Un minut i un quart de dotze, aquesta hora parlem de la xerrada
que es farà aquest divendres, una xerrada col·loqui a l'Ateneu
organitzada per la Vall d'Avers, que serà sobre el Pare Manel
i la seva fundació, i serà el mateix Pare Manel
a qui ara tenim l'altre cantó del telèfon.
Molt bon dia.
Bon dia.
Per parlar una mica, fer una mica d'avançament
del que es parlarà també aquest divendres.
Com dèiem, una xerrada que serà per parlar també
de la fundació Pare Manel, d'aquesta institució
que està sobretot arrelada als barris de Badrum i Roquetes, de Barcelona.
Sí, exacte.
Una història de barri amb molta sort que hem tingut
i hem pogut atendre a gran part d'infants i joves.
Per què molta sort?
Per què influeix molt la sort de poder fer feina
si no tens ajudes, no tens col·laboració de veïns?
Ets molt limitat.
A més, nosaltres, clar, vull dir...
Clar que hi ha una infraestructura de gent contractada,
però tot és a base de voluntaris i dels veïns
que tenen els diferents projectes, no?
Que van des de l'esport, del reforç, a l'estiu, sobretot,
i fora d'horari d'escolar,
doncs procurem que tots els infants tinguin una atenció.
I heu comptat amb els veïns també, aquest cop.
Sí, és una història, tu diguem, és la majoria de responsables,
diríem, són...
Hi ha nois i noies que, de petits,
han estat al nostre centre, al nostre esplai, que dèiem, no?
Jo amb alguns encara visito companys seus de col·legi de les presons,
vull dir, uns han anat per un costat i els altres han anat per un altre,
vull dir...
Clar.
És una sort, és una història de barri, no?
No, és una història d'una colorització de gent de fora
que venen a dir-me que està bé, però...
Es fa directament des d'aquí, no?
Sí, sí.
I, de fet, cada dia teneu, no?, més de 100 nens i joves.
Sí, es procura que fora d'horari escolar, doncs,
tinguin, doncs, ja t'ho dic, reforç, esport, tallers, música, teatre...
Els joves ja tenen cada...
A mesura que es fan gran, a partir de 16 o 18,
clar, s'han d'agrupar amb altres...
amb altres projectes de reinserció.
Per exemple, hi ha un projecte molt interessant
que agafen aquells joves que han fracassat que fa anys que no van a l'escola
i llavors els hi fan estudiar a l'ESO,
els preparen per algunes feines i s'adrecen a empreses, sí.
Sí, que tinguin un espai tant els més petits com els que ja haurien...
Són més grans, no?, i buscarien uns altres interessos, no?
Sí, els més grans per mi sempre és l'assignatura pendent, no?,
perquè és més difícil, costa més, no tens personal, no tens pressupost,
però, bueno, és déu-n'hi-do el que es va intentant fer, saps?
Clar, suposo que també el fet de veure l'evolució, no?,
abans deia que alguns formen part també de l'associació,
d'altres també els visita a la presó.
En aquest cas són evolucions diferents, però d'alguna manera
fa que es pugui veure tot un recorregut, no?,
dels joves que passen per aquí.
Sí, sí, sí.
Bueno, n'hi ha...
Ja t'ho dic, n'hi ha molts que ja són els...
Els que ho gestionen, no?
Els responsables i han estudiat això.
Clar, suposo que això també és una sort, no?,
que dèiem al principi, que puguin continuar ells mateixos amb això.
Clar, perquè jo sé, no és el pare Manel ni la mare fundadora,
és una història d'ells, de tot.
Vull dir, clar que porta un nom per una sèrie de circumstàncies, però...
Però, bueno...
S'ho han fet seu també, no?
Sí, sí, exacte.
I és dur, suposo, llavors, veure que n'hi ha que...
que han pogut anar a parar a la presó.
Sí, però hem d'estar per la realitat, no?,
per el que ens agradaria que fos.
Sí, clar.
Nosaltres seguirem fent esforços, malgrat que tinguem fracassos,
clar, clar que n'hi ha de fracassos.
Què és el més difícil, o el que costa més des d'aquí, des de la fundació?
Jo diria que avui en dia el que m'amoïna o ens engoixa molt
és la manca de feina amb el jovent.
Clar, vull dir, molts d'ells no estan gaire preparats,
sí que s'intenten, no només nosaltres, aquí als barris,
hi ha iniciatives, com Trini Jove, com diverses associacions
que donen feina i preparen a la gent per trobar feina.
Però jo diria que és el que més ens angoixa, la manca de feina.
Clar, i és el que després permet tenir un futur, no?, segurament.
