Un quart i mig d'una, aquesta hora el que fem és una mica d'història,
perquè avui fa cent anys que es va constituir, davant de notaria,
la societat que va fer possible la posada en servei del primer autobús a Sant Jusk,
que en concret arribaria el 31 de desembre del 1916.
Per recordar aquesta efemèride, avui que és justament 21 de novembre,
per tant avui fa cent anys exactes, hem convidat a la ràdio l'arxiver municipal,
en Jordi Amigó, bon dia.
Bon dia.
I també tenim el regidor de transport, Jordi Porta, bon dia.
Hola, bon dia.
Cent anys que abans, quan ho hem parlat amb les notícies amb l'Andrea,
la idea que fins i tot em sembla molt de temps, no era conscient que em feia tant.
Era habitual a tot arreu, era una cosa només de Sant Just?
A Barcelona ja hi havia autobusos, en aquells moments el més habitual eren les diligències,
que era la manera de connectar-se amb la capital, era a través de les diligències,
i van haver-hi alguns agosarats que van començar a implementar aquestes línies,
amb els pobles que hi havia al costat de Barcelona.
Bàsicament també perquè eren estiuejants i era una manera també d'ells de beneficiar-se.
Clar, exacte, no? És una manera fàcil.
Quant trigava per això l'autobús en aquella època?
Es parla que podia trigar entre tres quarts i una hora, fins a tot a la plaça d'Espanya.
No ha canviat gaire. A vegades triguem més, segons com.
No, no, no...
És que es feia moltes parades, eh?
Clar, hi havia menys trànsit també, no? Segurament.
No, la carretera estava fatal. Aquest era el problema bàsic, és que la carretera era de terra,
llavors hi havia clots, les rodes eren massisses, els cotxes s'avariaven molt,
i realment, doncs, moltes vegades hi havia molts problemes d'avaries.
I quan algun conductor veia algú que li aixecava la mà per agafar l'autobús, parava.
No hi havia les parades establertes que hi ha ara.
Però, bueno, era una miqueta allò de... s'havien de guanyar la vida,
eren línies privades i una mica, doncs, això també feia que...
Clar, de fet, aquesta signatura que es va fer l'untiu de novembre, no?
El va signar el president de l'Ateneu de llavors, no?
El que seria el president de l'Ateneu.
Clar, encara no existia l'Ateneu, no? Faltava un any fins i tot.
Aquest senyor era un estiuejant que se deia García Solà.
Aquest senyor vivia al carrer Una Vista, entre el carrer Creu i el carrer Major,
i, bueno, era un home bastant emprenedor i va crear una societat,
companyia d'automòviles en Justo Esplugues, Barcelona,
i llavors ell va fer una societat d'accions i diu que va deixar participar els veïns d'Esplugues.
Però que venia de Sant Just, eh? Això estava clar.
Venia de Sant Just. Llavors va haver-hi sempre Sergi Figafe, amb Esplugues,
perquè el senyor Estals era el que tenia el concessionari de la línia de dirigències,
perquè estava casat amb la Dolores Vila.
La Dolores Vila era una senyora que és la que havia fet les diligències,
llavors l'Estals era el seu marit, i tenien la monopoli del transport.
I doncs aquests senyors trencaven una mica aquest monopoli de la diligència.
Clar. Per tant, doncs, suposo que va ser un fet molt important, no?, per Sant Just.
Sí, va ser un fet molt important perquè, d'alguna manera, el poble es modernitzava.
Penseu que a Sant Feliu, a Sant Joan, a Cornellà, a Hospitalet, a Molins,
ja hi havia tren des del 1854.
És a dir, ens portàvem un avantatge gairebé de 60 anys,
i aquí Sant Just és que era com a l'Oeste, si arribava amb diligència o a peu.
Imaginat.
O amb algú que podia tenir algun vehicle, no?, però...
Clar.
I llavors aquest senyor, posteriorment, un home emprenedor,
va ser el que va decidir, el que va promoure que es fundés un Ateneu.
I llavors el 1918, al juny, fundaria l'Ateneu.
És un home emprenedor.
L'emprenedoria li va durar poc, i la presidència també,
perquè aquest home va morir a l'octubre de l'any 18.
Vull dir, al cap de tres mesos de fundar l'Ateneu,
va morir d'una epidèmia de grip que hi va haver a tot Espanya.
I llavors això va ser un dels motius per als quals la companyia
aquesta anés deixant de funcionar, no?
Va funcionar un parell d'anys, i després en va venir un altre, i un altre, i un altre.
Clar.
El primer viatge va ser el 31 de desembre, a més, una data bastant curiosa, no?
