I a aquesta hora recuperem una entrevista que vam fer a Xavier Bonal
amb motiu de la conferència inaugural del curs escolar que se celebrarà demà.
La recuperem per tornar a escoltar què és el que va dir Xavier Bonal
aquí del Just a la Fusta de Ràdio d'Esvern.
Doncs seguim a Ràdio d'Esvern, comença la tercera hora del programa
i seguim ara amb una entrevista al Xavier Bonal,
doctor en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona
i especialista en sociologia de l'educació i política educativa.
Ell serà qui conduirà la conferència inaugural del curs escolar 2017-2018
dimarts 10 d'octubre a Sant Just.
I per parlar-ne tenim el Xavier Bonal al telèfon.
Hola, bon dia, Xavier. Hola, bon dia.
Jo et sento bé.
Ara sí, ara sí. Perdona, hem tingut un petit problema tècnic.
Ara sí que et sentim bé.
Doncs dèiem que el dimarts 10 d'octubre
impartiràs aquesta conferència inaugural del curs 2017-2018 a Sant Just.
Quin serà el tema principal de la conferència?
Doncs el tema principal es dirà en torn al paper de la ciutat educadora
en els canvis socials actuals, com hem de repensar l'educació
no només associada a la institució escolar, com hem fet habitualment,
sinó havent d'implicar moltes més institucions i la mateixa administració local
en construir processos educatius amplis, de bastant ampli.
Sant Just forma part d'aquestes ciutats educadores.
Què vol dir això?
Això vol dir que per entendre els processos de formació i d'educació
al llarg del segle XXI, en el context del segle XXI,
ens calen instruments que van molt més enllà de l'educació formal.
Per diversos motius.
El primer potser i el més clar, i tothom l'entendrà,
és que l'educació és ara ja al llarg de la vida.
No podem pensar que tenim prou en formant-nos en l'etapa
que estem a la institució escolar,
sinó que necessitem constantment renovar els nostres coneixements,
que es fan obsolets ràpidament,
i tenir accés a canvis que es produeixen a una velocitat
que deixen antiquats ràpidament els coneixements que tenim.
Per tant, el paper que poden jugar les empreses en aquesta formació permanent,
la mateixa oferta pública que es pot generar des dels ajuntaments,
en forma d'educació d'adults, etc., ho fa molt necessari.
Això per una banda.
I després hi ha una altra qüestió que no té tant a veure
amb les habilitats o la producció,
sinó que té molt a veure amb la necessitat de generar
sistemes de cohesió social,
sistemes que la ciutadania s'identifiqui amb la ciutat,
que la faci seva, que tingui sentit d'allò públic.
I per això crec que els ajuntaments en particular,
i les ciutats en general, tenen un paper molt important.
Hem parlat molt aquí a la ràdio amb les escoles,
també del que és l'educació no formal,
que suposo que està molt vinculat amb això.
Per exemple, les estones de menjador, en el lleure,
el paper de les entitats esportives, els esplais o grupament escoltes,
també en l'educació dels nens i nenes.
Quin creus que ha de ser el paper de tots aquests espais
en l'educació no formal?
Crec que és fonamental.
És fonamental perquè, com dic,
que l'adquisició en aquests processos
s'adquireixen un tipus d'habilitat
que a més són cada vegada més demanades en els mercats de treball,
fins i tot des d'una lògica d'eficàcia és important,
que la gent aprengui a treballar en grup,
a ser solidària, a comunicar-se, etcètera.
I això té lloc tant a la institució escolar
com fora de l'escola.
I després, perquè és un instrument molt potent
d'igualtat d'oportunitats.
No oblidem que els infants,
quan en funció del seu origen social,
tenen oportunitats en el fora escola, per dir-ho així,
que són molt desiguals.
Hi ha famílies que es poden permetre
formacions complementàries molt àmplies,
amb els idiomes, amb les arts, amb els esports, etcètera,
i altres, en canvi, no tenen aquestes oportunitats.
