Doncs tenim ara el telèfon al Roger Cònsol
per parlar-nos d'aquestes dues obres
que tindran lloc divendres a dos quarts de nou
i dissabte també a dos quarts de nou
a la sala municipal de l'Ateneu.
Hola, Roger, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Dèiem que serà una sessió doble, no?, de teatre?
Exactament, sí, sí.
Mira, l'espectacle es diu Rame en Fo,
o Rame i Fo,
perquè hem hagut els cognoms dels seus autors,
que són la Franca Rame i el Dario Fo,
premio l'any 1997, diria.
I llavors presentem una...
Bueno, la Franca Rame i el Dario Fo,
que per cert, el Dario Fo es va morir l'any passat,
ara farà un any,
i per això vam decidir fer aquesta obra
i per això una mica com d'homenatge
i un homenatge a ell havia també de ser un homenatge a la seva dona,
perquè estaven molt lligats sentimentalment,
escènicament, políticament,
pensa que els dos eren actors,
els dos eren directors,
els dos eren autors de teatre,
els dos eren comunistes,
i els dos suposo que s'estimaven molt.
Llavors per això ve el nom de Rame i Fo.
La primera obra és de la Franca Rame
i es diu Una dona sola.
La Franca Rame té una...
no una obsessió, però una lluita constant
per aquesta rebel·lió pendent del segle XXI,
que és el feminisme,
són textos escits dels anys 70,
i en té uns quants,
que van sobre dones maltractades,
sobre violència domèstica,
sobre el feminisme i la feminitat.
La gràcia d'aquest monòleg,
Una dona sola,
però és que és una comèdia.
És un monòleg,
però que és,
us podeu imaginar una mama italiana
parlant sense parar,
amb verb orrea,
verb orrea,
verb orrea,
o sigui,
bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla.
Però dient coses molt bèsties
que li passen amb ella,
o que és de la seva vida,
però sempre amb to de comèdia
i que és cert que llavors la Franca Ramem
com a autora
va fer una
una evolució
i va anar també a lo còmic
i a lo tràgic, vull dir que els temes
de la violència domèstica no els tracten només
des de la comèdia, sinó
amb altres obres des de la tragèdia també
però aquesta ens va agradar perquè
el 2050 com a grup de teatre sempre ha fet comèdies
i vol ser comèdia
i ens agradava molt el to
és una dona que la tenen tancada
la maltracta i no sé què
però el to amb què es refereix a una veïna
amb qui parla és de comèdia
per tant a riure sense parar primer
és un monòleg to que l'hem fet a veus nosaltres
l'hem repartit amb tots els actors i les actrius
i la segona obra?
l'altra obra que és
Aquí no paga ni Déu
que és una de les obres més famoses
del Dario Fo
juntament amb La mort accidental d'un anarquista
o No hi ha lladre que per bé no vingui
o alguna cosa així
i Aquí no paga ni Déu
doncs també és una reivindicació social molt bèstia
sempre amb una comèdia d'embolic
molt, molt, molt hilarant
molt de riure
vull dir, qui vingui a la Taneu el dissabte i el divendres
riurà molt
o això esperem, riurà molt
i està fet també el muntatge perquè es rigui molt
molt, molt, molt dinàmic
però és un riure que no és blanc
com si fins i tot arregle fons, diguem-ne
de les obres, de les dues obres
i aquesta d'aquí no paga ni Déu
doncs també és revolucionari
perquè és una crisi social i econòmica
també és una obra escrita al Tanecetanta
el que vull dir però
que ara no queden de passar una
o estem dintre d'una
d'una crisi social i econòmica
on es critiquen els banquers
on es critiquen els polítics
on es critiquen els patrons
o els amos de les empreses
llavors una mica més
publicitzada també les empreses
i a partir d'aquí una obra d'embolic
a partir d'unes dones
que han robat en un supermercat
i ho han d'amagar
perquè els seus marits
no se n'assabentin
perquè abans serem pobrets
però serem un redet
els homes
i això és una mica de què va
o sigui, un parell feminista
però d'una mama italiana
que parla, parla, parla, parla
que es dura una mitjoleta
més o menys
el model X3 duria més
però nosaltres hem retallat molt
i després d'aquí no paga ni Déu
comèdia d'embolic
també molt retallada
en durar una horeta
per tant tot l'espectacle
durarà una hora i mitja
també comèdia d'embolic
sobre un refor social
molt, molt fort
Havíeu fet alguna vegada
això de fer una sessió doble?
