Cinc minuts i dos quarts d'una del migdia.
Us ho hem explicat, l'associació Eva Sant Just organitza per aquest dijous
una xerrada per repensar l'escola d'avui.
Maria Vinuesa, de l'associació de mestres Rosa Sensat,
parlarà de com construir una escola de qualitat plena de propostes
que ajudin els infants a construir el seu aprenentatge.
Una xerrada que serà aquest dijous a dos quarts de sis de la tarda a la vagoneta
i que organitza l'associació Educació Vive i Activa,
l'associació Eva Sant Just, que és una entitat nova,
sorgida d'un grup de famílies del poble convençudes
que l'educació del nostre país necessita un canvi.
Ara en parlem amb la Maria Vinuesa, de l'associació de mestres Rosa Sensat.
Molt bon dia, Maria.
Hola, bon dia.
Per fer un petit avançament del que s'explicarà també aquest dijous,
en aquesta xerrada que, com dèiem,
vol parlar una mica d'aquest canvi que cal en el sistema educatiu actual,
en l'escola actual.
Sí, bé, ja diria que no només a l'escola, sinó a l'educació.
En general.
Vull dir, en general, jo diria que en aquests moments el primer que veiem
és que sí que cal repensar l'escola,
però també el que cal repensar és que, sobretot,
l'educació no es dona només en l'àmbit escolar,
sinó que es dona en l'entorn també dels infants,
i, per tant, també aquesta visió jo penso que és interessant donar-la.
I em sembla que el fet que aquesta xerrada sigui organitzada justament
per una entitat liderada per uns pares
i que surt de l'interès d'uns pares va molt en aquesta línia.
Exacte.
És a dir que, segurament, el primer pas per repensar l'escola
aniria per aquí, eh?,
en repensar una mica de quina manera eduquem, no?
Exacte.
I no només de quina manera s'educa l'escola,
sinó també de quina manera eduquem
en tots els àmbits en els que estan, doncs, presents els infants, no?
I, per tant, aquesta idea jo penso que està agafant molta força, eh?
Vull dir, la idea de família, escola i comunitat,
vull dir, està agafant una gran presència
i a mi em sembla que és per aquí per on s'han d'enfocar les coses.
Independentment que també la institució escolar com a tal
també cal repensar-la, eh?
Vull dir, jo penso que en aquests moments
també hi ha moltes iniciatives i moltes propostes
que estan sorgint dins de les escoles
que també estan en aquesta línia, eh?
Per tant, vull dir, és tot un conjunt,
no només des d'un punt de vista, sinó
és una visió polièdrica.
S'estan començant a fer passos, no?, segurament?
Sí, i tant, i tant.
Jo penso que sí, vull dir, se n'estan fent-hi molts, eh?
I d'importants, i d'importants.
Vull dir, jo penso que...
A veure, el repensar l'escola
és una cosa que fa temps, eh?
Vull dir, la veritat és que fa...
Vull dir, que a vegades revises, doncs, textos
o revises, doncs, plantejaments d'altres moments
i veus que això és una cosa, doncs,
que té un llarg recorregut.
Vull dir, que aquesta idea
de fer una altra escola,
de tenir una altra escola,
de repensar-la,
vull dir, és una cosa que no és d'ara mateix,
sinó que ja diria que els mestres inquiets,
els mestres, doncs,
que tenen aquesta idea
de voler el millor,
que de fet són tots, eh?
Però vull dir que sempre hi ha
aquests capdavanters
que tenen idees diferents
per proposar, doncs, pràctiques diferents,
doncs, penso que és una cosa
que ja ha de fer molt de temps,
però ara mateix,
ja diria que han confluït
tota una sèrie de circunstàncies
que fa, doncs,
que això encara sigui més evident, no?
Vull dir, podríem posar,
per exemple,
els estils de vida de les famílies,
que això fa que, doncs,
els infants tinguin
una altra visió de la vida,
vull dir,
això s'ha repetit moltíssim,
però jo penso que té una gran importància,
com seria, doncs,
tot el que fa referència
a les tecnologies
que tenim al nostre abast,
això dona una visió diferent
de la vida i tot, no?
Vull dir, no és el mateix, doncs,
els infants de fa uns anys
que tenien una vida, doncs,
determinada,
els infants que ara veiem,
vull dir que tots, doncs,
tenen unes experiències virtuals
que abans no tenien.
Això és evident,
que dona una mirada diferent
a l'aprenentatge
i fins i tot a com entenem el món, no?
I com ens hi relacionem.
Per tant, vull dir,
tot aquest tipus d'aquesta amalgama
de coses, doncs,
fa que, evidentment,
calgui de totes-totes
un repensar l'educació, eh?
I dic educació
perquè m'agradaria anar
una mica més enllà...
De l'escola, no?
Exacte.
Del que és l'escola, eh?
