.
Seguim al Just a la Fusta.
Tenim ara aquí a l'estudi de ràdio
a l'Arnau Cònsol. Bon dia, Arnau.
Hola, bon dia.
El tenim aquí a l'emissora perquè
abans que marxin de vacances
i que el llibreter tanqui
per vacances de Nadal, tenim un parell
de cites els dimecres.
Un és demà i l'altre cita
és la setmana vinent.
Si no m'equivoco.
Sí, tenim cites literàries, Arnau.
Quines persones vindran?
Sé que una és una batllada
i l'altra és un tast...
De Pugevi, una mica com a fi de festa.
Demà, 6 de febrer,
jo crec que és un dels actes més importants
que hem fet mai.
I pot semblar que sempre diem que estan molt bé i tal,
però de debò que demà s'enjusta un privilegi enorme.
Fem un, que en diem,
un tast de clàssics o un vespre de clàssics.
El dediquem a
Paul Celan.
Paul Celan és un poeta que pot sonar més o menys,
com a poeta francès o alemany,
hi ha dubtes,
potser entre el públic,
ara ho aclareixo ràpidament.
En realitat no era ni francès ni alemany,
havia nascut a Romania,
a la Romania de principis de segle,
o de meitats.
Una Romania que avui és Ucraïna.
Aquestes coses que té el mapa.
en una ciutat que es diu Txernòvits.
I el seu nom en realitat era
Àngel,
era un poeta d'origen jueu.
I evidentment el que va passar
va ser que els nazis van agafar
tota la seva família,
la van deportar a un camp,
i els seus pares van morir.
Ell sobreviu mitja casualitat,
s'acaba exiliant a França,
i a França comença una obra poètica
que és considerada com
la millor obra poètica
en alemany del segle XX.
Perquè aquí ve el triple salt.
Ell és romanès,
un romanès que avui,
si n'esqués avui dia en el mateix lloc,
seria ucraïnès,
però deixem-ho en romanès,
jueu,
es que necessita,
es trasllada a França,
però decideix que la seva obra
l'ha d'escriure en alemany.
Tot i que els alemanys,
i gran part,
per no dir tota la seva obra poètica,
és una gran denúncia
de l'Holocaust
i del nazisme
i d'aquesta, en fi,
barbària que li va tocar viure
en primera persona,
doncs, d'alguna manera,
l'alemany podria ser considerat
com la seva llengua enemiga.
Malgrat això,
ell decideix escriure en alemany
i li surt una obra
molt obscura,
molt densa,
molt difícil d'interpretar,
absolutament intel·lectualoide
i que necessitarà
que grans filòsofs,
Heidegger entre ells,
amb els quals tindrà una relació
d'amor-odi,
perquè considere,
Celan,
que Heidegger
va ser un filòsof massa proper
a certs interessos
i poders nazis,
fins i tot a ideologia,
o, sobretot,
Adorno
o Jean Bolac,
necessitaran que ells
l'interpretin
per, d'alguna manera,
que el públic vegi
fins on arriba
la seva gran denúncia.
El seu gran expert
o intèrpret
serà Jean Bolac,
un filòsof francès
que va morir
a principis del segle XX,
el 2001 o el 2002,
però,
probablement,
el segon estudiós
de Paul Celan,
a nivell mundial,
és un noi
que viu a Vallvidrera
i que es diu
Arnau Pons.
És algú
que va arribar
a entrevistar-se
amb Jean Bolac,
a parlar-hi,
per dir,
bueno,
jo,
a Paul Celan,
que el puc llegir
en alemany,
el vull traduir
a la meva llengua,
el català,
i, bé,
doncs,
porta com 15 anys
o 20 dedicats a això,
a intentar traduir
al català,
doncs,
aquesta obra complexíssima,
a interpretar-lo,
a escriure en estudis,
en fi,
insisteixo,
eh,
Paul Celan,
considerat per crítics alemanys,
tot i no ser alemany,
el poeta més important
del segle XX
en llengua alemanya,
doncs,
el seu gran intèrpret,
després de Bolac,
es diu Arnau Pons
i serà demà
a Sant Just.