Per tant, pensar de manera pública i de manera col·lectiva
una oferta educativa per tots aquests sectors
em sembla una qüestió molt estratègia també
per la igualtat d'oportunitat
i la participació de tots aquests sectors que comentaves,
des d'organitzacions no governamentals,
associacions, clubs esportius, etcètera,
que puguin participar d'aquesta oferta.
De fet, és el capital educatiu i cultural
que té la ciutat i que s'ha d'aprofitar.
Creus que els governs dediquen a aquesta educació no formal
i a aquestes entitats o NSS que parlàvem
l'atenció i els recursos que necessiten o que mereixerien?
Crec que hi ha un esforç significatiu per part dels ajuntaments,
que precisament a vegades són les que directament
no tenen tantes competències en educació,
però s'hi impliquen molt,
i en canvi crec que estaria molt bé,
no puc generalitzar,
hi ha ajuntaments que ho fan millor que altres, evidentment,
hi ha ajuntaments que dediquen més pressupost a l'educació que altres,
però hi ha més consciència, crec,
en l'administració local per aquests processos
que no pas en la pròpia administració autonòmica
o l'administració estatal.
S'entén molt que aquests processos han d'operar a escala local,
quan crec que també hi hauria d'haver-hi una mena de política nacional
capaç de crear una oferta educativa prou atractiva
també per allò que es considera educació no lectiva.
És prou significatiu que seguim tenint un departament
que es diu d'ensenyament i no d'educació,
la qual cosa il·lustra clarament que l'àmbit de competència
que s'entén que té, per exemple, la Generalitat en Educació,
es dedica al sistema educatiu lectiu, formal,
però abandona pràcticament de l'informal o el no formal
que es queda en mans dels ajuntaments.
Com deies, l'origen sociològic i econòmic dels infants
condiciona molt quina és l'educació que poden rebre
i en aquest sentit, en els darrers anys,
la crisi econòmica ha afectat molt,
també ha augmentat molt la demanda de l'escola pública
en aquest sentit per la crisi econòmica
que d'alguna manera ha començat a sortir,
però encara no del tot.
En quin punt es troba ara mateix l'educació,
l'ensenyament a Catalunya i quins són els reptes que ha de afrontar?
Sí, crec que la crisi, si bé no ha tingut efecte afortunadament
des d'un punt de vista de l'eficàcia del sistema,
tenim professionals, crec, molt implicats en l'educació
i que asseguren una bona qualitat d'ensenyament,
també és veritat que sí s'han produït lesions
en allò que podem entendre com el dret a l'educació,
les oportunitats educatives, la segregació escolar,
per exemple, la polarització dels alumnes més desavantatjats
en algunes escoles i els més avantatjats en les altres.
Aquests són indicadors que nosaltres anem mesurant
i veiem que aquesta fragmentació,
degut a la crisi, es pot haver augmentat.
Aquí tenim un factor de risc important,
perquè una societat fragmentada, segregada,
evidentment és menys cohesionada
i és més difícil assegurar la igualtat d'oportunitats
en aquest context.
Per tant, hem d'estar alerta,
hem d'estar pendents d'assegurar
que els mecanismes que tenim de redistribució,
aquí també els ajuntaments poden jugar un paper molt important
amb la seva política educativa,
poden ser un factor d'equilibri i d'equitat
a situacions que han anat amb certa tendència.
Per exemple, hi ha hagut un repunt de demanda d'escola pública
derivat de la crisi,
però també això no ha evitat un cert repunt
de la polarització social en funció de l'origen
de les famílies amb un tipus d'escoles i altres.
No necessàriament entre escola pública.
Dius que hi ha hagut aquest repunt de l'escola pública.
Creus que això és positiu per al sistema públic,
que estigui creixent,
o pot suposar també un risc?
Per descomptat,
jo crec que l'augment de demanda d'escola pública
és sempre positiu,
perquè crec que és el factor
que està en millors condicions
de garantir l'equitat educativa,
i evidentment la qualitat educativa també,
però cal no oblidar
que aquesta expansió de la demanda de pública
no sempre està distribuïda de manera equitativa.
