Passa un quart d'hora de les 11
i tenim amb nosaltres a l'estudi de Ràdio d'Esvern
el Roger Cònsol per parlar de l'Aula de Teatre de la Taneu.
Hola, bon dia, Roger.
Molt bon dia i moltes gràcies.
Que deia que té la veu així una mica a mitges.
Els micros a vegades no permeten això millorar-ho, no?
Si et poses així al davant i tot ple.
Però Déu-n'hi-do quina setmaneta que hem tingut, no?
Bueno, unes quantes setmanetes, sí.
Unes quantes setmanetes.
Però parlant de tamborets, parlant de tamborets.
Sí, sí, parlant de tamborets.
Han volat tamborets, han volat per aquí i per allà, potser.
Però no, bé, bé.
A les escoles de Sant Just no han perdut cap tamboret.
Exacte, de moment no, de moment no.
Doncs parlem de l'Aula de Teatre de la Taneu.
Tamboret és una secció de la Taneu, si no m'equivoco.
Més que secció és una escola de la Taneu.
La secció representa just teatre o art taneu,
els diferents cors, coratge, el lupom de flors, etcètera.
I després hi ha l'escola de música, que com a escola no és una secció,
i l'escola de tamboret.
Com l'escola d'escriptura, que tampoc, de fet, no se li diu secció, són escoles, com si diguéssim.
Però bé, en el fons és el mateix, són apartats gent que vol fer.
La Taneu, en el fons, és, si ets soci, no?
Doncs et permet fer...
Tens una voluntat de dir, ai, m'agradaria donar classes de teatre, no?
O crec que a aquest poble li podrien faltar classes de teatre per joves, per adults, etcètera, etcètera.
Doncs, sent soci de la Taneu, recordem que la Taneu és propietat dels seus socis,
i llavors et vehiculen...
És una plataforma.
Pots vehicular la teva inquietud.
Clar, exacte, és una plataforma que, de fet, fins ara no tenia, tampoc, una escola de teatre.
No, no, no.
Tenia seccions de teatre, però fins que no va arribar tamboret...
De fet, va ser divertit, perquè durant molts...
Sí que va tenir, i històricament ha tingut diferents grups de teatre.
Llavors, fa gairebé 20 anys, suposo, que Maica Duenyes, col·laboradora d'aquesta casa,
doncs va agafar just teatre i ha fet coses molt, molt, molt xules.
I era l'únic grup de teatre de la Taneu.
Llavors van arribar als Pastorets,
després a l'únic grup també el 2050 s'hi ha posat també pel mig
per poder vehicular també aquestes inquietuds,
en aquest cas, doncs, pròpies del grup.
I llavors, amb aquest rebombori, sobretot amb Pastorets,
que, com sabeu, inclou gent de 6-7 anys fins a gent de 70 llargs i 80,
doncs, ostres, com que mobilitzem molta gent dalt de l'escenari,
vam dir, potser ens podríem formar,
perquè llavors hi havia també inquietuds de continuar fent altres coses
després de Pastorets.
Amb això hem fet el Carnaval, els laberins de contes,
que tant èxit tenen, doncs, per la Festa Major.
Algunes coses hem fet també, o ara s'estrenarà,
Reteneu, que sobretot ho porta el grup de Pastorets,
amb col·laboració de moltes altres seccions, etcètera, etcètera.
doncs la voluntat de, fa ja dos anys ben bé, de dir, ostres, i si ens forméssim una mica més, no?
No només amb els directors, en aquest cas la Maica o jo, de donar classes, que també ho anem fent,
sinó a partir de l'any passat a altres professionals, sempre s'hi pot ser vinculats al poble,
doncs, per donar les diferents classes de la seva especialitat.
L'any passat, sense més ni menys, el Jordi Domènech, que tots coneixem aquí a Sant Just,
tot i no serà Sant Justenc, doncs va fer un curs que va anar molt i molt bé,
amb bones inscripcions sobre l'actor davant de la càmera, no?
