Un minut i un quart de dotze, aquesta hora parlem del projecte Marc XXI
on ha participat l'Escola Madrid-Sacramento en la nova edició d'aquest any
d'aquest projecte que impulsa la Universitat Politécnica de Catalunya
perquè estudiants de secundària de diferents instituts determinin
a través de diferents sessions si és possible una colònia humana a Marc.
L'edició d'enguany ha comptat amb la participació de més d'un centenar d'alumnes
de 20 centres de secundària.
Entre ells hi han participat 10 alumnes de l'Escola Concertada de Sant Just Madre Sacramento
i avui en tenim dues d'aquestes alumnes, la Natàlia i l'Adriana.
Molt bon dia, què tal?
Bon dia.
Per parlar una mica d'aquest projecte i de la participació en aquestes sessions a l'UPC
com dèiem el projecte una mica és per determinar si és possible una colònia humana a Marc.
No sé si teniu resposta ja a aquesta pregunta.
Sí, es va mirar de dividir-nos en diferents grups, que uns miraven l'energia,
que es va trobar que l'energia que es podria portar a Marc era l'energia nuclear,
tot i que era molt difícil de transportar-la.
Després hi havia un segon grup, que era el grup de robòtica,
i vam fer a través d'un robot tipus Lego, comprovar el seu funcionament,
la construcció i la programació del planeta.
El tercer grup era sostenibilitat i medi ambient i en aquest grup vam aprendre
com podríem gestionar els residus que generem i com produir oxigen per portar-lo a Mart.
Després hi havia el grup aigua, que era el que em va tocar a mi,
i miràvem la manera més eficient de racionar el consum i transport de l'aigua
i una pràctica consistia en crear diferents estructures per distribuir-la a la colònia.
I també hi havia el grup d'alimentació, que mirava de fer o realitzar una dieta equilibrada,
mirant els mètodes de conservació dels aliments.
Després hi havia el grup de sensors, que mitjançant sensors
determinaven comportaments i moviments al planeta,
que consistien al medi ambient, per exemple, a la temperatura, a la pressió o a la humitat.
I telecomunicacions Terra-Mar, que es mirava un mètode de comunicació
entre el planeta Terra i el planeta Mar.
Després telecomunicacions Mar-Mar, que era mitjançant un dispositiu tipus tablet,
però més petit, i era mirar una manera senzilla i ràpida
de comunicar-se entre els astronautes al planeta.
I l'últim grup era Aero, que es mirava de construir una nau
per tal d'arribar a Mart, mirant el que és la retornada.
O sigui, que s'estudien totes les fases de la possibilitat que hi hauria per anar a Mart.
Per tant, a més a més, heu explicat que hi havia tots aquests grups
i ho repartíeu, cadascú anava cap a un grup concret, no?
Perquè tu has dit, per exemple, que anaves al tema d'aigua.
Segons els interessos de cadascun.
Et feien un qüestionari abans d'anar.
Per tant, podíeu anar, o sigui, que podíeu estar també en la part que més us cridava l'atenció, no?
Sí.
Suposo que llavors també, no sé si és diferent, suposo,
de com acostumeu a treballar a les classes, també amb el vostre dia a dia,
o també es treballa així per projectes concrets, com ha anat?
Bé, o sigui, era diferent perquè era una part més pràctica,
que podem dir que és una manera que t'ajuda a motivar seguir a l'estudi.
i és una manera de motivar els alumnes i tot que no volen estudiar,
perquè hi havia certs alumnes que, o sigui, eren diferents uns d'uns altres.
Clar.
Suposo que és l'aula i t'ensenyen una manera d'aprendre més pràctica,
fent pràctiques a laboratori o robots.
Sí.
Clar, perquè els grups de quants alumnes éreu per grup, més o menys?
10, més o menys, o 12.
Sí, poquets, no, també?
Sí.
Però a la vegada més no us coneixíeu, no?
Vull dir que erau...
Se'ls barrejaven, no?, els diferents centres.
Va ser com un repte perquè surts i no coneixes a ningú,
però et fas amics i coneixes altra gent.
Clar, i també suposo que el fet de treballar en grup,
que té coses bones i altres també que ho dificulten, potser, una mica, segons com.
Sí, t'obligues a relacionar-te d'alguna manera.
I els professors i tot van ser molt comprensius.
Sí.
Clar, per tant, suposo que en total quants dies van ser, més o menys?
5.
5 dies.
Seguits o en diferents setmanes, això?
Dues setmanes, una setmana, dos dies i l'altra tres.
Per tant, bastant intens, no?, tots els dies.
Sí.
