I aquesta hora el que fem és parlar d'una presentació que es fa aquest dijous a Sant Just.
És la presentació que faran Marta López-Quartero i Jordi Rosés del llibre Rogés
i també la versió en castellà que és el monete rojo,
és un llibre que inclou haikus, prosa, poemes, il·lustracions i escultures.
Avui els tenim tots des aquí a la ràdio. Molt bon dia, què tal?
Bon dia.
Hola, bons dies.
Per parlar una mica d'aquest llibre,
d'aquest llibre que tenim en l'edició catalana i l'edició en castellà,
que es presentarà justament aquest dijous a Sant Just.
I que, com hem dit, és molt complet,
perquè no és només un llibre de poemes o un llibre d'il·lustracions,
sinó que hi ha una mica de tot.
Tu, Marta, t'encarregues de la part escrita, per entendre'ns,
de la saikus i de la part de la prosa.
I després en Jordi, que ja l'hem tingut alguna vegada per aquí a la ràdio,
que és la part de la il·lustració,
de l'escultura que també tenim a la portada.
O sigui, que us heu complementat, no, tots dos?
Sí, i els poemes, també.
Exacte.
Per tant, d'on ve aquesta idea?
Teniu la idea de fer algun projecte junts,
o al revés va sortir el projecte i a partir d'aquí us vau trobar?
Bé, Jordi i jo ens coneixem en un curs de micro-relatos.
I, bé, ell escribía poesia, jo escribía haikus,
els dos escribíem tant micro-relatos com relato greve.
I, bé, s'haigut la idea de escribir una història,
una història de un pescador, a través de haikus i de poemes.
Sin embargo, a medida que empecemos a escribir la història,
pues nos dimos cuenta de que realmente este pescador
necesitaba tener un entorno, necesitaba tener un porqué,
necesitaba tener un sentimiento, un paisaje, un todo.
Y aquí es donde comenzó a nacer la prosa, la historia.
Y, bueno, empezó pues como un viaje, un viaje, el viaje del pescador
y a medida que se iba escribiendo su historia, con la prosa,
pues los poemas iban siendo su voz, su voz más íntima.
Y después ya vinieron los haikus en cada uno de los pasajes.
O sea, el pescador, que es en Salvador, ¿no?
Un pescador de cada que es, ¿eh?
De cada que es, sí.
De la seva ubicació, también.
Sí.
I, per tant, a partir d'aquest personatge va sortint tota la història, ¿no?
Exacto, a partir de este personaje, pues empezó a nacer en cada uno de los capítulos su historia
y completada con los poemas, ¿no?
Que era su voz más íntima.
I llavors, el punt de partida que tenim, ara tenim ja el personatge, ¿no?,
i comenceu a traçar, com ho heu treballat?
És a dir, tu, Marta, has anat traçant la història
i llavors tu, Jordi, ja has afegit l'altra part o al revés ho heu anat creant conjuntament?
Bueno, en principi, tal com ha dit la Marta, vam començar amb els haikus i els poemes.
Ja teníem, res, pocs poemes i pocs haikus plantejats.
La idea, una mica, l'inicial era que els haikus fossin una mica la veu del mar,
l'entorn, l'entorn allà on s'ubica cada escena del pescador, del poema,
però després, al complementar-ho amb la prosa,
tot ha anat una mica més acompanyat i més rodó,
tot el llibre, diguéssim, que comença i acaba,
que podries acabar de llegir-lo i tornar a començar,
és a dir, és com una roda...
I trobar més coses, no?, segurament.
I trobar més coses.
El poder fer això, diguéssim, escriure a dues mans,
que no a quatre, perquè no escrivíem amb la dreta i l'esquerra,
sinó que és a dues mans,
el piano potser sí que el toquem a quatre mans,
això és escritura a dues mans.
El haiku, la prosa i els poemes s'han pogut conjuntar
per un fet de donar-nos la llibertat d'escriure una mica el que volguéssim,
tant l'un com l'altre.