Clar, i ser lliure, sí.
Clar.
Ha canviat molt la feina que es fa ara, amb la que es feia,
doncs, fa potser 20 o 30 anys, des de la fundació?
Sí, sí.
Bé, evoluciona com evoluciona la vida.
dels costums, la formació, la influència de la droga.
Clar, quan vaig arribar jo als barris,
jo anava amb uns lavaderos públics
que els nois i les noies anaven a punxar-se allà.
Vull dir, jo hi anava i els hi, sense menjar el coco,
però algun vam lograr portar-lo a centre de recuperació,
però la majoria ja estan tots al cel.
perquè si un noi o una noia comença a punxar-se als 13 o 14 anys o 15, com veia jo,
això és un procés irreversible, de fer un procés terapèutic molt dur, molt bèstia,
i que no sempre donaven condicions per poder-lo fer.
I ha canviat una mica més, tot el tema de la droga?
Sí, la droga, per sort o per desgràcia,
que amb l'alcohol es socialitza.
Què vol dir això?
que, bueno, sí, que la gent suposo que té més cura, més preparació.
Clar, jo i nosaltres tenim una experiència d'aquestes coses que no són científiques,
és a dir, no són universals per aplicar-los d'una manera generalitzada.
Però són pràctiques, segurament, no?
I és una visió més pragmàtica.
Sí, clar, estem al carrer, vull dir, però, clar, a vegades és allò de l'arbre
que no et deixa veure el bosc, això també ho hem de tenir en compte,
els que estem en aquest tipus de tu a tu, de carrer, no?
Vull dir, no podem generalitzar ni teoritzar, no?
Clar. De cara al futur, en general, també per la mateixa fundació,
els mateixos infants i joves, és optimista o no?
Sí, bueno, jo he procurat sempre, i gràcies a la sort que he tingut
de tenir el privilegi de l'estatus de ser capellà
i de poder fer reces i teràpia psicoanalítica,
doncs acceptes la realitat.
La realitat, a vegades, per mi, no porta ni a un pessimisme ni a un optimisme,
sinó a donar resposta al que pots fer realment.
Clar.
Però, bueno, hem de seguir batallant, jo, hi ha moments que potser no estàs tan animat,
però hi ha altres moments que sí, que veus que la gent se'n surt
i que molts o alguns tiren endavant.
Què és el més important per a la gent que esteu a la fundació?
L'educació, el fet d'acompanyar els joves, quina és la clau?
Ho has dit tu, molt bé.
L'acompanyament, eh?
Que vulgui educar, vull dir...
No dir-los el que han de fer, sinó poder-ho descobrir junts.
Clar.
Acompanyar estar allà al costat, sí.
I vosaltres us trobeu acompanyats també per institucions o per la societat en general?
Sí, home, jo et dic que hem tingut sort, eh?
Una de les sort és el que em fa venir aquí, que som amics, jo em vaig conèixer,
vaig estar al seu casament, ell diu que jo el vaig casar, però cap allà no cases,
casa la gent.
Però vull dir, des d'allà, aleshores que som amics, i mira, ara ve un fill seu de fora
i també anirà al seu casament, no?
Sí, i amb Sant Just, doncs, sí, he tingut bastanta relació.
Per tant, suposo que l'acte de divendres fa il·lusió, no?, una mica?
Sí, compartir, a vegades la gent es pensa que un sap més que els altres, no?
Jo encantat de compartir, però de la vida i de l'estimació tothom podem parlar-ne,
vull dir, a vegades estem en un lloc.
Exacte, les realitats són diferents, però hi ha com algunes coses universals, no?, una mica?
Sí, sí.
Però jo encantat de compartir, m'ho van dir, jo no em faig el modest, vull dir.
I vas i expliques el que fas i el que sents.
Clar, una mica la idea, suposo que serà aquesta, no?,
explicar una mica el paper de la Fundació i després entenc que hi haurà també que la gent podrà preguntar, no?
Sí, exacte, per descomptat.
I sobretot animar-nos a tots que hem de fer el que puguem.
no hi ha... no hi ha... la bondat i la generositat no és l'exclusiva de ningú, ni de ningun estatus, ni de ningun credo, no?
És la... per mi és la vocació del ser humà, no?, malgrat que tinguem guerres i fam.
Clar, cada context, no?, treu unes coses diferents en aquest sentit, no?
Sí, exacte, sí.
Doncs aquest divendres, a les vuit del vespre, a la sala Piquet de la Taneu, organitzat per la Vall d'Avers,
aquesta xerrada col·loqui al Pare Manel i la seva Fundació.
