.
Doncs ve a passar un minut d'un quart de 12 del matí.
Entrem en aquesta segona hora a fer l'entrevista que us havíem presentat.
Tenim amb nosaltres al telèfon Aguifré Omedes,
ell és director general de Mat Immobiliari.
Parlem amb ell perquè hem de repassar una mica aquest informe
del mercat de l'habitatge que van fer públic ahir a la seu de Barcelona.
Hem de fer una mica el repàs d'aquestes xifres
i dades, així que els saludem.
Aguifré, bon dia.
Bon dia.
Bon dia, Aguifré. Gràcies per atendre'ns aquest matí.
Escolta, hem de parlar una mica de la presentació que vau fer ahir,
com dèiem, a l'oficina de Barcelona,
sobre aquest informe del mercat de l'habitatge,
aquest report que el feu anualment.
Ara són les dades del 2021,
per tant hem de mirar què va passar l'any passat, el 2021.
Quines són potser les xifres o les dades que més destaquen d'aquest informe?
Sí, normalment, habitualment, cada any fem una mica de l'anàlisi
del que ens ha passat l'any anterior.
I del que va passar el 2021,
podríem destacar potser en tres línies,
bàsicament, des del punt de vista del mercat de compra-venda.
Va ser un any de força activitat,
d'activitat que va créixer,
i sobretot per això va créixer l'activitat,
nosaltres diem, de segona mà.
El que és l'obra nova, en el nostre cas,
no va créixer i bàsicament és perquè
els desenvolupaments d'obra nova on estàvem treballant
ja estaven a la seva finalització
i no se'n generen de nous
i per això el mercat a nosaltres ens va costar una mica més.
I des del punt de vista de lloguer,
el món del lloguer està bastant remogut
els últims anys per molts temes
i va ser un any on l'activitat va seguir creixent,
però que a poc a poc el gran problema que veiem,
perquè al final el món del lloguer
és el primer accés a l'habitatge de molta gent
i l'accés principal,
el que veiem és que amb tot aquest accés normatiu
i la regulació que hi ha de les rendes,
els petits propietaris, que al final són els que dominen el mercat,
els que tenen més propietats en el nostre entorn,
doncs estan venent les propietats.
I això és un greu problema,
perquè al final cada cop tenim menys oferta disponible
per la gent que vol anar de lloguer.
I no sé si faltava,
has dit que volies destacar dos o tres punts,
no sé si faltava un altre així com destacat de l'informe?
Bé, no, és bàsicament això que et deia,
que la venda divideix entre l'obra nova i la segona mà
i el tercer punt és el món del lloguer,
i és això, no?
La segona mà ve molt bé,
l'obra nova, doncs una mica,
una mica, doncs per falta d'oferta,
doncs anant durada, en el nostre cas,
i el món del lloguer, doncs que té activitat,
però, bueno, ens falta oferta
i el problema és que l'oferta dels propietaris
es van venent als pisos i cada cop en venen menys.
Això és un problema.
I no sé si teniu dades una mica més en concret
d'aquí de Sant Just.
Bé, Sant Just és una mica...
Nosaltres quan parlem de les nostres dades
sempre ho embarquem dintre l'àrea metropolitana,
Barcelona, Sant Cugat i Sant Just
com els mercats que nosaltres treballem,
i Sant Just segueix una mica
la mateixa tònica que tot arreu, no?
A vegades tot passa primer a Barcelona,
per d'una manera,
i després es pregià una mica l'entorn, no?
Es pregià de Sant Just, es pregià de Sant Cugat.
A Sant Just estem embarcats una mica
amb la mateixa insincràcia, no?
Es veiem que el mercat de segona mà,
doncs, molta activitat a Sant Just,
tindrà algun que pot tenir Sant Just,
però molta activitat.
Obre nova a Sant Just,
doncs ja sabem que està...
