Passa minut d'un quart de dotze
que ara parlem de la rebella literària
que organitza Cal Llibreter per aquest dijous
amb la traductora Anna Casas.
És la convidada de la llibreria de Sant Just
per parlar de les seves nombroses traduccions
en la literatura catalana
i ara la tenim a l'altre cantó del telèfon.
Molt bon dia.
A veure si podem...
Bon dia, Anna Casas.
Bon dia.
Ara sí, ara sí que et sentim.
Sí, sí, perfectament.
Com dèiem, has traduït obres d'autors
com Jordana Bruno, Sant Exupery, Claudio Magrí, Balzac...
És a dir, que una pila i a més a més ben diferents, no?
Bueno, sí, una cosa, sí.
Dijous era de Sant Just per tant
per parlar una mica del paper dels traductors,
també del teu paper com a traductora,
però de vegades és aquest paper molt important
en el món de la literatura
i sovint potser ens passa una mica més despercebut.
Sí, la veritat és que a vegades la gent no s'hi fixa,
fins al dia que s'hi fixa una vegada.
Després ja se n'adonen,
perquè realment canvia molt la traducció,
és la que et fa costar el llibre, no?
Parlarem de la traducció,
però parlarem sobretot de la traducció
de dos llibres concrets que són molt especials.
i jo crec que un cop t'expliques per què i com,
doncs si la gent ho entén més
i aprecien la feina que hi ha.
Quins dos llibres, en quins dos llibres centrareu, doncs, Anna?
Doncs volem parlar de...
Perdó, de dos llibres,
de dos autors italians,
un del nord-oest completament,
que es diu Virgilio Jotti,
que és molt poc conegut fins i tot a Itàlia,
perquè és un home molt delicat
i era molt discret
i doncs pas i poc conegut tot
i feia una obra molt bona.
I un altre, al revés,
l'extrem sud-est,
al revés sud-est,
que és Sicília,
que és Giovanni Berga,
amb les narracions sicilianes.
Són dos llibres molt diferents,
però tots dos magnífics,
cada un el seu estil,
curtets,
però molt intensos.
Per tant, doncs,
seran una mica els protagonistes,
no?,
d'aquesta Sicília i Jou,
a banda, doncs,
de parlar d'altres qüestions,
però sí que seran una mica
al fil conductor, no?
Sí, sí, sí,
tenim ganes de parlar especialment
d'aquests dos llibres
perquè val la pena conèixer-los
i a través d'aquests dos llibres
parlar de la traducció, sí.
Deies abans, no?,
que de vegades,
quan un dia t'hi fixes,
llavors ja te'n recordes, no?,
ja busquem de vegades de dir,
mira, doncs,
aquest l'ha traduït Anna Cadassas
o algun altre traductor, no?,
ja m'hi fixaré o ja és una mica
una marca, no?
Doncs jo crec que sí,
pel que sento, eh?,
per la gent a vegades
que no s'hi han fixat,
els n'hi parles,
llavors,
ai, ostres,
doncs això no ho havia vist,
s'hi fixa
i després al cap d'un temps
els veus,
dius,
és que ara ja no puc llegir cap llibre
que no pensi,
fixa't això com ho han traduït,
fixa't allò que difícil,
o fixa't aquí que ve,
i que després,
és com tantes coses, no?,
que quan les ignores
no les veus
i quan la saps
aprens a veure-la
i apreciar-la
i trobes les gràcies, no?,
és com una mica
enfocar bé la mirada.
Clar,
exacte, no?,
és una altra,
i forma part també
d'una altra de les gràcies, no?,
de la literatura,
d'aquest paper de la llengua, no?,
i la importància, per tant,
d'una bona traducció,
en realitat.
és fonamental, evidentment,
perquè els llibres,
originalment,
doncs,
són bons o no són bons,
diguéssim així,
ningú s'hi pot ficar,
però, o sigui,
el llibre és bo,
doncs,
quan el tradueixes,
la traducció no ha de ser
explicar només el llibre,
sinó també és trobar
tot el llenguatge,
la manera com aquell senyor
s'ha volgut explicar,
totes aquestes subtilitats,
que és en la gràcia
de la manera de trobar-les,
com pots reproduir realment
l'original
i donar tot el plaer
a la persona que ho llegeix.
Clar, perquè de fet,
una traducció,
una mala traducció,
no?
O una traducció,
no que sigui mala,
però podria espatllar un llibre
o espatllar-ne l'essència,
no?