No, no, és que això és la primera vegada
i això és la primera vegada
i a mi amb el grup el 2050
sempre m'he anat marcant fites
com a director
jo em dedico a dirigir molts grups de teatre amateur
però m'agrada que les direccions
siguin professionals
o siguin
que a mi produeixin espectacles
que es puguin veure i no siguin avorrits
per res del món
i llavors doncs
sempre m'ha sigut diferents fites
no?
Jo sé, quan vam fer el Florido Pencil
que és una comèdia molt picada
no?
moltes diferents escenes
molt picades
o quan vam fer nosaltres
que l'obra que es va estrenar
o que hi hagi un teatre
l'altre grup de teatre de Taneu
va estrenar la setmana passada
l'Argent i puntes de coixí
el que vam fer fa uns 6 anys o 7
ens hem sent amb nosaltres
però la idea era fer-la ràpida
vull dir que un Bodeville
si no es fa ràpid
perd molt el ritme
aquesta
la manera de
la lectura de direcció
o aquestes, vaja
és que l'obre és molt coral
quan no ho són l'original
però molt coral
i per això
ara és una cosa que desvetllaré
una cosa del muntatge
però és que
tots els actors
fan tots els personatges
totes els actrius
fan totes les personatges
dona
i tots els actors
fan totes les personatges
home
llavors això
produeix encara més moviments
sobre l'escena
i jo crec que
ajuda molt
vaja
a part de fer una l'obra més coral
que no hi ha un protagonista
sinó
o sigui
hi ha un personatge protagonista
però no un actor protagonista
s'entén
sí
i això no pot despistar
una mica el públic o no?
jo crec que no
perquè les escenes
ja ho veurem
això ja ho veurem
jo crec que l'argument
és molt fàcil
vull dir
desembolic
embolic
embolic
i
com que és de Diofó
no es desembolic
res fins al final
de tot
que amb un cinchamp
tot s'acaba
però res
és l'últim segon
encara hi ha embolics
l'últim segon
vaja
però les escenes
són molt marcades
i són normalment
escenes a dos personatges
a tres personatges
ho hem marcat
a partir de l'estuari
la dramaturgia
és molt clara
amb això
vull dir
es pot seguir
jo crec que es pot seguir
perfectament
però ja ho veurem
el que sí que demanem al públic
que hi ha el programa
demà
i aquestes coses
que si tot d'una
no entén
o veu que hi ha molt moviment
escolta'm
no passa res
que s'hiverteixin igualment
i que
no pensin
que això
aquest d'aquí
aquest d'aquí
hem portat pel teatre
aquestes obres
amb mercat
feminista
justament
arriben
el dia
contra la violència
de gènere
no sé si això
ho havíeu planejat
o
és casualitat
tot i que
era el novembre
i l'última setmana
de novembre
la veritat
és que no
doncs mira
ha arribat
just a temps
encara més
encara pot ser
més propaganda
i encara més gent
perquè vingui
a gaudir
a gaudir
perquè riurà molt
d'acord
però amb aquesta
sempre reivindicació
social
i a més
vull dir que
l'obra és
feminista
la primera
aquesta revolució pendent
que dic jo
i l'altre
no toca el tema
tant del feminisme
tot i que
en algun moment
sinó que és més
un context
de crisi social
però també
també hi ha
un home
un dels protagonistes
el que feia
el Darío Fó
quan actuava
o sigui
el gran protagonista
que hi ha un moment
que diu
que nosaltres
els homes
som pitjors
que els amos
com tractem
les dones
per com tractem
els homes
si tot el
obre
tracta sobre els amos
i la classe treballadora
els amos
i la classe treballadora
que ens roben
que ens estafen
que no sé què
però hi ha un moment
en què
també hi ha
el conflicte de gènere
que les dones
han d'enganyar
els homes
i llavors
això diu
aquesta frase
per tant
també la podem lligar
amb això
d'aquesta reivindicació
feminista
del segle XXI
que és totalment
això
i com deies
també
homenatge
al Darío Fó
que és
Premi Nobel
de Literatura
va ser Premi Nobel
de Literatura
l'any 97
o sigui que això
són
paraules mayores
paraules mayores
però no per
paraules mayores
anem a ser serios
perquè el Darío Fó
era tot menys serios
ell sobretot
va fer
una obra