El Maix Lluï ha sigut la zona de desenvolupament
dels últims anys,
que s'ha expansionat molt,
però ja...
diríem que ja s'ha acabat, diríem, no?
Ja està pràcticament tot venut allà.
i al mercat de joguer Sant Just,
doncs, li passa com al resto
de l'entorn de Barcelona,
que no tenim pisos de joguer.
I és un greu problema,
perquè no en tenim,
o en tenim pocs,
i cada cop en tenim menys,
perquè els propietaris,
a poc a poc,
se'ls van manent,
perquè estan totalment desincentivats
des del punt de vista regulatori,
i estan molt estigmatitzats.
I de cara a un futur
una mica més imminent,
què és el que podeu preveure
o preveieu que pot passar
en aquesta situació
que arrosseguem
o que ve del 2021?
Doncs, bueno,
en aquesta situació,
a més,
li hem afegit
tota la crisi energètica
que estem vivint,
diríem,
i que la guerra ha accentuat,
per de la manera,
i això té un efecte directe
en el món de l'habitatge,
sobretot pel cost de l'energia,
el cost dels subministraments
que paguen la gent,
tant els llogaters
com els propietaris, no?
Llavors, en aquest aspecte,
en el món del lloguer,
això tindrà un efecte important,
perquè, a més,
també la regulació
que teníem fins ara
desapareix,
just el Tribunal Constitucional
va tombar la regulació
de les rentes
i això també desapareix,
i llavors ens trobem
en un moment
com que es poden complir
efectes contradictoris, no?
Per una banda,
la regulació desapareix
i podríem pensar
que es pot demanar
qualsevol renda,
diríem, no?,
que la renda es podria créixer,
però a vegades
hi hem de posar seny
perquè els subministres
i el cost energètic
són molt importants
i tenen un efecte important
sobre les rendes
o sobre el que pot pagar
la gent, no?
Al final,
s'ha de trobar
un punt d'equilibri
en aquest sentit.
És un any
mogut, jo crec,
des del punt de vista
d'habitatge,
de molta gestió
per anar acomodant
totes aquestes situacions
que ens porten
a la crisi energètica,
a la guerra,
de totes, no?
Hi ha risc
que torni a aparèixer
o, similarment,
una bombolla immobiliària
o que tornem a estar
en anys com 2008,
2009, 2010,
per com està anant
l'evolució del mercat?
No,
jo crec que estem lluny
d'aquest risc
perquè en aquell moment
la situació
era totalment diferent
i hi havia
uns factors,
per exemple,
de finançament
totalment anòmals,
però que en aquell moment
devien ser normals,
però que totalment anòmals,
que al final,
perquè es creix
una bombolla,
per dir-ho d'una manera,
s'ha d'inflar,
i per poder inflar
necessites un excés
al finançament
desmesurat,
per dir-ho d'una manera,
no?
I és veritat
que avui en dia
els tipus d'interès
són molt atractius,
però, diríem,
l'anàlisi de risc
és molt estricta.
Llavors,
no donen finançament
a qualsevol persona.
Llavors,
això jo crec
que és el que evita
de totes totes
que pugui haver
cap tipus de bombolla.
Altra cosa és,
que l'accés
a l'habitatge
està complex,
no?
I això és un problema
que tenim sobre la taula,
sobretot des del punt de vista
del món del lloguer,
no?
Però que això
només se soluciona
posant més oferta
sobre la taula,
oferta
des del sector públic,
diríem,
i des del sector privat.
el sector privat
hauria d'estar incentivat
per fer-ho
perquè al final
són molt més àgils
que el sector públic
i poden aportar
oferta molt més ràpidament.
I això és el que
tensiona,
dèiem,
el mercat
de l'habitatge.
Però des del punt de vista
de bombolla,
jo crec que no.
I més amb la situació
que estem actualment,
no?
Amb costos
IPC's disparats,
inflació molt alta,
i al final
el poder adquisitiu
de les persones
està disminuint.
