.
Ara mateix són un quart de dotze d'avui dimecres 25 de maig.
Anem a fer l'entrevista del dia Ja Tinc a l'estudi.
En Josep Maria Fullola, un dels vicepresidents del vòleybol Sant Just,
i a més a més va molt ben acompanyat.
També tenim a l'Alana i a l'Eva, que són jugadores de l'equip júnior.
L'Alana a més també és Sant Justenca.
Els obrim els micros i els saludem a tots plegats.
Hola, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Hola.
Bé, tinc entès que esteu amb una onada de celebració tot plegat al club.
Té molts motius per estar de celebracions, estar tots plegats contents i contentes.
Josep Maria, comencem, si et sembla, parlant de l'aniversari d'aquests 30 anys,
no del club, que celebreu aquesta setmana, aquest cap de setmana concretament.
Exactament. Aquest dia 28, dissabte, a la tarda, fem un acte amb partits de vòley,
amb entrevistes, amb presència dels patrocinadors del club, amb presència de l'alcalde,
de la presidenta de la Federació Catalana de Vòley, per celebrar aquests 30 anys i per celebrar
moltes coses entre elles, doncs que aquest any ha estat un any molt positiu.
És un any on hem arribat gairebé a les 200 jugadores i jugadors, perquè tenim,
per primera vegada aquest any, tenim també dos equips masculins de vòley, fins ara només era femení.
Tenim 20 equips. Tenim un equip a superlligadors, la segona divisió espanyola, diguem-ho així,
que s'ha mantingut tranquil·lament en la segona divisió després de pujar l'any passat,
i això ja és un orgull, però sobretot també és un orgull tenir totes les divisions en la categoria màxima,
tant els júniors com els juvenils com les cadets com les infantils estan a primera categoria catalana,
algunes d'elles han assolit fases finals, tot això jo penso que és un element molt important.
Hi ha hagut altres ascensos, el senior B, que era segona catalana, ha pujat a primera catalana,
el senior C, que estava format per juvenils i cadets, etcètera, per jugar amb noies grans,
però que també els hi han plantat cara a totes, ha pujat de categoria de quarta a tercera catalana,
per tant, celebrem aquests ascensos també, han arribat a fases finals, en fi, etcètera, no m'enrotllo massa,
després ja parlarem de les júniors, que són les que han anat al campionat d'Espanya,
però jo crec que tot això fa que el Bóler i Sant Jú s'hagi consolidat,
s'estigui consolidant aquests últims dos o tres anys, després del Sant Cugat, que és el top,
que és el que han quedat quart a la Lliga de Primera Divisió i ha anat a la Copa de la Reina i a totes aquestes coses,
som tres o quatre equips que estem amb uns nivells molt semblants,
per un cantó el Barça, per altre cantó les Plugues, el Vall d'Hebron,
aquests quatre equips estem segons les categories,
doncs amb algunes categories, un any anem davant nosaltres,
un altre any va davant les Plugues, un altre a la Vall d'Hebron, un altre al Barça,
però estem en aquest nivell, de segon nivell a Catalunya, darrere el Sant Cugat,
que està molt més amunt, però penso jo que hem anat consolidant un projecte, a més,
esportiu i després d'altres coses importants.
Quins són els valors o quines diries que són les tècniques o el que instruïu a les jugadores per poder tirar amunt aquest projecte?
Sé que el club fa 30 anys, jo no sé quant de temps fa que, per exemple, tu ja estàs vinculat a la Junta Directiva,
però, home, ara esteu en un molt bon moment, jo no sé si això s'havia repetit.
No, el club va néixer fa 30 anys, l'any 92, com un club una mica per esplai de la gent de Sant Jús que volgués jugar a vòlei,
etcètera, amb l'esperit de formació de noies, ja dic, aquest any és el primer any que tenim equips masculins,
però de cara al vòlei, a jugar a vòlei, a començar des de les categories més baixes,
evidentment es comença a quarta catalana, es va pujant, es va pujant.