Més que res perquè és tan senzill com la prosa,
és un narrador, és una tercera persona,
un escriptor que ho veu des de...
des de... molt extern, molt...
Llavors, clar, això no es trepitja, diguéssim,
amb la poesia ni amb els haikus.
La poesia és una primera persona perquè diguéssim que és la veu interior del propi pescador
i aquesta llibertat inclús de narradors i d'història
ha fet que el llibre pugui evolucionar amb total llibertat,
és a dir, si decidíem parlar del mar o de la Mediterrània,
doncs era... no ens hem trepitjat, no ens hem trepitjat.
També hem buscat no trepitjar-nos.
És a dir, tot allò que s'explica en els poemes
hem procurat que no s'expliquin a la prosa,
que no s'expliquin als haikus.
Que s'aportin coses diferents, no?
Llavors, cada vegada és una aportació...
Sí, jo crec que aquest llibre també el que té és molta correcció,
molta revisió i molt compte amb no repetir llibertat
ni repetir metàfores, sobretot metàfores,
perquè, bueno, en cada haiku hi ha metàfores,
en cada capítulo, en la prosa,
pues, bueno, a través del paisatge i del sentimiento del pescador
també hi ha metàfores i també hi ha en els poemes.
Llavors, jo crec que, bueno, hem cuidat molt
el que hi haia aquesta...
aquesta armonia entre els tres gènes literaris en cada capítulos,
pues, això, a través de molta correcció
i mucho cuidado, sobre todo, con no repetir
y que todo aporte cosas nuevas.
Sí, venint, sí, perdona, venint del món del microrelat,
el microrelat és molt concentrat,
és a dir, cada paraula té el seu significat i el seu sentit,
com també ho té en la poesia,
no és una narració.
en aquest aspecte, doncs, aquesta capacitat
d'intentar fer una abstracció
el més concreta, el més...
és a dir, és un llibre que no és un llibre llarg,
però que s'ha de llegir i rellegir
i cada frase i cada vers té el seu sentit,
és a dir, per què?
Perquè no es repeteixen, no es repeteixen les històries.
Per tant, suposo que això també té un punt de dificultat, no?,
a l'hora de ser curiosos amb què no es repeteixin, no?,
de vigilar.
Sí, bueno, però...
És la correcció aquesta que hem portat.
És a dir, clar, si hem trigat vuit mesos a escriure'l,
hem trigat dotze mesos a fer la correcció,
a més a més de la traducció,
la traslació del castellà al català,
perquè aquí presentem...
és un llibre, però són dos,
perquè també, sobretot, clar, amb poesia,
la traducció és més...
no és tan literal com pot ser la prosa,
però, clar, també la prosa de la Marta,
jo sempre dic que és més poètica que els meus poemes,
perquè tampoc no és literal la traducció.
Llavors, tot ha portat a anar també una mica del català al castellà,
del castellà al català,
i al final fer tot un conjunt...
Llavors, són lleugerament dos llibres diferents.
Clar, clar, clar, cadascun té els seus detalls, no?,
segons com també, els seus matisos, entenc,
pel tema de la llengua.
També els haikus, com han de complir amb una norma silàbica,
al traducirlos al català,
s'han hagut de fer noves,
perquè llavors no quadraven.
i, bueno, això també entra dentro de lo que són dos llibres,
de hecho, distintos.
I, de fet, el títol, no?,
el títol és molt diferent en català que en castellà,
que és veritat que ve a ser el mateix, no?,
però com sona, fins i tot, no?,
es conté una cosa,
una cosa és rogers i l'altra és el salmonet rojos.
Sí, de Mataró a Namunt són rogers,
de Mataró a Navall són molls.
També és veritat, exacte.
Això ho discutíem abans d'entrar en antena aquí a la redacció
i n'hem parlat, no?,
de les diferents maneres de titular-ho,
o d'anomenar-ho, aquest tipus de peix.
