Seguim al Just a la Fusta un quart de 12 del matí
i parlem ara del Dia Mundial de l'Alzheimer
que se celebra demà dijous 21 de setembre.
Sant Just hi haurà diversos actes per commemorar-ho
i un d'ells serà una xerrada que es farà divendres
de 5 a 2 quarts de 7 de la tarda,
una xerrada sobre l'Alzheimer.
I per parlar d'això tenim amb nosaltres el telèfon
a l'Alba Auladell, psicòlega de Fabaix.
Hola, Alba, bon dia.
Hola, bon dia.
Aquesta xerrada que es farà divendres,
què s'enfocarà?
Quin serà el tema que es tractarà en aquesta xerrada?
Doncs mira, intentarem explicar una mica
el tractament no farmacològic
de quan hi ha un diagnòstic en l'Alzheimer
i en altres demències,
que seria la simulació cognitiva.
És una mica treballar totes les capacitats cognitives
que es van perdent amb la malaltia
i també a part farem un gran taller de memòria
amb l'objectiu que la gent vingui a passar-s'ho bé
i a veure una mica com es treballa
i portarem uns ordinadors
amb els quals també treballem amb les noves tecnologies
l'estimulació cognitiva.
Aquesta estimulació cognitiva està pensada
per la gent que ja pateix la malaltia
o també pot servir com a prevenció?
Clar, està pensada per prevenció
i també per la gent que pateix la malaltia.
Inclús està pensada per aquelles persones
que tenen ganes de fer treballar el cervell
i de mantenir despert, no?,
la inquietud aquesta de treballar la ment
perquè no s'espatlli amb l'edat.
Totes estan convidades a participar
perquè serveix tant per malalts
com per gent que vol prevenir aquestes malalties.
Ens parlaves d'un taller de memòria
que es farà també...
Què és un taller de memòria?
Explica'ns una mica de què va.
Mira, un taller de memòria
és una mica...
doncs estimula totes aquestes capacitats
que hem dit, no?, la memòria, el raonament, l'atenció,
totes aquestes capacitats que amb l'edat
i amb les malalties van fallant
i és com una petita classe.
És a dir, a vegades diem, doncs, paraules
per fer una mica de vocació, no?,
i per treballar el llenguatge
que comencin amb mà
o parts del cos internes
o un seguit de coses
per tal de treballar el llenguatge
i darrere també venen altres activitats
com el reconeixement de famosos,
com treballem la percepció,
per poder treballar totes les capacitats cognitives
que necessitem pel dia a dia.
Tots hem sentit a parlar de l'Alzheimer
i tots més o menys estem familiaritzats amb la paraula,
però realment molta gent no sabem ben bé
exactament què és el que comporta aquesta malaltia
i quines són les causes.
Com ens podries explicar què és l'Alzheimer
per a aquells que no ens siguem experts?
Jo l'Alzheimer el definiria una mica
com una malaltia neurodegenerativa
que al final afecta totes les capacitats cognitives
perquè moltes vegades parlem
que afecta molt a la memòria,
però afecta altres capacitats,
com hem dit, no?,
el llenguatge, el raonament.
I a part, també afecta moltes vegades
a la conducta i la realització
de les activitats de la vida diària.
I les causes s'estan investigant molt
perquè encara hi ha molta desconeixença
en molts aspectes,
però s'ha descobert que tot és degut a una acumulació
d'unes proteïnes, que són la tau i la beta-amiloide,
que el que fan és que s'enganxen a les neurones
i les asfixien provocant així la mort neuronal
i això fa que perdem totes aquestes capacitats.
Quan parlem d'Alzheimer,
tots pensem en malaltia degenerativa,
que és difícil de curar o que no té curació.
S'està avançant en aquest aspecte?
Hi ha mecanismes per almenys intentar aturar una mica
l'evolució de la malaltia?
Hi ha moltes investigacions en curs ara mateix
i cada any surten noves proves que s'han d'aprovar,
nous estudis, que s'han d'aprovar també amb les persones
i es va avançant a poc a poc.
