Són les 11 i 22 del matí, i això significa que toca alçatar l'entrevista del dia.
Avui tenim amb nosaltres a Agustí Millán Torres, concursant Sant Justenc de Saber i Ganar.
Molt bon dia, Agustí.
Molt bon dia, Raquel.
Què tal?
Doncs molt bé, molt content d'estar aquí amb vosaltres.
Igualment, i tant que en teníem ganes que vinguessis.
Hem d'explicar diferents coses.
Si vols, pots descriure tu què és Saber i Ganar?
Suposo que molta gent coneix aquest concurs, però...
Sí, bé, Saber i Ganar és un concurs que ja porta molts anys a la televisió, a la 2 de RTVE.
Porta 26 anys, Déu-n'hi-do.
Llavors, el concurs té dos formats.
Un que és el format diari, que és el més conegut, perquè és el que es fa de dilluns a divendres, i on hi ha tres concursants que competeixen entre ells.
I després, el de cap de setmana, que aquest es fa dissabtes i diumenges, llavors es fa per equips.
Hi ha dos equips de tres persones cadascú, l'equip vermell, l'equip rojo i l'equip azul, i llavors fan diferents proves durant el cap de setmana.
I, al final, igual que als diaris, al final hi ha una prova eliminatòria.
L'equip que va amb aquesta prova, que es diu el reto, o si la passa torna al cap de setmana següent, i si no la passa queda eliminat.
Llavors, és aquí on jo vaig participar ja fa un any als diaris, vaig estar a uns quants programes,
però és aquí, el del cap de setmana, on he estat més temps participant i, bueno, i és el motiu que estic aquí.
Sí, molta gent, suposo que tothom coneix el nom del programa, però, bueno, és el programa mític presentat pel Jordi Hurtado.
Correcte, sí. Sí, sí, no ho he dit, és el programa del Jordi Hurtado.
No, però igualment ho has escrit perfectament.
Et volia preguntar a què et dediques tu? Quina és la teva professió?
La meva professió tota la vida ha sigut empleat de banca.
He estat 35 anys treballant amb això, des de molt jovenet, i ara fa un any i mig que estic prejubilat.
La meva entitat va fer un ERE, i en virtut d'aquest ERE, jo vaig centrar en el tema de les prejubilacions,
i ara, durant aquest any i mig, la principal activitat que he tingut justament ha sigut això,
fer concursar a Saber i Ganar i amb algun altre concurs també.
I com vas decidir participar en aquest concurs?
Saber i Ganar per l'horari sempre em coincidia, quan jo arribava a casa,
de la feina, a l'hora de dinar, m'agafava que començava el programa.
Llavors em vaig enganxar, i en el moment que vaig tenir possibilitat, un temps lliure,
vaig decidir provar, i vaig tenir la sort que em vam agafar.
Clar, has explicat una mica en què consisteix el concurs,
però tu ets membre de l'equipo rojo, no?, que es diu, juntament amb dues persones,
qui són els altres concursants?
Els meus companys són Ramon, un company que és de Màlaga,
i Vanessa, de Bilbao.
Que Vanessa, dintre del nostre equip, o sigui, per la gent que ha seguit la nostra trajectòria,
que li agrada el programa, doncs Vanessa ha tingut un impacte molt gran
per la seva manera de ser i la participació,
la incidència que ha tingut la nostra participació.
I tu, en concret, Agustí, com t'has preparat pels reptes,
tant de forma individual com en equip?
De forma individual, doncs, bueno, una mica tornant com si fos a l'escola, no?,
començar, sobretot, a estudiar el que jo dic, els bàsics,
o sigui, tot allò que estudies a l'escola, en el meu cas a l'EGB,
en el seu moment, doncs, tornar a repassar-ho, però ja no te'n recordes,
des de les lligistes d'emperadors romans, des de filòsofs grecs,
o sigui, en aquest plan, i després jo he tirat molt també de YouTube,
de YouTube d'aquests, doncs...
De divulgació?
Sí, vídeos divulgatius, i vídeos que hi ha molts que estan molt bé,
que són curts, potser de 10-15 minuts,
que t'expliquen, doncs, passatges concrets de la història,
com podria ser, doncs, no sé, des de la Segona Guerra Mundial,
des de, doncs, les guerres púnicas,
o des de la història de la Grècia Clàssica,
doncs, llavors, són aments, són divertits,
i llavors, clar, d'allà vas empapant coneixements.
I després també, doncs, hi ha una sèrie d'aplicacions,
justament basades en els concurs, tipus Saber i Ganar,
que llavors aquestes aplicacions van molt bé,
perquè ja tens com proves allà dintre
de lo que et poden preguntar a Saber i Ganar.
Això a nivell individual.