I ens podem trobar en situacions
en les quals,
efectivament,
més demanda de pública
no significa més equitat
perquè hi ha més segregació,
més polarització.
Per tant,
s'ha de vigilar molt determinats instruments,
com la planificació de les places,
s'ha de vigilar instruments
com es reparteixen els alumnes
en una ciutat educativa especial,
quantes beques de menjador podem donar,
etcètera,
com impliquem a totes les escoles
en l'assumpció d'alumnes
amb risc educatiu,
en definitiva.
Això és el que pot garantir millor l'equitat.
Parlaves fa una estona també
de fragmentació i social.
En aquest sentit,
els governs potser han utilitzat sovint
l'escola també,
sobretot en l'àmbit de les llengües,
especialment com una eina política.
Creus que han pres les millors decisions
per als infants i joves
o a vegades s'ha utilitzat massa políticament?
Jo crec que amb el tema lingüístic,
sobretot en el nostre país,
tenim un clar exemple
de tendència a la politització.
una politització innecessària i no real.
Jo, si hagués de triar
quina ha estat la millor política
que s'ha fet des de la transició a la democràcia
en aquest país,
diria sens dubte que ha estat
la llei d'immersió lingüística,
perquè ha assegurat un nivell
de cohesió social i d'integració
molt òptim, molt eficaç,
sense lesionar drets.
I, a canvi,
la politització partia a vegades
de 20 o 25 casos
interessades per part del govern espanyol.
Amb això ha estat molt contundent i molt clar.
Quan després, en canvi,
ens anem a les dades
i mirem relacions entre llengua i rendiment,
etcètera,
les comunitats que són bilingües,
per dir-ho així,
com Catalunya o el País Basc o Galícia,
no tenen pitjor rendiment que les altres.
És a dir, aquest instrument,
a vegades que s'ha intentat presentar,
que el bilingüisme podia endarrerir
el ritme d'aprenentatge dels infants,
està molt lluny de ser cert.
Molt lluny de ser cert.
I, per tant,
sí que hi ha hagut una utilització política
del tema lingüístic
que, evidentment,
s'ha de poder rebatre amb evidència i amb dades.
I això, evidentment,
no ajuda fins i tot
en el funcionament quotidià del sistema.
Ja per acabar,
volia preguntar també en els models educatius.
Ara moltes escoles
parlen de treballar per projectes,
com, per exemple,
el projecte d'escola Nova 21,
n'és un exemple.
Quin és el teu punt de vista
sobre la implantació d'aquest nou model?
Creus que el futur va cap aquí?
Jo crec que totes les escoles
no només tenen el dret d'innovar,
sinó tenen una mica l'obligació,
dir-ho.
simplement perquè la societat
i les necessitats
ens obliguen a aquest canvi.
Ara bé,
el que no hauríem de confondre
és la innovació com a mantra.
És a dir,
considerar que
l'important és innovar
i, per tant,
innovar vol dir fer coses noves
d'una manera gairebé malaltissa.
tenim un capital humà
i un capital cultural
en les nostres escoles
molt vàlid,
amb molta experiència
i que no ens el podem dilapidar
en nom de la innovació,
tampoc.
Per tant,
crec que s'ha de mesurar
i s'ha de ser intel·ligent
en la manera de gestionar
aquesta febre innovadora,
si em permeteu l'expressió,
una mica.
També és veritat que,
evidentment,
hi ha un efecte molt positiu
d'aquest tipus d'iniciatives
que és que s'accegen al sistema.
Els sistemes, a vegades,
i les institucions
poden tendir a certa inèrcia.
Les coses aquí les fem així
i ens ho oblidem de la resta,
mentre la societat, en canvi,
canvia molt ràpidament.
Per tant,
la reflexió al voltant
de l'educació per competència,
de la innovació,
em sembla molt vàlida.
I una altra reflexió
que podria fer al voltant d'això
té a veure amb innovació
i context social.