El que passa és que en aquests moments
l'únic que tenim per intentar enlentir el procés de la malaltia
són algunes teràpies farmacològiques que ho frenen
i després hi ha l'estimulació cognitiva,
que és la teràpia no farmacològica,
que també ajuda a l'entir aquest procés
que no vagi tan ràpid com va d'anar.
També un altre aspecte que és important parlar-ne
és les persones que han de cuidar els malalts d'Alzheimer.
No sé si teniu també consells per a aquesta gent
que conviu amb persones que pateixen aquesta malaltia.
Bé, no hi ha cap consell màgic per poder dir,
perquè la veritat és que els cuidadors al final tenen una sobrecàrrega
estressant de patir aquesta malaltia també,
perquè al final la família també es veu afectada per tota la malaltia.
L'únic que puc dir és que busquin assessorament i acompanyament
en les associacions com la nostra, a la Fava i Llobregat,
perquè va bé per orientar una mica i saber cap a on tirar en aquestes situacions.
I també ofereixen molts serveis que poden ajudar tant al malalt com a la família.
Doncs suposo que durant aquests dies anirem parlant.
Demà crec que és el Dia Mundial de l'Alzheimer, si no m'equivoco.
Demà, demà.
I divendres serà aquest acte a partir de les 5.
Sí.
La xerrada sobre l'Alzheimer que es farà al Centre Social del Mil·lenari.
Exacte.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Alba, per haver-nos atès al Just a la Fusta
i per donar a conèixer una mica més aquesta malaltia que és l'Alzheimer.
Moltes gràcies a vosaltres.
Moltes gràcies a rebeure i bon dia.
Que vagi bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Doncs hem parlat amb l'Alba Auladell, psicòloga de fa baix de l'Alzheimer,
i nosaltres seguim d'aquí tres minutets per fer la tertúlia dels dijous. Fins ara.
On a lonely highway, blue hotel, light don't work out my way.
Blue hotel, on a lonely highway, blue hotel, light don't work out my way.
Highway so lonely, lonely night, blue hotel, blue hotel.
Blue hotel, every room is lonely, blue hotel, I was waiting only.
The night is alive, the lonely dream, blue hotel, blue hotel.
Blue hotel, every home.
Blue hotel, every room is lonely, blue hotel, light don't work out my way.
The night is alive, the night is alive, the night is alive, the night is alive.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Després, internet, radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610-777-015.
Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu.
Cada tarda de 5 a 7
Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa.
La plaça Mireia, amb Mireia Redondo.
Cada tarda de 5 a 7
Ens veiem a la plaça.
4 de cada 10 vehicles
Són més respectuosos amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un, la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Falten dos minuts per dos quarts de 12 del migdia
i a aquesta hora fem tertúlia, com és habitual, els dijous
amb la Lina Santa-Bàrbara. Hola, bon dia.
Bon dia i benvingut.
I amb la Joana Garra, també.
Bon dia a tothom.
Benvingut a aquesta casa.
Moltes gràcies.
Nosaltres ja som les sèniors.
Sí, i tant, sèniors.
Moltes gràcies.
Bueno, aprofito per dir que jo la setmana que ve no podré venir.
No podràs venir.
No.
Et reincorporaràs després.
Sí, sí, si jo vols.
Si no em moro.
Home, no.
No diguem.
Si no vindrà amb esprit.
No, amb esprit no vindré amb crosses.
Amb crosses sí que vindré.
No, no, si et mores.
Ah, si em moro.
Ah, dic, home, la connexió amb l'esperit encara no la tenim.
No ho tenim molt segur.
Per telèfon sí que podem fer-ho.
Això sí.
Sí, sí, un dia, doncs, algú no pot venir i vol estar d'alguna manera a ràdio.
Sí, ho havíem fet, ho havíem fet amb el Lluís, quan el Lluís estava tan malaltet.
I hem d'excusar a la Montse i a la Rea que, per coses de logística de casa seva,
doncs es té que estar allà fins que li vinguin a arreglar una cosa.
Sí.