El salt qualitatiu jo crec que el vam fer fa 5 o 6 anys, quan vam incorporar un entrenador de primer nivell,
de primeríssim nivell, que és el Mariano Singer, i a partir de l'estructura que el Mariano Singer va crear
i que la directiva va acceptar també i va potenciar, a partir d'aquell moment, doncs, una de les idees era això,
pujar Superlliga al primer equip, tenien a les màximes categories del vòlei català totes les categories nostres,
això, júniors, juvenils, cadets i infantils, i sobretot també molt important tenir una base forta
des de les escoles de Sant Just, des del Canigó, des del Montserrat, etcètera,
anar allà a fer, a predicar, a predicar, a fer exhibicions i a predicar el vòlei,
perquè les nenes, els nens, però les nenes sobretot, doncs s'apuntin també a les categories inferiors,
tenir una molt bona base.
Ara ho esteu fent, ho estem fent, ho estem fent, i de fet van sortint noies de Sant Just,
com l'Alana, noies dels voltants de Sant Just, com l'Eva, que viu a Sant Joan, d'Espí,
tenim gent de Sant Feliu i tenim gent d'altres llocs, és a dir, gent que viu a Barcelona,
gent d'altres llocs, però la base que es treballa és la base de Sant Just,
de Tresc és un equip de Sant Just, que les subvencions municipals arriben també
per la quantitat de gent de Sant Just, de jugadores de Sant Just que tenim,
i per tant és un tema que volem potenciar per moltes circumstàncies,
però sobretot per la formació tècnica del vòlei, que és difícil,
però sobretot per la formació també personal.
Això potser te'n poden parlar millor elles, que són les que han viscut des de petites.
A l'Alana i a l'Eva, vosaltres quants anys fa que esteu en el club,
és a dir, que esteu jugant a vòlei?
Bueno, jo fa cinc anys i he vingut directament al Sant Just,
que és el meu únic club que he jugat tota la vida.
I per què ets hi vas apuntar?
Bueno, principalment perquè el meu pare em va dir d'intentar jugar a vòlei,
perquè soc alta, i doncs vaig dir per què no, i em va agradar.
Ho vas provar i et va enganxar, no?
I al cas de l'Eva?
Jo vaig començar les plugues, però em vaig anar i porto sis anys a Sant Just,
bàsicament em vaig formar a Sant Just,
i vaig començar a jugar a vòlei perquè les meves germanes grans ho van fer
i em vaig apuntar també per provar-ho, i em va agradar molt.
I què és el que més us agrada?
El fet de poder jugar, que sigui un esport en equip, que s'us dona bé,
què és el que us enganxa, per dir-ho així?
A mi el que més m'agrada és que ja tinc una altra família,
tinc les meves amigues, i lluitar i aprendre tots els valors
que m'han mostrat tots els anys.
És principalment l'equip, per mi també.
Molt bé.
I ara ja posant-nos una mica en les vostres situacions més personals,
per exemple, Eva, jo sé que estàs fent ara batxillerat,
concretament segon, que és un any difícil, complicat.
Com ho estàs compaginant?
Perquè és important, no?
També, vull dir, se li han dedicat hores a l'esport,
hores als estudis, com ho lligues?
És molt difícil, i la veritat aquest any has tingut el que més m'ha costat,
però ho intento coordinar-me molt i estructurar-me tot.
I també aquest any he tingut una ajuda del meu entrenador,
també m'han ajudat a coordinar-me,
i sobretot és planificar-me molt.
D'acord, clar, la planificació.
Suposo que, no sé quantes hores entrenes a la setmana a vòlei,
més o menys, cada dia?
Moltes.
Sí, unes quasi 20, podríem dir, en partits.
20 hores a la setmana?
En partits.
En partits, sí.
Perquè com anem amb més d'un equip,
moltes vegades els caps de setmana són també molt de temps d'edicació als partits.
Clar, és que és això també,
el fet de jugar amb diferents equips,
si us adjunten no suposo que partits,
i ostres, de molt bé.
Poden tenir un partit el diumenge,
el dissabte al dematí a primera hora,
poden tenir un segon partit el dissabte a la tarda a segona hora,
i un partit el diumenge, jo què sé, a Bordils.
I a vegades, doncs això, evidentment, els caps de setmana treu moltes hores.
I en el teu cas, l'Anna, tu com ho compagines?
Doncs igual, aquest any m'ha costat bastant,
però igual que li heu intentat anar organitzant-me com he pogut
i tirar endavant.
Molt bé.
També sé que fa poquet veu estar de campionat, no?