que es diu
el Misterio Bufo
o Misterio Bufo
que agafava
els petits textos
o les tradicions
teatrals
de la Itàlia medieval
dels juglars
dels bufons
i va fer una obra
un solo
seu
monòleg seu
i aquí
tots els personatges
una escena
jo la recordo molt
quan he vist
els vídeos
de la Rai
que s'han penjat
de Youtube
que no us perdeu
oyent
de la Ràdio
d'Esvern
perquè és una
passada
Jesús
penjat a la greu
amb els romans
i els dos lladres
fot una escena
ell
fent tots aquests personatges
on els lladres
s'han fotut el Jesús
Jesús s'han fotut els lladres
és molt
el que els
es venen
la túnica
de Jesús
el Jesús
es queixa
és molt divertit
era un juglar
el Dario Fó
era
algú molt compromès
socialment
però que jo crec
que també hem de ser
els artistes
per considerar-se
el tot artiste
per l'art
perquè el volem
sinó
per transformar
la societat
i era molt compromès
fins i tot
tan compromès
que va acabar
trencant
el carnet
del Partit Comunista
perquè el Partit Comunista
que li van als anys 70
era
el que ara
guia la monarquia
ara foten
la presó a mi
però
algú compromès
amb les seves obres
amb el teatre
amb la vida del teatre
ell
venia de família
de teatre amb volant
com si diguéssim
i allà amb el mata
el teatre
des de ben petit
i aquell teatre tradicional
italià
d'anar de poble en poble
i aquestes coses
i ja et dic
la mort accidental
d'un anarquista
amb aquest títol
doncs ja ens sabien
quin tipus de pensament
és
la mort accidental
vol dir que
senzillament el van empènyar
la policia el van empènyar
és d'una notícia
que es va sortir
als diaris
real
a Itàlia
als anys 70
i fa una obra d'això
on també és una novel·la
d'embolics
una novel·la
d'embolics
doncs
aquí fem en paraules majors
de Itàlia Fó
és un gran autor
gran actor
mireu els vídeos
del YouTube
i gran director
d'escena
i després la dona
també
el que passa
per aquesta revolució
permanent
que ens falta fer
encara amb molts homes
sempre
la dona queda
com el darrere
i en canvi
sense
s'encarrar més
segurament
no hi ha hagut
Itàlia Fó
doncs
no ens perdem
els vídeos
del YouTube
de la RAI
com deies abans
i no ens perdem
tampoc
aquesta sessió doble
del grup
el 2050
divendres
a dos quarts de nou
a la sala municipal
de l'Ateneu
i també dissabte
a la mateixa hora
a la sala gran
de l'Ateneu
gràcies Roger
el 2050
és un grup generacional
que van néixer
tot el mateix any
perquè és un grup
de teatre
sui generis
diguem-ne
són nascuts
l'any 1950
això ho dius tu
que després
a mi em foten bronca
home
si el 2000
vam fer 50
les matemàtiques
són fàcils
és molt fàcil
la matemàtica
però és que
jo ho dic jo
i m'estaven sentint
però ja hem de
saltar una ràdio
de l'edat
i jo ho he dit
el Sergi
per tant Sergi
vigila quan s'ho dic
a la ràdio
ho he dit jo
ho he dit jo
doncs gràcies Roger
i que vagi molt bé
aquesta doble sessió
doble doble sessió
de teatre
aquest cap de setmana
molt bé
tots els heu convidat
a rebre
i a disfrutar
del teatre
doncs adéu
bon dia
doncs hem parlat
amb el Roger Cònsol
d'aquestes
dues obres de teatre
aquestes dues sessions
dobles
fem anar una petita pausa
per la publicitat
i de seguida
tornem
amb la nostra tertúlia
dels dijous
fins ara
ara escoltes
l'àdio d'esbend
sintonitzes
l'àdio d'esbend
la ràdio de Sant Just
l'àdio d'esbend
l'àdio d'esbend
smooth jazz
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'esbend
el funk
el sol
o la música electrònica
més suau
smooth jazz
100% música
relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
smooth jazz club
t'hi esperem
cada tarda
de 5 a 7
escolta'ns
explica'ns
participa
proposa
la plaça Mireia
amb Mireia Redondo
cada tarda
de 5 a 7
ens veiem a la plaça
benvinguts a Babilònia
on la cultura
és la protagonista
un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10
del vespre
comentarà
els millors llibres
les exposicions
més interessants
els concerts
més emocionants
