l'emissora, no?
També us poden veure a través del canal de YouTube de Ràdio d'Esvern, si ho volen, així que us poden veure en directe també i escoltar.
i hem de parlar, com dèiem, ens anticipem una mica aquest pròxim dilluns, dia 10 d'octubre, que és quan es commemorarà, es celebrarà, podríem dir, aquest dia mundial de la salut mental.
I per entendre una mica també la implicació que hi té Sant Jus, Noemí, volíem conèixer una mica el que ofereix el cap de Sant Jus,
i també a través teu, no?, com a psicòloga del cap, què és el que hi oferiu, quines són les teves tasques, en definitiva, al cap?
Doncs, mira, t'explico una mica. El meu rol es diu referent de benestar emocional comunitària, jo soc psicòloga general sanitària,
i fa relativament poc que m'he incorporat aquí al cap de Sant Jus des de març d'aquest any, concretament.
Llavors, el meu rol té un enfoc, com el seu nom indica, més comunitari, més grupal, no?
No es centra tant en l'atenció individual com potser coneixem, no?, altres psicòlegs o altres figures,
sinó que ens encarreguem de fer grups, no?
Ara mateix tenim diversos grups actius, un de gestió emocional i un altre d'obesitat i de diabetis,
que aquests dos últims els faig amb la nutricionista, que també es va incorporar al gener d'aquest any,
i, bé, són grups que són llarguets, menys el de diabetis que potser és més curtet,
i ens enfoquem sobretot en la psicoeducació, no?, en com explicar, no?,
en què consisteix, en el cas de la gestió emocional, com podem fer aquesta gestió,
que són les emocions, no?, sobretot està enfocat per persones que pateixen ansietat, angoixa, no?,
canvis, no?, a la seva vida que potser les dificultan, no?, aquesta gestió, etcètera.
Aquests són nou sessions, o sigui que tenim una mica els pacients allà enganxats,
i el d'obesitat també són vuit sessions, i, bé, la Belén, que és la nutricionista,
fa una part de la sessió explicant, no?, doncs, hàbits saludables, el plat saludable, etcètera,
i jo em centro més, no?, en les característiques, no?, que porten a una persona, no?, a potser
veure el menjar, no?, com una via d'habitació, no?, que el menjar és un plaer, però, bé,
sempre s'ha de mirar que no sigui per fugir d'altres coses, no?, llavors, aquests són els grups
que tenim ara mateix, el de diabetes són només tres sessions, i també faig amb la nutricionista
i una infermera del CAP, que en aquest cas és l'Assunción Rodríguez, i també fem, no?, la infermera
fa més la part de farmacologia, no?, i educació sobre la malaltia en si, la Belén, com a nutricionista,
la part més d'enfocament d'hàbits saludables, i jo també, què, perdona?
Dic de dieta, no?, de marcar una mica pautes?
Sí, o sigui, sí, no, o sigui, bueno, això ho explicaria millor ella, no?, però sí que
hàbits saludables, no?, o sigui, com de guia, no?, potser, no tant allò de marcar
una dieta, potser. Exactament, perquè, bueno, ella diu que això no funciona, llavors hem de
canviar la nostra manera de com mengem i com veiem, no?, la relació amb el nostre
menjar. Val. Llavors, totes aquestes, diguéssim, aquestes trobades són en grup, però
entenc que la persona ve de forma individual, és a dir, recorre a vosaltres, ve una persona
X, no?, escolta, em plantejo aquestes situacions i no em veig capaç, potser, d'enfrontar-ho,
i a nivell emocional em costa la gestió, no?, llavors, a partir d'aquí, l'inclueu,
m'imagino, en un grup, o se li proposa, no?, d'entrar en un grup. Sí, el circuit, per així
dir-ho, per arribar fins al grup, és, primer, aquesta persona és captada des de la consulta
del metge o la infermera. Val. En aquest cas, el metge o la infermera ens deriva a la
persona, no?, mira, tinc aquesta persona, té aquesta problemàtica, jo què sé, maneig
de la diabetes, no?, doncs mira, té uns indicadors que estan elevats i sembla que no està portant
tot el bé que es podria fer, no?, llavors nosaltres visitem la persona en individual, en cas
de si passem uns tests, no?, per veure, no?, tenir també unes mesures subjectives, no?, i
poder comparar pre i post de la intervenció. I llavors, arrel d'això, potser que hi hagi
persones que, bueno, depèn del grup, no?, de gestió emocional, potser sí que es dediquen
a unes sessions més, unes entrevistes més, no?, per vincular la persona, perquè no es parlen
coses fàcils, no?