Parlem ara, si voleu, del campionat d'Espanya.
Havíeu estat abans en aquest punt anàlgid de l'esport?
Bé, vam anar a la Superliga Junior i vam quedar segones,
però un campionat d'Espanya mai havíem quedat tan bé.
I, sobretot, els objectius que teníem
eren estar entre els 16 millors,
i no ens esperàvem per res,
però vam lluitar fins al final,
i vam aconseguir la cinquena posició
i estem molt contentes.
Molt bé.
Com va ser l'experiència?
Expliqueu-nos una mica les dates,
quant de temps va anar, com va ser...
Bé, vam anar el dilluns 16,
que era un dia abans que comencés realment el campionat.
D'acord.
Que vam fer una mica d'equip
abans de començar la competició en si,
i després vam tenir partits un o dos cada dia,
fins al divendres,
i el dissabte vam mirar la final.
D'acord.
I després vam tornar per la tarda.
I com...
Contra quins equips vau competir?
Vam començar contra Heidelberg,
després contra Emma Tarfe,
i després vam jugar contra Barça,
que era com el més difícil,
ja que en tota la temporada no les havíem guanyat mai.
Sí.
I després de guanyar-les vam tenir molta esperança.
Vam tenir MD, que era un equip molt bo.
Sí, que no vam poder guanyar-les,
però va ser un partit molt lluitat,
i vam estar molt contentes del nostre rendiment.
i després sí que vam jugar contra un altre cop Heidelberg.
Sí, l'últim partit ja, del 5 al 6.
I què feu per controlar els nervis?
Perquè suposo que sí que esteu pendents de l'esport,
però, home, en campionats així una mica importants,
també els nervis et poden...
A mi realment m'agrada recolzar-me a les meves companyes.
O sigui, el fet d'anar juntes a la pista i jugar totes juntes em fa més...
O sigui, em tranquil·litza més que si ho fes jo sola.
Per tant, crec que per controlar els nervis és com recolzar-me a elles.
Jo, els meus nervis eren positius.
O sigui, eren nervis de ganes de jugar
i d'intentar fer el millor que pogués.
I al llarg dels anys, vosaltres, quan heu estat creixent en el club,
aquests 5-6 anys,
us emmirellàveu amb jugadores que eren més grans que vosaltres?
És a dir, què us ha fet seguir jugant o mantenint aquesta il·lusió?
Jo, sobretot, tinc la meva germana gran, que juga a Sant Cugat,
i ella, per mi, és el meu referent al món del vòlei.
I sempre he tingut el seu exemple, tant en estudis com en vòlei,
i també les companyes més grans,
sobretot les 2001 del nostre club,
que també són un referent molt clar.
I tu, l'Anna, suposo que també...
Sí, jo, principalment a la central com 1 del club,
que és la Irene,
doncs sempre l'he mirat a ella
i per mi és com un referent també, és 2001.
Déu-n'hi-do, eh?
Si hi ha quantes jugadores sou a l'equip?
Als juniors som 14, però només dos juniors,
i tot el que més som juvenils i algunes cadets,
perquè en si al club també doblem quasi totes
i som com una tira molt llarga que anem canviant.
Doncs si totes les 14 aneu pujant amb aquesta il·lusió i amb aquestes ganes,
jo crec que arribareu bastant lluny, no, Josep Maria?
Sí, és una feina molt important que hi ha des de fa molts anys,
des d'allò que he dit abans del salt qualitatiu,
que quan va entrar el Mariano Singer,
és un argentí d'aquells que parla molt bé,
que convéns, que les embolica,
que els fa fer jocs de nit,
posar-se cartes,
jocs de cohesió, cohesió de grup,
i això ho havia vist fa 4 o 5 anys també amb un campionat d'Espanya
que van anar de juvenils unida a la meva filla en aquell moment.
És una persona que això,
que la sap embolcallar amb tota mena de xerrades,
de jocs, de cohesió de grup,
i ho aconsegueix realment.
I després, a nivell esportiu,
això que diu ella,
que entrenen juntes bastantes cadets,
les juvenils i les júniors,
perquè d'aquesta manera totes poden jugar a totes les categories.
És a dir, el d'alguna categoria de dalt no pot baixar la de baix,
però els de baix poden pujar.
