11 i 19 del matí, seguim a la segona hora del magazín Matinal La Justa.
Com bé sabeu, som en directe des de Ràdio d'Esvern
i entrem ara a parlar amb la Sandra Sanz i la Laura Fernández
de l'Hospital de Dia Sociosanitari de Trastorns Cognitius i Demències
que podem trobar aquí a Esplugues de Llobregat a Frontera, podríem dir,
a Sant Just d'Esvern, els donem la benvinguda.
Sandra, Laura, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
A veure si us podeu acostar una mica el micròfon, que se us escolti bé.
A veure, bon dia.
Bon dia.
Ara sí, ara sí.
Bon dia, com estem?
Benvingudes a l'emissora a Ràdio d'Esvern.
No sé si amb anterioritat havíeu passat per aquí.
Si no, benvingudes.
És el primer cop, però moltes gràcies per convidar-nos.
No hi ha de què.
Volem conèixer també una mica quins són els serveis
que s'ofereixen des d'aquest hospital de dia,
que com deia, estan una mica a la frontera amb Sant Just.
Parlem, si us sembla, una mica de quins són els serveis
bàsicament que s'ofereixen i després entrem una mica més en detall
d'altres vincles que teniu, com per exemple
amb una de les entitats també del poble,
que és Ambici Sense Edat, que crec que també hi esteu col·laborant.
Exacte.
Què és el que hi oferiu en aquest hospital de dia?
Primer, parlarem de fer-ho de l'oferiment,
però primer és encara que estem situats a Esplugues,
a la nostra ràtio de clients,
de persones que poden venir a l'hospital de dia,
compren Sant Just, Sant Joan d'Espí, Cornellà,
tots els pobles que envolten Esplugues.
Per tant, és molt important fer una miqueta
definir què és l'hospital de dia
i obrir les portes també a la població de Sant Just.
I tant, i tant, i tant, s'entén.
Doncs bé, què és el que principalment hi oferiu
en aquest hospital del dia que hi acudeixen
aquestes persones que tenen o bé algun trastorn cognitiu,
algun tipus de demència,
per què hi acudeixen a vosaltres
o què és el que els oferiu per cuidar-los i tractar-los?
Una miqueta l'hospital de dia de trastorns cognitius.
És un recurs d'ambulatori diurn,
oferim una atenció diurna a aquests pacients
que tenen dèficits cognitius,
ja sigui per diferents etiologies,
com és una demència inicial,
ja siguin depressions que cursen amb problemes cognitius,
pacients amictus,
pacients amb danys cerebral adquirit...
Bé, tenim diferents patologies.
Doncs aquests pacients el que fan
és que venen a rebre un tractament rehabilitador
per millorar les seves funcions cognitives
i millorar també la seva funcionalitat.
Es diu hospital de dia
perquè es sobreentén que no hi passen les nits,
són jornades de matí a tarda, m'imagino.
El recurs té...
El tractament és no farmacològic,
a través de teràpies,
i el recurs...
El tractament són de 180 dies,
de dilluns a divendres,
i tenim una franja horària
que abarca de les 9 fins a les 5 de la tarda.
Però depenent del perfil de la persona que ve
i per intentar conciliar la seva vida familiar,
la seva vida social encara,
doncs tenim horaris de 9 a 1,
de 9 a 3, de 9 a 5,
ja s'acomplem així a la seva vida familiar
i a la seva vida social.
Cal destacar que,
encara que es digui hospital de dia de demències,
ens agrada destacar que són demències molt inicials.
És el previ, molt previ, a un centre de dia.
De fet, els usuaris venen
a fer un treball molt individualitzat,
gràcies als monitors i a tot l'equip de l'hospital de dia,
on mirem els seus gustos,
els problemes que previ la neuropsicòloga, la Sandra,
ens ha marcat com a objectius
si té més fallos de memòria,
si té més fallos d'atenció.
Fem aquest dossier,
depenent del perfil de la persona.
I ell ve a fer un treball molt individual
i després a gaudir de teràpies grupals.
També, bueno,
volem destacar que treballem també
amb components multimèdia,
amb ordinadors,
una mica donar aquest toc informatitzat
a una població que no està acostumada
a manegar aquest tipus d'aparells
i la veritat que també és innovador
i motivador per tots ells.
I de quina manera hi accedeixen?
És a dir, són els familiars els que fan aquest primer contacte,
llavors familiars o coneguts,
entorn més pròxim,
o potser no són elles mateixes
les persones que tenen potser aquest trastorn
que hi acudeixen, no?
Com sempre, aquests circuits són complicats
si no vius o no treballes en els recursos.