Us esperàveu que seria així?
No, no.
Anavem amb molta por, crec que parlo per tots, però vam trobar un altre món i va ser increïble, la veritat.
Sí, perquè les dues són persones així vergonyoses, que ens costa relacionar-nos, però va ser fàcil.
Clar.
Suposo que també, si dieu que també era tan pràctic, no?, imagino que tot està molt enfocat també a poder-se relacionar o poder treballar en grup, no?,
de tenir endavant amb alguns objectius.
A més a més, vosaltres éreu 10 i estaveu repartits en els diferents grups, no?, per tant, en el fons, encara que fóssiu 10 de la vostra escola, un cop allà cadascú seguia espavilat pel seu compte, no?, suposo?
Sí, sí.
Estàvem separats tots, menys dos que anaven al mateix grup, estàvem diferents.
I creieu que us ajuda també, doncs, a l'hora de pensar en el vostre futur professional, a l'hora d'estudiar, us ha anat bé?
Sí, sí.
Sobretot en el tema de fer exposicions, perquè a mi, personalment, em costa molt, i vaig saber de parlar en públic amb gent que no coneixia i aprens a què has de fer-ho, i en el teu futur t'ho trobaràs.
Clar, per tant, suposo que voldríeu treballar més d'aquesta manera, també, a la classe, al vostre dia a dia, a l'escola?
Sí, m'agradaria.
Crec que és una manera de motivar més a la gent a que estudiï, perquè no és tanta teoria i aprens coses igual.
Clar, de fet, exacte, no?, en el fons acabes tenint, adquirint els coneixements, encara que sigui d'una manera més pràctica, no?
Sí.
Ho heu pot explicar també als vostres companys que no hi han participat, o com ho heu fet ara?
Un cop ho heu fet, a l'escola n'heu hagut de tornar a parlar?
No, bueno, hem parlat entre nosaltres, però va ser l'altre dia quan vam anar a l'UPC,
i vam parlar davant els alcaldes, diferents professors i tots els pares.
Sí.
Molt bé.
I el vostre futur passaria per l'UPC o no ho sabeu?
Bueno, per una universitat sí, però per aquesta no.
Sí.
Val. Doncs estem parlant d'aquesta experiència amb el projecte Mart 21, no?, que suposo que no sé si de primeres no sabíeu que anàveu a participar en aquest projecte i que justament...
Bueno, jo no volia perquè tenia molta por d'això, de què em trobaré, què passarà a la universitat, però no.
Clar, i després, exacte, suposo que en el fons això, fins i tot la mateixa hipòtesi, no?, de parlar si hi ha vida a Mart, sembla molt difícil i, en canvi, suposo que amb totes les parts en què ho heu pogut aplicar, heu pogut trobar resposta, no?, d'alguna manera, com deia al principi.
Sí, més o menys van dir que seria possible, tot i que de manera difícil, que hauríem de treballar tots i amb unes condicions mínimes.
Sí, l'haver fragmentat el contingut va ser molt més fàcil trobar la solució, a mi sempre.
Perquè vosaltres quin curs esteu fent?
Quart d'ESO.
Val, per tant, clar, exacte, he anat a l'UPC, però encara us faltarien anys per anar a l'ESO, que ha sigut com una petita avançada.
Doncs, són aquestes cinc sessions que es van fer al campus de l'UPC del Basi Llobregat, en aquest projecte on han participat alumnes de diferents centres d'arreu de Catalunya, entre ells, doncs, la Natalia i l'Adriana de l'Escola Madresa Caramento, moltes gràcies a les dues.
per explicar-nos avui el projecte aquí a la ràdio. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia.
Bon dia.
Un quart i mig de dotze, de seguida farem tertúlia, avui amb la Carme Madola, Palmira Badell i en Josep Cuderc.
Serà després de la pausa.
Smooth jazz.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club. T'hi esperem.
Cada tarda, de 5 a 7.
Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa.
La plaça Mireia, amb Mireia Redondo.
Cada tarda, de 5 a 7.
Ens veiem a la plaça.
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i a on van ser estrenades o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes i teniu curiositat, tot això i més, ho trobareu al programa a l'audició que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o en les seves repeticions.
Us hi esperem.
Cada dilluns, de 9 a 10 del vespre, teniu una cita amb Remobineu, si us plau.
Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50.
O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern.
L'antic és millor i més divertit.
Rebobineu, si us plau.
Primer, van ser les ones.
98.1 FM.
Després, internet.
Ràdio d'Esvern.com.
Li va seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp.
610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia, més a prop teu.
Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap i porta la teva targeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Just.
Avinguda Indústria.