Per tant, això que deia ara l'Eva,
a les júniors,
només tenim dues persones amb categoria júniors,
que són de 19 i 20 anys.
Totes les demés són les juvenils.
I aquestes juvenils,
algunes pujaran a júniors l'any que ve,
però hi haurà una fornada de juvenils i de cadets que hauran pujat,
que seguiran mantenint aquesta unitat d'entrenament,
les mateixes jugades,
les mateixes idees,
les mateixes maneres d'entendre el joc,
i això penso que és una cosa molt important.
I el Mariano fa això també amb el sènior.
És a dir, el sènior A i el sènior B,
aquest que és a Superlliga
i el que aquest any ha pujat a primera catalana,
són 20 i tantes noies que entrenen juntes,
quatre cops a la setmana,
i a vegades també l'Eva també hi va,
i l'Alana també hi va,
és a dir, no només les categories sèniors,
sinó també moltes júniors i juvenils,
que juguen en categories superiors.
Per tant, es van formant en aquestes categories més altes,
de més exigència,
això que deia abans l'Eva,
que aquest any, per exemple, en el Barça de júniors,
no l'havien guanyat mai.
I va ser el partit important,
perquè el campionat s'estructurava en grups de quatre,
passaven els dos primers,
nosaltres vam quedar segones,
i ens jugàvem el passar
del 1 al 16,
o del 17 al 32,
ens ho jugàvem contra el Barça.
I tot tenia la pinta
de què perderíem
i de què jugaríem del 16 al 32.
I vam guanyar per primera vegada en el Barça,
i vam jugar cap amunt,
i vam anar quedant cap amunt,
vam perdre els quarts de final,
i vam jugar del 5 al 8,
i vam quedar cinquenes.
Però el partit aquest del Barça,
que a més va ser un 15-13...
Sí, bueno, un 15-10 o així,
però el quart set va ser 30-29.
És a dir...
Va durar 40 minuts,
que no és normal.
Va ser molt intens i molt guai.
Van salvar diversos matchballs, etc.,
i això va fer que passessin de l'1 al 16,
i llavors aquestes categories
van jugar encara dos o tres partits més,
i van quedar cinquenes.
És a dir...
I què passa a vegades amb aquestes edats,
que quan som més joves
hi ha algun trencament,
o que les noies es desvinculen més de l'esport,
deixen de fer esport justament amb aquestes edats,
quan hi ha aquest canvi d'escola,
o el passi a la universitat?
Bé, sobretot aquest any,
com estàvem segon de batxillerat,
dos del nostre equip ho van deixar,
metat de temporada,
i sí que costa molt,
i és l'any per mi més difícil,
i totes coincidim,
però estar juntes i tenir un bon equip
i aguantar ens ha ajudat a seguir,
i ara després d'aquests campionats
estem molt contentes
de que ara l'any que ve
i seguir lluitant totes juntes.
Clar, la universitat també és una altra etapa,
però bé, jo suposo que amb això,
amb planificació,
també es pot anar seguint tot,
és a dir, pot haver-hi temps per esport,
temps per oci,
també temps pels estudis.
I, Josep Maria, parlem,
si et sembla dels 30 anys.
Jo no sé si volies afegir algun altre aspecte.
No, no, no.
Deia que també aquesta...
A veure, jo soc professor de prehistòria
i explico la selecció natural
en les meves classes a la universitat.
I penso que això que està explicant la Eva
i que també estarà vivint l'Alan
és selecció natural.
És a dir,
les noies que tenen més capacitat
d'estudi, de concentració, etcètera,
són les que van superant les etapes
i les que van arribant cap amunt.
I pel camí, evidentment,
es queda gent que té un ànim
potser una mica més fluix
o que té unes circumstàncies personals,
familiars, jo què sé,
el que sigui,
que no li permeten arribar.
És a dir,
és evident que a dalt de tot
arriben les més fortes.
La germana de l'Eva,
l'Andrea Bové,
que juga a Superliga 1, etcètera,
és una persona amb una capacitat de treball
i de feina i d'organització enorme.
I després arriba el moment,
a les sèniors,
això ens hi trobem també,
que ja hi ha la professionalització.
És a dir,
hi ha gent,
la meva filla és infermera
i compagina la infermeria,
compagina unes classes de vòlei
que fa l'American School
i compagina l'equip d'aquí,
els entrenos i els partits, etcètera.