Però realment és més fàcil
i molt accessible.
Si hi ha aquelles persones que la família detecta
que hi ha fallos de memòria,
que de cop marxa a comprar a la penaderia
i li costa tornar a casa
o diu, ui, avui estava al carrer
i no trobava com tornar.
O persones que de cop eren molt sociables
i es queden a casa recluïdes,
sobretot durant aquest any i mig, no?
que hem patit tant tots la pandèmia,
doncs aquestes persones han agreujat
aquesta sintomatologia de l'apatia,
de no voler fer coses,
de quedar-se recluïts a casa.
Aquí ens estan donant senyals
que alguna cosa passa.
Per tant, quan alguna cosa passa,
el que s'ha de fer és adreçar-se
a l'ambulatori, al CAP.
Allà en la centre primària,
a l'ambulatori,
l'usuari o la família
hauria de remarcar
aquests símptomes,
aquestes senyals.
I, o sigui, ens està escoltant dir
he escoltat que hi ha un hospital de dia,
el metge està treballant
amb els ambulatoris directament.
Sí, us els deriven directament.
Exacte.
Ens deriven els metges
o, sobretot, les treballadores socials
de l'ambulatori,
no de l'entorn, de l'ambulatori,
perquè som un recurs sanitari.
Ells recomanaran,
faran la recomanació
que aquesta persona
podria beneficiar-se
de l'hospital de dia.
Nosaltres rebem aquesta derivació,
la nostra treballadora social,
i Sandra es posa en contacte
amb la família i amb l'usuari
per fer-li la primera entrevista
i per passar una sèrie
d'acribatges de tests psicològics
per veure si realment
aquesta persona té perfil
de beneficiar-se de l'hospital de dia.
Clar.
Perquè, Sandra, com a neuropsicòloga,
quines són, podríem dir,
les patologies més habituals
que tracteu en el centre
o que us hi trobeu?
Bé, un gran percentatge
són demències.
Com tots coneixem,
la malaltia d'Alzheimer
és de les malalties més freqüents.
És a dir, són edats ja...
Sí, però és veritat
que tenim pacients
de totes les edats,
des de 60 cap a dalt.
Vull dir, també hi ha demències
que s'inicien de forma més precoç,
les demències vasculars,
la demència amb cossos de l'Evi,
però és veritat
que també hi ha molts pacients
que tenen depressió
i que el seu funcionament cognitiu
no és el normal.
Doncs això,
precisament aquests pacients,
funcionen molt bé
amb un treball rehabilitador
perquè no només
treballes a nivell cognitiu
sinó que també
ofereixes una rutina,
uns hàbits,
una socialització
que potser, com hem dit aquest any,
ha estat molt dur
i ja millores l'estat d'ànim
i millora el seu funcionament.
La medicació,
comentau que en el centre
no es mediquen les persones,
sinó que cada pacient,
m'imagino,
si té la seva pròpia medicació
és la que s'utilitza
en aquest hospital de dia,
no?
Exacte.
No hi ha un afegit.
Els pacients
han de portar el primer dia
de l'hospital de dia
la seva opció farmacològica,
fem que les presses diàries
de medicació
les faci a l'hospital de dia,
perquè si parlem
que són persones
amb un dèficit d'atenció,
de memòria,
molts cops no es regulen bé
la medicació
i això afecta també
la seva vida diària
i la família també
està més tranquil·la
i nosaltres ajustem
la medicació
en l'horari
que està a l'hospital de dia
i així ens assegurem
que s'està prenent
la medicació
de forma correcta.
Després,
nosaltres estem en contacte
directe sempre
amb la família.
Potser hi ha senyals
que nosaltres
amb ull clínic
ja veiem
i la família no
i si veiem
que el pacient
ha de tornar
a l'ambulatori
a parlar amb el seu metge
perquè necessita
una pujada
o una baixada
d'aquesta medicació,
fem aquesta recomanació,
és a dir,
fer un acompanyament
total,
integral,
al usuari
i a la família
i ens coordinem
amb els serveis sanitaris
de l'entorn.
Això també serveix
perquè ens trobem
moltes famílies
claudicades
amb la cura
dels nostres grans.
Nosaltres som una...
És a dir,
d'ocupar-se'n 100%
i no demanar ajuda
o no derivar
a altres centres
com a la de la casa.
Arribant
a l'usuari
arriba
el pacient
amb els seus dèficits
i la família
esgotada
de la cura,
de la cura
perquè normalment
si parlem
de persones
de 60, 70, 80 anys,
els fills, filles
ja tenen
les seves pròpies famílies,
feines, etcètera,
doncs
és molt més difícil.