És a dir,
no tota mena d'innovació
funciona igual a qualsevol context social.
i a vegades aquests discursos,
i diria que especialment
l'Escola 9-21,
tendeix a considerar
que tenim les fórmules pedagògiques
per resoldre els problemes.
I potser aquestes fórmules pedagògiques
són molt aptes i molt adequades
per resoldre problemes
a escoles de classe mitjana
o mitjana alta,
i en canvi no ho són tant
en contextos de major exclusió social.
Per tant,
la lògica innovadora
ha de ser molt depenent del context
i adaptar-se bé al context.
Un altre tema ja final
per tancar l'entrevista
que totes les escoles
volen implantar
és el de l'anglès.
Creus que s'està millorant
en aquest sentit
en l'ensenyament d'idiomes?
Jo crec que el nostre sistema educatiu
té una assignatura pendent
amb això.
Si ens comparem
amb altres sistemes
del nostre entorn,
el tema de l'adquisició
de segones llengües
és més eficaç
i per tant
aquí
anem d'aprendre
d'altres models.
Crec que
s'estan fent
alguns passos interessants.
Jo no sóc especialista
del tema
ni del tema de llengües,
del tema lingüístic,
però crec que s'estan fent
alguns passos interessants
per impulsar
una qüestió
que és molt inevitable,
que és que l'anglès
és la llengua franca
del futur
i que, per tant,
també en les oportunitats educatives
l'accés
a un bon nivell d'anglès
pot ser molt determinant.
El que no ens podem permetre
és que sigui el mercat
i no l'administració pública
qui pugui assegurar
aquests mínims.
Si no,
ens trobem
que famílies
que es poden pagar
cursos d'anglès
de qualitat
fora de l'escola
tenen nivell elevadíssim
i altres infants
no hi poden accedir.
Per tant,
que l'escola pública
prengui iniciatives
al voltant d'això,
innovi,
generi nous programes,
s'atreveixi
amb el trilingüisme,
són iniciatives
que em semblen
molt importants
i molt vàlides.
Fins i tot
el que es fa
en altres països,
per exemple,
que és que a partir
d'un determinat nivell
no és que hi hagi
classes d'anglès,
sinó que algunes assignatures
normals
s'imparteixen en anglès.
És a dir,
assolir a determinat nivell
que això sí que realment
ajuda
que els nanos
adquireixin l'anglès
també com a llengua
vehicular
en el procés
d'aprenentatge.
Doncs,
moltes gràcies,
Sabé Bonal,
per haver-nos atès
al Just a la Fusta
de Ràdio d'Esvern.
Ens veiem a Sant Just
el dimarts 10 d'octubre
en aquesta conferència inaugural.
Allà estarem.
Gràcies a vosaltres.
Bé, gràcies, fins aviat.
Fins aviat, bon dia.
Els matins de 10 a 1
Sant Just a la Ràdio
Just a la Fusta
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out,
l'smood jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més sual.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Everybody loves the sunshine
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Cada tarda de 5 a 7
Escolta'ns,
explica'ns,
participa,
proposa.
La plaça Mireia
amb Mireia Redondo.
Cada tarda de 5 a 7
Ens veiem a la plaça.
Just a la fusta.
Dos quarts de dotze del migdia
i seguim el Just a la Fusta.
És hora per la tertúlia dels dimarts.
I ja tenim els nostres tertulians
a l'estudi
de Ràdio d'Esvern
a Palmira.
Bon dia a tothom.
Hola a la Carme.
Hola, bon dia.
I al Carles.
Hola, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Que estaven fent la tertúlia
abans de la tertúlia.
Sí, ja està.
A vegades,
moltes vegades,
les coses que es diuen
fora de la tertúlia
fins i tot són més interessants
que les que es diuen la tertúlia.
Sí, perquè et deixes anar més.
Exacte.
No mires,
perquè a vegades penses
que no em passi del que digui
i que algú no es pugui...
Sentir ofès.
Sí, sí.
Bueno, aquesta és una altra
de les tonteries
perquè el que jo pugui opinar
no té per què ofendre ningú.