A l'últim dia de l'any, el 31 de desembre.
A més a més, aquesta línia ja la va beneir, d'alguna manera, mossèn Antonino,
que també feia pocs anys, feia pocs dies.
Que acabava d'arribar també, no?
Que acabava d'arribar al poble.
Vull dir, que aquest final del 1916 van passar moltes coses en just.
Per una banda, el més important seria aquest tema del transport,
que ens vam modernitzar, amb la línia d'autobús,
i després arribava mossèn Antonino, que seria un actor que va deixar molta empremta al poble,
un actor que va durar des del 1916 fins a l'any 53, que es va morir.
Va sobreviure a la guerra, que és un home de caràcter que va marcar.
Tenim també, com dèiem, el regidor de transport, en Jordi Porta,
que, bé, no sé si tu ets conscient que feia 100 anys ara de l'arribada d'aquest primer autobús a Sant Just.
Doncs no, m'ho va explicar el Jordi fa unes setmanes,
perquè, bé, estem preparant alguna activitat per la setmana de la mobilitat de l'any que ve,
relacionada també amb l'arribada del transport d'aquests 100 anys del primer transport públic a Sant Just.
Jo estava fent quatre números, perquè les dades no les tenim en concret,
de comparativa, una mica, de...
Ara fa 100 anys hi havia aquesta línia.
Jordi, has comentat que passava tres cops al dia.
Que passava uns tres cops al dia, matí, migdia i tarda.
Sí, teníem uns...
Això és una mica la idea, eh?
Teníem uns tres busos al dia,
i estava fent una mica una comparativa amb el que tenim ara.
Fent números grossos, no és una dada exacta,
però ara tenim més de 300.
Viatges al dia?
Més de 300 viatges al dia.
Ostres, no hauria dit que eren tants, tampoc.
Sí, amb 100 anys hem multiplicat per 100 aquesta freqüència, eh?
Aquí també, clar, és una línia que es podria dir
que la que més s'assimila en l'actualitat és el 157.
Exacte.
És el que va parlar...
És el que va parlar...
Sí, que potser marca una mica,
ja va marcar una mica aquest trajecte, no? Segurament.
Sí, eren concessions.
Les concessions eren Sant Just, Plaça d'Espanya,
i aquesta concessió va evolucionant,
però el que és la línia, la concessió es manté.
Hi ha una altra concessió que és Sant Just Pedralbes, per exemple.
Aleshores, són concessions i el que fan les companyies...
Que seria el 63, no?
Seria el 63.
El 63 ja seria de transports metropolitans de Barcelona, el TMB,
que TMB és l'hereu de totes aquestes companyies privades
que acabaran fent fallida, no?
Tantes acabaran més o menys...
Clar.
Doncs ara, perquè us feu una idea,
d'una línia que teníem fa 100 anys,
ara en tenim al voltant d'11.
Comptem el Soleil Sauret?
Comptant el Soleil Sauret,
sense comptar el Soleil Sauret,
tindríem 157, 63,
més el just metro, més el just tram,
ja en van 4, L10, L46,
5, 6 línies.
6 línies amb una alta freqüència.
Totes aquestes línies, excepte el just tram,
que hi ha 2 a l'hora.
o 2 a l'hora.
Si que ara em sembla poc, no,
però clar, en aquella época...
Em sembla poc, però és cada 30 minuts,
allò era cada 5 hores.
Doncs ja són aquestes 6 línies més urbanes
i de connexió amb Barcelona,
amb totes d'elles amb una freqüència molt elevada.
I si m'ho permeteu, hi hem d'afegir el tram baix.
Clar, sí.
Aquests 305 busos,
si li afegim el tram via,
ja passem a unes 355 expedicions.
sense comptar si és tram via o bus.
Està clar que ens hem modernitzat
i, de fet, som el municipi
amb més oferta d'autobús per habitant
de tota l'àrea metropolitana.
Per compensar la falta de tren, també, no?
O de metro.
Un dels motius...
Exacte, que en realitat suposo que a altres municipis
potser no els fa tanta falta.
Això mateix.
No tenen tantes línies,
però perquè ja tenen altres transports públics
d'alta capacitat que els substitueix.
També s'ha de pensar que no tots els municipis
tenen els desplaçaments de població
que pot tenir Sant Jus, per exemple.
Vull dir que hi ha municipis que poden tenir
gent que no vol lloguer tant com aquí.
Per exemple, el 1916,
quan es va crear la línia,
els veïns que anaven a Barcelona
eren una minoria, d'alguna manera.