Avui hem pogut parlar amb el Pare Manel.
Moltes gràcies.
No, gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé.
Gràcies.
I fins divendres.
Fins divendres.
Adeu, bon dia.
Doncs fins aquí l'entrevista amb el Pare Manel.
El que farem ara, faltant 5 minuts per 2 quarts a 12, és de seguida fer tertúlia amb en Pep Quintana, en Jordi Ferraz i en Jaume Campreciós.
Just a la fusta, el magazín del matí.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Smooth jazz club.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Oh no, Gemma, l'esmood jazz.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Cada tarda, de 5 a 7, escolta'ns, explica'ns, participa, proposa.
La plaça Mireia, amb Mireia Redondo.
Cada tarda, de 5 a 7.
Ens veiem a la plaça.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions.
Els dimarts, de 8 a 9 del vespre.
quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre,
M de Música,
un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana.
Sous-titrage Société Radio-Canada
V...
Aquest dimarts, a les deu del vespre,
la música coral més de mil anys d'història,
un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Just.
Avinguda Indústria, sense número.
Quatre de cada deu vehicles
són més respectuosos amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un,
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga,
enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari
com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Els matins de 10 a 1,
Sant Just a la ràdio.
Just a la fusta.
En puntes quarts de 12,
a aquesta hora fem tertúlia amb en Pep Quintana
i en Jordi Ferraz.
Els tenim ja situats amb els seus micròfons.
Molt bon dia, què tal?
Hola, bon dia.
Jaume, no sabem si vindrà.
Jaume, no ho sabem.
Si estàs sentint, fem una crida.
Jaume, vine-se.
Si es plau.
Exacte.
Bé, en tot cas...
Has de parlar de moltes coses,
el Jaume.
Sí?
De què?
De les coses, no?
De la pregunta i la data, vols dir?
Me vull tenir emoció de censura.
Sí.
Hi ha la emoció,
he estat sentint jo la...
Hi ha una noia que fa dos anys que parla.
Fa un parell d'hores que està parlant.
No, teoricament té una hora.
Però no...
Però comença a la estona, eh?
Porta dues, eh?
Crec que aviat em portarà dues.
Sembla que ella tenia...
Tens lliure, el que vulgui.
Per això,
em sembla que ella, quan li han dit què,
diu, jo estic en un parell d'hores.
Sí, sí.
I em sembla que ja les...
Pràcticament les porta, eh?
Sí, sí, sí.
Pot ser, perquè són dos quarts de dotze
i això se les deu, no?
Deu haver començat.
I, bueno, parla bé.
El que passa és que ja sabem
que la moció de censura no...
No tirarà endavant.
No tirarà endavant,
perquè jo m'he estat fixant
el que estava parlant ella
i són coses molt coherents.
Sí.
Però veia la senyora vicepresidenta
i el senyor president jugant amb el mòbil.
Se'ls feia pesat, no?
No crec que són faltes de respecte perquè...
Un altre llogint un llibre.
Sí, sí.
O sigui que quan no dormen...
Bueno, són homes si han perdut a mi...
Són els que hi ha.
Hem de recuperar-la, no?
Però jo el que estava parlant ella,
vull dir, he parlat molt bé,
també parlava sobre Catalunya,
dels temes de la corrupció típica del PP.
En fi, són moltes coses,
però jo crec que el que hem de parlar aquí
és la data.
Exacte.
Data i pregunta, eh?
Data i pregunta.
La pregunta, què tal?
Què us sembla?
Em falta refinar tot.
Bé, suposo que s'ha posat-ho a la república
perquè acabi de lligar d'alguna manera,
perquè si no és una...
Sí, ja se'n tenia, potser, no?
És una república, això, per descomptat.
Per concretar-ho, potser, no?
Sí.
I a més a més,
acontenta una part també de l'electorat
i dels partits que defensen també aquesta postura,
que em sembla correcta,
i llavors està clar, s'ha afegit en forma de...
Em sembla que és una cosa així.
En forma de república, no?
Ara veurem, a partir d'ara, el que continuarà,
perquè pràcticament avui estava sentint la Mònica Terribas,
que estava parlant amb els sindicats,
i clar, ells tampoc sabien res,
com la població...
Sindicats de funcionaris, eh?
Funcionaris i comissions obreres, UGT,
estaven tots parlant allà,
però, clar, com nosaltres encara no sabem res.
No sabem, no sabem.
O sigui, pràcticament s'ha d'anar en compte gotes
perquè, si no, aquesta gent, els de l'altra banda
estan esperant a veure què passarà per llençar-se.
D'alguna manera, un joc d'escaix, no?