És que, esclar,
si m'he de mirar molt
el que li digui...
Hauríem de poder dir
el que sentim.
Exacte.
Sí, sí, aquí
no teniu cap restricció, eh?
A veure...
A vegades és més l'autocensura.
Un dels temes
que tenia pensat el Carles
és la situació
d'en Gerard Piqué.
En Gerard Piqué
no li permeten
que digui el que sent.
Sí.
I hauríem de poder
acceptar perfectament
el que tens
més davant.
Sí, sí, sí.
Sí.
Ell va dir que havia votat que no, eh?
Ell va dir això?
Ell no va dir exactament això.
Però ho va deixar anar, eh?
Però va dir...
No m'ho crec.
Ell va dir...
Si no m'equivoco malament.
Aviam, aviam.
Va dir...
Inclús un independentista
hauria de poder jugar
a la selecció.
Diu...
I no és el cas.
Per tant,
ell va dir que...
D'alguna manera
va venir a dir
que ell no era independentista.
Tampoc no sabem
si va votar que no,
va votar en blanc...
Va votar...
No sabem el que va votar.
Votiu que li doni la gana
que teòricament...
Que està en el seu dret.
Que va votar a Sant Just,
per cert.
Que sí, va votar.
No sabem què va votar,
però sí que sabem on va votar.
A les escoles.
El mateix que a la Carme.
Sempre ha votat allà.
Sempre per les municipals,
per les generals,
sempre ha votat allà.
Perquè deu estar empatronat
a casa dels pares.
Esclar.
Sí.
Està ascensat aquí.
Allà, allà.
Sí.
Suposo que sí.
els pares que viuen
a la zona
que està tocant el...
Com es diu
aquell carrer que puja,
que és complet on el...
El doctor Rivalta.
Exacte.
El doctor Rivalta, sí.
Viu allà a aquella zona.
Allà és...
Carrer Electricitat, és.
Sí.
Jo sé perquè...
Els tenim fitxats.
Sí.
No, no.
Ho sé perquè
jo,
quan era regidora,
hi vaig anar
a buscar
unes samarretes
que...
Bé,
els hi vaig portar
unes samarretes
perquè ell les signés
perquè el Murillo,
que era regidor d'esports,
va fer la nit de...
Un sopar de la nit
de l'esport
i va,
com aquell
que diu rifar,
no,
obsequiar
amb un parell
de samarretes
signades per ell.
I els hi vaig anar
a buscar jo.
No pel Murillo,
pel Piqué.
No pel Piqué.
Firmades pel Piqué.
Firmades pel Piqué.
Només volia
diguer una mica.
Sí, sí, sí.
I abans
ell hi havia portat
una samarreta
per una noia
que operaven
d'una intervenció
molt sèria
d'ossos
que era...
Estava enamorada
del Piqué
i li va fer
una dedicatòria
molt maca.
Una noia joveneta.
Per això sé on viuen.
No, jo sabia que...
Perquè hi ha anat
pel fet aquest
de les samarretes.
Aviam a Canals,
què vol dir?
No, jo vull dir una cosa.
El fet que jo
hagi fet aquest tema
o hagi sugereit
aquest tema
com el tercer tema
tenia un antecedent.
i era que el senyor Coderre,
si us recordeu,
el seu memoràndum
sempre acabava
una cosa de...
Sempre acabava
amb el Barça
i l'Espanyol.
L'Espanyol,
el Barça,
el que sigui.
I jo no he volut ser beny.
Sí, és veritat.
els meus comentaris
eren, primerament,
un comentari
de la situació actual
i de demà.
I el segon
era un comentari
que es considerava
oportú
del que va passar ahir.
O sigui,
de la figurada...
O sigui,
veure fins a...
Com que jo m'he quedat
a l'ocaparat
que vingués tanta gent,
després em van explicar
que molta d'aquesta gent
no era gent,
eren vinguts de fora.
Tot, sí.
Però jo crec que...