Llavors,
menys poder adquisitiu,
menys estalvi,
menys oportunitats
d'accedir a l'habitatge.
En quant als preus,
crec que un dels punts
que explicàveu ahir
en aquest recull
de l'informe
que vau fer públic
és el preu
de l'habitatge
a Barcelona,
que els de segona mà
es va situar
per sobre dels 4.000 euros
al metre quadrat,
tot i que hi ha diferències
entre els barris
de la ciutat,
òbviament,
hi ha mínims
o un dels mínims
que es troba
són al voltant
dels 3.000-3.600 euros
per metre quadrat
i arriben fins
als 7.100 euros
metre quadrat.
Això ha variat
respecte a anteriors anys?
Bé,
ha crescut una mica,
la veritat és que sí
que han crescut
una mica els preus
de forma molt moderada
i és veritat
que són forquilles
molt àmplies,
perquè al final
depèn molt de la zona
i del tipus
d'immoble
que comercialitzem.
que tenim en oferta
doncs que el treu pot variar
bastant.
Això m'ha molt vinculat.
Avui en dia
els immobles
que més buscats
o més cercats
estan
al final
són immobles
o que tenen
o cases
diríem
amb jardí,
piscina,
etcètera,
o després
pisos
amb molt llum
i terrasses
àmplies.
I aquest és el
producte
o l'immoble
que la gent
més valora
quan parlem
tant de compra
com de jover,
però ara
m'estic referent
més a la compra.
Llavors,
clar,
quan apareixen
aquest tipus
de propietats
al mercat
doncs
el seu preu
és important.
Per això també
en el seu moment
just el 2021
unes efectes
que s'han aparat molt
de si la gent
sortia de la ciutat,
etcètera,
nosaltres tenim
la visió
de molt propera
a la ciutat,
però és veritat
que hi ha hagut
un efecte claríssim
de sortir
de Barcelona
per anar
a Sant Lluís
o anar a Esplugues
o anar
a Sant Cugat,
per exemple,
on aquest tipus
d'immoble
és més fàcil
la trobar,
trobar una casa
amb jardí,
etcètera,
és més fàcil
trobar-la
en aquestes poblacions
que no pas
a la ciutat
de Barcelona
i pisos
amb terrasses
propers
a Collserola,
Lluminosos,
etcètera,
Sant Jus,
per exemple,
reuneix molt bé
aquestes condicions
i per això
és un mercat
que ha estat
en el focus
de la gent
que pot permetre
descomprar avui en dia.
I en quant
a l'afectació
podríem dir
de la pandèmia,
és a dir,
la pandèmia,
la part més,
diguéssim,
del confinament
més estricte,
també l'aturada
diguéssim global,
no sé si encara
s'estan
recollint conseqüències
o aquesta que comentaves,
que potser també
la gent es va plantejar
un altre tipus
de vivenda
o si tornés a passar,
estar preparats
d'una altra manera,
per això també
està sortint
de les ciutats.
No sé si també
són dos factors,
el factor preu
i el factor post-Covid,
o l'adonar-se,
que si ens hem de
tornar a confinar,
a veure
de quina manera
i amb quines circumstàncies
ho fem
a la nostra vivenda.
Sí, sí,
totalment d'acord.
Això va ser
un efecte immediat,
just després
del primer confinament
al llarg,
realment
la gent
o una part
de la gent
necessitava recol·locar-se
en habitatges diferents,
per dir-ho d'una manera,
per si tornar a passar,
viure-ho d'una manera
diferent.
I evidentment,
terrasses,
llum,
espai,
tot això era el que
jardí,
era el que traccionava,
diríem,
el mercat.
Això
s'ha mantingut
bastant.