A nivell d'equip, en el format de cap de setmana,
nosaltres, doncs, bueno, teníem...
O sigui, hi ha diferents proves
que dintre de l'equip eren individuals.
O sigui, tenies que escollir, doncs,
a quina prova volies anar tu,
a quina prova volia anar el company.
Llavors, sí que això ho vam decidir consensuadament
en funció de lo que se'ns donava millor
a cadascú de nosaltres,
i a partir d'aquí, bueno, poca cosa més.
O sigui, la compenetració que hem tingut,
que per sort, bueno, érem tres persones
que no ens coneixíem de res,
i ràpidament vam tenir un bon feeling
i ens hem compenetrat molt bé.
I a tu, Agustí, quin àmbit t'agrada més?
Quin àmbit en el sentit de coneixements i tal?
Sí, sí. Per exemple, jo,
a vegades hi ha concursos d'endevinar cançons, no?
Que a mi, per exemple, jo crec que això seria com...
Tu, en quin àmbit creus que...?
Bueno, de les proves que ens feien,
jo vaig agafar una que es diu
deletrear o deletreando,
que posaven paraules una mica complexes
i que tenies que deletrear-les a l'inrevés.
Vull dir, en un temps determinat, 20 segons,
dir la paraula a l'inrevés.
Que això se'm torna bastant bé,
tot i que, bueno, he tingut més aciertos i més fallos.
I després, en àmbits culturals generals,
jo, bueno, sempre m'ha gustat molt
tot el tema de l'esport,
tot el tema de l'espectacle,
també la història,
i és una mica més on,
quan han arribat proves que ens hem tingut...
proves de coneixements que ens hem tingut que repartir,
jo sempre he tirat més per aquesta banda,
perquè els meus companys tenien altres preferències
pels seus coneixements.
Tu has participat en concursos similars?
Sí.
Vaig començar, primer, al Saber i Ganar,
però en el format diari,
que és el que et dona, després,
la possibilitat de concursar en el cap de setmana,
però, entre mig,
vas participar també en un programa de la Uno,
de RTUV,
que es diu El Comodín de la Uno.
Això ho vas participar cap al mes d'octubre,
i, bueno, també és un concurs similars.
És molt semblant al concurs
que el Kim quiere ser millonario.
Sí.
És una versió, bueno,
diguem, curteta i diferent,
i que et fan també una sèrie de preguntes
amb diferents possibilitats de resposta,
i que has d'endevinar,
i si arribes al final,
t'emportes un premi X.
I, bueno, vaig participar...
Aquest era un concurs d'un dia només,
i no em va anar malament, tampoc.
I aquest tipus de concursos, de reptes,
què t'han aportat?
A nivell de valors,
a més de coneixements,
suposo que moltes de les respostes que un no sap,
al final és...
Bueno, almenys he après una cosa nova,
si no ho he encertat,
però a nivell de valors,
què has après?
Val.
Bueno, el primer que tu has dit,
ràpidament, és el més...
El major impacte ha sigut aquest,
que en aquest any que porto des del març de l'any passat,
que és quan vaig començar,
el meu nivell de coneixements,
vull dir, ha tornat a pujar, diguem.
O sigui, ja sé moltes més coses que no fa un any.
I a nivell de valors?
Bueno, a veure, a nivell de valors,
bàsicament,
treballar en equip amb uns companys,
el que en un moment donat,
cadascú té la seva manera de ser
i la seva manera de concursar
i que ens hem de compenetrar
i que cadascú en un moment donat,
doncs, home, has de veure...
O sigui, t'has d'adaptar als companys,
també, doncs, amb el tema dels...
Sobretot amb el tema dels rivals.
No m'agrada dir rivals,
que som més aviat companys,
perquè hem tingut molt bona connexió
amb els diferents equips amb els que hem participat,
però, sobretot, amb l'últim,
l'equip azul que està actualment,
que portem moltes setmanes amb ells,
hem arribat a un nivell també de feeling,
de bona relació, de companyerisme,
que al final estàvem competint amb ells,
però d'una manera molt sana
i d'una manera molt, escolta,
desitjant que cadascú li anés bé a l'altre equip.
Vull dir, no teníem una rivalitat realment.
O sigui, volíem guanyar, evidentment,
cada equip, el programa,
però d'una manera que dius,
escolta, si tu no guanyes,
però que et vagi bé,
que superis el repte,
que estiguem junts la propera setmana.
O sigui, ha sigut,
a nivells de valors et diria que això,
el companyerisme i la bona relació,
l'amistat que hem agafat entre tots,
entre l'equip nostre i amb els altres equips.
És interessant, i ara,
ho estic pensant,
ara que han acabat els exàmens de selectivitat,
el paral·lelisme que pot haver-hi
entre, per exemple,
els concursants d'un repte,
d'un concurs,
que són competència, diguéssim,
i els alumnes que s'estan jugant una nota, no?,
per accedir a una carrera universitària.
