Title:

Amel Azuriat: jornaleres sirianes a la Vall de la Becà — resiliència, denúncia i una exposició que arriba a Sant Just

## Resum general L’entrevista presenta l’exposició fotogràfica “Amel Azuriat” d’Eva Parell, centrada en les jornaleres sirianes refugiades a la *Vall de la Becà* (Líban). A través de 50 imatges, el projecte visibilitza una realitat sovint invisibilitzada: **dones, nenes i nens** que sostenen la recol·lecció agrícola en condicions de **precarietat, discriminació i vulnerabilitat**, alhora que projecten una imatge de **resiliència i fortalesa**. L’exposició, ajornada el 2020 per la Covid-19, s’inaugura ara al Centre Cívic Soledat Sants (Sant Just), amb visita guiada de l’autora. ### Temes principals • **Context i condicions laborals**: el Líban limita els sectors on poden treballar les persones refugiades; la recol·lecció recau principalment en dones, nenes i nens, amb sous baixos i agressions normalitzades. • **Origen del projecte**: viatge de recerca (2018), col·laboració amb una ONG i posterior **beca de la UE** per fer reportatge en profunditat i conviure amb famílies refugiades. • **Vessant social**: una estudiant de màster va impulsar un **crowdfunding** que va aportar aliments durant un any a unes **70 famílies** de l’assentament principal. • **Mirada fotogràfica**: la narració evita la victimització i posa en valor la **resiliència** i la capacitat d’agència de les dones. • **Selecció i enfocament**: de milers de fotos a 50 imatges que construeixen un relat del “microunivers” agrícola; l’exposició no entra en detall a la crisi política general del Líban, sinó que se centra en les jornaleres. • **Paradoxes i mirall local**: el menjar que consumeix el país depèn del treball d’aquestes dones; es plantegen paral·lelismes amb **injustícies laborals** en regions agrícoles de l’Estat espanyol. • **Informació pràctica**: inauguració amb **visita guiada**, peus de foto explicatius i dates/horaris de visita. ### Moments destacats • Context i nom de l’exposició, i situació de les jornaleres a la Vall de la Becà. • Naixement del projecte (ONG, beca UE) i **impacte social** via campanya d’aliments. • **Ètica i narrativa visual**: de “víctimes” a **dones fortes**. • Convivència i aprenentatges personals de l’autora amb les famílies refugiades. • **Criteris de selecció** i límits temàtics de l’exposició. • Paradoxa agrícola del Líban i connexions amb realitats locals. • Peripècia de la itinerància i **ajornament per Covid-19** fins a la presentació a Sant Just. • **Objectius**: visibilitzar, denunciar l’explotació (inclosa la infantil) i promoure la reflexió. ## Cites clau > "La imatge que transmeto d’elles no és de víctimes, sinó de dones fortes que estan superant aquesta situació." > "La frontera és un territori sense llei." > "El que menja la població libanesa és el fruit de la feina d’aquestes dones." > "La idea és visibilitzar la situació d’aquestes dones… molt invisibilitzada." ## Conceptes clau • *Resiliència*: capacitat de les dones refugiades per sostenir-se i sostenir les seves famílies en contextos adversos. • *Microunivers agrícola*: cadena jeràrquica de treball on la recol·lecció recau en dones, nenes i nens. • *Invisibilització*: poca atenció mediàtica i institucional a una realitat estructural. • *Itinerància expositiva* i impacte de la *Covid-19* en la difusió cultural. ## Informació pràctica de l’exposició • Lloc: Centre Cívic Soledat Sants (Sant Just) • Inauguració: 19:00 h, amb **visita guiada** per Eva Parell • Obert fins: 25 de febrer • Horari de visita: 9:00–13:00 i 16:00–19:00 • Més informació: ràdio desvern i evaparell.com

['Amel Azuriat', 'jornaleres sirianes', 'Vall de la Becà', 'Líban', 'refugiades', 'agricultura', 'explotació laboral', 'discriminació', 'resiliència', 'fotoperiodisme', 'exposició fotogràfica', 'ONG', 'crowdfunding', 'Nacions Unides', 'Unió Europea', 'COVID-19', 'Igualada', 'Sant Just Desvern', 'Centre Cívic Soledat Sants', 'visita guiada', 'infància treballadora', 'Beirut', 'polítiques d’acollida']