Cadaqués són rogers.
Per això, exacte, és on està ubicat, no?
I després també hi ha aquesta part de la portada, no?,
que són aquestes escultures,
que són escultures teves, no, Jordi?
Sí.
Les vas fer expressament per la portada?
Són expressament pel llibre, sí, sí.
Per tant, doncs, són els protagonistes, no?,
d'aquest títol, també.
Sí, i en cada presentació també ens acompanyen.
Sí?
També.
Sí, sí.
Estan allà.
Sí, sí, estan allà.
Sí, sí, sempre presentes.
Allí donde vamos nosotros van las esculturas.
La presentació que avui fareu,
avui no, que fareu aquest dijous a Sant Just,
com l'heu plantejat?
Perquè ja l'heu presentat alguna altra vegada,
per tant, suposo que ja jugueu amb avantatge, no?,
perquè no és la primera vegada.
Com ho fareu?
Ara serà la sisena o setena presentació.
Sí, la setena presentació.
Ja esteu molt rodats, llavors, eh?
Sí, ja l'he fet que la primera va ser Cadaqués,
en un marc incomparable pel llibre.
Sí, perquè, a més, la presentació de Cadaqués,
bueno, el llibre va dedicat a dues persones
molt vinculades al món literàri,
però també a dos pescadors
i a un poeta de Cadaqués,
que són persones que, en aquest cas,
han servit bastant d'inspiració,
amb totes sus vivencias
allí en Cadaqués,
tanto como pescadores,
como viviendo en el siglo pasado, ¿no?
Las presentaciones, pues bueno, yo creo...
Bueno, si parlem de la d'aquest dijous,
la fa la Palmira Padell.
Bueno, jo no n'hi estic vinculat,
perquè diguem-ne que és la meva sogra.
I és col·laborador habitual de la ràdio, eh, també?
També, sí, ja ho sé.
Tots situats.
I també perquè qui ens ha fet l'edició,
que és Viena Edicions,
també són gent vinculada aquí a Sant Jus,
bueno, hi ha qui viu
i també vinculats a colles
i a associacions municipals,
llavors serà una presentació
també bastant lligades a Sant Jus.
Yo creo que las presentaciones,
la verdad que cada presentación ha sido diferente.
Depende un poco del presentador,
de cómo lo plantea,
de las preguntas
y bueno, yo creo que esto es bastante espontáneo.
En función de lo que se habla,
de lo que dicen,
pues nosotros hablamos sobre el libro.
Clar.
Llegiu alguna cosa durant la presentació o no?
En alguna sí hemos leído algún...
o quizás más el presentador
o en alguna ocasión también nos han dicho
que escojamos nosotros un poema,
un haiku o un trozo de una prosa.
Depende, sí, sí.
Per tant, doncs una mica
tot anirà també en funció
de com vingui el públic, no?
Amb quina disposició.
Amb quina tassitura, sí.
I el presentador també, doncs,
manarà, dic, no sé,
de moment és una sorpresa,
no sé què farà la poc mirar.
Exacte, serà aquest dijous
aquesta presentació a les 7 de la tarda
a la Terrassa del Mil·lenari.
El Passatge del Mercat
i, com dèieu, doncs,
el conduirà pel Mirà Badell.
Dèieu que és la sirena presentació que feu.
Per tant, doncs,
quan va sortir el llibre?
El 1 de septembre.
Sí, que Déu-n'hi-do,
aquests mesos...
Sí, sí, sí.
Un ritme intens, no?
Sí, y todo lo que viene por delante.
Quina resposta esteu rebent
de la gent, doncs,
que va llegint el llibre,
que es va trobant,
no dic perquè també s'hi ha anat fent...
Bueno, yo...
Per diferents llocs.
Yo creo que todo el mundo coincide
que és un llibre para leerlo
con calma,
con tranquilidad.