De situacions, d'estratègies.
La qüestió, jo crec, que el que hi ha és fer por.
Ara m'ha trucat una noia que està per allà a Sant Vicenç dels Horts
i diu, aquí, diuen que hi ha tancs en els quartels i tot això.
O sigui, jo crec que...
Sí, però creieu que sortiran els tancs?
Els han portat volant?
Els han portat volant?
És molta por que hi ha i els fan agafar i els fan agafar.
Els tancs han d'anar per la carretera o dalt d'un tren
o del que sigui, entre els esbis, que estiguin els tancs.
Bueno, nosaltres no els podem veure,
però no et preocupis que si ho volen els posaran per fer por.
Jo crec que no, eh?
Jo crec que tancs m'estranyaria molt que em veïssin.
Si han d'arribar a aquest extrem,
ja és el que diem,
hem d'estar com un cop d'estat,
però ja no som un país democràtic.
Clar, nosaltres ens farien un cop d'estat.
Clar, llavors representa que és un cop d'estat, però bueno, no.
De fet, una mica el que van optar per fer el català el divendres
era fer com si no fos important, no?
No donar resta d'importància sense entrar a valorar-ho amb grans paraules.
A través del que es va fer des d'aquí,
que es va fer aquest acte institucional, etcètera.
Sí, a part d'això...
Per tant, sí, poques novetats en aquest sentit, no?
Poques sorpreses.
Jo suposo que a partir d'ara,
em sembla que és la setmana que veu així,
que ja va demanat al president
la carta anà a la presidenta del Parlament
per explicar unes quantes coses,
o sigui que ja suposo que la setmana que veu
ja començaran a explicar
com sobre això és
i a partir d'aquí n'hi ha explicat.
110 dies o 109 dies.
S'ha d'anar a mirar com es farà.
Sí, més de 3 mesos.
Jo crec que és una cosa molt difícil
tenir l'estat que tenim al costat,
però s'ha d'aconseguir.
Només jo crec que som el poble
els que hem de bellugar-nos ara
i fer front a tot el que pugui vindre
fins on puguem arribar.
que si ens posen tancs i tot això
ja serà molt fort.
Tal com està Europa i tot plegat,
doncs que hi hagi moviments militars,
per entendre'ns, no?
I pot haver-hi molts altres tipus de moviments,
però els militars ha de ser
ja l'últim recurs de l'últim recurs.
Exacte.
És que potser fins i tot ni els hi cal, eh?
Vull dir que és això.
Vull dir que no crec que vulguin jugar
aquesta carta.
Molta gent no crec que vulgui...
Fins i tot gent que estigui en contra del referèndum
no crec que els engresqui veure uns tancs
per evitar-ho.
Aquí sempre el problema ha estat
que sembla que només s'hagin de votar els del sí.
O sigui, aquest fet,
que no s'ha acabat d'entendre,
que les votacions són perquè et puguis anar a dir
el que tu vulguis.
Votar en blanc, sí o no?
I com que tota la defensa està en no deixar votar,
però escolta, és que tu pots anar a votar dient no.
Pots anar a votar posant una papereta en blanc.
És que això és l'únic cosa que s'ha parlat.
Clar, sempre s'està parlant molt clarament
des del primer dia.
Sí, però això no s'entén del tot.
Però els que no els interessa no ho volen entendre,
però sempre s'ha dit.
A més a més, jo, per desgràcia,
estic segur que si surt i surti,
hi ha una majoria que no, per desgràcia.
Això fa més veritat.
Desgràcia o no, vull dir que al principi...
Però és una democràcia.
Llavors, si hem votat en democràcia,
què ha passat als Estats Units?
És un president que molts potser no ho volien,
però democràticament ha sortit,
d'una manera o altra ha sortit.
Sí, sí, està clar, perquè fins que se n'han adonat
potser alguns...
Bé, però al principi han sortit.
I aquí a Espanya, per què passa, també?
S'estan fent votacions.
I qui surt?
Doncs si surten els que amaren,
surten perquè els voten.
Oh, sí, esclar.
Doncs això és la democràcia.
S'ha d'acceptar el que hi ha.
No, no, per desgràcia.
Però ells sembla que no ho volien acceptar.
Ells accepten que amb ells els votin,
però no accepten que els pugui votar una altra persona
que puguin fer altres coses.
Oh, és que jo insisteixo en el que deia abans,
que deixin votar els del no,
que facin campanya els del no.
És que està pensat per fer això, també,
que és la seva campanya.
No hi ha campanya del no.
No hi és la campanya del no.
Bé, l'han de fer ells.
Bueno, això algú l'ha de fer.