Llavors, el transport públic va ajudar
que Sant Jus deixés de ser aquest poblet reduït,
reclòs, tancat sobre si mateix.
va ser gràcia també al tema dels autobusos,
perquè fins llavors Sant Jus era un poble...
Aïllat, no?
Aïllat, vull dir, es relacionaven entre ells,
vull dir, es casaven potser amb la gent d'Esplugues,
però clar, no era com altres municipis
que estaven més connectats,
doncs com els de dret, no cal dir-ho.
I llavors això també va ajudar
que el municipi s'obris una mica.
O per anar a estudiar, no? Fins i tot, potser.
En aquells moments, el 1916,
anaven a estudiar quatre famílies.
Clar.
Posteriorment, cap als anys 20,
sí que el transport ajudarà
a que famílies més modestes
puguin enviar els seus fills a estudiar.
Això serà als anys 20-30
que serà possible.
I molts estudiants van poder estudiar a Barcelona,
fer el batxillerat,
en aquells moments era fer el batxillerat,
per l'autobús.
Això sí que serà a partir del 20-30.
Ja no parlem dels anys 40 i 50, eh?
Clar, que llavors suposo que ja hi ha un canvi.
que moltíssima gent va poder estudiar
gràcies als autobusos.
Si no, hauria sigut del tot impossible.
Hi havia mestres,
hi havia mestres com la Carmen Pérez Verdú,
que explica que un dels motius de venir aquí
va ser perquè hi havia una línia d'autobús
que li permetia anar a acabar els seus estudis de magisteri.
I ara, em permeteu una conya,
que a la Carmen Pérez Verdú,
quan va arribar aquí a l'any 30,
el seu oncle li va dir
que en breve llegaria el metro a Sant Lluís.
L'any 30, eh? Està bé.
Està bé.
I d'acord, és que no canvien tant
el temps que es trigui fins a anar a Espanya, no?
O aquesta idea del metro,
que no arribarà, no?
Però, Jordi?
Bé, a curt termini no.
A Sant Jús directament, no, en principi.
A curt termini no.
En el futur,
un futur més mitjà o llunyà,
no ho sé,
no soc futuròleg,
però...
Està difícil.
Està, bueno,
la Generalitat és pobra,
ara mateix,
i...
Fa anys que és, eh, per això?
Sí, fa anys que és pobra, sí,
però tot i així es fan algunes obres
que potser no calen massa,
però...
I ara els recursos aniran per la línia 9,
almenys això és el que ens comenten, no?
Que s'ha d'acabar la línia 9
en el seu tram central,
que està mig construïda,
i, per tant,
demanar ampliacions de metro,
bueno, doncs...
És poc realista, no?
Que potser quan arribi,
si arriba el metro,
vull dir,
amb la candidata d'autobusos que hi ha
i el tram,
que és allò que diuen,
diu, bueno, ara potser ja no fa falta, no?
Ara ja.
Potser sempre fa falta, no?
Però...
El que creiem.
Realment hi ha molta freqüència d'autobusos.
Hi ha molta freqüència d'autobusos
i en tenim molts...
Són dies com avui de pluges
quan és complicat, no llavors?
Sí, el problema és...
L'autobús...
El problema és que la gent agafa el cotxe
per mala sort no hi ha tants dies de pluja.
Però no és que disminueixin els busos,
és que els cotxes col·lapsen.
Els cotxes col·lapsen, sí.
El que, a diferència dels problemes
que hi havia al bus en el 1916,
entenc que eren l'estat...
L'estat de la carretera.
L'estat de la carretera.
El problema, ara,
l'estat de la carretera és bo.
Teníem...
La maquinària no era molt fiable.
Ara la maquinària és fiable.
Ara el que tenim és un altre problema,
que és que aquesta carretera
per on circulen els busos
està col·lapsada.
Llavors,
el següent pas
per la millora dels autobusos...
Jo personalment crec que els autobusos
tenen molt de recorregut,
encara,
en quant a solució del transport públic,
encara té molt recorregut per fer.
Potser no sé si 100 anys més,
però perquè potser ja hi haurà altres temes,
vehicles elèctrics o a saber com.
Però sí que té molt recorregut,
sobretot en la qualitat del trajecte.
Això vol dir,
més carrils busos,
més segregació de la resta de trànsit
i semàfors més coordinats
perquè l'autobús no s'aturi tant.
Per tant,
aquest trajecte que a Barcelona,
ara mateix,
en hora punta,
es fa en una hora,
fins a plaça...
al centre,
fins a la universitat,
o...
Aquests trajectes,
en hora punta,
que és quan està col·lapsat,
siguin més agradables i més bons,
perquè ara mateix tenim molta oferta,
com hem dit,
però la qualitat del trajecte no és bona.