Home,
una mala traducció
pot agarrar el llibre,
això és evident,
perquè si t'ho tradueixen així
només, diguéssim,
l'argument,
per dir-ho d'una manera,
doncs,
els arguments moltes vegades
són molt similars
entre autors.
La gràcia és com t'ho expliquen,
com t'hi fan arribar,
el que t'emociona
no és la història,
és com te l'expliquen.
Per tant,
la traducció ha de saber
captar aquesta manera de fer-ho.
Tradueixes del francès
i de l'italià,
no?
De fet,
dijous,
doncs,
parlareu més d'aquestes,
d'aquests llibres.
Tots d'italians.
Tots d'italians,
exacte.
I, en tot cas,
totes dues literatures
són potents,
no?
Són prolífiques
i són d'aquestes
que tenen un univers,
doncs,
molt important al darrere.
Sí,
sí,
hi ha una quantitat d'autors,
no te'ls acabaries,
però,
bé,
després sempre n'hi ha
que són més pròxims
a tu o no,
que t'arriben més a prop.
I a mi,
aquests dos,
que són molt diferents
entre ells,
Virgili Ojoti
i Giovanni Berga,
doncs,
no sé per què,
perquè,
si jo et dic,
són molt diferents entre ells,
però tots dos
me'ls estimo molt especialment
i m'arriben molt
i per l'experiència
dels lectors
que l'han anat llegint
veig que arriben realment
molt a la gent,
per això tinc moltes ganes
de parlar-ne.
Per què són?
De fer-los conèixer,
no?
Per què són tan diferents
entre si?
Per què són tan diferents?
Perdona.
Bé,
a part de les èpoques o així,
el Giovanni Berga
era un home,
de la manera que escriu,
molt...
Ah,
que difícil de dir-ho així,
ara,
de cop,
amb poques paraules,
però,
en tot cas,
són unes narracions
amb molts colors,
amb moltes expressions,
no té res a veure,
però,
a veure,
com si,
personatges tipus
Sancho Panza,
no,
eh?
Però,
amb expressions populars,
molt del poble,
i, en canvi,
l'altre és un home,
el Virgil de Jordi aquest,
que és del nord,
de Trieste,
és un home absolutament pur,
plucre,
amb frases curtes
i molt senzilles,
amb carregadíssimes
d'intenció i d'emoció,
però molt senzilles,
sí,
són dues maneres
d'escriure,
pràcticament oposada.
Exacte,
per tant,
i cadascuna,
suposo que,
amb els seus reptes,
també a l'hora de traduir,
llavors,
no?
Sí,
molt,
molt diferents,
molt,
absolutament diferents.
Suposo que,
a l'hora de fer
qualsevol tipus de traducció,
m'imagino que captar
aquesta essència
que deies abans,
no?,
la manera com cada llibre
està escrit,
és la base,
no?,
d'una bona traducció.
És la base
i és la gràcia,
perquè si no,
seria una feina
molt avorrida,
diguéssim.
Clar.
Si només haguessis
d'anar traduint paraules...
Molt mecànic,
no?,
tampoc tindria...
Exactament,
penitiparies,
i la gràcia,
justament,
és cada vegada
trobar la sensibilitat
de la persona
i intentar
mullar-te completament
la manera d'expressar-se
d'aquella persona,
el tipus d'oculari
que li agrada,
la manera de fer
les frases,
la sintaxi de cadascun,
no?,
de vèncer,
diguéssim,
la tendència
d'escriure
sempre com un mateix faria
i anar-te adaptant
a la manera
de l'autor.
Aquesta és absolutament
tota la gràcia,
aquesta mena de gimnàstica
cada vegada.
Els llibres
que tractareu aquest dijous
són dels que més
t'han marcat
a tu com a traductora
com a lectora?
Home,
el que més m'han marcat
o alguns d'ells?
Evidentment,
el que més m'han marcat
de tots
és Ànima
de Wajdi Mawad,
que és un llibre,
jo no sé
si l'heu llegit o no,
però si no l'heu llegit
feu,
perquè marca la traductora,
marca els lectors,
marca tothom,
davant d'aquest,
diguéssim,
com a marcar,
no hi ha cap comparació,
però sí que són dos
dels que m'han agradat més
i que m'agraden més
com a lectora.
Clar,
de fet, exacte,
és d'aquests
que també tenen
força i suposo que
és el que també
se li demana,
no?,
un llibre?
Que tingui força?
Sí,
el que passa és que
hi ha forces
d'estils molt diferents.