Hay quien se lo ha leído
más de una vez
y en esa segunda lectura
encuentra, pues bueno,
mucho...
La belleza
en muchos trozos del libro
en los que, pues bueno,
a lo mejor en la primera lectura
se ha pasado.
Bueno,
como hemos hablado
en muchas ocasiones,
también lo bonito de este libro
es que personas que a lo mejor
no están acostumbradas
a leer poesía
o ni tan siquiera conocen
que es un haiku,
pues en la lectura
de este libro,
pues yo creo que está escrito
de forma que todo el mundo
lo puede leer
y lo puede disfrutar
y lo puede entender.
Es un lenguaje muy llano,
muy cercano
y bueno,
eso,
es un libro para leer despacio
y disfrutarlo.
Pero en general,
yo, por mi parte,
bueno,
lo que yo he dicho también,
los inputs son positivos,
sí.
La rebuda
es forza positiva,
de fet,
podríem dir
que hi ha
una historia
principal,
però
s'hi poden trobar
4 o 5 maneres
de llegir el llibre,
no per llegir
poesía
o llegir prosa,
sinó
com 5 històries,
són
diferents maneres
d'enfocar
la mateixa història
a dins d'una mateixa
i amb el...
és a dir,
si cada passatge
s'inicia amb un haiku,
els haikus
normalment
s'han de llegir
i després tornar
tornar-lo a llegir
per acabar de copsar.
En aquest cas,
com que anuncien
cada un dels passatges,
el llibre consta
de 27 passatges,
acabes llegint
el poema,
és a dir,
cada passatge
és un haiku,
una part en prosa
i un poema.
Quan acabes el poema,
si tornes a llegir-te
el haiku,
li trobes també
molts més sentits,
moltes més coses.
També és un...
a part que pugui haver-hi
barrejades
5 maneres
de llegir-lo,
per 5 històries,
o sigui,
5 enfocs
diferents,
des de l'amor,
el destí,
la mort...
Bé,
ja no farem
més spoilers,
però
també pots agafar,
és a dir,
una mica
la idea és que
al final
algú que no llegeix
poesia
s'hagi acabat el llibre
i s'hagi arribat
a llegir
27 poemes,
27 haikus,
sense adonar-se
també,
és a dir,
el llenguatge és molt planer,
de fet,
si és la veu d'un pescador,
un pescador no és...
ha de ser un llenguatge
molt terrenal,
en aquest cas
molt...
marítim.
Marítim.
Però també pots agafar
qualsevol dia
i agafar un poema
o un haiku
i llegir-te'ls
en exclusiu,
perquè també funcionen
com a haiku
i com a poemes,
és a dir,
no necessiten
de la narrativa,
llavors són també
tres maneres
de llegir-te
el llibre
ja físicament,
és a dir,
pots llegir la prosa,
pots llegir la poesia
o pots llegir els haikus
independentment
de tot el llibre,
o sigui,
qualsevol altre dia
pots obrir
per la pàgina que vulguis
i llegir-te
un fragment,
perquè tot ell
és el fet
de separar-ho
amb aquests passatges
són clarament
n'hi ha els que són
més narratius
ni els que són
més
poètics,
n'hi ha que descriu
més la trama,
bé,
són maneres,
és tot en un
i al final també
podries acabar
això que deia
al començament,
que t'acabes el llibre
i podries tornar
a començar
i estaries
ficat a dins
d'una roda
que podries
no acabar-lo mai,
no?
Doncs tot això
es podrà descobrir
a partir d'aquest dijous
o vent,
quasi es pot descobrir
a les llibreries,
però aquest dijous
ho podreu descobrir
de la mà
de Marta López-Quartero
i Jordi Rosés
que presentaran
aquest llibre,
Rogés,
i la seva versió
en castellà,
Salmonet i Rojos,
a les 7 de la tarda
a la Terrassa
al Milenari,
el passatge del mercat
d'un acte conduït
pel Mirabedell
i avui els hem pogut
tenir aquí a la ràdio.