Clar.
Es va com a l'antina.
A mirada que vas entrant a Barcelona,
vas baixant.
És lent
i ja entrar a Barcelona ja és un problema,
perquè ara dins de Barcelona
alguns carrers tenen carrils busos,
de fet,
bastants,
i n'estan fent més.
De fet,
nosaltres n'hem demanat un,
des de l'Ajuntament de Sant Jus,
hem demanat que se'n faci un nou
a l'Avinguda de Pedralbes,
allà...
Ai, l'Avinguda d'Esplugues,
abans de Pedralbes,
que ara no n'hi ha des del principi,
no?
Allà hi ha un tap,
allà hi ha un tap,
que tant al Jus Metro com al 63,
ens perd molt de temps al matí, no?
Allà hem demanat un carril bus,
ens han dit que sí,
ara a veure quant tarden a fer-lo.
Però tenim l'eina,
ara el que cal és donar-li
les condicions idònies
perquè treballi de forma òptima.
Clar.
També s'ha de pensar
que en aquesta zona urbana on vivim
el número de cotxes és altíssim.
Hi ha famílies i cases
que tenen els de durs i tres cotxes.
També el nivell adquisitiu és més alt,
per tant...
El nivell adquisitiu és més alt
i això es nota.
El problema tampoc,
jo crec que no sigui un tema
de nivell adquisitiu,
que està molt bé que sigui alt,
el problema és
que s'ha donat tantes facilitats al cotxe,
tantes,
que al final és con la solució més òptima
per molts veïns, no?
El problema és que donar facilitats al cotxe,
com se'ls ha donat,
fa que el transport públic
surti perjudicat, com hem dit.
Per què tarda tant en arribar a Barcelona?
Perquè hi ha tants cotxes
que l'alenteixen, no?
Llavors ara estem a un paradigma,
estem a un cercle viciós
que la gent no va amb bus
perquè és lent
i va amb cotxe o amb moto
perquè és més ràpid.
Però llavors això fa que el bus
encara sigui més lent, no?
Llavors s'ha de trencar aquest cercle viciós,
s'ha de fer un cercle virtuós,
que com ha de ser aquest cercle virtuós?
Fent que el transport públic
sigui més ràpid i més fiable,
que la gent sàpiga que, bueno,
potser tardant una mica més que en cotxe,
igualment la qualitat del viatge és bona,
pots anar assegut,
pots aprofitar el temps
i no has de pensar
on aparcar i com aparcar, no?
Però, bueno,
per fer això cal temps
i cal conscienciar la gent
i el tema de salut, no?
Vull dir que estem arribant
a uns límits de contaminació
que fan tremolar.
Sí, això és un tema molt seriós,
l'àrea metropolitana
s'hi està posant seriosament
també per combatre'l,
però al final,
un dels missatges que estem rebent
via televisió, via notícies, via tot,
és que el cotxe elèctric solucionarà això, no?
I això és un missatge trampa.
O sigui, el cotxe elèctric
solucionarà la contaminació
i, per tant,
hi haurà un aire més net,
etcètera, etcètera,
amb la millora que això suposarà,
però no millorarà
el que són els embotellaments
a les ciutats,
el trànsit
i l'ocupació del cotxe
a la via pública,
que això és un dels principals problemes
que tenim
i els que hem de combatre, no?
Hi ha aparcaments a Barcelona
que estan buits,
estan soterrats.
Els soterrats,
hi ha plantes que estan buides
mentre aparquem a la superfície
i donem voltes
per aparcar a la superfície
quan hi ha aparcaments buits, no?
Bueno,
s'han d'omplir,
aquests aparcaments,
inclús omplir-los de motos
perquè no aparquin
a les voreres.
Clar,
hi ha un canvi d'hàbits
que costa, no?
Però suposo que s'ha d'anar
cap aquí,
no sé,
amb el tema del preu,
era car,
era barat?
Per l'època,
ara, evidentment,
ens diràs el que és
i ens n'era baratíssim,
però no sé què representaria.
No sé què representaria.
Però no,
eren diners,
a l'època 30 cèntims
eren diners,
llavors encara et trobava
gent del poble
que per no pagar els 30 cèntims
doncs anaven a Barcelona a peu
i estaven el que estaven.
O després et trobaves
també d'altres
que com que el pagament
era fraccionat,
si baixaves esplugues
valia 5 cèntims menys
i llavors
hi havia gent
que només baixava esplugues
o baixava amb una parada abans
per estorbiar-se
5 cèntims
o 10 cèntims.