O sigui,
és veritat
que va haver-hi
com una espècie
de rebot
molt pronunciat,
no?,
després
d'aquelles fases
de desescalada
famoses
que vam tenir.
i, bueno,
el mercat
estava a l'expectativa
de dir això
que és
com una espècie
de rebot
i després
anem enrere
i realment
no,
realment
s'ha mantingut
i fins i tot
ha crescut
l'interès
en aquest sentit,
no?
I suposo que és
una de les conseqüències
de la pandèmia,
no?,
que això
en una situació
o sense viure la pandèmia
segurament
no hagués sigut així
i de moment
es sosté.
Tot allò que se'm parlava
d'anar viure molt lluny
de Barcelona, etcètera,
que nosaltres
no ho percebem directament
però segurament
amb el tema
del teletreball
que al final
també hem tornat
a la presencialitat
bastant,
diríem,
no?,
i tot això
d'allunyar-se molt
de la ciutat
jo crec que sí,
això sí que ha perdut
una mica d'impuls
o bastant impuls,
diríem.
I en quant a,
per exemple,
el perfil de l'inquilí,
no?,
comentaves el lloguer
és el primer accés
a l'habitatge,
no?,
encara actualment,
quin és el perfil
d'aquest inquilí
que busca un habitatge
de lloguer?
Bé, al final
l'entorn de Sant Jus,
per exemple,
és un perfil
per sota dels 40 anys,
diríem,
no?,
d'entre els 25,
25 hi ha quasi 30,
diríem,
no?,
fins als 40,
no?,
que és al final
que és la manera
més natural
de quan t'emancipes
a casa dels pares,
però d'una manera
que la lloguer
es nascen de lloguer
perquè al final
el lloguer
et porta una flexibilitat
que quan encara
no tens la vida
establert al 100%,
no tens família
o no tens fills,
etc.,
doncs aquesta flexibilitat
que t'aporta el lloguer
és el que és interessant,
no?,
o encara no has trobat,
vas canviant de feines
o busques,
etc.,
no?,
llavors el lloguer
té aquest component
per a la gent jove
molt important,
no?,
jo diria fins als 40 o així,
no?,
el tema és que
cada cop,
diríem,
hi ha menys gent
que pugui estalviar
i a partir dels 40
pugui comprar,
o hi ha menys gent
que pugui estalviar
o hi ha menys gent
que li interessa,
que són les dues coses
a la vegada.
Però jo diria
que el lloguer
té tipus
és un perfil
de per sota dels 40 anys
i que busca
el seu primer habitatge,
no?,
fora de casa dels pares.
Dins d'aquest perfil
crec que també hi ha
un percentatge força alt
i que ha crescut,
crec que abans era un,
fa uns 5 anys
era un 15%
i ara és el 35%,
que és aquesta persona
estrangera però resident,
no?,
que sembla que està creixent
en quant als contractes
de lloguer,
no?,
és un percentatge
que ha crescut,
no?,
d'aquest perfil
de persona
que busca aquests lloguers.
Això és molt,
sí,
això és,
jo ho emmarco molt
a la ciutat de Barcelona,
però, bueno,
també té efectes,
pot tenir efectes
a Sant Lluís
i a Sant Cugat
per la seva proximitat
a la ciutat
i és bàsicament
de tot aquest,
d'aquestes empreses
internacionals,
no?,
que es van establint
a la ciutat de Barcelona
que al final
arrosseguen
gent
majoritàriament jove,
diríem,
no?,
amb bones feines
i que volen establir-se
a la ciutat de Barcelona
o fins i tot
gent d'Europa
que ve a Barcelona
per viure
però teletreballa,
no?,
i la millor sa feina
potser està a França
o està a un altre país,
no?,
aquesta gent
normalment
accedeixen
al mercat de lloguer
perquè per ells
és un mercat
molt més naturalitzat,
pensem que el rest
d'Europa,
aquí estem molt
arrelats a la compra,
però el rest
d'Europa
el mercat de lloguer
és el que domina
a la majoria de casos,
no?,
i aquesta gent
l'avantatge
que jo crec
que tenen
és que tenen
un perfil econòmic
o tenen unes feines
o uns sous
superiors
a la mitja
de la gent
de Barcelona
o de la gent
de l'entorn
de Barcelona,
no?,
llavors tenen
unes facilitats
per accedir
als fills de lloguer
superiors,
per dir-ho,
per dir-ho.