O sigui, primer a títol personal i després ja per incloure'n en grup, no?
Exactament, sí. La finalitat és incloure'n en grup o bé, si tenim alguna visita individual,
fer una pauta de prescripció social, no?, vincular-ne a algun equipament de l'Ajuntament
o a algun recurs d'aquí, del municipi de Sant Just.
Val. I actualment, en aquests tres grups que comentaves, quin número de persones hi teniu?
Doncs mira, en la gestió emocional tenim 10 persones. Aquest el faig amb la referenda
de Benestar Emocional Comunitària de Sant Joan d'Espí, del cap de Verdaguer, i ella
ha portat 5 pacients, i aquí de Sant Just hem portat 5 pacients també.
I té lloc aquí, al cap de Sant Just?
El centre cívic Salvador Espriu l'estem fent.
Val, està al costat, sí.
Sí. El d'obesitat són 8 persones, que aquests sí que són tots de Sant Just, i l'estem
fent a l'Auditori de la Vagoneta. I en la Diabetes tenim 4 persones, i sembla que
no ha tingut massa, o sigui, que no ha arribat, què?
Massa ressòm.
Exactament, sí. Però esperem que la gent s'animi i vingui, o sigui, en teoria serien
com a màxim 10 persones, o sigui que encara podria participar més gent.
Val. I amb la Sílvia, Sílvia, que no ens havíeu oblidat de tu, eh?
No.
Amb la Sílvia també feu, no sé si també formes part o ajudes d'alguna manera en aquests
grups, o també que ho treballeu juntes?
Sí, sí. A més, és un plaer treballar amb la Noemi, de veritat ho dic.
Estic el mateix.
Anava a dir, jo crec que també ho deuen dir de tu, no?
Sí.
Però és un plaer i, a més, és un aprenentatge. Tu saps que aquí a Sant Just hem estat fent
durant molts anys grupals fent relaxacions, assenyant tècniques de relaxació a les persones
que, doncs, pensava que es podrien beneficiar d'aprendre a deixar anar el seu cos, però
des que tenim amb nosaltres en l'equip la Noemi, aquesta activitat l'estem fent. Ara, en aquests
moments no hi ha cap grup de relaxació, però sí que començarem ben aviat. També
començarem un altre grup de dolor crònic. Per tant, sí, hi ha projectes per treballar
conjuntament, almenys amb aquestes dues teràpies, amb aquestes dues dinàmiques grupals.
I en quant al tema de la gestió emocional, perquè això ho volíem relacionar una mica amb
el 10 d'octubre, que és el Dia Mundial de la Salut Mental. Clar, el benestar emocional,
tothom sap què és el benestar emocional. És a dir, sentim, l'escoltem, la llegim,
però tothom ho sap, ho és conscient del que deu comportar tenir, arribar a tenir un benestar
emocional. Jo crec, no ho sé, perquè tampoc aquí tinc la veritat absoluta, però jo
crec que la majoria de gent no ho sap. Tendim a viure en un pilot automàtic, en una
mica, jo sempre dic, com que la vida ens arrossega, no? O sigui, arribem a un lloc i ui,
és que no sé ni com ha arribat, perquè anava, jo que sé, pensant en les meves coses.
Llavors, jo crec que no, que no ni es coneix ni es dona la suficient importància, no?
Perquè amb un benestar emocional podem, bueno, tenim més energies, podem afrontar les coses
d'una forma diferent, no? Que si no la tenim...
Esclar, tenim més eines, no? Definitiva.
Exactament, i al final és un... El benestar emocional repercuteix això en molts àmbits, no?
No solament a nivell de salut mental, sinó, si jo potser no estic bé, no tinc un benestar
emocional, doncs pagaré potser amb el menjar o jo què sé, no? Moltes... També en temes
d'addiccions, no? O sigui, que repercuteix en molts àmbits i jo crec que no se li dona ni
la importància ni es coneix suficient.
I què es pot fer perquè les persones es tinguin cura, no? D'aquest benestar, clar,
hi ha títol individual, no? Cadascú amb les seves circumstàncies, però que sigui conscient
de què vol dir quan està en una situació de benestar emocional bé i quan no està tan
bé que potser ha de demanar ajuda.
Doncs...
I que no passa res també per fer-ho, que potser a vegades això és un hàndicap, no?