Aleshores,
de debò,
d'entrada,
Paul Celan pot espantar
perquè dius,
ui,
però és un poeta,
a més a més,
la seva vida amorosa
va ser complicada,
va tenir,
i sobretot,
sembla que hi ha algú
amb problemes de psicosi
que es va acabar
suïcidant,
llançar-se al Sena
des de no sé
quin dels ponts de París,
per tant,
una vida tèrbola,
també,
però crec que és
una oportunitat única,
de debò,
veniu perquè
moltes vegades
ho posem com a cua
dels mails de convocatòria,
però demà,
cert,
demà,
qui vinguis,
vindrà,
mena de dubte.
El llibre que presentem
és el tercer que l'Abreu
publica de Paul Celan
en producció d'Arnau Pons
i es diu justament
Reixes de llenguatge,
que és això de dir
la impossibilitat,
com deia Adorno,
de fer poesia
després d'Auschwitz,
òbviament,
Celan respon a Adorno
dient-li,
com que no,
jo en puc fer,
però clar,
no pot ser la mateixa poesia
d'abans,
i evidentment Reixes
perquè,
tot i que ell sabia l'alemany,
escriure en alemany
no és la seva llengua
i evidentment
el llenguatge,
per molt que t'hi esforcis,
de vegades no et permet dir
la gran barbària
que ell portava a dins.
Clar,
tot això,
malgrat tot,
doncs acaba formant
una obra de,
si no la més important,
això ja cadascú dirà
el que sigui,
sí de les més singulars
de la poesia mundial,
això segur,
no?
Per tant,
demà,
vinga,
sessió de Paul Celan,
que no us faci por,
perquè a més a més de debò
que l'Arnau Pons
ho explica d'una manera
tan planera
que un diu,
ah, no, no, sí,
clar, si ho entenc,
després un se'n va a casa,
comença a llegir l'obra,
diu,
bueno,
a veure,
com ho explicava?
Perquè l'Arnau el que fa
és traduir els poemes,
entenc,
o...?
Ell ha traduït l'obra,
aquest és, insisteixo,
el tercer volum
que publiqué a l'Abreu,
no sé si en algun altre anterior,
a banda ell ha estudiat
i evidentment
el volum és com
hi ha tot un bloc
de notes
i un estudi
preliminar
on, bueno,
diu,
a veure,
com hem d'entendre
quan se l'han
diut tal cosa
en realitat
no està dient tal cosa,
heu d'entendre
que està intentant dir,
no?
No és una metàfora evident,
sinó que cal
tota una interpretació,
perquè
hi ha aquests tres filtres
de llenguatge,
de la pròpia vida
i de,
com que no ho puc dir directament,
doncs,
m'he d'inventar,
bé,
són unes traves
que ja et dic,
tot i que amb l'Ana
s'han explicat
algun cop
i soc incapaç
de reproduir-les ara
i per tant
espero que sigui
demà l'Arnau
qui vagi
qui ens il·lustri
de debò,
passeu-vos-hi.
I l'altra cita?
L'altra cita
és la del 13 de febrer,
i pràcticament,
mira,
l'hem acabat muntant
com un final de festa,
era un recital
tas de poesia
i vi que fa temps
que perseguíem
i, esclar,
el poeta
al qual perseguíem,
Joan Elies Adell,
doncs ara és el director
de l'Institució
de les Lletres Catalanes,
des de fa 4 o 5 mesos.
Aquest poemari
havia sortit abans
que ell fos el director,
ja l'havíem intentat,
però llavors
ell vivia a l'Alguer,
de fet va ser
el delegat
de la Generalitat
a l'Alguer
durant molt temps,
o de l'Institut Ramon Llull,
i per tant
havíem d'aprofitar
algun dia
que vingués aquí,
era complicat.
Clar,
finalment,
i per sorpresa
a la universitat d'estiu
que vam fer el juliol
va aparèixer
perquè el Sam Abrams
en la sessió
que havia de dedicar
al Màrius Sanpere
el va trobar,
va ser així
com una trobada casual,
va, vine,
que tu també vas conèixer
el Sanpere
i ens el va portar
a l'Ebre 7.