Clar,
com si fos una zona diferent,
no?
Era una despesa nova
que la gent no estava acostumada
a fer-la
però que ràpidament
va permetre als jardiners
i als paletes de Sant Jús
poder trobar feines
a Barcelona
i és evident
que l'autobús,
el transport
va provocar també
una millora
en les condicions laborals
i la feina
dels veïns de Sant Jús.
Van veure
el seu camp laboral
obert
a moltes torres
de Barcelona
de la zona de Pedralbes
i molts d'ells
van ser paletes
que es van consolidar
fent feines
a la zona alta
de Barcelona
gràcies
a poder anar
amb autobús
i poder anar i venir.
Clar,
ells no venien,
no anaven i venien com ara
sinó que anaven al dematí
i tornaven a la tarda.
És a dir,
la freqüència també
evidentment
era una altra.
Clar.
El primer viatge
hem llegit
que no se sap ben bé
on va anar a parar
d'aquí Sant Jús
que era una plaça
que no està clar.
Una plaça que deia
plaça de Can Lau
només poden ser
dues places
o bé la plaça
de Can Preciós
o la plaça
del Parador.
Potser hi havia una casa
que li deien
amb el nom
que el Lau
i el cronista
de l'època
que fa la notícia
de premsa
diu
els autobusos
van arribar
a la plaça
de Can Lau
i la realitat
és que no sabem
on era la plaça
de Can Lau.
Tant pot ser
el Parador
com pot ser
la plaça
de Can Preciós.
Algun dia
potser trobarem
un document
que ens ho especificarà.
I es veu
que van convidar
a anar
dintre dels autobusos
a les persones
més grans del poble.
Un d'ells
el senyor Pedrosa
Francesc Pedrosa
i van fer això.
Van arribar
amb dos autobusos
que era un autobús
que de marca
era Berliet.
Era un autobús francès
que va comprar
aquest senyor
Manuel García Solà
es deia.
Una pregunta Jordi
perdona.
Autobusos
de dos pisos
van arribar a Beri
a Sant Jus?
Sí, van arribar a Beri
quan totes aquestes
companyies privades
el Manuel García Solà
el Torner
les Tals
les enjustenca
a Walter Leopold
i hi ha un moment
que no acaben
de donar prou servei
i llavors
l'Ajuntament de Barcelona
crea
la companyia general
d'autobuses
la CGA
i a l'any 30-31
arriba
el primer autobús
de dos pisos
que hi ha
autobusos vermells
que depenen
de l'Ajuntament
de Barcelona
la CGA
acabarà depenent
de l'Ajuntament
de Barcelona
i arriba
cap a l'any 30-32
aquest autobús
de dos pisos
i és el que fa
allà la parada
el parador
els autobusos
del Manuel García Solà
es guardaven
fins ara
hi ha hagut
al bar de la Racunada
al Miquel Gabarté
carrer de la Sala
i
es diu parador
per això
perquè allà hi havia
la parada
de l'autobusos
hi havia la cotxera
i llavors
els de dos pisos
van començar
a parar
on hi ha
l'actual parador
cap als anys 30
els autobusos
que eren més grans
ja van parar
on hi ha
l'actual parador
i van arribar
autobusos
de dos pisos
i llavors sí
que ja trobaves
estudiants
que anaven
a fer
batxillerat
a Barcelona
i eren
uns usuaris
molt importants
de l'autobús
als anys 30
durant la República
ja trobaves
gent
de Sant Just
que podia pagar
els estudis
dels seus fills
de batxillerat
que agafaven
l'autobús
per anar a estudiar
a Barcelona
perquè aquí
només podies
fer l'ensenyament
primari
que bo
doncs
bé
ho hem de deixar aquí
és molt interessant
ens ha fet gràcia
aquesta efemèrida
ja que avui
no era el primer dia
però el 31 de desembre
em sembla que a més
no és el que deu ser
dissabte
aquest any
o alguna cosa així
potser era complicat
fer l'entrevista
el mateix dia
en que arribar
el primer autobús
vosaltres ho dieu
i nosaltres venim aquí
exacte
però vull que just
és quan es va signar
es va constituir
aquesta companyia
d'automòbils
de Sant Just
no tenia ni notaria
van haver d'anar
notari a Barcelona
caminant
o ja hi havia
el primer autobús
no ho sé
potser van anar
amb diligència
no ho sé
no m'imagino
el notari
ara anant caminant
des de Sant Just
cap allà
doncs bé
moltes gràcies
a l'arxiver municipal
Jordi Amigo
i també al regidor
Transfòs Jordi Porta
que vagi molt bé
i fins aviat
bon dia