Sí, jo crec que hi ha també molt de tabú estigma, no? Amb el tema de... És com...
Quan es parla de salut mental, a més, és que sempre parlem de patologia, no?
O sigui, de... Bé, no una ansietat...
És que sona pesada, eh, la paraula d'en si. És una cosa que pesa, no?
Sí, una patologia, clar.
Sí. Llavors, per això jo crec que l'enfocament, no?, del benestar emocional, no?
És com més... Doncs com un altres coses, no? L'envellament saludable, dietes saludables, no?
O sigui, com enfocar-ho des de la part bona, no?, la part positiva.
Llavors, jo el que diria és que si alguna persona, no?, no s'està trobant bé,
sigui pel motiu que sigui, perquè no ha de ser l'amor d'un familiar, per exemple.
O sigui, pot ser un canvi de feina, la feina que estic estressant, els fills, moltes coses.
Sobretot que demani ajuda, que s'adreci, en aquest cas, al CAP, no?
Que els metges, infermeres, l'informaran, i jo crec que també per tenir un bon benestar emocional
és molt important el que deia la Sílvia, no?, tècniques de relaxació i cuidar-se un.
Si un no està bé, no pot cuidar altres persones, que de vegades ens oblidem de nosaltres mateixos
i som amb qui convivim tot el dia.
Minem més cap enfora que cap endins, no?
Exacte.
M'agrada això, al final, cada dia, no?, estem tot el dia amb nosaltres mateixos, tota la vida.
Tota la vida.
A més, ens val portar-nos bé, no?
Exacte.
Allò de dir, vamos a llevar-nos bien.
Les persones que passen per aquests cursos, comentaves, no?, que es fa com un test previ
i un test post per veure una mica l'evolució, no?
Imagino que també per veure la part que ha guanyat la persona, no?,
que ha sortit, doncs, en una situació millor, no?, personal.
Sí.
Quin és el... Ja sé que potser no són estadístiques com a tal, són persones,
però quin és el promig o el percentatge d'èxit, diguéssim, d'aquestes persones
que passen per aquests cursos, ja sigui el de gestió emocional,
bueno, cursos, els grups, perdó, d'obesitat, de diabetis...
Doncs no tenim encara dades perquè, com he comentat, no?, jo vaig incorporar al Mars
i, clar, fer protocols, dissenys dels grups, sessions, etcètera, no és una cosa que es faci en un dia, no?,
o sigui, porta la recaptació de participants, o sigui, encara no tenim dades, no em sap greu,
tant de bones tinguéssim, però sí que et diré que les persones ofereixen ja només saber què ve al grup,
molts cops, ja sentir-se millor, no?, o començar a fer canvis, no?, petits, encara que sigui.
És un pas.
Exactament. I jo, si dic sempre, no?, també és un moment per a tu, no?, perquè estàs aquí al grup,
estàs amb unes altres persones que tenen la mateixa, no?, problemàtica, per així dir-ho, no?,
i això ja et diuen, no?, que és que em sento bé perquè, primer, que aquí no em sento jutjat, no?,
perquè la gent t'endim, no?, a dir, doncs, estes tristes, no estes tristes, saps?, o sigui,
no no ploris, no?,
jo haria això, sí, llavors, crec que és important estar entre iguals, no?, i que això ja, pel que diuen ells,
ja es veuen com millor, no?, o més, que ja es troben millor, i realment, solament ha vingut al grup,
bé, solament, no?, o sigui, amb el que implica per a mi, o sigui, jo sempre els dic,
us agraeixo molt que esteu aquí perquè, per a vosaltres, i perquè jo crec que és un gran pas.
I l'empatia ajuda?
Sí.
Entre, és a dir, en grups, en grup?
Sí, sí, perquè és això, veure, no?, que l'altra persona, perquè, jo què sé, penso ara mateix en el gestiu emocional, no?,
hi ha persones que venen per moltes coses, o sigui, unes persones per feina, unes altres per temes familiars, no?,
o sigui, però al final, entre ells, s'ajuden, no?, perquè és com, ai, mira, doncs, jo he provat això, jo he provat allò, no?,
o mira, t'entenc, perquè a mi, potser amb la família no em passa, però a la feina em passa el mateix, no?,
i els veus com, de vegades, has de tallar una mica perquè comencen a parlar, i és com, bueno, bueno, hem de fer continguts, no?,
però és com molt maco, no?, el que sorgeix, o les tècniques de relaxació, que potser no parlen tant, no?,
perquè, no, Sílvia, però sí que entre elles, dic elles, perquè normalment...