És el que tu dius,
al final potser es pot veure des de fora, no?,
com una competència,
però està bé aquesta volta que tu li dones
d'aprendre dels altres
i de fer més equip que competència, no?
Totalment, ja he dit,
per nosaltres més que rivals han sigut companys,
i sí que és veritat que hi havia una tensió competitiva,
perquè al final el que no guanya el cap de setmana,
per dir-ho d'alguna manera,
ha d'anar a la prova del reto,
que és eliminatòria,
vull dir que pots quedar eliminat,
i lògicament tu no vols anar amb aquesta prova,
vols guanyar el programa.
Però dintre d'això no ha hagut una,
vull dir,
una competència de mal amaró,
de, ostres, no sé,
de mal rotllo,
o sigui, ha sigut tot el contrari,
vull dir,
nosaltres hem estat concursant,
hem estat intentant,
animant-nos,
o sigui,
estàvem fent les proves junts,
i el que perdia una prova,
l'altre equip anava a animar-lo,
en aquest pla,
i quan el que anava al reto,
el superava el reto,
l'altre equip donant vots d'alegria,
perquè l'havien superat,
vull dir,
i tornavam a,
i seguiríem junts.
I així, Agusti,
com a curiositat,
has pogut veure, no?,
com funciona una mica el món de la televisió,
que has vist?
Buf,
que és un món...
Alguna cosa que et cridi l'atenció?
El primer que has de dir
és que la primera sorpresa,
i crec que segurament
en molts altres concursos també passa,
però crec que en especial en Saber i Canar,
és la relació que tens amb l'equip,
des del presentador,
el Jordi Hurtado,
també les altres persones,
vull dir que són la cara visible del programa,
Pilar Vázquez,
Elisenda Roca,
però després tota la gent queda darrere,
des de direcció, producció,
càmeres,
el regidor,
vull dir,
allò és com una família entre ells,
i després els concursants et fan sentir també així,
vull dir,
nosaltres hem estat allà com si estiguem a casa nostra,
ens han cuidat el que no està escrit,
i després del funcionament,
clar,
al final hem estat més de 50 programes allà,
i veus tots els centres de llocs i com funciona,
i de fet,
clar,
és tot un món,
o sigui,
quan estàs fora,
tu pots hi maniure una mica,
però viure'l des de dintre,
què et podria dir,
què et podria dir,
i,
a veure,
no sé,
és que també és complicat,
perquè és tot com un,
no sé,
no sabeu dir-te,
com un...
Però has dit una cosa molt important,
a nivell de...
No només en un equip existeixen les persones que són la cara visible,
sinó també hi ha el que tu has dit,
productors, guionistes, maquilladors, un equip...
Vale, sí,
bueno,
començaríem per aquí,
o sigui,
tu,
quan tu arribes allà,
doncs ja veus,
que arribes el primer,
arribes a la sala de maquillatge,
llavors allà,
bueno,
doncs clar,
et maquillen lògicament,
com a qualsevol convidat de qualsevol programa,
perquè puguis anar,
ja comences a veure
on t'has ficat,
després el que sí que m'agradaria resaltar
és la coordinació que tenen allà,
perquè hi ha un plató,
lògicament,
on hi ha totes les persones,
els que es veuen en pantalla,
els que estan darrere,
però no són només això,
després també tens realització,
que no està allà,
que està en un altre pis i en un altre quarto,
i la coordinació que han de tenir entre tots,
entre el realitzador,
el regidor,
el presentador,
les copresentadores,
i entre ells tenen una coordinació que dius,
és al·lucinant,
clar,
porten 26 anys,
però dius,
hòstia,
com podem fer que tot això funcioni?
O sigui,
un engranatge també engrassat,
vull dir que hi ha molt poques vegades
que veus que hi hagi allò com,
no em sortirà la paraula,
bueno,
distorsions,
o sigui,
que no quadren les coses,
que no,
no, no,
o sigui,
va tot rodat,
va tot rodat,
va tot rodat,
sí,
sí,
sí,
abans d'acabar l'entrevista et volia preguntar,
què ens espera en els pròxims programes,
en els quals tu participes,
per exemple,
què passarà el pròxim cap de setmana?
Bueno,
el que passarà el pròxim cap de setmana
és conseqüència,
bueno,
del que hem fet ara.
Tot el que es pugui explicar,
eh,
Agustí.
Sí,
clar,
que no hem parlat,
de fet,
de la meva,
i la nostra participació,
de fet,
nosaltres hem aconseguit un hito històrico
dintre de Saber i Ganar,
fins de setmana,
que és el fet que
quan tu vas a concursar
en aquest format
hi ha un màxim de 25 setmanes
que pots estar allà.