Feia una setmana
que era
el director
de l'institució,
per tant va ser
com allò
com tot una joia
allò
per ubricar
realment,
no?
I per les dades
van poder lligar realment
i dir,
bueno,
ara seràs més aquí,
evidentment tindràs
una agenda
complicadíssima
però va,
fem finalment
algun acte,
sí, sí, sí, sí, sí,
bueno,
el juliol,
finalment,
13 de febrer,
després de canviar
un parell de còmodes
de data,
hem aconseguit
que vingui,
tornarà a venir
el Sam Abrams
a explicar,
fer una mica de volta
i dir,
doncs va,
jo faré la presentació
i com que ja
a partir dels dos dies
després
ens agafem
aquesta setmana blanca
doncs va,
doncs demanem-li
a l'Àstrid
que tria un vi adient,
potser serà un vi sart,
o sigui,
per fer aquest,
no sé si alguerès
però en tot cas
de Sardenya,
potser no,
això l'Àstrid
fins a l'última hora
no s'ha d'aprendre
com diu en castellà
i per tant,
doncs,
serà també un brindis
de dir,
va,
permeteu-nos
enjustencs
un parèntesi
de 10 dies
que després
tornarem ja
amb l'empenta
de dir
és que Sant Jordi
serà cantonada
no,
Sant Jordi
s'hi faltaran dos mesos
sí,
dos mesos
però els llibres
a nosaltres
ja ens començaran a arribar
per tant,
sabem que comença
un altre cop
la cursa
i clar,
on té la sensació
que des de l'agost
ha sigut un no parar
no?
A més que a Nadal
has tingut dos dies
el 25 al 26
i després
que escolta,
és fantàstic
tinguéssim tres Nadals
de l'any
i ho tindríem resolt
o dos Sant Jordis
però clar,
el cos necessita
parar una mica
i vam decidir
provar
esperem que els enjustents
no ens ho tinguin en compte
i que entenguin
que el descans és bo
i en fi
Home,
la lectura no té dates
però sembla que
el mes de finals
de febrer
mitjans de febrer
o finals
no hagi de ser
una data molt
el febrer en general
és un mes fluix
en tots els comerços
pel que diuen
té a veure
probablement
en què
després de Nadal
les targetes
de Nadal-Gener
comencen a caure
i per tant
dius
t'aturem el carro
fa fred
no de llei
sortir a passejar
a badar
a mirar paradors
i deixar-te de dir
mira aquest llibre
que hem posat aquí
no va a l'aparador
clar,
és lògic
no és només
a les lliberies
tot i les lliberies
que són
ja ens ho havien avisat
com un negoci
que va molt
allò
a alts i baixos
té dos pics
molts forts l'any
i dos pics
molts baixos
un és el febrer
doncs
vam dir
va mira
juguem-hi del tot
ja no vindrà
heu fet un estudi
de mercat
i després
de valorar-ho
sèriament
no estudi així
com a interior
de les nostres persones
hem dit
va
permetem-nos-ho
i si veiem
que això ha de ser
després d'un altabaix
doncs no ho farem més
però mira
el tast poet
d'altra banda
és allò de dir
el ser autònom
o fridant
se met això
teòricament
sí
anava a preguntar
a dir que el tast
bueno
el tast de poesia i vi
sí
el tast de poesia i vi
has dit
l'autor
però el llibre
com
el llibre es diu
res no és personal
res no és personal
és l'últim poemari
del Joan Elias Adell
i en fi
és un poemari
molt proper
un poemari molt
tot al contrari
de Salà
diguéssim
una poesia
que s'entén de seguida
però que llisca molt bé
perquè d'alguna manera
tracta alguns temes
o els toca
d'alguna manera
que de seguida
t'hi fa entrar
i sap si és
quin número
de llibre és
que publica
l'Às
jo diria que és
el tercer poemari
si no el quart
del tercer n'estic segur
Joan Elias Adell
va ser un poeta
de la fornada
potser alguns
el sonarà
dels imparables
un grup poètic
que a principis
del segle XXI
dels quals formaven part
per exemple
Sebastià Alzamora
Héctor Bofill
Xema Martínez
Susana Rafart
llavors eren joves
de 20 i molts
o 30 pocs
que van dir
va som un grup poètic
volem trencar
amb això que fan
cada 10 anys
surt com una generació
i es van presentar així
fins i tot
van fer un manifest
Samà Brams
va ser qui els va
d'alguna manera
padrinar
i bueno
allò que fan els joves
és a dir
trencar amb la generació
passada
perquè nosaltres som
no volem fer aquest tipus
de poesia
sinó una altra
evidentment
aquesta generació
que se'n van dir imparables
i han quedat superats
per la generació següent
que sense fer cap manifest
doncs són tota aquesta generació
dels Alhorda
Pedrals
Anna Gual
que doncs
a través de
probablement
de l'original
del bar original