Són més dones?
Són més dones?
Sí, és a dir, no sé si també per números, però hi ha més volum de dones que d'homes?
Probablement és que les dones ens animem més a participar en temes grupals, no?, i per això, però...
Potser estem més pendents també d'aquests temes més interiors.
Potser anem més a demanar ajuda.
Potser tenim més càrregues també, molts cops, no?, sense desmereixer-les del som.
Potser és, no?, potser és.
L'empatia i ajuda està clar, però, clar, en grup potser algú està pensant,
ostres, els meus problemes o les meves circumstàncies les vull compartir amb algú, però no amb més gent.
Això pot significar un no tirant davant aquest procés pel fet de dir, ostres, no sé si vull explicar-ho davant de tanta gent.
Segur que tu volies comentar alguna cosa més, però ara el primer que se m'ha vingut al cap és la confidencialitat.
Quan tu vols participar en un grup, també tens uns deures, i aquests deures són normes que has de complir.
Per tant, el primer és que allò que es parli dins del grup ha de quedar dins del grup.
Hi ha aquesta primera norma i enorme, que és la confidencialitat.
Després també hi ha la voluntarietat, per exemple.
És voluntari, tu pots parlar o pots no parlar.
Ningú, voluntarietat d'envenir al grup o no venir.
Hi ha altres normes com puntualitat, assistència, participació, no?
Però, perdó?
No judici.
No judici, no?
Respecte.
Per tant, un grup és un espai de seguretat.
De seguretat on has d'estar còmode i on has de, també tu, respectar els altres, però sabent que sempre et respectaran a tu.
Clar.
No sé si volia dir alguna cosa més la Nomemi, també.
Sí, engançant amb el que deia la...
Bé, diverses coses, no?
Els hi fem signar un compromís de confidencialitat.
O sigui, que realment, jo els explico sempre, és que això realment a nivell legal,
o sigui, és com quan tu fas un contracte de lloguer.
O sigui, si tu te'ls saltes, hi ha repercussions, que és veritat que és molt difícil controlar-ho, no?
Però sí que els hi fem signar, aquest compromís de no es pot parlar res, o sigui, ni dir qui ve, o sigui, no?
Perquè, ai, és que he vist una de la vecina del Quinto.
Clar, exacte.
No.
Això em referia a dir, clar, al final això és un poble, no?
Imagino que la gent, doncs, sap, no?
Al final saps les circumstàncies personals d'una altra persona que també s'està obrint en aquell grup, no?
I tu no has d'anar per allà explicant.
Per això jo crec que molts cops el que deies, no?
Hi ha gent que no s'atreveix a venir a un grup, no?
Jo crec que sí que hi ha aquesta part, no?, individual, que fem un treball, no?,
per a persones que potser els costa més obrir-se, bueno, no obrir-se, sinó venir a un grup,
però sí que crec que l'aprenentatge que es fa al grup molts cops en individual no és igual.
O sigui, jo crec que tenir iguals que t'ho diuen, que t'ho expliquen, no?
I al final crec que aquest tema de, ai, és que no sé, no?, la por, no?,
o és que no m'entendran, o és que jo prefereixo treballar en individual,
molts cops les primeres sessions sí que es veuen, però ja a mesura que va passant
és que després et diuen, jo me'n recordo ara del grup aquest psicoeducatiu de psiconutrició,
d'obesitat, és que, bueno, doncs podríem quedar per caminar o podríem, no?
O sigui, com que, que guai, no?, que es pot, això en individual no ho tens.
Clar, no es dona, no es pot donar, no pot anar-t'ho amb el teu terapeuta, no?,
perquè la relació no és aquesta.
El col·lí de ontològic.
Exacte, no és aquesta la relació.
Normalment, clar, aquesta pregunta no sé si es pot fer, però, és a dir, teniu un...
o coneixeu una mica el per què acudeixen a vosaltres normalment,
és allò de dir, arrasgues generalíssims, normalment venen per aquests motius, no?,
ja sigui ansietat, angoixa, problemes laborals, estrès, com dient-ne alguns, eh?,
així d'exemple, però teniu com una mica d'aspectre dibuixat de dir,
ostres, normalment venen per aquest tipus de motius, o més o menys per algunes circumstàncies,
o són totalment diferents, cada persona, clar, i cada grup.
Cada grup és un molt, no?