I no pot venir i s'escusar.
Les coses domèstiques.
És d'aquestes coses que et diuen, passarem entre les 9 del matí i les 7 de la tarda.
Sí, sí.
Molt bé, doncs ja tinc tot el dia ocupat.
Bé, afortunadament a casa també havíem de venir, han de venir a mirar els balcons.
Sí.
Perquè no sé qui ha dit que estan, imagina't, una casa que és nova.
Sí.
Que estan fumuts.
I afortunadament, dic, de quina hora a quina hora?
Afortunadament de 16 a 18.
Vale, molt bé.
He de complir les leis.
Mira, mai millor dit.
Ah, sí?
No, no sé si volies ja entrar en el tema.
No, i la llei, la llei.
La Joana que té el tema.
No, la Joana, no, no, la Joana, no.
Deixa'm córrer la Joana, perquè tinc aquesta paraula que és tan maca, la tinc avorrida.
Quina?
Llei.
Llei.
La tinc avorrida, perquè moltes vegades és injusta, perquè moltes vegades és molt mal empregada
i per què la fan servir per tapar segons quines coses.
La llei són unes normes donades segurament per uns cabezes pensantes normals i que queden allà reflectides segurament en algun llibre de leis.
però jo crec que les lleis són de cara i tenen d'anar d'acord amb la població, tenen d'anar d'acord amb les persones.
O sigui que això és política.
La política és per al poble, de populi.
De pobles.
I aleshores, doncs, les lleis sí que tenen que ser per tothom igual, però tenen d'estar adaptades a les necessitats que demana el poble.
Però tu no saps que les lleis van sempre per darrere de la societat?
Bueno.
O sigui, es produeixen els aconteixements a la societat i les circumstàncies i no hi ha qui arregli les lleis d'acord amb aquest avançament de les circumstàncies.
O sigui, són obsoletes. Ah, però és la llei. No, senyor, perquè la societat ha fet un, dos, tres passes més.
Clar, darrere d'això no hi hauria el casament entre persones del mateix sexe, no hi hauria dret a l'avortament.
Cadascú és molt lliure de fer les coses que li venen al pensament.
Que sigui un bé comú.
És curiós perquè hem estat parlant d'un tema que tots sabem quin és, però encara no s'ha dit ni referèndum, ni s'ha dit...
No, no, per favor, s'ha dit moltes vegades.
No dic aquí a la tertúlia.
Ja, ja, ja.
Perquè a vegades n'hi ha paraules que són tabú. Millor tocar-les.
No, perquè llavors desllorigen una sèrie de pensaments i d'opinions i de maneres de dir les coses que després et sap greu haver-ho dit.
No sé si potser aquest tema millor deixem aparcat.
De moment.
No, la cosa que jo havia dit abans fora d'onda, o sigui, fora d'aquí, era això.
Que a vegades els polítics, els polítics amb carisma, clar que potser els exigim massa,
però haurien de tenir una certa manera d'exposar les seves arguments, les seves coses.
Per molt llogis que siguin, per molt bons que siguin, però a vegades la forma d'expressar-se,
la veritat és que, i és el que us deia, n'hi ha un polític que jo crec que mereix tots els respectes,
però és planyidero.
Vull dir que parla d'una manera...
Explica planyidero.
Planyidero és una manera de parlar que és lloron.
Ma, la cosa ve...
Em deixes explicar-ho?
Sí.
Bé, la cosa ve dels enterraments dels grecs.
Quan moria una persona, llavors es llogaven un grup de senyores que anaven a plorar aquell mort.
Estaven a cada cantó del llit i ploraven i cridaven i feien, parlaven de la persona,
i aquestes eren les planyideres.
Clar, el que s'expressa...
Això es feia per si els d'allò, els relatius, com se diu, els parents...
No estaven prou tristos.
Sí.
Per remarcar la tristesa.
Estaven contents, no?
No, per remarcar que quan se'n va algú és una separació i bla, bla, bla, bla.
Sí, sí, sí.