Aquest any intentarem fer la segona part d'això, perquè va anar realment molt bé.
I llavors és encara, com que estem naixent, i avui neixer durant uns quants anys,
per anar adaptant l'escola a les necessitats que creiem que el poble demana,
doncs, no seria, encara no hem trobat la fórmula, estem aconseguint-la,
però jo crec que encara no hem trobat la fórmula.
És un procés, no?
Exacte, i cap mena de problema perquè sigui llarg el procés.
Perquè de processos llargs, bé, n'estem acostumats amb aquest país.
I, de fet, moltes vegades...
Sí, sí, sí, ara no parlarem d'allò, parlarem d'això.
Exacte.
Doncs, com deies, una escola que encara està naixent,
i, de fet, hi ha molts cursos nous, ara m'has donat aquests...
Sí, flyers.
Aquests flyers, exacte.
Papers volants.
Pels papers voladors de Tamboret, on es veu que hi ha molts cursos nous.
Vull dir que aquests papers voladors que estem repartint des de fa dues setmanes ben bé arreu del poble,
hi ha la programació anual.
Per tant, seran uns papers, diem-li, flyers, que s'aniran repetint durant les diferents cartelleres durant l'any.
Doncs, perquè això, perquè l'any passat, una de les coses que volíem canviar era que l'any passat fèiem les programacions trimestralment.
Aquest any també, però ja hi ha tot un planning, una planificació de tot l'any.
Fins i tot dels casals d'estiu.
D'acord? Que l'any passat hi va haver tres o quatre casals d'estiu a Sant Just anàvem de teatre,
va ser com dir, hòstia, no n'hi havia cap i ara n'hi ha quatre?
Que bé.
Doncs nosaltres ja l'estem anunciant des d'ara, no?
Sí.
Etcètera, etcètera.
Marcant territori, una mica.
Marcant territori, exactament, exactament.
No, perquè vam intentar, amb la poca gent que més o menys ens coneixem tots aquí al poble,
doncs jo no fent osa, o jo, el Tamboret no fent osa,
els patim-patam, que feien de 10 a 14, si mal no merro,
nosaltres, per tant, agafem a partir de 14, etcètera, etcètera.
Sí, és a dir, podeu compaginar una mica les...
Més que podem, la voluntat a mi no és fer més capelletes,
Catalunya i l'associacionisme moltes vegades ha estat tradicionalment fet de capelletes
i jo vull tirar portes a terra, sempre amb el simil, amb el procés,
no volem posar fronteres, no volem tancar allò, no, no, aquí estàs tu, aquí estic jo,
sinó que hi hagi una continuïtat.
I llavors això és important dir perquè va ser una oferta de feina que em va sortir fa relativament poc,
fa també dos setmanetes.
Hi ha un dels cursos nous que no s'anuncia,
que és una cosa més aviat privada, exclusiva, exacte, exclusiva.
És una cosa privada, vull dir, Tamboret porta els cursos de teatre de l'Escola Montseny,
a part del curset de teatre de l'Escola Montserrat,
a part de l'Escola de Teatre o els cursos de teatre de l'Institut.
A mi el que m'agradaria com a fundador entre moltes cometes de Tamboret
és crear una línia, d'acord?
Des de P4 a P5 que comencen amb el teatre de les escoles,
fins a cicles superiors, fins a l'Institut,
i després a l'Institut, si encara hi ha gent que vol continuar,
doncs que pugui continuar.
Abans no es podia, ara sí, no?
O sigui, ja tinc una continuïtat cap als adults també.
Cap als adults, exactament, exactament.
I llavors, tornant al tema de la propaganda,
que ja dius que hi ha moltes coses noves i això,
una de les coses que sí que ens ha faltat,
i que jo ho tenia molt al cap,
però entre l'agenda plena i les coses que han anat sortint com a bolets,
doncs no s'ha pogut fer,
que era, volem fer pancartes,
perquè jo crec que aquí és injust,
el més visual per propaganda,
a part de whatsapps i aquestes coses,
és les pancartes...