Llavors,
com a repte de traducció
i marcar-me
com a ànima cap,
diguéssim,
no?,
perquè és un llibre
molt fort,
però en canvi,
divertir-me,
perquè per l'exercici
que em va demanar,
doncs,
aquest de les narracions
del Giovanni Vergues
sicilianes,
doncs,
m'hi he divertit moltíssim
i he treballat molt a gust
perquè és molt dius
per això que deia,
no?,
buscant expressions,
buscant frases fetes
que si no existeixen
doncs els has d'inventar,
amb aquest parlar
molt popular
de la gent del poble,
que és molt divertit,
i l'altre,
molt divertit la feina,
eh?,
el llibre no,
llibre té trossos divertits
i trossos no,
i aquest del nord,
al revés,
aquest amb Virgili i o Joti,
a punts inútils,
doncs,
no,
divertir-te no,
perquè és un llibre
una mica dur,
trist,
és un dolor concentrat,
però molt elegant,
llavors no és un llibre
que et diverteixis
ni que et marquis,
però que el fas tota l'estona
amb una espècie de respecte
tremendo,
perquè és una cosa
com de vidre,
no ho sé,
això pura,
pura és la paraula,
no?,
amb una elegància
d'una noblesa tremenda,
per tant,
cada un és un món diferent,
és com tradueixes,
quan llegeixes també,
evidentment,
no passa que tradueixes
com molt més intens,
no?,
però és això,
que cada llibre
et porta en un món
absolutament diferent.
De fet,
suposo que la teva faceta
de traductora
a l'hora de llegir
també marca,
no?,
tant llegir originals
com llegir traduïts.
Sí,
no sé si t'entens bé,
perdona.
Dic que la teva faceta
de traductora
també deu marcar,
no?,
l'hora de llegir,
deu condicionar,
segurament.
Sí i no,
eh?,
sí i no,
perquè si llegeixo
un llibre
per llegir-lo pel gust,
m'ho tret del cap,
eh?,
el de traduir.
Val,
o sigui,
pots diferenciar-ho,
eh?,
pots apartar-ho.
Sí,
sí,
sí,
sí,
i quan llegeixes
com a lector,
doncs,
estàs absolutament,
doncs,
com tothom,
no?,
immers en la història
i en l'emoció de la història
i no em fixo
en els problemes de traducció.
Això m'ha passat fins i tot,
doncs,
un llibre que m'ha agradat molt
proposar-lo per traduir-lo,
i dir,
oh,
que llibre és boníssim,
va,
traduïm-lo,
i quan m'han dit que sí,
ho he pogut traduir,
pensat,
però amb quin liut,
quin embolic t'has posat?
Sí,
sí,
si és dificilíssim
de traduir-ho,
però no me n'havia adonat
quan no llegia.
Clar,
clar,
exacte,
no?,
de Sant Joan
i l'Imonchelo,
per acabar-ho de gaudir
amb el tema italià,
no sé si en altres actes
has tingut un acompanyament
d'aquest estil.
De la coca,
amb coca no l'hem fet mai,
no.
I amb l'Imonchelo?
No,
no,
no,
tampoc.
A veure,
a veure com anirà.
Mentre no ens el paguem abans,
potser anirà bé.
Exacte,
serà,
com dèiem,
aquest dijous a les 8 del vespre,
aquesta rebella literària
amb la traductora Anna Casasses,
avui hem pogut parlar
amb ella.
Moltes gràcies,
Anna.
A vosaltres.
Que vagi molt bé
i fins dijous,
bon dia.
Fins dijous,
adécieu.
3 minuts i 2 quarts de 12,
després de parlar de llibres,
de seguida fem tertúlia.
Des del cap de Sant Jus
posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut
és un espai de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura
i confidencial.
Tens 18 anys
i una adreça
de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap
i porta la teva
targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Jus
Avinguda Indústria
Sense Númer.
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos
amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un,
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà
una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga,
enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits
és tan necessari
com l'aire que respirem.
AMB,
Metròpolis, Barcelona.
Et poso lluç?
El tinc molt bo.
Sí, posa'm anunciadats
per arrebussar
i quart i meitat
per llançar les escompraries.
Cada any
malbaratem el 35%
del peix que capturem.
Mentrestant,
800 milions de persones
passen gana.
El món no necessita més menjar,
necessita més gent compromesa.
A mans unides,
recolzem projectes
contra la fam
a 60 països.
T'hi compromets?
Truca al 900-811-888.
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda.