Nosaltres,
aquest cap de setmana passat,
hem aconseguit aquesta fita,
hem arribat als 25 cap de setmana,
que és històric perquè,
des que existeix el format,
només quatre equips ho havien aconseguit,
i a més quatre equips
amb un nivell espectacular,
que nosaltres estem bastant més per enrere.
Llavors,
això és molt important per nosaltres,
però també pel programa,
perquè no és una cosa
que es doni
amb molta assiduïtat.
Llavors,
bueno,
ha sigut també
a base de molt esforç
i d'anar a molts retos
i de superar molts retos,
vull dir que
nosaltres també,
una mica,
entre cometes,
la notorietat a nivell de xarxes
que hem agafat
és per això
que hem sigut un equip molt supervivent,
que hem fet programes
i retos molt emocionants
i això a la gent
li ha enganxat.
Llavors,
vam començar,
de fet nosaltres vam començar
a sortir en pantalla
justament el Nadal passat,
o sigui,
el cap de setmana de Nadal,
va acabar el Nadal,
va ser el nostre
primer cap de setmana
i acabem la setmana que ve
que és Sant Joan,
o sigui,
hem estat allà sis mesos
i ara,
bueno,
el que espera és,
com et dic,
hem arribat ja
al cap de setmana 25
que va ser la setmana passada
i llavors el cap de setmana següent,
el 26,
que és ara aquest que ve de Sant Joan,
ens fan un especial,
un programa especial d'homenatge.
Els equips que arriben als 25
li fan un programa especial
només per a ells,
només estarem nosaltres,
sense competir amb altres equips
i llavors ens faran
una sèrie de proves,
llavors,
bé,
són les mateixes proves
que es fan al cap de setmana,
però només jugarem nosaltres,
llavors una mica també
estaran adaptades
amb això que parlem,
els nostres coneixements,
els nostres aficions,
i també és ja més lúdic encara
perquè aquí no hi ha rivalitat,
aquí sí que hi ha un reto,
però no és un reto eliminatori,
vull dir,
tot és més festiu
i la veritat és que,
bueno,
si a qui li agradi el programa
de Saber i Ganar,
doncs és un cap de setmana
que encara que no sigui competitiu
serà molt maco
perquè serà molt emotiu
i també,
com et dic,
molt festiu
i serà molt xulo.
I tant.
Agustí Millán Torres,
gràcies per venir a l'emissora
a explicar-nos la teva experiència
en el concurs
i també vital.
Recordo des d'aquí
que els programes
de Saber i Ganar
es poden recuperar
al web de...
Digues.
Ah, bueno, sí,
no et volia teixer,
que també sí que m'agradaria comentar
que justament,
a part d'aquesta entrevista,
demà farem...
ja a la plataforma Twitch
hi ha un canal
que es diu
Saber i Perder,
no Saber i Ganar,
Saber i Perder,
que són una gent
que són fanàtics
i aficionats
del Saber i Ganar
i tenen aquest canal
des de fa temps
amb molts seguidors
que és centrat exclusivament
en el programa
en Saber i Ganar
i llavors fan,
doncs,
quasi que...
pràcticament cada setmana
fan un programa
on explican,
bueno,
notícies del programa,
novetats
i porten convidats
que són concursats normalment.
Llavors,
nosaltres,
el meu equip,
l'equipo rojo,
demà a dimecres
a les 21.45
tenim una entrevista
amb aquest canal
de Twitch,
Saber i Perder.
Molt bé,
m'encanta el crossover
de Saber i Ganar
un programa
que porta
a l'antena 26 anys
i Twitch,
que és molt recent,
és com...
és la màgia
d'avui dia, eh?
I sí,
aquest canal,
de fet he de dir
que és un canal
d'aficionats,
no és un oficial,
però...
Doncs això,
i el programa
que va ser
el diumenge passat,
en el qual tu
ens vas dedicar
a unes paraules
que t'ho agraeixo moltíssim,
és el del dia 18 de juny,
es pot recuperar
el web
de RTUV
a la carta,
no?
Sí,
bueno,
RTUV Play,
que tens,
es pot accedir
des de la web
o des de l'aplicació,
llavors,
és buscar
Saber i Ganar
i ja estan
tots els programes.
I a les nostres xarxes socials,
arroba ràdio d'Esvern,
tant a Instagram
com a Twitter,
després podreu trobar
informació al respecte
i un clip
molt especial
d'una dedicatòria
que ens ha fet
l'Agustí.
Agustí Millán Torres,
moltes gràcies
per venir
a Ràdio d'Esvern,
a la Justa,
a explicar-nos
la teva experiència
i et desitzo molta sort,
però veig que no te'n falta,
però mai ve malament.