Aquests cartells que es pensen al carrer Major, no?
Sí, més que cartells, les pancartes,
que van a la Rambla, o que van al carrer Major,
al carrer La Creu, aquestes coses,
on hi posi tamboret,
és una pancarta que se'n diu Muda, no?
Tamboret, inscripcions trimestrals obertes,
perquè llavors aquí hi ha, ah, vale,
m'hi puc apuntar ja tal no sé què, no sé quantos, no?
I després, aquests papers volants,
amb programació a d'uns anual,
farem cartells trimestrals,
tot el que sigui possible per anar fent
que qui vulgui sàpigui que pot, no?
I ja, pa, doncs aquí continuarem.
Quants anys fa que està tamboret en funcionament?
Ja et dic, està naixent des de fa dos anys i mig,
anant provant diferents fórmules.
Un part llarg, eh?
Un part llarg, i encara s'haurà més, encara s'haurà més.
No, perquè s'ha provat diferents fórmules
per anar descartant.
En un principi, per exemple,
vam fer aquest mig any, d'aquests dos anys i mig,
aquest mig any va ser una mena de prova, d'acord?
Amb gent interna de l'Ateneu,
que volia fer teatre de l'Ateneu.
I, de fet, va ser, potser els cursos,
eren cursos de teatre, així en general,
potser més plens que ha tingut, eh?
Hi havia molta gent de tamboret,
i de pastorets, hi havia molta gent també,
o alguna gent de just teatre.
I els professors eren la Maica i jo, diguem-ne, d'acord?
A poc a poc, com que el primer any,
o sigui, després d'aquest mig any de prova,
on hi va haver alguna masterclass de directors de fora,
també, que va anar molt i molt bé,
i la gent molt contenta de poder treballar amb serietat, també,
perquè això és el que s'intenta,
que els professors seriosos, professionals,
siguin prou professionals com per poder-se adaptar
al nivell dels alumnes, que igual no és professional, d'acord?
Vull dir, aquesta és la dicotomia que es busca.
El segon any vam dir, d'acord,
doncs eren dos professors, tres,
però hi va haver una que va haver de marxar
per problemes de salut,
i aquest és quan no va anar gaire bé,
perquè hi havia molta...
Al ser un curs anual de dos professors cada 15 dies,
d'acord que jo potser feia més coses de moviment,
la Maica d'interpretació,
jo també feia coses de veu,
doncs...
igual no se seguia tant,
i llavors va ser un camí de dir,
d'acord, però aquest camí igual no l'hem de seguir.
Per què? Doncs també perquè el tercer trimestre,
recordo de fa dos anys,
o per tant ja de fa any i poc,
es va tornar una mica com endogàmic, no?
Vull dir que la mateixa gent de sempre,
si faltava algú també faltava els seus amiguetes,
com si diguéssim,
i acabava fent classes amb dues persones,
amb teatre no es pot.
O sigui, fer una classe de cant,
fer una classe d'instrument de piano,
d'instrument de música, de pintura, etcètera, etcètera,
sí que es pot,
però amb teatre ser dos amb una classe no es pot.
Amb altres paraules no voleu que vingui només la gent de pastorets, no?
Ah, hi està. I aquest és el gran canvi de l'any passat, d'acord?
Que és, molts més professors,
molts més cursets amb noms diferents,
i realment el que es va aconseguir l'any passat
és que vingués gent nova,
i d'això ja n'estic molt orgullós.
Sí que és cert, i també he de dir,
que igual sempre arribàvem als mínims mínims, d'acord?
6, 7, 8 persones, menys el de...
O sigui, van fer-ne un de mim amb el Joan Faneca,
que hi va haver unes 8 persones,
el del Jordi de la tele,
de tele vull dir de càmera,
hi va haver 8, 9,
em sembla 9, 10 persones,
però els altres eren molt de 6, 7 persones, no?
I per tant ara es tractaria d'engrandir una miqueta, doncs, la base.