El que volíem parlar avui, perquè hi hagués una mica de variació, almenys jo, quan he vingut, he pensat, a veure, què podríem dir avui?
A l'avantguàrdia surt una llei, no una llei, jo diria una no sé què, surt alguna cosa que fa que la filosofia la treguin com a assignatura obligatòria per la persona que vulgui després continuar amb la filosofia.
I aleshores això és una cosa que la verdadera, crec que és una equivocació total.
Això als instituts, a l'educació secundària...
A la secundària i després a l'accés a la universitat.
Al batxillerat.
Sí, inclús això.
La filosofia, ben entesa, que poden tenir diferents rames, jo no entenc gaire, eh, ojo, no us penseu que d'allò, ni que vull aquí dir...
Pontificar.
Pontificar, molt bé, gràcies per la paraula.
De nada.
Doncs, aleshores, doncs, però és una manera d'ensenyar a la gent a tenir criteri.
I a pensar.
I a pensar.
I a pensar.
I a opinió pròpia.
I fa gràcia perquè n'hi ha un article d'un tal Nomen, que jo no me'n recordo de noms, però que me'n recordo, dintre de l'avantguàrdia...
Per la rosa, no?
Sí, sembla la rosa.
No, per la rosa, o sigui...
No serà el dalt de l'alegra.
Igual.
Igual, sí.
Xe, que bo.
Bueno, doncs, resulta que aquest senyor està dient que a partir, inclús dels 3 anys, es tindria que parlar d'una manera que els crios petits els hi fessin pensar.
Però, ojo, jo aquí he vist una cosa que no m'agrada.
Per exemple, un dels defectes, jo no sé tu perquè ets molt jove i no crec que tinguis fills,
però un dels defectes dels pares joves, avui dia, és donar massa explicació amb un nen petit, però massa.
No, el nen petit, si això està bé, si això és vermell, és vermell.
Per què és vermell?
Mira, perquè té aquest color. Punto.
I el crios queda tan content.
Però no començar...
Si em deixes a explicar-li que les cochinilles i què tal, com el...
Doncs ja ha fumutat.
I llavors ja el crios ja...
No.
Massa informació.
Sí, massa informació.
Per un cervell petit.
És a dir, el tanto, el tanto, que cada cosa va amb la seva edat.
Com diu l'eclisiastes, que dice un tiempo para cada cosa...
No els hem d'inflar el cap.
No.
Ni inflar el cap, ni voler fer masses, mas...
Doncs ja no vull això.
És que avui he vist un cas, eh?
Que m'ha fet pensar.
Pel carrer.
No pel carrer, per un...
Mira, per una cafetera...
Bueno, allà...
No dic noms perquè seria d'allò.
En un lloc públic.
O prenc un lloc públic, eh?
Un nano no tenia ni 4 anys i tenia una rabieta.
Tenia una rabieta tan horrorosa que jo dic, no.
No.
Es té que treure aquesta cosa de la canalla.
Com es treu?
Doncs fer-lo raonar.
I això per què?
Perquè és així, punto.
I es queden contents i reafirmen la seva personalitat.
Explico una anècdota referent a això.
Una persona que jo m'estimo molt, i tu també.
Jo també.
El sòs ja sé qui és.
Sí, i tu també.
Resulta que quan era petit tenia...
I el Sergi no, perquè no el coneix.
No, no el coneix.
Si no, també te l'estimaries.
Bé, doncs.
Resulta que perquè sí, de moment, començava...
Bueno, aquelles rabietes.
Vale.
Això a partir dels dos, quasi tres anys.
I...
I...
I...
Cosa que em posi més, més, més...
I llavors...
Però què et passa, carinyo?
Què et fa mal?
Digue-li a la mama què et fa mal.
I...
Llavors me'l posava així,
cleca el cul, dic...
Ara plora.
Ara plora.
Ara tens motius per plorar.
I llavors parava en sec.
Clar.
Hombre, per favor.
Això mateix...
Ara te...
Ara te posarien a la...
A la pressió.
A la garjola.
A la garjola.
A la garjola.
A la garjola.