No et perdis tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
En aquesta tampoc pot fallar
Ens sembla que ja els tenim més o menys a punt
Molt bon dia, què tal?
Hola, bon dia
Hola, bon dia a tot allò
Molta calor, xafor
Molta calor, això sí, eh?
I això que encara no ha arribat l'estiu en principi
No, se l'ha sentit el Carles
A quarts de set del matí
Sí
El no va més
Deu que pot ser que aplodi una mica aquesta i
Però serà pitjor
Sí, però que no ens emocionem massa
Serà pitjor
Exacte
De l'escalfor que puja i que torna a baixar
Déu-n'hi-do, eh?
És veritat que
Em vam parlar la setmana passada
Si no m'equivoco de calor
Francament, per començar a anar tard
Podria estar optimista
Em vaig cap a casa
No, però dèiem abans
Que aquí ens hi podíem quedar tot l'estiu
Perquè allà hi hagués
Exacte, això és veritat
L'únic que és que
Hi ha gent que fa això
Que va a les biblioteques
Va no ser
Ara, ara
Ho farem igual
No, però
Però aquí
Jo ens
A veure, nosaltres anem a la biblioteca
Però perquè aquest mes de juliol està tancada
Sí
Doncs ens hem de buscar una alternativa
Estem pensant en la ràdio
Sí, però s'ajuda
Pràcticament tres, eh?
És veritat
Els restaurants tanquen
El mercat tanca
Tot tanca, eh?
Com ho farem?
On anirem?
Què més tanca?
A veure, fa molts anys
Fa molts anys sí que era
Què queda?
Era més greu
Ara no
Era més greu?
Era molt més greu
Per què era més greu?
Que sí
Hi havia anys que
Que hi ha
Hi ha moltes grans superfícies
I molts llocs que la tanquen
A prop de casa
Ah, grans superfícies
No, grans l'únic
Estem parlant de coses que estan
A supermercats que la tanquen tot l'any
D'acord, d'acord, d'acord
Vull dir, és veritat
Fa molts anys
Tancava el mercat
I se'n solava el poble
Ara no
I els forns de pa
I els forns de pa
Ara no
Ara, vull dir
Jo crec que ha canviat tot
Els bancs no
No, els bancs s'han tancat tots
A Sant Just
Perquè si mireu el carrer
Marevista
Que era el carrer dels bancs
I mireu la situació actual
Queda molt buit
Molts locals buit
Molts locals buit
Això és una pega pels llogueres
Bé, de cara als propietaris
Que tenien un banc
I els carai
Això és una garantia
Per
Secula, secula
Però és que hi ha molts locals
Que els van comprar els bancs
I ja estan allà
Que els tenen allà per llogar
Però comprats
A veure
No, a veure
No, a veure
Jo diria que els bancs
Van comprar locals
Però si no recordeu
Fa
Quatre o cinc anys
Els van vendre tots els locals
A fons immobiliaris
A fons de voltons
I és això
I si no
Un dels casos
De la família Pujol
És la compra
Del banc de Santander
Crec
De les agències de Santander
Per tant
Vull dir
Això va passar
Vèiem vindre la crisi
I van entrar algú
No ho sé
Però la veritat
És que molta gent
Moltes empreses
Van comprar
Fons locals
Que ara els tenen això
A joga
A joga
Els ven
Bé
Potser sí
Total
Que a Sant Jús
Quedarà alguna cosa oberta?
Dèiem
Comentà
Suposo que una cosa o altra
Sempre queden dur
A veure
Jo
Fet polèmica
No una mica
No jo crec que antigament
Sí, antigament
Me'n recordo que els fons de pas
Posaven tots d'acord
Ara no
Ara no
Ara com que hi ha els paquis
No
No
Bueno i els supermercats
No
I botigues de proximitat
De proximitat
Que venen què?