Vaja, jo penso,
penso que la visió
dels que estem aquí reunits,
encara que siguem tres gats,
és fer arribar
al que ens pugui escoltar
unes idees
que li serveixen
per posar-se en línia
amb alguna cosa útil.
I els coses útils
en aquest moment
és una reflexió.
Com he arribat aquí?
I la segona és
què pot passar demà
quan el president
puja de puny de món
passi una annunci,
el que sigui,
no sabem mai bé,
quin serà.
Després hi havia
el tema aquest
que demà,
deia ahir,
ens van...
A mi,
a mi,
a mi,
em van sorprendre
tanta gent
quan jo era
la vellà
que era plena
de taula,
de dalt a baix.
Clar que hi ha
una cosa molt important.
La fotografia
prepara les coses
adequadament.
I aquesta mateixa fotografia
s'havia agafada
quan hi ha un altre angle,
d'alert a l'impressió
que donava
ahir al Pana,
la manifestació
dels vinguts de Madrid.
I...
I aquestes d'alguna reflexió
s'ha de ser
l'únic més important.
Si hi vaig
expegir-ho del Piqué
va ser perquè
el senyor Coder,
com ho he dit abans...
Tenia que estar...
Però també té relació.
Sí, sí, sí.
També té relació.
El tema
era el mateix.
Bueno, ja,
no és una explicació.
Jo,
pel que fa
a la manifestació d'ahir,
ja m'ho esperava,
si ja se sabia
que vindrien
autocars
de tot arreu,
doncs que s'ompliria
de sobres.
El que hauria de ser
és demanar-los
a aquesta gent,
escolti,
feu una manifestació real.
Feu la gent d'aquí
que vol sortir
a defensar l'unitat.
Sí.
Perquè, mira,
de cridar gent de fora
podríem fer-ho nosaltres també.
Sí, sí, sí.
Ara,
que faci una manifestació...
I la manifestació
més real
que hauria sigut
és que el dia
haguessin anat a votar.
Sí.
Sí, sí, sí.
I que haguessin dit que no.
Però no creu
que realment
hi havia molta gent...
És a dir,
hi havia gent de fora,
però no creu
que n'hi havia molts
que eren d'aquí també.
Sí, sí.
I tant.
que sí.
És a dir,
jo crec que realment
la gent que no vol
la independència
a Catalunya
també és molta.
Sí, sí, també.
Tampoc es pot negar.
Però és que
només hi ha una manera
de saber-ho.
Votant, sí.
Votant.
Sí, però...
Clar,
i a mi,
per moltes lleis
que em treguin,
a mi no em faran entendre,
també veig ser
una mica justa,
eh?
Que un referèndum
sigui il·legal,
això jo,
a mi no em cap el cap.
des de quan
un referèndum
ha de ser il·legal?
jo crec que s'ha embolicat tot
des de...
des de que va començar,
perdona, Carles,
des de que va començar tot
ja fa 4 o 5 anys
que estem ballant.
7, 7.
és que passa el temps
que s'ha anat tot
desvirtuant
de tal manera
que a mi em fa la feta...
Desvirtuant?
Com?
Bueno, sí,
bueno,
s'ha anat acumulant.
Perquè en principi
era negociar
un pacte fiscal.
Al principi.
Mira on hem arribat.
Està aquí,
està aquí llego.
Al principi era bastatut.
que és el que tenen
al País Basc.
Per això no tenen cap problema.
El pacte fiscal.
Esclar.
És que si nosaltres
tinguéssim el pacte fiscal
ja no ens trobaríem
com ens trobem.
És que hem arribat
a aquest punt ja
de bifurcació
que ja es barreja tot
amb el tema
que va ser el primer,
em van recordar, suposo,
que era negociar
el pacte fiscal.
I tot això ja s'ha anat,
va passar...
va passar tota la història
de Convergència,
s'ha anat tot, saps?
Desvirtuant.
Desvirtuant de tal manera
que hem arribat al dia de dia.
Perquè s'ha barrejat.
Exacte.