Gràcies.
Doncs moltes gràcies
a vosaltres
per convidar-me
i bueno,
i espero,
no sé si en el futur
vaig amb algun altre concurs
que és la meva intenció,
doncs potser tornar.
Pots tornar
quan t'ho vulguis,
i tant.
Molt agraït.
Que vagi molt bé.
Igualment.
öl,
Todo lo que cambian las cosas, ya hay cosas que nunca cambian.
Todo lo que cambian las cosas, ya hay cosas que nunca cambian.
Enciendo la tele y me dan ganas de rapear.
Enciendo la tele cuando empiezas a ver y ganar.
Después de tantos años y siguen con lo mismo.
¿Quién pudiera ser magnífico de uno mismo?
1997, yo sigo aquí viendo la tele.
Te crees más listo por saber preguntas y no sabes ni meter segunda.
La vieja escuela, viejos decorados, el mismo barrio y el mismo horario.
No quiero cambiar, pero todo sigue, pero todo sigue y nada sigue igual.
No quiero cambiar, pero el mundo sigue y nada sigue igual.
No quiero cambiar, pero el tiempo sigue y nada sigue igual.
No quiero cambiar, pero el tiempo sigue y nada sigue igual.
La justa, el magasín matinal de Ràdio d'Esvern.
Cada matí posa't al dia amb l'actualitat del nostre municipi.
Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més.
I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia.
Perquè tot el que passa a Sant Just passa per la justa.
De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe a Ràdio d'Esvern.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out,
l'esmult jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Smooth jazz club.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Come on tomorrow.
Smooth jazz club. T'hi esperem.
Sant Just, ja no tens excusa per sintonitzar Ràdio d'Esvern cada tarda de 5 a 7.
Escolta el magazín La Rambla de dilluns a divendres amb Núria Garcia.
Un programa que fa poble, actualitat i entreteniment.
Tertúlies, cicles d'entrevistes, espais culturals, seccions d'esport, de natura, cinema, salut...
On es parla i es dona veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de Sant Just.
Només hi faltes tu.
Segueix el dia a dia de la Rambla a Instagram i Twitter.
Arroba la Rambla 9-8-1 i recupera els podcasts que més t'agradin.
A radiodesvern.com
Continuem a La Justa, ara que gairebé són 3 quarts de 12,
i al tema col-coffee d'Edshira en serveix per ensat a l'espai de nutrició amb l'Elvira Sánchez.
Muy buenos días, Elvira.
Molt bon dia, ¿qué tal?
Muy contenta, molt bé.
Se nota que hoy me he tomado, esta mañana me he tomado un buen café.
Bueno, yo creo que pocas personas son las que no se toman un café.
De hecho, yo no debería hablar mal del café porque yo soy de las que me tomo una taza XXL.
Uff, yo soy uva.
Aquí confesándolo, ¿eh?
No, no, a ver, yo lo tengo muy claro.
A ver, lo que no puedo hacer es la hipocresía, ¿no?
O sea, a mí la hipocresía no me puede.
Entonces, yo lo consumo, pero evidentemente el café que yo hago es un café de triste natural, ¿vale?
Lo muelo yo misma en casa y yo no uso ninguna Nescafé Express ni cosa de estas,
sino la cafetera tradicional, ¿vale?
Con lo cual puedo decir que los aditivos que pueda tener este café,
básicamente además lo compro de Colombia, orgánico, etcétera, etcétera.
Con lo cual intento que sea lo más puro posible, que eso es muy importante.
Y por otro lado, tampoco le añado azúcar,
porque entendamos que la cafeína, que es el componente que realmente excita al sistema nervioso,
piensa que el sistema nervioso necesita sustancias para estimularse.
Una es el azúcar, otra es el alcohol, otra son las drogas, otra es el cigarro,
y el café o la cafeína es otra.
Entonces, evidentemente, yo hago un tipo de café que aunque sea amargo,
evidentemente, el café, los buenos bebedores de café lo toman sin azúcar.
Eso es como la gente a la que le gusta de verdad el chocolate negro.
Es el chocolate negro, ¿vale?
El cacao.
Nada de la manteca de cacao.
A mí los que les gusta el chocolate blanco que le llaman, eso es manteca de cacao,
es pura grasa de café, tiene poco, que también piensa que cuando hablamos de café,
de té negro, por ejemplo, de chocolate, todos ellos tienen un componente llamado cafeína
y en otros lados son teobromina, que tienen la misma intención al nivel del sistema neurológico
que es estimular, ¿vale?
Entonces, yo sigo diciendo, o sea, yo me tomo mi taza de XXL, ¿vale?, en la mañana,
pero también es cierto que después durante el día no necesito más.
¿No necesitas una taza después de comer cuando entra la bajona?