Va
Venen de tot
Ja
Si avui dia no hi ha problemes
Abans els fons
Jo me'n recordo que els fons
Sí que s'havia posat d'acord
Que s'havia aconseguit
Que els fons cadascú
Fes vacances
Això ho fa molt temps
Que no tanquessin
Fa molt de temps
Molt de temps
I el reconeixo
Que com a botiga
És un moment
Que si estàs tot l'any treballant
O tens personal
Perquè et surtin a compte
Per obrir
O si no
I quan et toca
I tancar
Quan et toca
Una alternança
A vacances
Lògica
Sí
Sí
És que a Sant Jús
Hi ha hagut temporades
Que a Sant Jús
Pràcticament a l'estiu
Passar la festa major
No queda ningú
I encara
I ara sobre
Això de no queda ningú
Jordi
És aquella discussió
Que sempre hem fet
Com a comer
Com a comer
Com a comer
Com a comer
Com a comer
Com a comer
Com a comer
Com a comer
Com a comer
Com a comer
Però es pot aparcar
Es veu
12.000
Però es veu menys gent
Es veu molta menys gent
Jo estic amb ells
A veure
És com Barcelona
No se'n van
El millor i mig
De persones a Barcelona
Però al mes d'agost
Pots aparcar
Segons quins barris
Si és cap problema
No vagis a Gràcia
Home, jo crec que sí
Que es nota
Que molta gent segueix
Fem vacances
A l'agost
Potser no tot el mes
Però 15 dies del mig
Es nota
Ara els 15 dies
Ja dic
Fins a la festa major
Pràcticament es veu
Que a la festa
Hi ha moviment
Ara no sé
Les estadístiques
De Sant Just
Ja me'n recordo
Però quan fa molts anys
Un dia me'n van passar
La gent de Sant Just
Que tenia segones residències
I era
Bastant important
Jo et diria
Que més d'un 50%
De habitants de Sant Just
De famílies
Que tenien segones residències
Sí, sí
Era una quantitat
Esferidora
Molt bé, molt bé
Jo t'ho dic
Perquè jo me'n recordo
Que tenia la botiga
El mes de juliol
El mes de jull
Pràcticament
I això que la meva
No és de primera necessitat
Però sí que el mes de jull
Quan veies
Que les escoles tancaven
Automàticament
Ja veies
Que tota la gent aquella
Ja no venia més
Fins al setembre
O sigui
Això és que se n'anaven
A les bones residències
Que tenien
I pràcticament
Això ha nascut molts anys
I que la gent se'n va
Surt
I que ja
Ja
És veritat
Que hi va haver uns anys
Quan
Hi tornem aquest tema
Que em parlà moltes vegades
De festa major
Que per la festa major
Sant Just
Abans era un desert
Sí, home i tant
Vull dir
A veure una festa major
Situada en l'època d'abonants
De començant de les vacances
Al mes d'agost
Aquí va desaparèixer
Hasta no quedava ningú
És veritat
Que hi va haver un moment
Que es va recuperar
Sí
I és veritat
I anava pujant
I es va haver la gran encert
Del format actual
Que hi haurà tornat a recuperar la gent
I hi ha molta gent jove
Que espera matxar vacances
Després
Després
També és cert
Que això també va lligat
Al món laboral
O sigui, tenen els pares fora
Allà on se'n van existir
No, però també
Sí
Però
Jo també hi ha aquell món laboral
Que no dos han sigut
Tots han participat
Que les vacances
Eren obligades
A fer-les
A més d'agost
Sí, a més d'agost
Entre el juliol i l'agost
Era obligat
A veure, el que podia
Ara te les planteixes
I temps hivern
Pinsalment
La indústria era el mes d'agost
Sí
Tancaven
El dia 1 d'agost
O que sigués
I t'obrigaven a fer-les
Ara no és el que dius tuja
Però estan repartides
Repartides
En la qual cosa
La gent es pot quedar
Més bé festa major
O pot fer altres coses
Pot sortir després
Exacte
I també la crisi econòmica
També fem molt
Perquè ja
Els joves molt no poden sortir
Perquè la crisi és important
I llavors
Tenen altres èpoques de l'any
Per poder sortir
I disfrutar
Molt bé
Canvia molt la cosa
O sigui que he canviat
I tant
I no és com abans
O sigui
Per això dic
Aquí al mes d'agost
Vull dir
Hi ha coses que estan obertes
Comerços que no
Que tancaran
I alguns que tancaran
Obert
Però jo crec que
Hi ha facilitats
Hi ha moltes facilitats
Ara com tenim
Per acabar-ho
D'adubar una mica
Dic
Molt bé que la gent
Se'n va
Que no sé què
Queden obertes
A grans superfícies
Però
Per molta gent
Si no tens un vehicle
No te'n vas
A grans superfícies
Però jo
Perdó
Quan dic grans superfícies
No deia moltes grans superfícies
Sinó que aquí
S'ha just mateix
Al costat del mercat
Hi ha un supermercat
Que no tancarà tot l'any
No tancarà
No tancarà
No tancar
M'entens?
Vull dir que
No és
Quan deus
No tancarà
No tancarà
No tancarà