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa
actualitat
ja ho sabeu
Babilonis
no us ho perdeu
dijous
de 9 a 10
del vespre
Babilònia
un ukelele
una catifa
un altaveu
que soni ben fort
una cafetera
una tassa
i un pot
Sant Feliu
Sant Joan d'Espip
i Sant Just
que era
el comerç local
per Nadal
no cal que guap
Bé
Bé
la diagonal
Bé
Bé
cada ovella
el seu corral
primer van ser les zones
98.1 FM
després internet
radiodesvern.com
li vas seguir Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
i ara obrim un nou canal
comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Ràdio d'Esvern
cada dia
més a prop teu
des del cap de Sant Just
posem a la teva disposició
la meva salut
la meva salut
és un espai de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura
i confidencial
tens 18 anys
i una adreça
de correu electrònic
acosta't al nostre cap
i porta la teva
targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir
fem salut per tu
cap Sant Just
Avinguda Indústria
sense número
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos
amb l'aire que respirem
si el teu n'és un
la direcció general de trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva
perquè tothom ho sàpiga
enganxa-la al vidre
canviar d'hàbits
és tan necessari
com l'aire que respirem
AMB
Metròpolis Barcelona
et poso lluç?
el tinc molt bo
sí
posa'm anunciadats per arrebussar
i quart i meitat
per llançar les escompraries
cada any
malbaratem el 35%
del peix que capturem
mentrestant
800 milions de persones
passen gana
el món no necessita més menjar
necessita més gent compromesa
a mans unides
recolzem projectes
contra la PAM
a 60 països
ti compromets?
truca al
900-811-888
no et trobes bé?
creus que has d'anar a urgències?
abans de sortir de casa
truca al 061
al 061
el nostre personal sanitari
t'oferirà ajuda
a les 24 hores del dia
per resoldre la teva situació
i t'indicarà
a quin centre és millor
que t'adressis
en cas que calgui
així podràs rebre
l'atenció que necessites
més ràpidament
per una salut millor
061
CatSalut Respon
Generalitat de Catalunya
et fa mandra reciclar, oi?
tant et costa
tan lluny estan els contenidors
dius que no tens temps per reciclar
però la veritat és que
ja no ens queda temps
per no reciclar
a Catalunya
encara reciclem
molts menys residus
que els que generem
fins quan?
redueix
reutilitza
recicla
reacciona
amb la col·laboració
de Coembes i Ecovidrio
Generalitat de Catalunya
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat
informatiucomarcal.com
Notícies
entrevistes
reportatges
agenda
no et perdis
tot el que passa
al teu voltant
Ara
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu
mob
informatiucomarcal.com
Junt Sicht
actualitat de Catalunya
l'amont
de Catalunya
o
data
mundial
o
depressa
de Catalunya
a
dią
,
Doncs vinga, comencem la tertúlia dels dijous.
Ja tenim aquí a l'estudio de Ràdio Esvern a la Joana Garra.
Hola, bon dia.
A l'Arbre Gulló. Hola, bon dia.
Bon dia.
I a l'Alina Santa-Bàrbara, que veig que té algun problema amb els auriculars.
No, però ara ja estàs funcionant.
Estava molt potent.
Ata, crec que estaves agafant un auricular d'una banda i pujant el volum a l'altre.
No, és que l'altre que jo havia agafat tenia el volum super...
Altíssim.
I aleshores m'ensurdeixia.
I no, és que no era el meu.
Ara ja està arreglat això.
Bé, ara tots m'escolteu bé i no massa fort, no?
No, no, ara està normal.
Doncs vinga, comencem.
Avui volíeu parlar de cuina, no?
De cuina, de cuina.
Ara, a mi m'ha fet molta alegria que realment tenim una altra tres estrelles, no?
Amb el Toni Cruz.
És una persona que surt molt als mitjans i tot, però aquí diu que no és per això.
És per la seva qualitat culinària i per la seva...
O sigui, fa coses noves.
O sigui que, mira, jo estic molt contenta de parlar de coses agradables.
Sí, amb el restaurant Lava, que es diu.
Ah, bé, sí.