Sense número.
4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem.
Si el té un és un, la Direcció General de Trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
Just a la fusta.
4 minuts i dos quarts de 12.
Aquest hora fem tertulia avui dilluns amb la Carme Madó, la Palmira Badell i en Josep Coderc.
Molt bon dia.
Bon dia, Ibanora.
Bon dia a tothom.
Avui compenso els minuts perduts en la setmana passada, que segur que els devíeu reclamar.
Per tant, no us queixareu, eh?
No, no ens queixem, no ens queixem mai.
Parlem de...
Al contrari, hem vist sortir 3 criatures molt maques.
La gent jove és molt maca i ens ens hem quedat mirant.
Sí, sí.
I envejant-los.
Envejant-los, sí.
Allò que diuen l'enveja és sana, però no deixa de ser enveja.
Home, 3 criatures.
Eren 2 alumnes de quart d'esso, però l'altre era de professor.
I que criatura, criatura...
Aquest noi era de professor, ja?
Sí, sí, sí, per això dic carai.
En fi, sí, sí, les hem tingut ara aquí explicant aquest projecte a Mart 21.
I ara això, us toca a vosaltres, no?
Sí, nosaltres el que es diu projecte a projecte no és ben bé.
Era un projecte on han participat amb la UPC, on parlaven de si, a partir de diferents aplicacions, no?
Ja sigui, doncs, robòtica, comunicacions, etcètera, si és possible la vida a Mart, el planeta Mart.
És a dir que, si voleu, em podem parlar.
Jo no hi aniré a viure, eh?
No.
No, jo...
Que no m'hi demanin.
Jo crec que aquí ja hi ha prou feina, tu.
Però molt bé, està molt bé que la gent tingui projectes.
Una salutació al senyor Bas.
Ah, sí, vinga, si pots dir bo ràpid.
Saludem al senyor Bas.
Exacte.
I desitgem que es recuperi ben aviat.
I ara ha passat una merla que li anirà a portar...
La salutació.
La salutació.
Oh, oh.
Què és una merla?
Un mirlo.
Un mirlo.
No era blanco, eh?
És negre i amb el big broc.
Era un merlot.
Ai, vale.
En fi, vinga, davant amb la carta d'en Josep Coderc.
Va, vinga.
Terrorisme a Londres.
Pont de Westminster.
Prop del Parlament anglès.
Un conductor de nacionalitat anglesa.
Anglès, nascut a Anglaterra i professor d'anglès, amb un turisme allogat, embasteix els transiguns en resultat de quatre morts i vint ferits.
El fet és reivindicat per l'hideïsme.
Es tracta d'un acte terrorista.
I jo em pregunto, què és el que pretén l'estat islàmic amb aquesta mena de terror?
Perquè no sols l'usa contra els països cristians, cosa que em portaria a pensar en una guerra de religions,
sinó també en països islàmics, en què els cristians ja són perseguits.
Síria, Irak, Iran i un llarg etc.
Només és el terror per al terror, sense altra finalitat.
Acabar amb ell serà molt difícil.
La lluita contra aquest terror només es pot concentrar en acabar amb els terroristes i gent amb mentalitat transtornada.
Com l'autor de l'acte descrit en iniciar aquest terme,
de qui no es podia pensar que el cometés,
n'hi ha molts i localitzar-los i saber el que es proposen,
quasi impossible.
El Tribunal Suprem condemna a Francesc Oms.
Francesc Oms ha estat condemnat per el Tribunal Suprem
per la consulta del 9N del 2014
a un any i un mes d'inhabilitació
i una multa de 30.000 euros.
Pels mateixos fets,
el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
condemna a Artur Mas a dos anys d'inhabilitació,
a un any i nou mesos també d'inhabilitació a Ortega
i un any i mig a Riau.
Aquestes sentències han estat valorades
per més de 400 professionals del dret a Catalunya,
que les han considerat injustes
per ser dictades en judicis polítics
i es pronuncien favorablement
per un referèndum com a única d'havia democràtica.
Declaracions internacionals contra la independència de Catalunya
Tifó, ministre d'Assumptes Exteriors d'Espanya,
en una entrevista a 13 Televisió,
va dir que Espanya deu favors a altres països
per pronunciar-se públicament
contra el procés independentista català
i afegir
que ningú no sap
que això ha costat
i els favors que devem
a gran quantitat de persones
per haver lograt que fessin
les declaracions que han fet.
Aquestes manifestacions,
que són greus per si mateixes,
necessiten una explicació
per part del que les ha fet
i per part del govern del senyor Rajoy.