Llavors, també, és a dir, què poso i quan ho poso?
Perquè, per exemple,
el curs del Joan Faneca de l'any passat,
segurament si l'haguessin fet el gener,
potser hagués tingut més gent.
Perquè, diguem-ne que a la tardor,
entre pastorets, entre no sé què i entre no sé quantos,
doncs, la gent està més copada teatralment amb aquest poble, no?
I llavors és anar retocant, anar retocant.
Saps el que et vull dir?
Per primera vegada, ja ja parlo d'aquest any,
sí que he rebut inputs de dir,
ostres, i per què no feu un curs anual,
tal com es fa en Barcelona,
que a mi m'agrada bastant citar els Lluïsos de Gràcia,
per exemple, que va molt bé,
o el meu objectiu, que jo sempre he dit,
que era el Centre Sant Pere Apòstol,
on fan una programació anual de teatre,
o sigui, d'obres de teatre
produïdes pel Centre Sant Pere Apòstol.
Amb el Teatre de Sant Pere Apòstol,
tenen una companyia de 100 persones,
imagina't, eh?
I fan musical, musical per petits,
o sigui, amb actors i actrius joves, nens,
30.000, no 30.000, no,
però 10 produccions a l'any, d'acord?
Sí.
I ara no sé per on anava,
però és això,
i rebotim potser a dir,
i per què no fem un curs anual
amb final de curs, com si diguéssim, no?
Que així és com van, per exemple,
a Lluïsos de Gràcia,
de dir, no, no, hi ha un curs,
al principi es comença a fer improvisacions,
exercicis, no sé què,
i a partir de novembre, desembre,
es tria obra,
i es comença a assajar aquesta obra,
fins al mes de maig, juny, juliol,
quan es vulgui.
Com un objectiu final.
Exactament.
I després hi ha gent que repeteix,
saps què vull dir?
perquè l'any següent, doncs, una altra vegada.
Que ben bé no és muntar un grup, eh?
Seria muntar cursos,
i segurament això podria arribar a ser
la novetat que és de cara a l'any que ve.
Ja es va intentar,
perdona que fot uns rotllos jo,
ja es va intentar fer això fa dos anys
amb els tallers,
volíem fer,
a part de classes,
volíem fer tallers.
Un taller és,
una proposta escènica,
per tant,
una obra de teatre sobre l'escenari,
però sense producció al darrere.
Saps el que et vull dir?
O sense tanta producció al darrere.
Per tant,
tot el tema vestuaris,
estacionografies,
és més senzill,
es treballa més
el treball de l'actor i l'actriu,
que és el que,
per la qual la gent ha pagat
o ha volgut fer teatre, no?
Perquè si no,
després de si vols altres produccions,
doncs tens altres grups.
En aquests papers voladors,
que dèiem,
veig que hi posa nou, nou, nou.
Quins són aquests cursos nous?
Explica'm.
Vinga, doncs, comencem.
Primer de tot,
el tamboret de l'Escola Montserrat
que vam començar ahir
amb un curset per nens i nenes
de l'Escola Montserrat,
d'acord?
D'extraescolar de teatre,
diguem que és un extraescolar de teatre.
Al migdia,
l'hora del menjador.
Al migdia, l'hora del menjador,
i aquest és el del Montserrat.
Després, també,
el que no hi ha nou,
que t'he dit,
és el mateix,
però l'Escola Montseny.
En comptes d'haver-n'hi un,
n'hi ha tres, em sembla,
de teatre
i dos d'expressió corporal
per nens més petits,
també musical,
una miqueta, etcètera, etcètera.
Després,
hi ha els que se'ls d'estiu,
que ja s'anuncien des d'ara.
I hem de dir
que si a Tamboret de la Taneu
començàvem sempre
a partir de 14 anys,
que és perquè és quan
Tamboret de l'Institut
se'm desapuntaven,
com si diguéssim,
perquè primer i segon d'ESO
sí que poden anar,
però a partir de tercer,
quart,
barrejar-los en primer,
es consideren
que són massa grans.