No, no, no, no, no, porque la bajona, ¿por qué te entra?
Volvemos a lo mismo.
Por el estómago lleno, ¿verdad?
Exacto, pero ¿estómago lleno de qué?
Que ya llevamos algunos probados y ya deberías de saber de qué está lleno el estómago
cuando sube la insulina y te da la dormitona.
La mitad de los oyentes también lo deben de saber.
Es por el exceso de carbohidratos lo que nos produce, ¿vale?
Cuando nosotros tenemos exceso de carbohidratos, ¿qué pasa?
Que básicamente la insulina es la que tiene que estar trabajando, ¿vale?
Entonces la insulina hace un pico, ¿de acuerdo?
Y ahí es cuando nos da la dormitona, los sueños,
porque tenemos muchísima insulina, ¿vale?,
demasiado hidrato de carbono
y el sueño es lo que mejor calma todo este proceso, ¿de acuerdo?
Yo, Elvira, al día tomo dos tazas de café,
una por la mañana en cuanto me levanto y otra después de comer.
Entonces, yo te proponía este tema, que esto lo hemos hablado fuera de micros,
porque te quería preguntar, ¿cómo se sobrevive sin café?
Yo, de verdad, te lo digo en serio, una persona, bueno, que tiene una vida, ¿no?,
una rutina, trabajo, hace deporte, yo no puedo, es decir,
no puedo activarme sin el café y luego he intentado dejarlo alguna vez
y he tenido dolores de cabeza, cansancio,
a nivel también físico he estado fatigada, ¿cómo se puede solucionar esto?
El problema es, ¿por qué te lo quieres quitar?
¿Por qué me lo quiero quitar?
Porque yo soy, aquí explicando mi vida, ¿eh?,
yo personalmente soy una persona muy nerviosa
y a mí es verdad que añadirme esta propiedad que tiene el café
de ponerme aún más nerviosa, de agitarme, a lo mejor no me viene bien.
Bueno, esa es una conclusión a la cual tú has llegado solita.
Pero a lo mejor me lo estoy inventando, ¿eh?
No, no, la pregunta es, piensa que tú misma acabas de darte,
o sea, tú te acabas de, ¿cómo es?, de cobrar y de dar el vuelto, ¿vale?
Tú misma.
A ver, cuando nosotros tenemos, existen personas,
yo no creo que tú tengas una dependencia al café,
sino que tú tienes miedo a los efectos que tú crees que te está haciendo el café,
porque tú crees, y lo has dicho así textualmente,
que te pone más nerviosa, te alteras.
Y además, ya directamente has dicho, yo no puedo vivir sin el café,
porque tú misma te lo has prohibido, porque normalmente, ¿qué pasa?
Ah, esto es lo que has dicho alguna vez,
de cuanto más te prohíbes algo, más lo quieres, ¿verdad?
Exacto.
Grande, Elvira, ahora ya lo entiendo todo.
Entonces, piensa una cosa,
¿cuándo una persona tiene que tener cuidado con la cafeína, ¿vale?
O sea, o con este tipo de sustancias que alteran.
Bueno, cuando ya tienes una predisposición a tener una enfermedad nerviosa,
o sea, ya tienes una enfermedad.
Yo, por ejemplo, a personas con hipertensión, ¿vale?
Hay una enfermedad que requiere la prohibición, ¿vale?
Pero te das cuenta que tú no tienes ninguna enfermedad,
te das cuenta que todo es tu cerebro,
que tú mismo te has dicho, te has quitado y te has puesto.
Muchas veces las personas llegan a mi consulta con las mismas predisposiciones,
las mismas creencias de que este alimento es malo.
Y yo sigo diciendo, no hay alimento bueno ni malo,
sino propiedades de alimentos.
Entonces, si tú me dijeras que tú te tomas,
aparte del café natural, o sea, del café por la mañana,
del café después de comer, te tomas un Red Bull,
me tomas Coca-Cola, me tomas chocolate negro,
me tomas té negro,
y además fumas, por ejemplo, y además tomas alcohol,
entonces sí que te puedo decir,
vigila porque tú tienes una sumatoria de productos
que tienen el mismo objetivo,
que es estimular el sistema nervioso central, ¿vale?
Entonces ahí sí podemos hablar de que puedes tener un problema,
pero por dos tazas de café,
por favor, vuelve a explicarme cuál es el problema,
porque yo no lo veo, ¿vale?
A lo mejor es psicológico, ¿eh?
No, no, claro, ¿por qué?
Porque tenemos la creencia, ¿vale?
Desde la creencia negativa que hay en alimentos buenos y malos,
¿vale?
Esta creencia de alimentos buenos y malos viene,
por ejemplo, cuando yo empecé a estudiar la carrera,
el cerdo es malo porque tiene colesterol,
el huevo es malo porque tiene colesterol,
la sardina es mala porque tiene colesterol.