Clar,
i en quant a,
per exemple,
el poder adquisitiu,
Guifrer,
per exemple,
tema de vivenda
més de luxe
o vivenda d'uns preus
que no són assequibles
a tothom,
no sé si s'han mantingut,
han crescut,
hi ha més moviments,
s'han estancat.
Sí,
el mercat
de l'estànding
també és un d'aquests
que va rebutar
molt
el postconfinament
i s'ha mantingut.
Aquesta crisi
que hem tingut
del Covid,
com que ha sigut
una crisi bastant dual
en el sentit
que hi ha gent
que li ha anat
molt malament,
però hi ha gent
que li ha anat
molt bé
a la vegada,
ha fet
que la gent
del poder adquisitiu
es mogui bastant,
diríem,
es mogui des del punt
de vista immobiliari,
que busquin,
comprin,
joguin,
llavors
és un segment
de mercat
que l'activitat
ha sigut molt alta
i s'ha mantingut
tant la segona part
del 2020
com el 2021
com dels
segments de mercat
més actius,
quan ja estem parlant
de preus
bastant elevats
i al final
aquí ho emmarco molt
amb aquesta cerca
de cases,
zones d'enjardí,
amb piscina,
etcètera,
que jo crec
que és
un de les
del tipus
de producte
que aquest tipus
de gent
està buscant
i això
s'ha mantingut
i jo crec
que ha crescut
i tot.
Per anar acabant
i fer un parell
de temes més,
et volia preguntar també
què busquen
les persones
que venen aquí a Sant Just,
és a dir,
en concret,
explicaves,
doncs bé,
cases que tinguin més llum
o pisos amb més llum,
més espais,
normalment també
en zones comunitàries,
fet que Barcelona
ciutat és més complicat
de trobar,
jardins,
més naturalesa,
piscina,
etcètera,
què és el que busquen
sobretot
o quin és el perfil
concret
del que busquen
les persones
que volen sortir
de Barcelona
i venen cap aquí
a Sant Just?
Jo crec que
és una combinació
de diverses coses,
algunes de les que
es fan.
Bé,
en el sentit
que jo crec
que la tipologia
d'habitatge
que poden trobar aquí
és una mica
el que es buscava
i que Barcelona
difícilment t'ofereix
o t'ofereix
a un preu
molt més superior
que al final
és un pis
que sigui correcte
en zones comunitàries,
en piscina,
en uns serveis comunitaris
que a Barcelona
és molt difícil
de trobar
i això
Sant Just
ho reuneix molt bé,
a Sant Just
o algunes zones
o algunes zones
de Sant Just
ho reuneixen
molt bé.
Després
la proximitat
a la part
de Cotxarola
jo crec
que és un actiu
molt important
de Sant Just
perquè al final
la gent,
aquest tipus de gent
si li agrada connectar
amb la bicicleta,
l'esport,
etcètera,
passejades,
hi ha aquesta connexió
molt clara
a Sant Just
i després
que Sant Just
també és un poble
però
tocant a Barcelona
que reuneix
unes característiques
de tranquil·litat,
de serveis,
d'escoles,
etcètera,
tocant a Barcelona
que això
és un gran
atractor
diríem
perquè al final
les condicions
de vida
millors
que les que pots trobar
a la pròpia ciutat.
I per acabar
tema
abans comentaves
zona
que t'informe
engloba
no sobretot
zona metropolitana,
Erem Metropolitana,
Sant Cugat,
també Sant Just
que també són les zones
on us hi moveu més
des de Mat,
en quant a comparativa
si és que es pot fer
o la pot fer
entre Sant Just
d'Esvern
i Sant Cugat,
clar,
en quant a habitants
la diferència
és força gran
perquè aquí estem rondant
els 20.000
i allà ja han passat
crec que els 100.000,
no?