Llavors vaig dir,
que ostres,
obrim-ne un
per la gent que vulgui fer teatre,
més enllà de...
I aquest continua,
i no només continua,
sinó que vam començar
molt forts.
Vam començar dilluns passat,
o sigui,
el dia 2,
després de tot el que havia passat,
perdoneu que torni
com diuen alguns,
monotema,
allò, exacte,
i els nens vam haver de fer
una manera de catarsi
i els vam explicar
què era una catarsi,
que és una paraula grega,
molt relacionada
amb el teatre,
de fet és l'objectiu ritual
del teatre grec,
que el públic
entri en catarsi
per canviar les coses
de la societat
que no ens agraden,
i vam decidir
que faríem un espectacle
d'àgit prop,
que és un tipus
de teatre polític,
diguem-ne,
d'agitació i propaganda,
que se'n diu
àgit prop,
sobre, atenció,
pau, repressió
i democràcia.
Pots dir-ho així,
o pots dir democràcia,
repressió, pau.
Molt relacionat amb allò,
també.
Exactament,
sense parlar d'independències,
sense parlar d'unionisme,
sense parlar de
ara jo voto sí,
jo voto no,
sinó de pau,
repressió i democràcia.
i això, doncs,
convida tots els joves
que tinguin 14 anys
que vulguin també participar-hi,
perquè ara ja,
en aquest grup
som ja unes 8 persones,
vull dir que comencem millor
que l'any passat,
per exemple,
amb aquest grup de...
Però les inscripcions
estan obertes permanentment,
diguem-ne,
amb aquest grup.
I després,
de cara al novembre,
començarà una cosa nova,
que és un altre tamboret joves,
però de joves de 12 a 14.
De 12 a 14, sí.
Que aquí hem començat
perquè hi va haver com un grup tancat
que va voler començar,
d'acord?
Perquè 12 a 14 és que el que jo
faig classes a l'institut,
o tamboret fa classes de teatre a l'institut,
extraescolars de teatre els dimecres
a l'institut,
però altra gent que no vagi a l'institut,
doncs també com podia fer-ho, no?
I llavors aquí va ser un grup
que venia de l'escola Canigó
on es fa una línia de teatre
molt i molt bona,
de fet la línia dels Lluïsos
amb la Eva Iglesias,
a qui vull saludar
i a qui vull...
i a qui jo admiro teatralment
com porto el teatre
per nens i nenes
i per joves i per adults,
sobretot ella nens i joves,
i és una línia que a mi m'interessa molt
perquè és una línia d'èxit
i són un grup de nens i nenes
del Canigó
que els agrada molt teatre,
que ara s'han dispersat una miqueta
perquè no tots van a l'institut,
però que volien seguir junts
fent alguna cosa
com teatre,
que a teatre els agradava molt.
I llavors van venir
i van dir
escolta'm,
podem fer teatre,
podem obrir un grup
que ja està fet?
I els dius,
home, si ja està fet,
a la boda es m'ha convides a mi,
saps què vull dir?
No, gairebé no s'ha de ni promocionar.
Tot i que, com sempre,
jo l'he volgut obrir,
si hi ha algú altre,
algun noient
que ens estigui escoltant
que no vagi
amb un fill o filla
de 12 o 14 anys
que no vagi a l'institut
i que volgui fer teatre,
d'acord?
A vegades no cal
inclús ni que siguin de Sant Just,
si veu-ho a Sant Feliu,
les plugues,
que no interessa.
Exacte, exacte.
De fet,
un actiu del poble
com la Clara Segura
sempre,
o sempre explica,
no,
explica,
o se sap,
pel seu currículum
que va començar,
de jove,
a fer teatre
a Sant Feliu.
Vull dir que els de Sant Feliu
també,
si volen,
si volen,
o els des plugues,
si volen,
doncs poden venir aquí,
aquí a Tamporet.
i aquests comencem al novembre.
A veure si els hi podem tornar, no?
Digues, perdona?