de Barcelona
allà a la plaça dels Àngels
doncs s'han dedicat
sobretot
a posar de moda
el recital
en tot cas
Joan Elies Adell
doncs és algú que això
comença com a poeta
doncs el 2001
el 2002
a publicar
evidentment
suposo que anteriorment
ja havia fet
els seus pinitos
i que jo diria
que ara és això
el tercer o el quart
i ens fa gràcia
perquè a més ara
aquest poemari
el publica en un editorial
que es diu
Sal donar
que és
donar sal
al revés
sal donar
que és
no sé si la paraula
és valenciana
en tot cas
l'editorial sí que ho és
i ens fa molta gràcia
a les d'aquestes editorials
petitetes
que està fent
molt bona feina
i que clar
creiem que l'editor
el Francesc Gil
podrà venir
perquè fa mitja
mitja vida aquí
mitja valència
i també ens serveix
d'alguna manera
com a presentació
d'aquests projectes editorials
que dius
home
està bé
mireu
potser no us havíeu fixat
potser teniu un llibre a casa
i no ho havíeu vist
però
és un editorial
amb tot aquest projecte
i que l'editor
evidentment l'expliqui
molt bé
doncs Arnau
moltes gràcies
a vosaltres
per permetre'm aquest partit
espai
i fins i tot
justificació
de dir
senjostens
va
que el 27
hi tornem
sí sí
i a més que el març
estem preparant
actes molt potents
molt bé
amb alguns escriptors
de primera fila
que crec que
no els vull dir
perquè si no
s'acaba funcionant
és sorpresa
això mateix
doncs que vagin bé
les vacances
també aquest parell
de setmanes
que queden
fins a agafar-les
i res
ens tornem a veure
a la tornada
ja al mes de març
així mateix
vinga som-hi
adeu
chao
a la tornada
a la tornada
a la tornada
a la tornada
i
sombos kiss me
sombos hug me
i
think
they're
okay
if
they don't
give me
proper credit
i
just
walk
away
they
can't beg
and
they
can't
read
but
they
can't
see
the
light
that's
right
because the boy
with the gold
hard cash is always
mister right
because we are living
in a material world
and I am a material girl
you know that we are living
in a material world
and I am a material girl
some boys
some boys
some boys
know that
that's
alright
with me
if they can't
raise my
interest
then I
have to
let them
be
some boys
try
and
some boys
live
but
I
don't
let them
play
only
boys
let
save their pennies
make my
rainy
crazy
cause we are
living
in a material
world
and I am
a material
girl
you know
that we are
living
in a material
world
and I am
a material
girl
living
in a material
world
and I am
a material
girl
you know
that we are
living
in a material
world
And I am a material girl
Living in a material world
Living in a material world
Living in a material world
In a material world
Boys may come and boys may go
And that's all right, you see
Experience that's made me rich
And now they're after me
Because everybody's living in a material world
And I am a material girl
You know that we are living in a material world
And I am a material girl
Living in a material world
And I am a material girl
You know that we are living in a material world
And I am a material girl
I am a material world
Living in a material world
Living in a material world
Living in a material world
Living in a material world
Living in a material world
Living in a material world
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva, cinema sense condicions
Els dimarts de 8 a 9 del vespre
Quan el cinema es fa ràdio
Correm
Correm per arribar abans
Correm perquè ens esperen
Correm perquè ens fan córrer
Perquè tots corren
Correm per ser els primers
Per no fer tard, perquè ens agrada
Correm per impressionar
Correm perquè estem contents
Perquè estem enfadats
Correm perquè ens distraiem
Correm, correm i correm
Fins que
Deixem de córrer
L'excés de velocitat és incompatible amb la vida
No corris, viu més
Servei Català de Trànsit
Generalitat de Catalunya
Són gairebé dos quarts de 12
Seguim el just a la fusta
Esteu sintonitzant Ràdio d'Esvern
Tenim ara mateix en directe
La gent de l'agrupament Escolta i Guia
Martin Luther King
Concretament
La Roser
Un moment perquè hi ha alguns problemes tècnics
Anem a mirar què passa
I ara seguim
I ara seguim
Un moment perquè hi ha alguns problemes tècnics
Un moment perquè hi ha alguns problemes tècnics
No!