Però en quant a
qüestió d'habitatge
i preus,
Sant Just
és un germà petit
per entendre'ns
que va seguint
una mica
les passes,
no en quant a
extensió
geogràfica,
però en quant a
aquest sector
immobiliari,
preus,
demanda,
oferta...
Sí,
són mercats
que tenen
certs paral·lelismes,
evidentment,
amb aquesta diferència
de dimensió
de documentos,
no?,
perquè Sant Cugat
és molt més gran
que Sant Just
i també jo crec
que hi ha una diferència
amb Sant Cugat
que té
una part empresarial
molt potent,
no?,
hi ha moltes empreses
importantíssimes
que estan ubicades
al terme municipal
de Sant Cugat,
no?,
i això també
atreu una certa demanda,
però des del punt de vista
dels immobles
que podem trobar
a les poblacions
és bastant comparatiu,
no?,
i les dues
reuneixen,
jo crec,
a coses molt
importants
i similars,
no?,
una és
això,
la tipologia d'immobles,
no?,
aquestes cases
en jardí
o aquest habitatge,
aquestes comunitats
en piscina,
terrasses,
etcètera,
no?,
això és bastant similat
en els dos casos,
l'altre que són
dues poblacions
que estan
molt ben connectades
amb Barcelona
la ciutat
i a la vegada
connectades
amb Collserola
i tot aquest entorn
verd
i això,
i després jo crec
que un factor
important també
de les dues
és el tema
de les escoles
i escoles internacionals,
escoles,
o sigui,
de prestigi,
per dir una manera,
no?,
que les dues
tenen,
les escoles,
no?,
dintre l'entorn de Barcelona
i aquests dos mercats
ho tenen bastant.
Jo crec que una
de les diferències
principals
i que també
es trasllada
una mica a vegades
en el preu
és que potser
la primera sortida
natural
de les zones
de Barcelona
és que és
Sant Cugat,
perquè ho tenen
com ubicat
al cap,
diríem,
no?,
jo si
un rebusco
és Sant Cugat,
no?,
i després
fins Sant Cugat
no troben el que busquen
o pel que sigui
pel preu,
etcètera,
llavors
volen buscar
altres zones,
diríem,
i s'exocs inclòs
dintre d'aquest àmbit,
no?,
però
crec que el Sant Cugat
sempre hem pensat
que és la primera opció
de sortir de Barcelona
i després ja vindrien
altres com Sant Jull
o fins i tot
el Maresme,
no?,
que és l'altra zona
també,
no?,
però des del punt
de vista dels immobles
això són mercats
molt similats,
Sant Jull és un mercat
també
des del punt
de vista immobiliari
com explicar-ho,
o sigui,
són cases
que es van construir
abans que Sant Cugat,
no?,
primer es va desenvolupar
Sant Jull,
diríem,
i Sant Cugat,
diríem que des d'aquest
punt de vista
Sant Cugat
és més nou,
no sé com explicar-ho,
és una mica
tota la part immobiliari
és més nou
si el comparem
amb el de Sant Jull,
no?,
i Sant Cugat
encara té zones
de desenvolupament
diríem,
més clares
que no Sant Jull,
Sant Jull ja està
molt més construït
i tot molt més acutat,
en canvi Sant Cugat
encara ha tingut
zones de desenvolupament
que,
per exemple,
la crisi
que parlàvem abans
del 2008,
Sant Cugat
ho va patir
molt més
que Sant Jull,
perquè encara
s'estava desenvolupant
i Sant Jull
ho va patir
com tothom
però va patir menys
diríem
des del punt de vista
immobiliari
que Sant Cugat.
Però totes dues
són opcions
mal atractives
des del punt de vista
de la gent
que surt de Barcelona.