Efectivamente, los tres alimentos tienen colesterol,
pero hoy en día se sabe que es un colesterol bueno.
Claro.
Entonces, hemos demonizado muchísimos alimentos porque el exceso,
como le estoy diciendo,
la sumatoria de elementos parecidos con las mismas funciones durante el día es elevado,
¿vale?
Entonces no tiene ningún sentido hablar de un alimento exclusivo, ¿vale?
La cafeína hace daño, sí, pero dime si tienes una insuficiencia renal,
dime si tienes una insuficiencia cardíaca, ¿vale?
O si tienes algún tipo de problema de tratamientos nerviosos que prohíban por dictamen médico que no los puedes consumir.
Vale, y si en este caso uno no puede consumir café,
¿qué otras alternativas tiene de alimentos con las mismas propiedades?
Bueno, con alimentos con cafeína tenemos,
o sea, ya te he dicho, dentro de lo que es cafeína, ¿vale?
Yo nunca, a mí me da gracia porque hay otra cosa.
La gente lo que va y me dice, no, yo tomo café sin cafeína, ¿no?
El descafeinado.
Sí, entonces...
Que me he dado cuenta viajando por Europa que se llama DECA.
DECA, ¿vale?
Este es un proceso.
¿Qué es la cafeína?
La cafeína es una sustancia que es grasa,
o sea, cuando tú tomas un café negro, ese brillo azul...
¿Qué? A ver, ¿cómo, cómo?
La cafeína está asociada como grasa, ¿vale?
Entonces, cuando tú haces el café negro recién hecho,
si lo pones así, tiene como una capa azulica por encima,
esa es la cafeína, ¿vale?
Entonces, evidentemente, para disolver la cafeína hasta hace bien poco,
¿vale?, se utilizaban disolventes.
Para mí, ¿vale?, es mucho más peligroso el disolvente que puedo estar comiendo
con el... porque no sé si lo limpian bien con la cafeína, con el café,
que tomar la propia cafeína.
Insisto, muchas veces yo le digo a las personas que si tienen problemas de hipertensión,
diagnosticadas, que están siendo tratadas con medicamentos,
entonces ahí entra la prohibición.
Pero si no, tomar descafeinado porque yo creo, yo pienso que me está poniendo nervioso,
yo creo que no tiene sentido, ¿vale?
Sí que puede, por ejemplo, las personas...
Yo, por ejemplo, sí que no soy capaz de tomarme un café XXL en la noche, ¿vale?
¿Por qué?
Porque sí entiendo que puede alterar, existe una posibilidad de que yo me pase toda la noche despierta, ¿vale?
Eso sí puede ser porque esa es la función del café.
La función del café es estar alerta a lo que pueda venir, ¿de acuerdo?
Entonces, ¿cómo sustitutos?
Pues el mejor sustituto es un té verde, por ejemplo,
que tiene un tipo de cafeína que es menos agresiva, ¿de acuerdo?
Porque, claro, tú me dices alimentos, pero el café, la cafeína solamente puede ser con infusiones parecidas.
Entonces, tenemos el té verde, por ejemplo.
La otra, que es mucho más sabrosa también, ¿vale?
Es el chocolate, ¿vale?
Las infusiones, por ejemplo, de jengibre, que tiene ese sabor amargo, pesado,
también puede ser un buen sustituto, siempre y cuando tú tomes el café sin azúcar.
Porque piensa que dentro del café, ¿vale?
La cafeína es el acompañamiento del azúcar lo que también aumenta la adicción, ¿vale?
Cuando hablamos de azúcar, ¿también hablamos de otros edulcorantes?
No, del azúcar.
Vale, azúcar en concreto.
Azúcar.
No es azúcar.
Exacto.
Sería Cruz.
Pero no solo, quiero decir, entonces, ¿qué es más positivo?
¿Echarle azúcar o echarle sacarina?
Tomarlo solo, pero es que, ¿qué empeño?
Los alimentos hay que reconocerlos.
Es que estamos empeñados en disfrazar los alimentos.
Tenemos que conocer los alimentos con sus propiedades.
Te pueden gustar o no, pero tienes para qué disfrutarlo.
A mí me encanta, ¿no?
Le reboso el pescado para que el niño coma pescado.
Estás engañándolo.
Ese niño jamás va a saber lo que sabe un pescado.
Hasta que le toque vivir a lo mejor en Japón y tenga que comérselo crudo por narices.
¿Sabes?
O sea que, no, el café hay que tomarlo sin nada.
¿Vale?
Ahora, le pones edulcorante.
¿Cuál es la cuestión?
El edulcorante se lo va a pensar que es dulce.