És a dir,
és una voluntat fèrrea,
ella i diverses més,
gent que fa medicina,
gent que ha acabat altres carreres,
que compatibilitzar la feina
i els horaris de feina
amb els entrenos i els partits,
és una cosa important.
Però bé,
això és un tema
que ho volia deixar tancat.
Si vols,
passem al tema dels 30 anys.
Sí,
de la festa.
De la festa,
la festa,
doncs això serà el dissabte a la tarda,
el dissabte 28,
a partir de les 5,
hi haurà un partit
entre noies
de diferents categories del club,
perquè també,
com he dit abans,
les més petites
s'emmirallen molt
amb les més grans
i per tant al·lucinen,
que dirien avui en dia,
no?
I farem una barreja
d'equips
perquè juguin
petites i grans
amb un cantó
i petites i grans
amb un altre,
una mica de celebració
del club.
I després hi haurà
un partit
amistós,
però bé,
de nivell
entre
el Bolo i Sant Just,
el Bolo i Boles Sant Just
i el Sant Cugat.
D'acord.
Aleshores,
el Sant Cugat
de primera divisió,
etcètera,
ve amb un equip
força interessant,
nosaltres també
i farà un partit
de demostració.
Això entre 5
i quarts de 7.
I a partir de quarts de 7
a les 7,
bé,
perdó,
m'ho oblidava de dir-ho,
en aquest partit,
de cara a una idea
que és
Mujer de Porta i Càncer,
patrocinat
per l'associació
de càncer
de mama ovari
hereditari,
fem una entrada
solidària
de 5 euros
per tal de recaptar
fons
per aquesta associació.
que el link
el teniu vosaltres
a la pàgina web
suposo
de la ràdio
i després també
a la pàgina web
del Sant Just
qui vulgui fer
un donatiu
venir o no venir,
ens encantaria
que s'omplís
l'agradaria,
evidentment,
no?
De gent de Sant Just,
de gent que volgués
fer aquesta aportació
de 5 euros,
això serà
el tema aquest.
I després hi haurà
l'acte inaugural
o l'acte dels 30 anys
on parlarà
el Joan Bassaganyes,
l'alcalde de Sant Just,
on parlarà,
on hi haurà també
la presència
de la presidenta
de la Federació Catalana
de Voleibol,
la Maribel Zamora
i, bueno,
explicarem una mica,
serà una cosa curta,
no serà cap rotllo,
explicarem una mica
la història,
l'estructura del club
i després elles
també parlaran
i després també
vull remarcar,
no m'ho vull oblidar
perquè és una de les bases
també que ha servit
per despegar,
són els patrocinadors.
Aquest any el Senyorà
no es deia
Voleibol Sant Just
només,
sinó que es deia
Toyota Teams Sant Just
perquè hem aconseguit
que per aquest equip
del club
hi hagi el patrocini
de Toyota,
però després hi ha
altres entitats
que també ens han donat
suport en el club
en general,
Aigües de Barcelona,
Amat,
Brunó,
Josa Òptics,
Living,
Unilever,
Univole i Ventós,
deixem-los dir
perquè són entitats,
són empreses
que ens aporten
uns diners
que ens serveixen
per suportar
les despeses
que comporta
del club,
el senyor A,
ha hagut d'anar
a Canàries
dues o tres vegades,
ha hagut d'anar
a Vitòria,
ha hagut d'anar
a Sòria,
s'han hagut de fer
desplaçaments,
desplaçaments,
i això evidentment
no són gratis,
no són gratis,
aleshores el club
té aquests patrocinadors
que és el que ens ha permès
també despagar,
aixecar-nos una mica
i poder,
i totes les jugadores
no cobren ningú,
sinó que totes paguen,
això també és una altra cosa
important,
és a dir,
ens nodrim de les quotes
de les jugadores,
no hi ha cap jugadora
ni del senyor A
ni de cap altre d'allò,
tota la gent
aporta uns diners,
al principi la gent ja sap
el que ha de ser,
cada equip,
etcètera,
entren a les equipacions
d'aquestes històries,
però vull remarcar
aquest fet també,
perquè hi ha equips
de primera
que sí que fitxen
a cop de talonari,
però nosaltres
a segona divisió
i en els altres equips
totes les jugadores
des de la vi més petita
fins a la més fantàstica
jugadora del senyor A,
totes paguen,
és a dir,
això també crec
que és una cosa important,
les quotes serveixen
de base
i el que hi ha
per sobre d'això
que són els patrocinadors
és el plus
que ens ha permès
fer aquest pas,
fer aquest pas endavant.
