Title:

Homenatge a Rame i Fo amb “Una dona sola” i “Aquí no paga ni Déu” + tertúlia de cuina: tres estrelles, preus i “doggy bag”

## Resum general del podcast **Dues parts principals**: una entrevista sobre la doble sessió teatral “Rame i Fo” (homenatge a Franca Rame i Dario Fo) i una tertúlia sobre **cuina i restaurants** (tres estrelles Michelin, preus, racions i *doggy bag*). --- ## Teatre: “Rame i Fo” a l’Ateneu ### Context i homenatge • **Doble sessió**: divendres i dissabte, 20:30, Sala Municipal de l’Ateneu. • Títol de l’espectacle: “Rame i Fo” (Franca Rame + Dario Fo) en **homenatge** a Dario Fo (Premi Nobel 1997) i a la seva col·laboradora i parella artística, Franca Rame. • Parella artística i vital: actors, directors, autors i compromesos políticament. > "Per això vam decidir fer aquesta obra... com a homenatge a ell i també a la seva dona." ### Obra 1: “Una dona sola” (Franca Rame) • Temes clau: **feminisme**, *violència domèstica*, feminitat. • Format: **monòleg en clau de comèdia** sobre una dona reclosa i maltractada que dialoga amb una veïna; to àgil, “mamma italiana” amb verb ocurrent. • Adaptació del grup: repartit coral “a veus” entre tot el repartiment; versió retallada (~30 minuts). > "És un monòleg... però és una comèdia... a riure sense parar." ### Obra 2: “Aquí no paga ni Déu” (Dario Fo) • Gènere: **comèdia d’embolics** amb forta càrrega de crítica social. • Temes: **crisi social i econòmica**, sàtira contra banquers, polítics i patrons; dones que roben en un supermercat i ho amaguen als marits. • Versió del grup: **dinàmica, molt hilarant**, però amb rerefons no “blanc”; retallada (~1 hora). Total espectacle: **~1h30**. > "Riurà molt... però és un riure que no és blanc." ### Posada en escena del Grup “el 2050” • Direcció amb mirada professional en un grup amateur; objectiu: **ritme i espectacles no avorrits**. • Opció coral: **tots els actors fan tots els personatges** del seu gènere; incrementa moviment i coralitat (no hi ha un actor protagonista únic). • Dramaturgia clara, escenes marcades (a 2-3 personatges); si hi ha confusió, l’equip demana **relaxar-se i gaudir**. > "Hi ha un personatge protagonista, però no un actor protagonista." ### Coincidència amb el 25N i missatge social • La funció cau prop del **Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones (25N)**; casualitat que reforça la **reivindicació feminista**. • Fins i tot a “Aquí no paga ni Déu”, centrada en classe treballadora vs. amos, apareix el **conflicte de gènere**. > "Nosaltres, els homes, som pitjors que els amos per com tractem les dones." ### Dario Fo: estil i llegat • *Mistero Buffo*: arrel medieval (juglars, bufons), solos polifacètics; **compromís social** fortíssim. • Altres obres: *La mort accidental d’un anarquista* (sàtira política), *No hi ha lladre que per bé no vingui*. • Compromís polític fins a trencar amb el Partit Comunista; defensa de l’art per **transformar la societat**. > "Els artistes... no per l’art per l’art, sinó per transformar la societat." ### Logística • Quan i on: **divendres i dissabte, 20:30**, Sala Municipal de l’Ateneu (sala gran dissabte). • Grup: “**el 2050**” (nom generacional); to proper i convidant. --- ## Tertúlia: cuina, tres estrelles i hàbits de consum ### Nou tres estrelles i cuina mediàtica • Celebració d’un nou **tres estrelles Michelin** per al xef “Toni Cruz” i el restaurant “Lava” (es destaca innovació i treball intens, aparicions mediàtiques i a MasterChef). ### Alta cuina: preu vs quantitat i estètica • Debat sobre **preus elevats** i **racions petites** a la gastronomia d’alta gamma. • Valoració de l’“arquitectura del plat” vs. sensació de quedar-se amb **fam**; preferències personals sobre quantitat i presentació. ### *Doggy bag* i malbaratament alimentari • Pràctica d’endur-se el **sobrant**: habitual als **EUA**, ara més present aquí per **reduir el malbaratament**. • Argument de sostenibilitat: els restaurants no poden reutilitzar el sobrant; endur-se’l evita llençar **menjar pagat** i encara bo. > "Ara, fins i tot per estalvi de llençar aliments, em sembla molt bé que la gent faci això." --- ## Idees clau • **Homenatge** a Dario Fo i Franca Rame amb dues peces que combinen riure i **reivindicació**. • **Feminisme** i *violència de gènere* en clau de comèdia a “Una dona sola”. • **Crisi econòmica** i sàtira social a “Aquí no paga ni Déu”, amb **comèdia d’embolics** trepidant. • Muntatge **coral** del grup el 2050: repartiment de personatges per tot el cast. • A la tertúlia: equilibri entre **excel·lència culinària**, **preu**, **racions** i **sostenibilitat** (impuls al *doggy bag*).

['Rame i Fo', 'Franca Rame', 'Dario Fo', 'Una dona sola', 'Aquí no paga ni Déu', 'comèdia d’embolics', 'feminisme', 'violència de gènere', '25N', 'crisi social i econòmica', 'banquers', 'polítics', 'patrons', 'Mistero Buffo', 'La mort accidental d’un anarquista', 'teatre amateur', 'el 2050', 'Ateneu', 'Sant Just', 'Ràdio Esvern', 'YouTube', 'RAI', 'tres estrelles Michelin', 'Toni Cruz', 'restaurant Lava', 'MasterChef', 'alta cuina', 'preus i racions', 'doggy bag', 'malbaratament alimentari', 'EUA']