Moltes gràcies a tots dos.
Moltes gràcies.
Que vagi molt bé
i fins aviat.
Bon dia.
Moltes gràcies.
Bon dia.
Des del cap de Sant Just
posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut
és un espai
de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació
de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura
i confidencial.
Tens 18 anys
i una adreça
de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap
i porta la teva
targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Just.
Avinguda Indústria
sense números.
en punt dos quarts de 12
és hora de fer tertúlia
d'actualitat
amb en Pep Quintana,
en Jordi Ferraz
i en Jaume Campreciós.
els tenim ja
tots tres a punt.
Molt bon dia.
Què tal?
Bon dia.
Hi ha dies, crec,
bastants dies
que no ens trobàvem tots, eh?
Sí, sí.
És que hi ha desercions.
Sí, de tant en tant,
mira, va com va.
Jo crec que
potser una vegada
hem fet aquesta temporada
tots, no?
O què?
Aquesta temporada
hem anat venint gairebé
sempre, però bé,
en fi.
Tant és,
la qüestió és que avui
sí que us tenim per aquí
i bé,
en tot cas us volia,
no sé,
hi ha molts temes
sobre la taula
de nivell general,
però no sé si teniu ganes
doncs de...
diria l'any passat,
eh, l'any passat,
la setmana passada
a la tertúlia
era el dia
de les eleccions
als Estats Units,
recordeu?
Però encara no s'havien fet.
Jo crec que una cosa,
a mi ho he començat
pels dos temes locals.
Molt bé.
Molt bé, que partís.
Se n'ha de ben, se n'ha de ben.
Un és felicitar
els cars dels 40 anys.
Sí, senyor.
Els cars.
Els cars.
I l'altre,
el centre d'estudis
pel premi que els hem donat,
el premi Llorenç Presa.
Sí, senyor, molt bé.
Vull dir, crec que...
N'hem parlat, eh?
Ja ho sé,
però crec que...
Em sembla molt bé,
no, no, no,
em sembla bé,
però no vull que sembli
que no n'hem parlat cap dia.
No, no, perdone,
jo crec que la meva...
Un dia que vinc a la tertúlia
era felicitar-los públicament.
Està clar.
Ja ho sé que ho he fet,
a més,
moltes d'aquestes notícies
seguint les notícies
de la ràdio
per la web
es veuen
s'entera correctament.
Facebook també.
Lloren,
les xarxes socials
no són el meu fort.
Bé,
però també són.
Sí,
però no sé,
o miri.
Sí.
Bé,
podem pensar d'això.
Això em va parlar
ja la Maria el dilluns,
també, no,
del premi.
Sí,
perquè jo crec que,
a més a més,
es va concedir,
va parlar ella,
jo crec que jo,
almenys els vaig felicitar
a través del whatsapp
quan ens van enviar
els socis
del centre d'estudis,
els vaig felicitar també,
jo crec que és una gran cosa.
I l'Escar,
la truita de patates
d'aquella d'àni menys
que vam fer.
Ah, sí,
això no ho sabia,
jo de la truita.
Aquest any,
aquest any reconec
que no vaig anar-hi
perquè...
Que hi havia dues coses.
Tenia dues coses
amb d'això ara
i vaig preferir anar
al Passeig Maria Cristina.
Teníem la...
Hi havia la manifestació.
Sí, home,
i abans hi havia aquí
un petit...
No, no, i tant.
...dilema.
És veritat.
Sí, sí.
Va ser un èxit,
va ser un èxit.
Sí.
Com aquí, senyus.
La participació dels cars.
Sí, els cars també, eh?
En casa del domèix
hi havia molta gent
i no va ploure,
va fer bon temps.
Va estar tapat.
Va estar molt bé.
El dissabte a la nit
el que van fer els cars
també...