A veure si els hi podem tornar.
Exacte.
Mira.
No,
exacte d'això.
Però bueno,
comencem al novembre
perquè la meva gent
d'estar ara
m'ho haurà de petar,
ja que d'aquí a dues setmanes
estrenem Retaneu,
l'obra de teatre,
sobretot,
un conte escenificat
per tots els públics
amb nens de
7, 8,
8, 9 anys
em pagarien.
No, que tinc 10.
8, 9, 10 anys.
Fins a la gent de 80,
o sigui,
el que és Pastorets,
diguem-ne,
sobre els 100 anys
de l'Ateneu,
explicat per una rateta
que ha viscut
100 anys
a l'Ateneu.
I per tant,
com que ara estem
amb aquesta estrena,
jo vaig dir,
si pot ser,
que comenci després.
Comencem al novembre
i, bueno,
ja farem aquí
algun arreglillo
i que cap problema.
Per cert,
ara parlaves
del Sant Anari de l'Ateneu,
una altra de les novetats
de l'Ateneu
és que ha venut
la Sala Gran.
Sí.
No sé si això té algun efecte
sobre els grups de teatre o...?
Home,
suposo que no,
suposo que no
perquè,
per dues raons,
suposo que l'Ajuntament,
i espero i desitjo,
que a la que un grup
de Sant Just,
sigui de l'Ateneu
o no sigui de l'Ateneu,
vulgui obrir la...
vulgui fer alguna cosa
a la Sala Gran,
suposo que ens deixarà,
perquè l'Ajuntament
és de tots,
i tots som a l'Ajuntament.
Home,
si ho van expressar
també l'Alcalde...
Exactament,
no he sentit les declaracions,
però estic seguríssim
al 200% d'això.
L'altre és que
amb aquest tipus...
Clar,
la Sala Gran,
diguem-ne,
de l'Ateneu,
o sigui,
la Sala Municipal,
també dita,
està pensada
a nivell arquitectònic
per quan la gent
no tenia televisió,
d'acord?
Té un sostre altíssim
i es necessita
o bé microfonia
o bé que els actors i actrius
sàpiguen
allò que s'ha de dir
abans de clamar
o projectar la veu.
I clar,
no tothom sap això,
en sap fer-ho d'això.
Per tant,
tot i que la sala
és preciosa,
molt malmesa pel temps,
goteres,
dimmers que no van,
molts pocs focus,
les cortines
que no coincideixen
cap a una altra,
amb sets,
o sigui,
strips a les cortines,
jo ho dic això
perquè l'Ajuntament
sàpigui,
que ja ho sap,
que es trobarà
a la Sala Gran
i que durant molt de temps
no s'ha arreglat
d'aquestes coses
perquè hi havia
la dicotomia
és de l'Ateneu
o allò de l'Ajuntament.
Doncs ara hi ha això.
I a l'altra banda,
doncs que l'Ateneu
també té
la Sala del Cinquantenari
de l'Ateneu
que ara,
segons se'ns ha dit
o a partir d'ara,
amb els propers mesos,
anys, suposo,
doncs faran
una mica d'obres.
Igualment,
no es podrà fer
unes grans obres
per fer un petit teatre,
d'acord?
Però clar,
la Sala del Cinquantenari,
que hi caben
unes 180-200 persones,
bé,
això abans
que hi hagués
aquella cosa
del tancament.
Té un problema
de sortides d'emergència.
Exacte,
però això és
una de les coses
que s'arreglen.
És una sala,
crec jo,
que et permet
un aforament
més humà,
d'acord?
O sigui,
ara hi ha relativament
pocs teatres,
diguem-ne,
fins i tot professionals,
que tinguin
400 persones
com a la Sala de Baix,
no?
I a més,
són teatres molt diferents
que a la Sala Gran.