Un moment completament
Un moment passat
Un moment wholesale
Un moment glued
Role
Ordín
Evitabil.
Un moment shall
I agredes
The
Un moment
Quarent
El
El
Odd
El
Cular
El
Queral
Y
Cular
Y
Per
Y
Qu fifteen
How
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Anàvem a començar l'entrevista, ens han entrebancat alguns problemes tècnics, però ja els hem resolt.
Deia que ara tenim l'estudi en directe a la gent de l'agrupament Escolta, que són el Roger Prunera i la Roser Sánchez.
Han vingut aquí, els hem convidat a passar pels estudis de la ràdio, perquè aquest dijous, 7 de febrer a la tarda, fan un acte.
Expliqueu-nos exactament en què consisteix aquest acte, qui ve, per què.
Bé, el dijous, dia 7 a les 7.30, hi haurà un...
Nosaltres li hem dit col·loc i debat, xerrada col·loc i debat, perquè el que es vol intentar és que sigui participatiu.
I ve la Maria Jesús Comelles. La Maria Jesús Comelles és mestra, doctora en psicologia i professora emèrita de l'Autònoma de Barcelona.
Llavors, bueno, li agraïm molt perquè la veritat és que de sa idea que ens vam posar en contacte ens va dir que sí,
i tot i que ella viatja molt per feina, doncs vam trobar un forat que ens anés bé a tots i, bueno, doncs el dijous la tindrem aquí.
I què és el que vindrà a explicar o el que vol transmetre?
Sí, el títol és Els valors escoltes en el món d'avui, val?
És l'educació en el lleure en la formació i el creixement dels nostres infants i joves.
Bé, pensem que per tot el que és la família Escolta pot ser interessant i també per altra gent, mestres, pares del poble...
Bé, no cal dir que això està obert a tot el poble.
Perquè la Maria Jesús la coneixeu, algú de la família del Cauda Sant Just?
No, bueno, és una persona que és bastant coneguda en el món de la psicologia i, bueno, no sé,
la veritat és que un dia ens la vam trobar com casualment pel carrer i algú va pensar que aquesta persona podia estar bé
i, bueno, vam tenir sort perquè de seguida ens va dir que sí.
Molt bé, doncs això és el que has dit, que està obert al públic...
Està obert a tothom, o sigui, la família que ho suposo que estarà a tothom i tothom que vulgui venir.
I això sí, jo diria que intenteu arribar una miqueta abans perquè si se'n refegi cadires teniu una mica de temps, val?
I, bueno, també, ja aprofitant, volia agrair a la Taneu que ens han deixat la sala.
La sala Piquet.
La sala Piquet.
Es fa la sala Piquet.
A quina hora?
A les 7.30.
A les 7.30, molt bé.
Aquesta mena de col·loqui i debat entenc que es fa en el marc de la celebració del cau dels 50 anys.
Expliqueu-nos una mica en què consisteix aquest aniversari, si heu fet més coses abans o si teniu previstes més activitats.
Sí, bueno, aquest any, amb uns 50 anys, com a grup d'Escolta Matutekin, i bé, a principi de curs, doncs, ja vam fer la inauguració aquí de la Can Gina Està
i vam fer una exposició que va durar una miqueta més d'un mes sobre tota la història, una miqueta com totes les parts, no?, de l'escoltisme que ens han anat tocant, doncs, aquí de l'Escolta.