I hem arribat ara.
Perquè, a veure si hem de barrejar
allò del Pujol,
posem-hi el cas Gürtel
i tota la porqueria
ha anat sortint també.
Sí, però nosaltres aquí,
aquí la nostra cosa
va començar
quan el tema del...
Atreu tot,
embolicar-se
amb el tema del Jordi Pujol,
no, no, home, no.
I abans,
amb el tema fiscal...
Una cosa és una cosa
i l'altra és l'altra.
El tema de la corrupció
potser s'ha utilitzat...
S'ha utilitzat
per emmerdar la cosa...
Perdoneu-se.
Perquè la corrupció,
per desgràcia,
hi ha corrupció a Espanya.
A tot arreu.
I si Catalunya s'independitza,
també hi haurà corrupció.
També n'hi haurà.
No es veu il·lusions,
que també n'hi ha.
A veure,
allà on hi ha la persona
hi ha la corrupció.
A veure, però...
Si ho tenim...
A veure,
segons va dir ahir
el Santiago Becerra,
no el vas sentir?
No, perquè...
Jo tampoc,
però he sentit un tall
que et posen,
tens aquest avantatge,
que va dir
que s'estava
mobilitzant
i remenant tot
per fer l'Europa
de les regions.
El govern
que, diguéssim,
que porta
la gestió d'una regió
sempre és més controlable
i és més difícil
que la gent
pugui actuar
corruptament.
No sé si m'explico.
No, perquè...
És més...
Ara,
tot depèn
de com són els que controlen.
Suposo que vols dir
que si es pot controlar,
si es controla menys gent
és més difícil
que se l'escapin, no?
Això mateix.
El Carles vol dir una cosa.
Sí,
jo vol dir...
Ara,
ara, després d'això,
volia dir tres coses.
Primera,
diu,
no sabem el número
que han votat
que no
dels que han votat
el dia 1.
Però jo,
un exemple senzill.
Tenia un treballador
que era
Andalus,
era de...
un poplet,
un poplet
que era com
un parell de barraques
de la serreria
de Ronda
i aquell deia
que era un home
molt estolviador
i molt estolviador.
I jo dic,
si a mi,
a mi,
quan vaig anar allà,
al cap de quatre dies
que m'agrada molt,
ja vull tornar.
Diu,
perquè si jo no hi hagi dit
allà on vivia jo,
que tindria dos cotxes,
una casa,
un...
no sé quantes coses més tenia,
que havia anat treballant ell,
diu,
de la mofetada
que li feia molt individu
com ho deia,
l'aprendi de rot dos més.
Perquè, esclar,
impossible de no vivir jo
que ho he fet aquí.
Aquest individu és...
com aquest,
ja ho vivia moltíssim.
Si jo vaig llegir,
ho vaig sentir,
no sé.
Sí,
jo aquest era un treballador meu.
Ah,
doncs ho vaig sentir l'altre dia.
No,
no,
això,
aquest era un home
que una fi que jo tenia,
un dels que tenia,
era del nord del preixi de Pòrdua.
Com aquest,
jo l'he sentit moltíssim,
a les altres,
el he sentit de referència.
Aquest no,
aquest,
ho va explicar ell mateix.
L'altra qüestió és que
nosaltres,
d'alguna manera,
la gent pregunta,
com és que va sortir tant de gent al carrer?
Perquè hi havia molta gent al carrer
d'aquests...
L'ofereixes ahir?
Naturals i vinils.
Sí,
esclar.
Sí,
però la suma
de tots els que han sortit al carrer
altres vegades
per defensar la nostra causa
són molts més.
Encara que a Madrid
pugui dir l'aig o l'ERC,
són molts més.
Però és que hi ha una qüestió important
que és que...
Ahir,
hem parlat amb un nen meu
i un fill meu
diu,
però a vegades
diu,
aquesta gent,
aquesta gent que van sortir al carrer,
no tenen una gran cultura,
ni són gent.
i un fillet...
i un fillet...
i un fillet...
i un fillet...