Quina pregunta us estic fent, eh?
Sí, sí.
Passem a una altra pregunta?
Sí, no?
Passa a la palabra.
Passa a la palabra.
Per comprendre una mica la situació.
Jo voldria dir que qualsevol motiu és un bon motiu per venir,
i almenys jo sempre penso conèixer, no?,
si conèixer, jo en el meu cas, no?,
doncs conèixer-me a mi també veure com et sents, no?,
perquè potser hi ha persones que tenen reticències, no?,
ai, és que clar, ara aniré allà, o el que sigui,
jo crec que per demanar ajuda que no estigui, saps?,
o sigui que nosaltres aquí ja decidirem, no?,
si es pot o no, però no tanca la porta.
Que si penses, vine, no?
Exactament.
Perfecte.
Sí, si dubtes, vine.
Clar, exacte.
Està bé, això.
Sí, sí, bé, bé, és un eslògan, eh?
Sí, eh?
Ara et posaré de moda.
Com el de Sant Jus encara fumes,
que abans havia sonat la falca, Sílvia.
Sí, sí, m'ha agradat, m'ha agradat moltíssim.
Té tants anys com, no ho sé, aquesta emisora, crec, eh?
Jo crec que...
Estem parlant de fa 30.
30 anys, ja, de falca, sí?
30?
De campanya, de campanya?
De ser el 2000, no, potser no, però bueno, 22, 23, eh?
Mare de Déu.
Escolteu, el dia 10 d'octubre, com dèiem,
és aquest dia mundial de la salut mental,
per tant, imagino que Sant Jus també s'hi sumarà d'alguna manera,
no sé si a través d'activitats,
no sé si vosaltres també ho feu des del CAP
per promoure una mica el dia, també aquestes sessions,
en fi, per donar-vos a conèixer.
Sí, sí, de fet, el dia mundial de la salut mental
vol el que deia abans la Noemi,
que és igualar el dret que tenim a tenir la nostra salut mental
té el mateix dret que la salut física,
entesa com m'he trencat una cama.
Té la mateixa importància.
I que, a més, una no funciona sense l'altra.
I això és el que el Dia Mundial de la Salut Mental
vol transmetre,
aquesta igualitat
i que hem de ser una persona
que ens trobem bé a nivell físic,
a nivell psíquic, a nivell social.
De fet, aquest any, a més, insisteix molt
en els joves.
Els joves tenen dret a tenir
també un bon benestar emocional
i sabem que potser són persones
que venen menys
i demanen menys ajuda,
però la seva també en tenen aquest dret
i això és el que volem apropar tot.
I així, nosaltres, des del CAP,
el que farem aquest any
per facilitar aquesta transmissió d'aquest missatge
és arribar a les persones que viuen
o en el mil·lenari
o que participen de les activitats en el mil·lenari,
les persones que estan a les residències
Nostra Senyora de Lourdes i a Vitàlia
i també a les persones que estan
amb el centre pilot
oferint-los un taller de relaxació
que durarà tres quarts d'hora
i ensenyant tècniques per relaxar-se
i inclús potser tindrem fins i tot
un moment de meditació
com una de les moltes que hi ha estratègies
per tenir una bona salut mental
o un bon benestar emocional.
Això segur que ens enfina més
amb les paraules la Noemi.
Però la idea és
hi ha moltes maneres
de viure bé
i viure feliç
i amb aquesta plenitud
i una pot ser la relaxació
com altres podrien ser
activitat física
o bona alimentació
alimentació saludable.
És una de les portes per les quals entrar
a aquest estadi de benestar emocional
podríem dir.
Anava a preguntar també
que ho tenia apuntat i m'ho ha saltat
i ara has comentat la gent jove
i m'ha vingut al CAP
per anar acabant
us preguntaré la mitjana d'edat
d'aquests grups, de les persones que hi acudeixen
més o menys
perquè comentava ara la Sílvia
el tema dels joves
que d'ençada a la pandèmia
també han sortit
a dir
ostres, nosaltres també necessitem
i ho necessitem molt
perquè fins ara no ho hem demanat.
No sé quina és més o menys
la mitjana d'edat
o més o menys
allò de forquilla d'edat.