A la garjola.
Sí.
A la garjola.
Això ha canviat molt.
L'educació dels nens i fins i tot a les escoles també abans es donava més l'error als mestres.
I ara sempre sembla que tot està entredit.
Jo sempre havia dit que darrere dels pares, els mestres, eren la segona autoritat important a la família.
Tota la vida.
Els meus dos fills.
Un ho va creure molt, l'altre no ho va creure tant.
Però bé, però les idees són les idees.
Però l'altre dia també, això mateix que t'ho has explicat, però va ser el metge.
El nano el van posar al mostrador de la recepcionista, va plorant, tirant-se per terra, que ell devia tenir quatre anyets.
El meu marit diu, no, aquestes ve dejas largas rúbies, aquesta mare li podia tallar els cabells.
Ja saps que el meu marit no és de cabells.
Bueno, a mi sí, això no...
Dic, mira, cadascú, si li agraden els papis, no, carinyo, va, per se m'acoll.
Jo li fumaria una cleca al cul, aquest xicot.
Ja veuries com li acabava la...
No, perquè no és colpis de...
O com les escoles angleses que fumien cops de tralla a tothom.
No, això no.
Però, quan ja ho has dit una vegada, ho has dit dues, a la tercera has d'actuar.
Sí.
I ja està.
I llavors, quan ja arriba...
El racó de pensar.
Sí, el racó de pensar.
El meu s'estaria el racó de pensar, ni sonyar-lo.
Però, bueno, escolta'm, després, quan ja tenen una mica de raó...
De criteri.
Bé, per què t'has enfadat?
Això i allò.
Una explicació clara...
Clara i constiça.
I ja està.
Quan menys...
I per què ho haig de fer?
Mira, perquè tothom, en aquesta casa, tenim una obligació.
I aquí t'ha tocat, a tu t'ha tocat anar a comprar, i ja està.
Què vols fer?
No, però independentment d'això, a vegades són criteris que tenen.
Jo, per exemple, els hi deia, si volien alguna cosa, els hi deia els meus, que també són molts, els hi deia.
Bé, n'hi ha aquest pressupost, hi ha a l'edat que poden raonar.
Dintre d'aquest pressupost, si voleu aquestes sabates, aquí teniu els preus.
Sí, sí, sí.
No perquè a mi m'agradi, ojo, cada un i se li ha de donar tot el valor a la persona.
Sí, no, no, per passar-se de parada, no.
Però, bueno, no vaig per aquí.
Vaig per aquí amb les coses que moltes vegades, amb aquestes explicacions i aquestes lucubraciones que fan i tota la mandanga,
el crió no.
No, quan més sòlid és la resposta dels pares, sí, no, blanc o negro...
Més ferma, eh?
Que poden ser gris, moltes vegades, però això el gris l'entendran quan tinguin X anys.
Sí, sí.
Diran, ni blanc o ni negro és gris.
Però, aleshores, sí, més una personalitat més forta, porten el dia de demà.
Tenen uns valors més sòlids.
I tant.
Perquè, si no, van dubtant.
I ara, què?
No, no, i a més a més...
I molta gent, perdona, Bonita, molta gent amb una, ja no et diré d'una falta de personalitat,
no, no, però molta gent que no acabes de veure la Clara és perquè en realitat estan poc segurs de si mateix.
Però aquesta seguretat l'han perdut perquè, en el fons, els seus ancestros, digues pare, mare o avis,
perquè avui dia la societat, tots arriben al mateix lloc.
Els barris estan molt ocupats.
Sí.
Digue'm una.
Teniu nets, vosaltres?
El meu ja campa por sus respetos.
Esteu 22 anys.
Jo tinc set.
Set nets.
Sí.
D'entre els quals, quatre, estan bajo el matriarcado de la iaia.
Sí?
Perquè els tinc a cuidar, clar.
I noteu moltes diferències entre com van posar els fills i com posen els nets?
Mira, tenim que salvar-ho a les distàncies, eh?
I aleshores sí.
Amb els teus tenies aquella sensació de que...