I després,
després d'aquestes
xerrades
que hi haurà mínimes,
hi haurà
un pica-pica,
un còctel,
digueu-ne com vulgueu,
que tenim preparat allà
a la terrassa
de fora
de la Bonaigua.
Això serà
a la Bonaigua,
obert,
sí,
a la Bonaigua,
sí,
al pavelló
de la Bonaigua,
obert a tothom,
obert a tothom
que vingui
i que hagi vingut
als partits
o que vulgui venir,
vull dir,
està oberta
per tothom
i a més l'Ajuntament
ens ha també ajudat
en aquest sentit
i per tant,
doncs penso que jo
que serà un acte
rodó.
Sí, sí,
home,
serà una festa.
Serà una festa.
Una festa,
que és això,
una festa,
ja hi ha d'haver
diferents parlaments,
menjar,
partits...
Partits,
distracció,
i els patrocinadors
també hi seran,
també penso que
algun en representació
dels patrocinadors
també parlarà,
crec que també,
però sobretot
el més important
és també
aquesta recaptació
solidària
de cara
a Mujer Deporte
i Càncer,
és a dir,
nosaltres en l'equip
hem tingut un cas
aquest any
d'una jugadora
que a principi de temporada
va tenir un càncer
i que ja s'ha recuperat,
precisament era la persona
que l'Alana esmentava
que era el seu exemple,
la Irene,
i això ens ha sensibilitzat
encara una mica més
i ha tornat a jugar
i jugarà aquest partit.
Molt bé.
Però això ens ha ajudat
a sensibilitzar-nos
encara una mica més
amb el tema,
primer lluitàvem
amb el tema
de l'empoderament
de la dona
i totes aquestes circumstàncies
que els últims dos o tres anys
havíem treballat per aquí,
però aquest fet
ens ha portat
a ficar-nos a molt a fons.
i el fet també
que la presidenta de la Reies
treballi amb aquest tema
des d'una empresa
i sigui metgessa
i treballa
en temes d'oncologia
i ha presentat
una programació,
això ja ho heu explicat
l'altre dia,
de cara
a fer uns protocols
que valguin
per tot Espanya
i al Sant Just
estem fent
de pioners
d'elaborar
tots aquests protocols,
d'exàmens
ginecològics
des de petites
per prevenció
contra el tabaquisme,
contra totes aquestes circumstàncies
que són coses
alimentació sana,
esport,
que són coses
que prediquem també
des de petits,
és a dir,
els entrenadors
estan instruïts
perquè parlin
d'aquests temes
amb les noies
des que tenen
10 o 12 anys
des de petites
perquè es vagin
conscienciant
d'aquests temes
de salut
que són molt,
molt,
molt importants.
L'Anna,
Eva,
anireu a la festa?
Clar.
Tinc moltes gràcies.
Obvi, no?
Obvi.
I no només hi aniran
sinó que jugaran, eh?
Ah, bueno,
clar,
en el partit,
clar,
clar que sí.
Molt bé,
doncs,
si us sembla,
deixem aquí l'entrevista,
ha estat un plaer
tenir-vos aquí
els tres,
Eva,
Josep Maria,
l'Anna,
que vagi bé
i que acabeu de passar
un bon dia.
Deixa'm dir una última cosa,
perdona,
tallo.
Els casals,
també vam preguntar
pels casals d'estiu,
tenim un casal d'estiu
de dematí
i un de tarda,
el de dematí d'iniciació
i el de tarda
de tecnificació,
que ja es poden també
la gent matricular,
també us ho haig enviant
el link,
suposo que deuen estar
posats els links
a la pàgina vostra
de Ràdio d'Esvern
i si no
a la pàgina també
del Sant Just,
crec que és un tema
important també
per anar fent,
per anar estenent
aquesta xarxa
de base
que intentem teixir.
Perdona.
Molt bé,
doncs informació
extra més a més
també de parlant
dels casals d'estiu.
Molt bé,
que vagi bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.