Jo crec que ara mateix
també és veritat
que estem enfocats
en grups d'adults
que això s'ha de tenir en compte.
jo crec que la mitjana d'edat
seran 50 anys
sí, més o menys
no he fet un càlcul estadístic
però jo crec que sí
sí que és cert
que volem fer
ara ja cap al mes de novembre
també
que potser m'estic ficant aquí
en un jardí
que és el mes de la salut
aquí a Sant Lluís
també volem fer a escoles
actuacions
per exemple
en batxillerat
o el que sigui
tallers
o píldores
per així dir-ho
de gestió emocional
o sigui
com enfocar-nos més
en joves
perquè
la realitat és
que venir a un grup
tu has d'anar a buscar la gent
perquè és una cosa que costa
llavors
quina millor forma
d'arribar a la gent jove
que anar
on estan cada dia
o sigui
els facilites ja de per si
ja no has de fer que vinguin
perquè això ja
igual s'hi queden pel camí
exactament
que després si volen venir
s'oferirà la possibilitat
de fer
o sigui
tenim en ment
fer grups
destinats a joves
no?
tant adolescents
com de 20-30 anys
no?
perquè al final
les problemàtiques
existeixen igualment
no?
o sigui
que
també hem viscut
una situació de pandèmia
que
bueno
sí, sí
ens ha transbalsat
a tots
és del 0 al 100
exactament
llavors
i a tots igual
s'ha de cuidar
això no?
i al final
sí
hem viscut una situació
de pandèmia
però hi ha moltes coses
que no han canviat
no?
per exemple
el sistema educatiu
m'ho invento
no?
clar
o sigui
aquests joves
de 12 a 15 anys
no?
que han sigut
com la transició
no són iguals
que quan jo
per exemple
estudiava
no?
o sigui
és que no tenim
el mateix bagatge
no?
llavors
sí
crec que
m'estic divagant
una mica
però sí
que vindran
aquests tallers
no?
el que a mi
també ara recordaves
que de tota manera
des de fa molts anys
tant
Madre Sacramento
tot com l'institut
té la figura
de l'infermera
de Salut i Escola
que en aquest cas
és la Natàlia
Araesté
una companya nostra
hi ha un espai
de privacitat
on els joves
poden acudir
per parlar
d'aquells problemes
que doncs potser
no tenen
un altre lloc
on fer-ho
inclús
algunes vegades
no
moltes
és difícil
demanar cita
pel centre de salut
amb la teva infermera
no?
en canvi
si tu pots
tens aquest espai
que per això
es va
doncs
integrar
dintre l'escola
un espai
per tu
poder adreçar-te
amb un professional
de la salut
que et rebrà
i et sabrà
doncs
acompanyar
dirigir
dirigir cap a
un altre servei
és a dir
que això també
ja s'està fent
el que passa
que probablement
vosaltres
també
ara
la vostra
participació
en Salut i Escola
el farà molt més potent
sí
la idea és que
en aquesta consulta
oberta
que és completament
confidencial
això s'ha de tenir en compte
perquè al final
els menors
vulguis que no
el pare
sempre hi ha pel mig
llavors
tenir aquest espai
per parlar
amb la Natàlia
que és infermera
però jo molts cops
també vaig
a aquesta consulta
llavors
tenim aquest enfocament
més
com multidisciplinar
o sigui que
també és veritat
ara que ho has dit
no?
sí
i això que és una feina
que estàs fent
molta informació
molta informació
Noemí Morcillo
i Sílvia Granollers
moltes gràcies
per passar per aquí
el pròxim dilluns
també ens en farem
ressò a veure
si d'alguna manera
d'aquest Dia Mundial
de la Salut
però també
de la Salut Mental
volia dir
però també volíem
saber una mica
el que es feia al CAP
si volen més informació
directament que acudeixin
al CAP
allà
els resoldreu qualsevol dubte
o els derivareu
a la persona
al sanitari
corresponent
moltes gràcies
també per la tasca
que feu
i Sílvia segurament
ens tornarem a veure
Noemí segurament també
però pel tema de fumar
aquestes coses
que durant l'any
sempre hem seguit
ja ho saps
que aquí
venim segur
i tant
i si dubtes
vine
això mateix
no ho esloven del CAP
que crec que és aquesta dona
sí eh
totalment
estem d'acord
Sílvia Noemí
moltes gràcies
que vagi molt bé
bona setmana
el que queda d'ella
gràcies
a la tasca
adéu
adéu
adéu


a la tasca

a la tasca
a la tasca
a la tasca
a la tasca
a la tasca
a la tasca
a la tasca
no és
gràcies
ga중에
gràcies
a la tasca
agodle
hi
lsk
hi
Bona nit
Bona nit
Bona nit