La dedicació
és plena
com li podeu donar
vosaltres al centre.
Tu, Laura,
com a coordinadora
d'aquest hospital de dia
sabries dir-nos
més o menys
quantes persones teniu
o més o menys
quina és la xifra,
al voltant de quina xifra
esteu de pacients
algun dia?
Nosaltres partíem
d'una xifra
de 25 usuaris
de 180 dies
de tractament
però ara
hem fet
una gran aposta
a l'hospital de dia,
després més
d'aquest
present
de la pandèmia
que sabíem
que els casos
es multiplicarien
perquè si parlem
de la pandèmia
del Covid
ja hi havia
una pandèmia abans
que és la de la demència
i està
definida
des de la OMS
des de l'OMS
hem quasi
duplicat
les places
en aquests
gairebé dos anys
o des que ha esclatat
la pandèmia?
Des que ha esclatat
ara en el moment
que hem tornat
a reobrir
vam ser dels primers
centres
que vam
pensar
que havíem d'obrir
sí o sí
per ajudar
aquestes famílies
i aquestes persones
tenim totes les mesures
a vides
i per haver
i
ara tenim
40 places
públiques
40 places
públiques
significa
que
nosaltres som
un centre
sanitari
col·laborador
amb el departament
de
sanitat
i per tant
les persones
que venen
a rebre
de tractament
ho fan
de forma
gratuïta
totalment gratuït
180 dies
d'estada
és veritat
que hi ha un final
de teràpia
són 180
és el que marca
el CatSalut
però després
també tenim
l'oportunitat
a plaças privades
si la família
i el pacient
ho requereixen
perquè va ser
una demanda
de fa molts anys
i vam optar
també
per donar
aquesta oportunitat
a la gent
que volgués
seguir
amb nosaltres
en el cas
per exemple
de les demències
Sandra
imagino també
que
amb 180 dies
la paraula
solucionar
tampoc
no aniria
massa
al costat
de la demència
no imagino
perquè és una malaltia
exacte
llavors no hi ha
un punt
que dius
ja estic
llavors les famílies
intenten
que almenys
hi tornin
o si quedin
d'alguna manera
encara que no sigui
per la via pública
sinó privada
si tenen
els recursos
econòmics
i en recursos
econòmics
jo crec que
és una opció
molt acertada
perquè un cop
el pacient
ja ha adquirit
aquesta rutina
aquests hàbits
realment
cognitivament
sí que ho veiem
un cop
passats els sis mesos
aquesta estabilitat
perquè al final
l'objectiu
no podem curar
però intentem
avalentir
aquest procés
neurodegeneratiu
i de pèrdua cognitiva
i al final
tallar
aquesta continuïtat
i aquesta assistència
als recursos
normalment
s'acompanya
d'una davallada
vull dir
que al final
el més acertat
és continuar
d'alguna forma
nosaltres el que fem
també és
durant tot aquest temps
assessorar
a nivells
de centres de dia
i altres recursos
més socials
que poden donar
tota aquesta continuïtat
al procés
de la malaltia
per això
que sí que s'hi queden
amb vosaltres
molts
perquè les persones
que venen
amb materialment
lleu
és això
és que
els resta
molt camí
per seguir
i també hi ha
demències
que no són
neurodegeneratives
per tant
aquestes persones
opten
i la família
fan un sobreesforç
per seguir
el tractament
amb nosaltres
també facilitem
que sigui
molt accessible
ja que
els deixem venir
dos dies
tres dies
a cinc dies
fins a la una
per poder
que
bueno
fomentar
l'autonomia
del pacient
a la seva vida diària
no només al centre
i amb la Covid
comentaves
que ho tingueu
gairebé
el doble
de persones
que han acudit
al centre
no?
que heu tingut
gairebé
després de la Covid
sabem
i en estudis
de com
la solidaritat
de la gent gran
i s'han cuidat
moltíssim
i han tancat
les portes
i s'han quedat
a dintre
i la família
pròpiament
per por
al contagi
no anaven a veure'l
han descobert
els whatsapps
les videotrucades
no?
doncs
això
els ha afectat
moltíssim
per protegir-los
els hem abandonat
no?
exacte
malauradament
i doncs
el moment
d'accedir
a un recurs
com el nostre
costa
perquè fa por
la gent gran
el primer dia
amb por
amb 24 hores
ho sorgem
però el primer dia
és com
a mi m'agrada
fer el paral·lelisme
el primer dia d'escola
una mica
no?