És necessari saber
en què consistiren els favors
i quins són encara els favors
pendents de compensació.
Què diuen ara aquells
que s'escandalitzaren
pel que digué el dimitir
senador Santi Vidal?
Unió Democràtica de Catalunya
en procés de liquidació.
Unió Democràtica de Catalunya
va ser fundada
el 7 de novembre de 1931
i tingué per personatge i signe
Manel Carrasco i Formiguera,
conseller i diputat
en el conseller és republicà
que fou executat
per el govern del dictador
Francisco Franco.
Però també havia estat perseguit
per ser democràstic
per ser democràstic
per als anarquistes
i comunistes
en el bàndol republicà.
donant un franquisme
Unió Democràtica de Catalunya
passar a la clandestinitat.
Arribada a la democràcia
es col·ligar amb Convergència Democràtica de Catalunya.
i home fort del partit
va ser Antoni Durant i Lleida,
qui fou conseller,
eurodiputat,
membre del Parlament català
i portant veu en el Congrés
de Diputats Espanyols.
Això li permetia fer-se
amb l'única veu decisòria del partit.
Unió Democràtica de Catalunya,
el juny del 2015,
trencar la coalició
amb Convergència Democràtica de Catalunya
no admetre
no adherir-se a l'independentisme
d'aquest partit
i retirar els seus consellers
Joana Ortega,
Ramon Espedaler
i Josep Maria Pellegrí.
Trencada la coalició
amb Convergència Democràtica de Catalunya,
Unió Democràtica de Catalunya
no obtingué cap diputat
en les eleccions catalanes
del 27 de setembre del 2015
ni en les generals
del 7 de desembre del mateix any.
En no obtenir ingressos de cap mena
i amb un deute
de més de 22 milions d'euros
amb uns actius
tan sols de 6 milions
es veia obligat
a presentar
processament judicial
en conturs de creadors.
Així acaba
la història
de Unió Democràtica de Catalunya.
I del Barça.
Pròxim partit de Lliga
el dia 2 d'abril
contra el Granada
en el camp d'aquest.
Pròxim partit de Lliga
de Campions
el dia 11 d'abril
contra el Juventus
en el camp d'aquest.
Ocupa el segon lloc
en la Lliga
amb 63 punts.
Visca el Barça.
I de l'Espanyol.
Pròxim partit de Lliga
el divendres 31 de març
en camp propi
contra el Betis.
ocupa el desèl lloc
de Lliga
amb 40 punts.
punts.
Visca l'Espanyol.
Visca a tots.
Endavant.
I comença.
Qui agafa la paraula?
Acostumo ser jo sempre.
I sempre tiro
més aviat
enrere.
per tant
de l'últim
que hem parlat
és de
de la desaparició
o
d'Unió.
Esclar
ha anat
a la que
es van separar
de Convergència
ha anat
amb el Borràs
i
la cosa ha anat
malament.
I a més a més
amb deutes
amb malestar
amb menys
líders
i la cosa
ha anat així
i s'ha acabat
d'aquesta manera.
És una llàstima
perquè és un partit
amb solera
i històric
i històric
que la família
d'en Carrasco
i Formigueres
ve que no estaven
massa conformes
amb la línia
que portaven
últimament
però
mira
s'ha acabat.
Les manifestacions
del senyor
Margallo
se li va escalfar
la boca
potser
amb aquest senyor
va anar
a fer el xulo
perquè esclar
jo no vaig veure
la
vaig veure
només
el tall
just
que van donar
quan
ell ho deia
però potser
algú
li va dir
que no
feien res
i esclar
ell havia de sortir
a defensar
com que no fem res
no sabeu vosaltres
el que ha costat
que la gent
faci
aquestes declaracions
en contra
ja ho sabem
no
no era cap secret
perquè ja
veia que
de tant en tant
sortia algú
a criticar-ho
a veure
a mi m'és igual
que
em critiquin
que els sembli
que no
que siguin
contraris
a la independència
el que no
es pot tolerar
és que siguin
contraris
el referèndum
perquè
més clar
que això
si ho haguessin
admès
el primer dia
això ja estaria
solucionat
és que jo no entenc
aquesta prevenció
contra el referèndum
com més trigen
menys possibilitats
el referèndum
no vol dir
que serà
independentisme
sí que normalment
sí que normalment
els referèndus
es fan
per guanyar-los
sí
això és normal
i és veritat
ara
amb això
va ser intel·ligent
els anglesos
eh
els anglesos
van ser intel·ligents
van dir
eh va
vinga va
fem-lo
abans no
abans no s'escalfi
abans no s'escalfi
eh
doncs aquí