Esto no quiere decir que sea adictivo, pero el azúcar sí, porque el azúcar sí que tiene una reacción fisiológica que es el incremento de la insulina.
Y te da el subidón de insulina, te pones eufórica y después tienes el bajón, ¿vale?
Entonces el problema, ¿por qué el Red Bull?
Ay, perdón, las bebidas energéticas.
No pasa nada como el Red Bull, la Coca-Cola.
La Coca-Cola y todas estas son adictivos.
Tú no te puedes tomar un vaso solo de Coca-Cola.
Porque enseguida, y si tienes más, enseguida va el segundo.
Y no es la cafeína solamente, es la combinación cafeína-azúcar.
Y antes de acabar te quería preguntar, yo es que, a ver, cuando, por ejemplo, si cada mañana me tomo el café a cierta hora y esa hora ha pasado y no me he tomado el café, lo que te decía antes, a lo mejor no me encuentro bien, me duele la cabeza, ¿qué puedo hacer en ese momento si no tengo café?
¿Qué me recomiendas o por qué ocurre esto?
Bueno, básicamente, a ver, piensa que es un pensamiento que tú tienes.
¿Crees que es psicológico?
Yo pienso que sí, porque yo normalmente, a pesar de que me tomo la taza XXL, yo me levanto muchas veces y no me tomo el café y yo no tengo efectos secundarios.
¿Vale?
¿Vale? Esto, claro, depende de cada persona.
Si tú al alimento le das el poder de decir, este alimento, si no lo tomo, me muero, ¿vale?
Tú le estás dando ese poder, eres tú la que se lo estás dando.
Evidentemente, sí que existe, ¿no?, una parte de adicción, porque sí puede ser, ¿vale?
Entonces, piensa una cosa. Si tienes dolor de cabeza, puede ser que más bien tengas, a lo mejor, una necesidad de otro tipo de cosas.
Que no has comido, porque normalmente, cuando no tomas el café, tampoco has desayunado. ¿Me equivoco?
No.
Entonces, el café por sí solo, no, o sea...
Es que es verdad, tienes razón, tienes razón.
No, no quiero tener razón, ¿sabes?
Ya, quieres ayudar a la audiencia y a todo el mundo, sí.
Pero tenemos que ser conscientes que el poder de que nos dé dolor de cabeza, a ver, en principio, básicamente tenemos que ver qué otras causas hay detrás de esto, ¿vale?
Porque a lo mejor estamos muy nerviosos. Normalmente, cuando no tomas el café, aparte de que puede ser por una analítica de sangre, es porque te has despertado tarde, porque tienes prisa, porque tienes nervios, ¿vale?
Hay más cosas y no desayunas, por ejemplo, ¿vale? Entonces, aquí hay que sumar por qué te da el dolor de cabeza. Tenemos que mirar cuál es la causa, porque evidentemente el café solito no, ¿vale?
Pues es una creencia que mucha gente tiene. Y más, y esto es un tema que también me gustaría hablar ahora contigo, más desde, creo que en esta sociedad capitalista en la que vivimos, de tienes que producir, producir, producir y no dejar de producir en todo el día, notamos esta necesidad de necesitar un estimulante, porque es que si no, no tiramos.
¿Tú qué piensas al respecto?
Bueno, porque nosotros no entendemos que los estímulos existen dentro de nuestro cuerpo, ¿vale? Porque nosotros tenemos sustancias que si las sabemos manejar internamente, podemos llegar a tener, o sea, decía un cuento por ahí ahí, ¿no? Que estaba el demonio y los demonios y Dios, ¿no? Y entonces le decía a los demonios a Dios, estás haciendo el hombre perfecto, ¿no?
Y dice, bueno, ¿y cuál es de malo? Y dice, hombre, que no lo van a valorar. Y dice, bueno, ¿y qué me propones? Le dice el Dios. Bueno, que me deas a mí la felicidad, ¿vale?
Entonces se reúnen los demonios. ¿Dónde escondemos la felicidad? ¿Dónde la escondemos? Uno que sea el cielo, otro que sea el infierno, otro el centro de la tierra, otro la luna.
Y claro, dice, el hombre lo va a encontrar. ¿Dónde no va a encontrar lo del hombre? Dentro de sí mismo. Ahí es donde tenemos nosotros todos nuestros sistemas. El cerebro, el sistema corporal nuestro está diseñado para poder proporcionarlo lo que necesitamos si sabemos activarlo correctamente.
La activación, evidentemente, necesita una base, una base saludable, una base desde la alimentación, desde la parte emocional relativamente bien controlada.
Evidentemente habrá días mejores, días peores y tenemos que convivir con ellos. Y de la salud. Cuando tenemos todo esto en compensación, somos capaces de no depender de sustancias, ¿vale?
Lo que pasa que evidentemente la ven...