el primer dia d'escola
quan portes el nen
tot en plos
que plora
hi ha cops
que plora més la mare
que el nen
doncs aquí també
hi ha fills
i filles
molt cuidadors
que encara tenim
aquestes creences
que estàs abandonant
el pare o la mare
en un recurs
anant a un recurs
ambulatori
i marxant
girant
la cua
amb llàgrimes
als ulls
quan arriben
a buscar-los
perquè normalment
venen acompanyats
hi ha gent
que ve sola
de fama
autònoma
amb el bus
es troben
el pare o mare
super contents
i que volen tornar
i que el dia següent
venen a la porroqueria
i volen canviar-se
d'arroba
cada dia
perquè
bueno
el grup
la pressió
de grup
en aquest moment
positiva
fa que hi hagi
un canvi
d'actitud
sobre els recursos
i al final
la família
queda encantada
i els pacients
també
clar
inevitablement
imagino també
que generen
molts vincles
amb aquestes persones
són sis mesos
d'estada
amb l'equip
de l'hospital de dia
i amb els propis companys
de fet
les persones
que més ens ajuden
a l'adaptació
d'un nou ingrés
són els seus propis
companys i companyes
són com
pseudoprofessors
són pseudotutors
d'ells mateixos
sí
sobretot
també jo volia destacar
una miqueta
perquè la gent
s'imagina una mica
el perfil
de pacients
que tenim
que un dels criteris
és que els pacients
són autònoms
autònoms
a la seva vida diària
en el que vull dir
funcionalitat
d'esplaçar-se
d'anar al lavabo
de menjar
vull dir
perquè a vegades
tenim aquest
nou pensament
de persona
depenent
això seria més
un perfil
de centre de dia
nosaltres no tenim
aquest personal
que cobreix
aquestes necessitats
sinó que
el nostre perfil
és molt especialitzat
a nivell rehabilitador
per tant
aquestes funcions
bàsiques
ja haurien d'estar
assolides
pel pacient
i en aquest cas
sí que és veritat
que les persones
més fràgils
tenim aquests
usuaris
que
fan
com la mare
que acompanya
al lavabo
una persona
que necessita
més suport
a l'hora de caminar
però bueno
es creen vincles
molt macos
la veritat
amb vosaltres
imagino
amb els treballadors
que també hi sou
que els acompanyeu
imagino
que acaben agafant
un cert apreci
al final
són moltes hores
no?
Sí, sí
són moltes hores
i és que els coneixem
doncs
som una gran família
al final
som moltes hores
amb ells
també
gràcies a la institució
que treballem
amb Sant Joan de Déu
i bueno
tenim aquella
vesa també
solidària
amb socis
que
ens ajuden
econòmicament
i l'obra social
de Sant Joan de Déu
ens facilita
poder portar a terme
activitats
que potser
en altres hospitats
de dia
no es fan
no?
A més de l'estimulació
cognitiva
multimèdia
tenim
aquelles altres
activitats complementàries
també
sempre portades a terme
per professionals
terapeutis
com pot ser
musicoterapeuta
musicoterapia
AITA
que són activitats
i teràpies
amb gossos
ens venen
cada setmana
una psicòloga
i una tècnica
amb tres gosses
precioses
i allà
es genera també
un tipus d'activitat
diferent
tenim un parc
biosaludable
dins de les instal·lacions
fem sempre
un grup de psicomotricitat
portada per una
monitora
especialista
en biodansa
i també un dia
es dedica
a fer
ioga
ioga enxer
fem tallers
de reminiscència
tenim contacte
amb totes les escoles
de l'entorn
també amb Sant Jus
i ara parlarem
també com vulguis
del projecte
de les bicis
també amb Sant Jus
i moltes escoles
sobretot els nens
de tercer i quart
de l'ESO
fem projectes
intergeneracionals
amb ells
i amb les persones
que tenim
a l'hospital
de dir
acudeixen
al centre
aquests joves
per fer
algun tipus de treball
amb aquestes persones
que estan al centre
exacte
prèviament a la Covid
prèvi al Covid
clar
l'imagino que
durant
durant el Covid
l'any passat
vam seguir
amb una escola
tenim una pissarra digital
i vam fer
un projecte
que es diu
Crencos
sobre relacions
intergeneracionals
amb una escola
i els nostres
usuaris
i usuaris
i tot això
succeeix
diguéssim
a dins
d'aquest hospital
de dia
les activitats
passen
al centre
mateix
per activitats
a fora
diguéssim
tipus
no ho sé
sortides
no
la part lúdica
encara la deixem
que tenen els caps de setmana
i tenen les tardes
i intentem
que reprenguin
aquesta part lúdica
amb la família
clar
vosaltres se'n treu més
en la part d'ajudar-los
dins de la seva patologia