l'han deixat escalfar massa
exacte
exacte
hi ha aquell
proveri que diu
entre todos
la mataron
i ella sola se morió
perquè és que ja
i qui s'ha de morir
aquí
no ho sé
no ho sé
però és que tampoc
ho veig res clar
vull dir
no ho acabo
home
res clar
la meva
la meva
sí
amb un referèndum
podria quedar clar
val
però és que no estan venent
el peix
qui
tots els polítics
tant els nostres
com els de fora
no venen el peix
que la gent pot
entendre bé
home
si es fa un referèndum
hi haurà una campanya
suposo
sí sí
hi ha de venir una campanya
hi haurà
ja estem una miqueta cansats
hi haurà qui farà
no de campanya
ja ha de sentir-lo
no home
no em miris amb aquesta
menys mal que no ens veuen
per la tele
però és que
ahir per la ràdio
però
és que
ho estan embolicant
tot tant
que hi ha gent
que hi ha gent
que diuen
mira que
perdona
em penso
que qui
qui
qui ho embolica
és possiblement
els mitjans
de comunicació
i això que estem
en un mitjà
de comunicació
però el considero
de lo més innocent
que hi ha
aquest mitjà
de comunicació
nostre
no
però és que
però que sí
que
que
de seguida
s'agafen
per omplir paper
els diaris
de seguida
deixen anar frases
i les ràdios
a part de la nostra
i les teles
i les teles
i aquest dematí
en el programa aquest
bueno
que el basté no hi és
que està de vacances
no sé on està
entre la rola
entre el
el
com es diu
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
la seva opinió
canvies de canal
te'n vas a
a los santos
encara que siguin 5 minuts
jo ho recomano
és una higiene mental
i quan veure el 13 de televisió a la nit
encara que siguin 10 minuts
s'ha de veure
perquè si no no pots opinar
d'ho que diuen
sí
ho sento
les altres cadenes
ja
ja
et diuen
que passa que t'ensenyen el que volen
exacte
llavors jo
em diuen
la 13
doncs sí
quan comencen les notícies
que hi ha
que fan el davantal
que és el presentador
que parla ell sol
tu tens que escoltar
perquè si no
no pots
no pots
no pots
de dir
que no es pot veure això
i el
jimé de los santos
que jo en desperto
molt d'ara al dematí
quan fa ell
el davantal
ell sol
no te'l perdis
eh
jo
aquell ho critica tot
jo el teu
el 13
te ho ve
sí
són terribles eh
sí
ja el coneixia
del gato a l'aigua
bueno que ara
ara és l'aigua al gato
em sembla
no ho sé
ara no ho sé
són terribles
sí sí
són terribles
però ells defensen
la seva
i ojo no t'ho perdis
perquè
hi ha molts
sectors aquí
que
aquí a la nostra
casa nostra
al país
sí
que s'escolten
aquestes
sí
sí
sí
que no ens pensem
que només
Catalunya Ràdio
hi ha persona
hi ha persona que és molt
creient
en totes aquestes coses
sí
això ho ha dit la ràdio
li dius
això no és veritat
i les tertúlies de la tele
ho ha dit la ràdio
això
o ho ha dit
o ho ha dit la tele
escolta
si ho ha dit la tele
o sí
sí
com si ja fos
una cosa
sí sí sí
va a missa
va
és el mitjà d'informació
sobretot per la gent
més gran
que no
no però a vegades
la gent no és conscient
que
ho digui la ràdio
és l'opinió
d'aquella persona
exacte
és el que volia
clar que
és el que venim a fer
nosaltres
el problema
el trobo
en els periodistes
sí
jo crec que sí
el periodista
ha de ser una persona
que informi
sí
certament
pot tenir un cert ideal
i informarà
més d'una manera
o més
però avui en dia
però fer ja
el periodisme
que avui en dia es fa
que és plen pària
de l'empresa que treballes
mira
no m'agrada
el divendres al vespre
tinc la plaer
de fer un programa de televisió
la senyora Meri Barranco
i la setmana passada
i la setmana passada
vam tindre
el Dardo
que és el president
del col·legi de periodistes
de Catalunya
sí
i vam estar
sobretot
incint
amb això
que si els periodistes
són lliures d'opinar
i avui en dia
ho tenen
molt difícil
el que vol dir realment
el que pensa
si no és
no és clar
perquè està sotmes
a algun mitjà
ell mateix
ho va dir
està sotmes
a algun mitjà
i ha de contentar
que hi mitja
és complicadíssim
com si la Carme
ara es despengés
aquí dient
bueno
m'he de ficar
amb la Carme
perquè si no
ha de tant