Exacte.
Hi ha la sensació
que els últims anys
hi ha més interès, també,
per part de les famílies
d'aquesta idea, doncs,
de repensar com s'educa?
O ha estat sempre?
O hi ha estat sempre?
Jo dic el que penso...
Jo penso que les famílies
sempre han estat...
Han tingut aquesta inquietud
i és de lògica
que les famílies
volen el millor
pels seus fills.
El que passa
és que hi havia, doncs,
com una mirada
cap al que era
l'escola determinada.
en aquests moments
una mica
això que deia abans, no?
Vull dir,
aquests nous estils de vida,
aquesta...
aquesta mirada diferent
del que és la família,
aquesta composició diferent
de les famílies.
Vull dir,
tots sabem que les famílies
d'avui no són
ni de lluny
ni les famílies
de fa 50 anys,
ni de fa 30 anys, eh?
Per tant,
aquests canvis
socials
doncs porten
a que hi hagi un interès
i que les famílies
estiguin molt més pendents
de com aprenen
els seus fills.
I, per tant,
vull dir,
al darrere de moltes iniciatives
hi ha les famílies.
Però deixa'm dir-te
que vull dir això
als anys 60 i 70
també passava.
Vull dir,
els moviments
de renovació pedagògica
que nosaltres,
com a associació,
formem part
d'aquests moviments
de renovació pedagògica,
en aquests moments
els canvis que hi va haver
i aquests moviments
de renovació,
les famílies
hi tenien una presència
fonamental.
També estaven
al costat dels mestres
demanant un canvi
i, evidentment,
no es pot comparar,
vull dir,
la situació que teníem
en aquell moment
amb la dara
no és una qüestió
de comparar,
però el que vull dir
és que les famílies
ja hi eren
al darrere,
ja tenien aquesta preocupació
per voler
una altra escola
que s'adequés més
a les situacions
que pensaven
que els fills
havien de viure
dins de l'escola.
Però jo ho veig
estupendo
i a mi em sembla
que és fantàstic
que les famílies
siguin
les que moltes vegades
empenyin
aquesta idea
de canvi,
no?
En què caldria canviar
en aquesta manera
d'educar actual,
tenint en compte
el context
que ens deies abans,
també d'aquests canvis
que estem vivint
ara mateix,
de la manera
que ho fem ara,
on creus
que el dia
sigui més?
Bé,
jo diria
que ja se'n...
Quan et deia
que hi ha hagut
canvis
i substancials,
doncs penso
que hi haurien
de canviar
potser la rigidesa
en la que
moltes vegades
encara continuem
tenint aquesta visió
de grups
tancats,
o sigui,
nosaltres d'alguna manera
l'estructura
d'escola,
vull dir,
és una estructura
i això s'ha dit
moltíssimes vegades,
però és que és així,
vull dir,
és una estructura
del segle XIX,
vull dir,
de quan...
vull dir,
és una estructura
i fins i tot
el 18,
si molt m'apures,
és una estructura
doncs
amb classes
per edats,
amb un horari
molt marcat,
o sigui,
hi ha una manera
de fer
que costa
una mica
de desempellegar-se'n
perquè
gairebé
forma part
de l'ADN
de l'escola,
no?
Això potser,
jo diria
que estem veient
que això
ha de canviar,
vull dir,
no s'adequa
a la manera
de viure
de la societat
d'avui en dia.
Aquesta seria,
eh,
l'estructura...
Una mica,
clar,
que és un canvi
en realitat
molt important,
si s'arriba a canviar això,
suposo que es canviarà
moltes coses.
Bé,
sí,
el que passa
que també
cal dir
que els canvis
en educació
són molt lents,
que aquest també
és un concepte
que es va repetint
molt,
però és veritat,
vull dir,
perquè no és fàcil,
eh,
vull dir,
no és fàcil
començar
per una qüestió
d'edifici,
vull dir,
a veure,
fa molts anys
que hi ha molts equips
de mestres
que estan demanant
que els espais
siguin diferents.
Fa anys
s'està demanant,
però,
esclar,
fins que aquesta demanda
no arriba
fins on ha d'arribar,
que és,
doncs,
qui dona els permisos
per fer les escoles
d'una altra manera,
clar,
això,
vull dir,
o sigui,
vull dir,
aquesta idea de dir,
és que amb aquest edifici
que tenim aquí
ens és difícil
fer una altra pràctica
perquè l'espai
ens marca
a vegades
la pràctica
que fem,
eh,
et poso un exemple,
eh,
és un exemple,
tall d'exemple.
Sí.
Clar,
escolta'm.
Sí, sí,
et sento,
et sento.
Ai,
perdó,
perdó,
és que havia sentit
un soroll.
Doncs,
esclar,
aquest,
exemple a mi
em sembla
que serveix
per il·lustrar
això que et deia,
no?