estic entenent
més mèdica
comentaves també el tema
d'ambicis sense edat
els hem tingut aquí
diverses vegades
segurament coneixereu
el Carles Sánchez
i tant
que és
acollador
exacte
és una mort de persona
i a part
està bolcadíssim
en aquest projecte
és el primer dia
que va aterrar aquí
a Sant Just
i sé que van començar
a estendre
en diversos punts
també escoles
i amb vosaltres
crec que també
per donar aire fresc
a aquestes persones
que per si mateixes
no poden
potser agafar una bicicleta
i pedalar
és increïble
com ha anat aquesta
experiència
és un projecte increïble
jo em vaig quedar
meravellada
vaig conèixer el Carles
va tocar la nostra porta
i per suposat
aquests projectes
sempre ens agraden
i sempre diem que sí
vam tenir una xerrada
ja quan el vaig escoltar
una persona
que té
que demostra
tot és passió
cap a aquest projecte
aquesta passió
és que l'encomana
també
i vam començar
nosaltres
dins
Sant Joan de Déu
serveis societaris
són tres recursos
diferents
tenim una llar residència
per persones
menors de 65 anys
amb trastorn mental greu
tenim
dues plantes
sociosanitàries
de persones
que s'estan rehabilitant
i estan fent
una mitja estada
o una llarga estada
és a dir que
dormen allà
és normalment
després d'un procés
agut
a un hospital
fan la rehabilitació
a les nostres plantes
i tenim
l'hospital de dia
per tant
teníem
una massa
de persones
que podien optar
a poder
encabir
dins del projecte
que el Carles
ens presentava
vam començar
i els tres recursos
diferenciats
gaudim
d'aquest projecte
l'hospital de dia
també
demanem sempre
permís
a les famílies
i generem
un moment molt màgic
perquè comencem
fent broma
de que
vols anar amb bici?
jo amb bici
si mai he anat
no preocupis
fem pendent
cap a baix
això
seus
i això va sol
i generem
aquesta màgia
i un cop
pugen
al·lucinen
i després
volen tornar a repetir
les voluntàries
són increïbles
i els passejos
se'ls emporten
a la Diagona
al Palau Rei
al parc
que teniu aquí
venen
amb un somriure
fent foto
per després
ensenyar a les famílies
perquè és increïble
encantats
100% positiu
100% positiu
després
durant el curs escolar
l'institut de Sant Just
acompanyen
aquestes sortides
els caps de setmana
amb
els voluntaris
i voluntàries
del projecte
d'en bici
sense edat
i m'agrada
perquè els caps de setmana
ho dediquem
bàsicament
a les persones
que tenim
ingressades
a la IAR
i és una forma
també de lluita
contra l'estigma
en la salut mental
que gent jove
pugui
passar
un matí
o una tarda
al costat
d'una persona
amb salut mental
i trencar
totes aquestes
creences
que tenin
sobre això
perquè realment
encara és un estigma
és tabú
és un tabú social
sí
però se'n parla
molt de la salut
mental
a més avui en dia
després de la Covid
tot el que ha desencadenat
també entre joves
vull dir
no cal anar a buscar
persones que potser
tinguin algun trastorn
sinó
l'índex de suïcidis
també ha pujat
entre joves
encara és tabú
creieu
jo crec que estem fent
un gran esforç
i un gran treball
des de les àrees
de sensibilització
de centres com nosaltres
i recursos
i institucions
com nosaltres
i gràcies a això
també les escoles
han obert també
les portes
perquè ens anem
a explicar
canviar les creences
de la gent adulta
és més difícil
però
si
des de
joves
rebem
una bona sensibilització
jo crec
que estem
pel bon camí
així ho veus també
sí, sí
ho comparteixo amb la Laura
i tant
però és una cosa
que necessitem temps
per seguir treballant
jo crec
a nivell social
la societat
som molt cabudes
en aquest tema
i nosaltres estem allà
sí
per sempre
ho esteu lluitant
i tant
doncs Sandra
neuropsicòloga clínica
i Laura
Laura Fernández
coordinadora
de l'Hospital de Dia
gràcies per passar per aquí
per l'emissora
per conèixer també
aquest espai
com deia
aquest hospital de dia
sociosanitari
de trastorns cognitius
i demències
que està a tocar
d'aquí Sant Just
però com bé dèieu
òbviament
les portes estan obertes
a tots aquells
que ho necessitin
no només d'aquí
sinó a la comarca
òbviament
que vagi molt bé
amb aquestes persones
que teniu al centre
i us hem seguit la pista
moltes gràcies
per convidar-nos
bon dia
gràcies
bon dia

a la comarca
a la comarca