Van baixar.
Torna...
La part nocturna
que van baixar.
Però en guany
sense antorxes.
sense antorxes.
Tampoc van arribar
al casal de joves
com moltes vegades
s'arribava.
Sí, sí.
Però bueno,
en si va estar força bé.
Molt bé.
No, no, no.
Em sembla molt bé.
Sí, ja.
I a més, a més,
m'agrada que parlem
de coses bones
perquè de vegades
només parlem de desastres, no?
Veu veure la lluna, I?
Jo, sí.
Sí.
Jo, no, no, no.
No, no, no.
Tantes fotografies
a tot arreu.
Estan parlant desastres.
Tu,
dins començar un desastre.
Jo volia començar un desastre,
no?
Perquè la setmana passada
estàvem parlant,
fet la hipòtesi justament
i no recordo
què vam dir exactament,
no sé si els fèieu pronosticats.
Jo sé que vam dir
que vam estar comentant
de que a veure
si ens agradaria
que sortís un o l'altre.
Però jo crec que veia,
crec que no pronosticàvem
trama, no?
No, no, no.
No vam pronosticar res,
no, però no sé si no n'hi havia.
Veia en el panorama
com anaven les coses,
vaig dir,
tampoc ens imaginàvem
que el Brexit
acabaria com acabar.
I per tant,
estàvem pendents
com acabaria
perquè una sorpresa
podia ser
i la sorpresa va ser.
I ha sigut molt grossa.
Clar,
tot i així,
amb un número de vots,
recordem-ho,
va guanyar Hillary.
No amb delegats.
Sí, veritat.
Si no amb vots,
oh, sí.
És igual,
però el resultat final
ja ho sabem.
Però avui hi havia
més gent,
persones,
persones individuals
més a favor de Hillary
que no pas de Trump.
Però això passa
de tota raó
on hi ha un...
Aquest sistema.
Aquest sistema
i igualment passa
aquí en els tuvells
de Catalunya,
que moltes vegades
pels vots guanya un,
però és president l'altre
pel Parlament de Catalunya.
per la distribució de vots.
Sí.
Per tant,
això és una cosa ben normal.
L'única cosa que et sobta,
a més a més,
això,
aquest sistema
federal que tenen allà
que un representant
de cada estat
tingui un representant,
i que sigui tot o res,
vull dir que aquestes coses...
Bé,
però com que és el sistema
que s'han posat
i ho admet tothom,
ells els que els presenten...
Vull dir que això,
que a nosaltres,
a nosaltres,
a nosaltres ens soplen.
Sí,
molt, molt.
Sí,
sí,
és veritat.
És a dir,
o tot o res.
No hi ha...
Sí,
sí,
sí,
sí.
Sí.
I ara sembla que les reaccions
són bastant importants,
a nivell tant d'Europa...
Europa està una mica en alerta,
no?
La comunitat europea
està molt en alerta.
Ahir ja va,
doncs,
dir unes quantes coses,
aquestes durxudes,
com, per exemple,
es nota,
per una altra banda,
que les constructores
estan guanyant,
o estan pujant
els seus dividends importants,
perquè...
Les fórmules cèlptiques baixen,
els motos també...
No,
les motos no.
Els motos de Medicina.
No,
si treuen,
si treuen
l'Obama aquell,
no sé què,
em diuen?
Jo...
No,
resulta que les mútues
tornen a pujar,
perquè la gent,
si no està mútuada,
no...
Clar,
sí,
sí,
mira-t'ho així.
Però ser un país,
com estem criticant i tot,
l'altre dia,
i l'atur era el 5%.
Sí,
ja...
Vull dir que...
Ara,
que tenen moltes coses...
Moltes coses.
A veure,
un sistema de vida
que nosaltres,
a mi,
jo crec que...
A la hora que ve estar ja...
i...
A la hora que ve estar ja...
A la hora que ve estar ja...
A la hora que ve estar ja...