A la Sala de Dalt
pots posar,
o podies posar
180 persones,
no tens problema
de sonoritat
perquè està pensada
com a auditori,
sí que tens
entrades i sortides
i de cortinatges,
però és això
el que anirem
arreglant,
sí que tens problema
del tema de focus,
però és això
el que anirem arreglant,
de posar dimmers,
de posar focus de teatre,
que pugin i baixin
amb graduació
i tot plegat,
i que per tant
és una sala on,
per exemple,
els pastorets
hi hem actuat bastant,
on just teatre hi actua bastant,
que per altra banda
en aquest teatre mater,
està molt bé
que no posis
de sobte
300 persones
en una sala
i et quedis
en una sola funció,
perquè s'ha fet
molt d'esforç
i molts assajos
per una sola funció,
és una mica
que es queda
el públic
i el públic també
ho gaudes més,
segurament,
és més de proximitat.
Sí,
un això,
i dos també
que el teatre mater
cal pensar
que és un teatre
perquè la gent
que el fan
gaudeixi,
llavors,
ja et dic jo
que les estrenes
les gaudeixes poc
perquè estàs nerviós,
que se t'escapen
els nervis per tot arreu,
però a partir de la segona
o tercera funció
ja t'hi vas trobant
una altra vegada
com les últims
assajos generals,
com si diguéssim,
però en públic,
llavors,
tot això
t'infla molt més,
a la gent que fa teatre
t'infla molt més.
Bé,
unes mides
com la sala
del cinquantenari
et permeten fer
dos o tres funcions
i fins i tot quatre.
Recordo,
em sembla que
no sé si va ser
la retera
del just teatre
que em sembla
que en van fer
quatre de funcions.
Crec que era
a la sala de baix,
però amb un aforament
de 200 persones.
Vull dir que
crec que pot estar bé
per fer actes grans
a la sala gran
i per fer actes
més teatres
més petits
a la sala del cinquantenari.
Hi haurà
aquesta doble opció.
Moltes gràcies, Roger,
per haver vingut
a parlar-nos
de Tamboret.
Molt bé,
només recordar-vos
si em deixes,
si us puc agafar
una miqueta de més temps
perquè m'hi ha un rotllo
que us foto,
que els cursos
d'aquest primer trimestre
són d'iniciació
del teatre
ara a l'octubre
que de moment
ni un mes hi havia
i atenció,
estiro a pedres
o a la meva teulada
però hi havia
una persona inscrita,
una i per tant
no es va poder obrir,
que a partir del novembre
i desembre
hi ha cursos
una mica més
d'iniciació 2
que és construcció
de personatges,
a partir de què
construïm personatges,
d'acord?
A nivell vocal,
a nivell emocional,
a nivell...
com es diu?
No t'enganxo ara.
Bé,
de vestuari,
de gest,
etcètera,
etcètera,
que el fa la maica
a dueñas
i després,
a partir del segon trimestre,
atenció,
perquè ve un curs
que jo crec que és molt interessant
i la gent ja ho està sabent
sobre escenes de García Lorca
amb la professora
que és una norma
que es diu Maria,
una Sant Justenca nova
que fa uns dos anys,
em sembla,
que viu per aquí,
que es diu Maria Osuna,
formada a la RESAT
a Madrid,
que ens farà la tècnica
o ens presentarà
la tècnica
de Michael Chekhov,
molt utilitzada,
a partir d'escenes
de García Lorca,
tan boniques,
d'acord?
I després,
un curs de clown,
d'acord?
Que també hi ha molta gent
que crec que està interessada
per aquest tipus de cosa
més espontània,
més d'improvisació,
més d'alliberament,
més de fer riure,
i després tornar a repetir
el gran èxit de l'any passat
però amb un tercer trimestre
que normalment va pitjor
d'inscripcions,
que és el curs d'interpretació
davant de la càmera.
Doncs a veure com van tots
aquests cursos
i si tots tenen molt quòrum.
Ah, tant de bo, tant de bo.
Moltíssimes gràcies a vosaltres
per aguantar.
Gràcies per haver vingut, Roger.
Vinga, gràcies a vosaltres.
Vinga, molta sort.
Adéu.
Vinga, gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!