I bé, ara aquest és, diguéssim, el segon acte que fem per inaugurar aquest 50è, que durarà, doncs, durant tot aquest any, no?
Farem també diverses activitats, activitats solucionades amb els nens, amb els pares, amb gent que ja no està a l'Europament.
Per exemple, durant tot aquest mes de febrer, març, abril, hem contactat amb gent de Coixerola i farem, doncs, unes activitats
que cada branca del cau hi participarà individualment, que es diu Estimem l'Entorn, Cuidem Coixerola.
Aleshores, després, a Setmana Santa, farem uns campaments conjunts a Can Sants de Fallines, a Vila d'Ascens, per la zona de Girona,
i allà, doncs, membres de l'Europament, ex-caps, ex-membres, famílies, gent que ha pogut tenir un tipus de contacte amb l'Europament,
anirem tots plegats a fer uns campaments de Setmana Santa, no?, i intentem fer una miqueta de família.
Després, doncs, tenim pensat també fer una caminada de 50 quilòmetres fins a Montserrat, això serà el maig,
i després, doncs, seria fer una pujada també a Pedraforca, on la idea és pujar 50 folars fins a la Pedraforca,
això serà el cap de Setmana, el 29 i 30 de juny, i llavors, per concluir una miqueta, diguéssim,
tot aquest any de celebracions dels 50 anys, faríem un sopar de celebració, hem obert el poble, també,
a Casal de Joves, i s'estrenaria un documental amb el qual estem treballant ara mateix,
que tractarà una miqueta, doncs, totes les persones que han anat passant,
una miqueta, una representació de totes les persones que han passat durant aquests 50 anys
per l'Europament d'Escolta Martin Luther King, com ells han viscut, doncs,
les seves experiències d'acampaments, les seves experiències fent raid,
dintre d'Europament 100 caps, 100 nens, i estem treballant en aquest documental
que el 26 de juliol, juntament amb el sopar, esperem projectar i que, bé, que la gent ho disfruti.
Roger, aquestes activitats, qui les munta, qui les prepara?
Això, a principi de, bé, ja fa gairebé més d'un any, l'any passat,
quan ja es va començar a veure que fèiem 50 anys, que ens havien de posar una mica a les piles,
es va muntar una comissió amb caps de l'Europament, jo quan encara era nen,
encara era truc de l'Europament, caps de l'Europament, nens, famílies, exfamílies,
i gent que fins i tot no ha anat mai al cau, però sempre ha tingut un vincle amb l'Europament,
vam muntar una comissió i vam començar a pensar quins tipus d'activitats podríem començar a fer
per aquests 50 anys. És a dir, fa més d'un any que la comissió es reuneix periòdicament
i s'han fet comissions individuals per preparar cada un d'aquests actes.
Una cosa molt important, que trobo que és molt maca, que dintre de la comissió aquesta
hi ha un dels fundadors, m'he dit, és el Daniel Gros, que va ser una de les persones
que fa 50 anys estava el dia que es va inaugurar el cau.
I, home, li podríem dir que algun dia que es passés per la ràdio?
Doncs sí, sí, jo crec que li agradaria, perquè l'home la veritat és que està com molt implicat,
molt entusiasta. Home, ho entenc perquè, clar, d'alguna forma ell és, no sé...
És com el teu projecte que tenies com un nen, no?,
veure 50 anys després que això segueix actiu i segueix més viu que mai,
doncs imagino que pel Daniel és una cosa molt gran.
Sí. I, clar, heu dit que totes aquestes activitats,
bé, la de, a banda de la xerrada que es farà a la Taneu,
per exemple, les colònies que també engloben a Excaps,
és, clar, i sou molta gent, com...
Clar, és que jo m'imagino allà, hi ha tots els que sou al cap entre nens i caps i...
I es veuran, això t'ho direm després, com ara.
Sí, sí, mare meva.
Sí, bé, o sigui, la comissió que muntava aquests campaments de Setmana Santa
està treballant molt dur perquè és coordinar moltíssima gent,
és vega...
és vega...