O sigui,
vull dir,
a vegades tu ja veus
perquè ets la que estàs allà,
però l'edifici,
aquell,
vull dir,
es fa d'aquesta manera
perquè,
doncs,
s'ha establert
que sigui així
i fins que no es decideix
fer un canvi
en això,
doncs,
poden passar molts anys
i,
com a això,
moltes coses,
eh,
vull dir,
hi ha coses
que les pots canviar tu
i hi ha coses
que t'han de venir
de fora
perquè puguin ser
canviades
i en tot aquest,
això,
tot plegat,
doncs,
fa que els canvis
a vegades
no són
tot lo ràpids
que voldries
que fossin.
però jo penso
que s'estan
fent coses
molt interessants
i que s'estan
replantejant
moltes coses.
De vegades
es parla
de recursos,
no?
També,
de dir,
que no hi ha prou
recursos
per fer aquests
canvis
vinculats
amb el que ens deies
també dels espais.
Creus que això
és una excusa
o que és veritat?
Bé,
de tot una mica,
eh,
vull dir,
de tot una miqueta.
Vull dir,
que a vegades
pot ser
que el canvi
requereixi
un canvi
de mentalitat
i això,
com que,
vull dir,
vol dir,
doncs,
un temps
per pensar
i per pair-ho
i per tot plegat,
doncs,
bé,
a vegades dius,
oh,
és que jo no tinc
prou recursos.
Bé,
mirem-ho.
Si tens ganes
de fer-ho,
fer un canvi,
a vegades
els recursos
passen a segon terme.
que són importants,
eh,
els recursos,
els recursos són importants,
sobretot els recursos humans,
eh,
vull dir,
a vegades més
que els materials.
Recursos humans
són importants
perquè,
d'alguna manera,
o sigui,
aquesta també és,
jo penso que és la clau,
l'escola
la forma persones,
eh,
persones que són
els infants,
els mestres
i les famílies.
Llavors,
quan parlem
de recursos,
esclar,
hem de tenir clar
que per atendre
aquests infants,
que són persones,
es necessiten uns recursos,
sobretot humans,
que són els mestres,
eh,
i recolzats,
evidentment,
per les famílies,
que són l'altre,
l'altre àmbit
de l'escola,
eh.
Però,
bé,
jo penso que els recursos
són importants,
perquè,
esclar,
vull dir,
si no,
si hi ha coses...
això que et deia,
per exemple,
torno a l'exemple
de l'espai,
clar,
vull dir,
tens l'espai que tens,
eh,
no et pot inventar.
això és veritat.
Entens?
Tens l'espai que tens.
I això pot ser un límit,
et pot limitar.
Ara,
també és veritat,
perquè també
pots aprofitar-lo
i pots dir,
bueno,
jo amb l'espai que tinc,
faig el que,
el que,
el màxim
del que puc fer,
eh?
Per tant,
vull dir,
a vegades els recursos
et poden limitar,
però també,
si són els que tens,
també,
vull dir,
has de fer
de les maneres
per aprofitar-los,
portant-los
cap a allò
que tu vols fer
per canviar.
Doncs,
d'alguna manera,
aquest serà un dels passos,
és reflexionar-hi
i parlar-ne,
i per tant,
doncs,
aquest dijous
serà un d'aquests passos
que pot servir
per repensar una mica més,
no?
Exactament,
vull dir,
jo,
d'entrada,
no heu dit abans,
però vull dir,
molt contenta
i molt agraïda
que hàgim pensat
en Rona Sensat,
doncs,
per fer
aquesta xerrada.
Nosaltres
pensem
que qualsevol
col·lectiu
que el que fa,
vol fer,
és una reflexió
al voltant
d'aquests canvis
i d'aquest repensar
a l'escola,
vull dir,
és ideal,
perquè,
doncs,
és on podem,
doncs,
trobar punts de confluència
i podem trobar també
idees
entre tots plegats
que ens facin,
doncs,
tenir una miqueta més clar
doncs,
quina és la millor
solució
o la millor manera
de fer les coses,
sobretot
amb l'objectiu
fonamental
que és,
doncs,
acompanyar els infants
en el seu procés
de creixement.
Doncs,
aquest dijous,
a dos quarts de sis,
aquesta conferència
amb Maria Vinuesa
de l'Associació de Mestres
és l'hora censat
a dos quarts de sis
de la vagoneta,
com dèiem,
una xerrada gratuïta,
però convé fer confirmació
prèviament a través
de la pàgina web
evasantjus.cat,
com dèiem,
la xerrada l'organitza
Eva Sant Jus,
Educació Viva i Activa.
Moltes gràcies,
Maria.
Doncs de re,
a vosaltres.
Molt bé,
fins aviat,
una abraçada.
I rebeure.
Adéu,
bon dia.
Adéu,
bon dia.