De ben segur.
I ara sí,
per acabar,
Gifrè,
Gifrè,
Gifrè,
Gifrè,
davant d'aquests
grans tenidors
i els petits
propietaris,
potser sovint
també es té la concepció
que el mercat immobiliari
normalment està en mans
de grans tenidors,
d'aquestes grans
propietaris,
o un propietari
que aglomera
moltes
propietats,
però crec que
la veritat,
la xifra
dels grans
tenidors
no són aquests,
sinó els petits
propietaris,
els petits inversors,
que tenen gran part
d'aquests
habitatges
que passen
per lloguer
o per la venda,
comentaves abans,
per tant,
els grans tenidors
no queden
en primera línia
com es pot potser pensar
que són els grans
els que tenen
tota aquesta propietat,
és així?
Sí, sí,
totalment d'acord,
o sigui,
realment,
quan es va fer l'anàlisi,
que això és molt
pel tema del lloguer,
de quina era
realitat el mercat,
doncs el gran problema,
però el gran error
del gàlisi
és pensar que els grans
tenidors
dominaven el mercat
quan és totalment
el contrari.
Pensem que el 95%
dels habitatges
que estan
en lloguer
en el nostre entorn
són de petits propietaris,
és gent
que fruit de l'estalvi,
és una manera d'estalvi,
gent que es va comprar
el seu primer habitatge,
va tenir la sort
de poder-se comprar
un segon habitatge
i mantenir el primer
i aquest primer
l'ha llogat
i ho fa
com un complement
de renda
i quan pensa en el futur
serà com un complement
de la pensió,
per dir-ho de manera,
i això és la nostra realitat
dels propietaris
del mercat de lloguer,
que això està molt allunyat
de ser grans tenidors.
Llavors s'ha fet
tot de normativa,
diríem,
posant al mateix sac
aquestes dues realitats
o ajuntant-les molt
i llavors al final
l'efecte
que s'ha aconseguit
és a l'invers,
és allunyar
tot aquest petit propietari
que al final
és qui aporta
una mica els pisos
en el mercat de lloguer,
allunyar-lo,
espantar-lo
i sobretot
estigmatitzar-lo
i llavors
aquesta gent
se'n volen retirar
d'aquest mercat
i això és el problema
que tenim.
I això ha sigut
un error
de no entendre
uns apriorismes
polítics
que han marcat
i han fet
un error
d'anàlisi
absolutament
de quina era
la realitat
dels grans tenidors
i dels petits propietaris
que són els que realment
dominen el nostre mercat
perquè això
es va fer una traslació
diríem
de lo que era Europa
perquè Europa és així
segurament
fruit de la Segona Guerra Mundial
i totes les coses
però aquí la realitat
és absolutament diferent
llavors intentant copiar
el que feien altres gent
ho han copiat malament
de la qualitat manera
i llavors
estem aconseguint
l'efecte index
però bueno
esperem que
a poc a poc
ho anem corregint
perquè al final
és el benefici de tots
que els petits propietaris
i que l'oferta de lloguer
vagi creixent
perquè si no
el problema
el seguirem tenint igual
Guifré
gràcies per atendre'ns avui
per últim
t'anava a preguntar
si aquest informe
es pot veure
si el teniu publicat
en algun apartat de web
o si es pot consultar digitalment
sí, sí
el podeu trobar
a la nostra web
tenim tots els informes
que n'hem publicat
i es pot trobar allà
perfecte
doncs com dèiem
Guifré Homedes
director general
de Mati Immobiliari
gràcies per atendre'ns
per donar-nos aquestes xifres
i per veure'ns
per ensenyar-nos també
una mica en quina situació
està el mercat
també aquí
al nostre municipi
a Sant Jus
moltes gràcies
i fins aviat
gràcies a vosaltres
adeu
de Âss 김
din
Bona nit.
Bona nit.