No sé si l'he llegit, no sé, eh, potser ja la dic un disbarat, però penso que ho he mirat per sobre.
I no és un restaurant que normalment un tres estrelles tenen les seves limitacions i tenen dies de festa.
I aquest diu que té obert el diumenge i tot.
Ah, no ho sé, sí, treballa molt, sí.
Sí, treballa molt, fa cuina per les dones que volen aprimar-se, que volen mantenir-se.
I mira, sí, surt ara el Masterchef...
Si el Paul que deu costar aquest restaurant jo no vaig aprimar-me, eh?
No, aquest i tots, eh?
Tu vas als restaurants, et cobren un rialero i et quedes a mig pas, eh?
Sí.
Perquè ja fa moltíssims anys, abans que fessin els Jocs Olímpics, el meu fill va cobrar el primer sou.
I va dir, com estic tan content, us convidaré al restaurant més car de Barcelona.
Ah.
I va, ja.
Però resulta que el que ell volia feia festa aquell dia.
Ah.
I llavors vam anar al segon.
Mare de Déu, el meu pobre marit que estava d'un règim absolut
i que tenia unes fraccions petitíssimes, es va quedar amb una fam, tot molt bonic.
Et servien en guants i tot, però, escolta'm, i li va costar una milionada.
Escolta'm, que a vegades...
Això tenim un escritor del País que no dic el què, perquè no queda bé i menys amb una senyora,
però s'acaba en Ada i comença per Co.
Són Co i Ada, eh?
Segueix així, perquè és aquesta sofisticació que, bueno,
doncs el millor és molt bonic, perquè també et fa una certa gràcia
de veure l'arquitectura que es munta en el plat, eh?
Vull dir, que d'un i dret també...
A vegades menges més per la vista que per l'estómac, eh?
Sí, i independentment d'això també jo, encara que no ho sembli,
soc molt poc menjadora i aleshores aquestes coses no m'agrada pagar per...
Ah, no, no, no.
I a més que tampoc un sopor per medre, però tampoc no m'agrada gens
algun restaurant que vas i que et posen fardada.
Et posen massa...
Massa de tot i mal posat.
No, mal posat de tot, però no massa.
Quan veig un plat que està massa carregat...
Molt ple.
Sí, sí, tan a tipa.
No, no, no, ja el veus i dins...
Mora el tartagel i cala obert aquí baix.
Per exemple, els plats de pasta són enormes.
Qui ho és tu?
El cala obertatela.
Sí, taratela, això.
Taratela?
Sí, taratela, però...
Platja així.
Sí, però en prens de pasta.
Però potser pots menjar dos.
Ah, no, és de casa meva cada cop.
Sí, eh, la gent menja un plat, ja està.
O tu pots endur a casa, també.
Què?
Que moltes vegades et porten un recipient per que t'enduguis a casa.
Sí, sí.
Bueno, normalment ara es fa, eh?
Sí, sí.
Ara, això es fa molt a l'Ària.
Ara ja es menja.
Es fa molt a l'Estats Units, però aquí no.
Sí, a Amèrica.
Aquí quedava molt lleig.
S'està començant a fer.
Sí.
Això ho vaig veure jo d'uns estrangers en Menorca,
ahir en el Toro, en el...
Sí, sí, sí, en el Monte Toro.
Sí, la part del Faro, però fa més de 20 anys.
Sí.
I ens anava estrany.
No, no.
Quedava lleig.
És que van demanar que a l'acabar, que l'operació...
Sí, sí, sí.
Home, l'havia pagat, eh?
I n'altres feia vergonya, n'altres feia vergonya.
Oh, això és que quedava molt malament.
Ara, fins i tot per estalvi de llençar aliments,
perquè ara, escoltem, és una vergonya, eh?
Tenen l'obligació de llençar-lo, no poden reciclar-ho.
No poden tornar-lo a fer.
Si no se'l mengen ells, i no en mengen tant.
Doncs em sembla molt bé que la gent faci això, perquè, escolta...
No, jo no, seguríssim, no, no bé, seguríssim molt bé.
A Estats Units la gent no només s'ho endur a casa,
sinó que a vegades ja demanen pensant en que allò s'ho endurant a casa.
Oh, ja, i els serveis de sopar.
Exacte.
Ara, ara, si us fixeu...
Gràcies.
Gràcies.