Vinga, doncs som-hi, ara sí, intentarem que no torni a sonar aquest xoroll.
Són coses del directe, no podem evitar coses tècniques.
A veure, tornem-hi, a veure si ara ens funciona.
Vinga, hola Gemma.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Vale, perfecte, ara sí.
Ara sí.
Sí.
Bé, us heu pogut escapar una estoneta, suposo, de l'escola
per venir aquí a la ràdio i poder fer una mica d'entrevista.
No serà molt llarga tampoc, no us espanteu,
sobre com heu estat tractant aquest tema de la participació amb els vostres alumnes
que, si no vaig errada, són de tercera primària, no?
Sí, exacte, correcte.
Molt bé.
Doncs, vinga, va, comencem.
A veure, vosaltres com vau rebre la notícia que es creava un Consell Infantil a Sant Just?
O sigui, com vau encarar el repte?
Havíeu treballat amb infants de l'escola Canigó amb un projecte semblant?
Bé, nosaltres vam rebre la notícia a través de l'equip directiu.
Primerament a través del correu electrònic, vam rebre la informació de l'Ajuntament
i després cada coordinadora de cicles va encarregar d'explicar-nos la proposta.
I llavors a les reunions que fem setmanalment vam decidir com organitzaríem tot el procés.
Vale.
Bé, ens va semblar una proposta molt positiva perquè, bé, els infants poden donar resposta a problemàtiques que hi ha a l'entorn i això creiem que és molt important perquè ajuda a desenvolupar competències socials, competències d'autonomia i iniciativa personal que treballem a l'escola.
Per tant, és un treball paral·lel.
Molt bé.
I bé, nosaltres a l'escola tenim una part de l'horari que fem projectes de medi.
Llavors aquests projectes també estan molt enfocats a això, a analitzar la realitat i a donar resposta a aquesta realitat.
Per tant, els alumnes estan avasats i a fer-ho.
A partir d'una problemàtica, ells han de buscar solucions, han de fer propostes de millora i, bé, també treballen el treball en equip, no?, de compartir les idees.
Molt bé.
Per nosaltres és molt important això fomentar el pensament crític, que s'analitzin la realitat i que no es conformin amb aquesta realitat, sinó que busquin com la poden millorar.
O sigui, que dintre de les hores que vosaltres teniu per fer amb els alumnes el que és un projecte de medi, no?, entenc, doncs heu aprofitat també per introduir el tema de la participació.
Sí, exacte. Ho treballem.
Per millorar l'entorn.
De fet, aquest curs participava en un projecte, juntament amb la Diputació de Barcelona i amb l'Ajuntament, que la proposta és crear un refugi de biodiversitat al parc del mil·lenari.
Per tant, ja també, vull dir, ho treballem molt a l'escola.
També el curs passat vam col·laborar amb l'associació Sos, Gats i Gossos i vam fer tota una campanya de sensibilització per lluitar contra l'abandonament de mascotes.
Molt bé. I per què creieu que per vosaltres, o que pels nens també, existeixin espais de participació dedicats als infants i adolescents al poble Sant Just?
Doncs creiem que és molt important, no?, que els nens també i els adolescents tinguin l'oportunitat d'expressar les seves idees,
de compartir les seves propostes, de millora i també tenen, bueno, cal remarcar que tenen idees molt vàlides i molt creatives.
A vegades em sorprenen, no?
I com he parlat avui mateix amb una nena que està al Consell, m'ha dit que moltes vegades els adults es pensen que tenen la rea absoluta,
però de vegades no és així i ell ja m'ha dit, creiem que tenim el dret, no?, d'expressar-nos i de, bueno,
òbviament l'última paraula ho té un adult, no deixen de ser nens i adolescents, però han de tenir l'oportunitat de participar, no?
No deixen de ser ciutadans del poble i creiem que és primordial que des de ben petits s'involucrin en la societat, no?,
i que puguin arribar a ser bons ciutadans.
Molt bé, i com creieu que pot funcionar el projecte concretament a Sant Just?
A veure, nosaltres creiem que tindrà èxit si realment els adults que formem part d'aquest projecte el cuidem.
Cuidem en el sentit de tenir en compte la veu dels alumnes, que ells sentin que el seu rol dins del Consell és important
i també, doncs, les famílies, no?, que es comprometin a portar els infants a les reunions,
nosaltres com a mestres donar un espai dins la jornada escolar per parlar del que es parla a les reunions al Consell.
O sigui, penso que el paper dels adults és molt important.
Sí, i sobretot valorar les seves idees, les seves propostes,
i a ells els agrada molt sentir-se escoltats, no?, i valorats.
Llavors, si estem donant aquesta oportunitat, doncs, fer una bona reflexió per part nostra, per part dels adults, vull dir.
Perquè jo entenc que els nens i nenes, quan es reuneixen, no?, quan fan aquest Consell,
van sols o estan acompanyats a la sala amb algun adult que els guiï o...
Exacte.
Sí, sí, sí.
Per tant, els adults de referència, que hi hagi al Consell, és important que valorin molt les seves propostes.
Tot i que no sempre totes es podran dur a terme.
També és important que aprenguin que hi ha límits.
Però, de veritat, si jo crec que ells veuen que les seves propostes s'escolten,
que el seu rol és important i que té sentit això que estan fent, tindrà èxit com a altres municipis.
Sí, sí. Es sentiran motivats i això és primordial, no?, en tot.
Doncs que es sentin motivats i creixin millor.
Els infants es van prendre la notícia de la creació del Consell amb il·lusió.
Sabien que era un Consell i com els hi vau fer entendre?
A veure, nosaltres, com molt bé has dit abans, som tutores de tercer.
Els de tercer, sincerament, no en tenien ni idea.
I els hi va costar entendre el concepte, però a través del vídeo que van fer l'Ajuntament de Promoció
i les nostres explicacions ho van acabar entenent.
I, bueno, un cop entès, sí que nosaltres el que vam fer és que havíem de parlar amb les famílies,
els nens i nenes, i a partir d'allà, doncs, apuntar, presentar la candidatura o no,
com són els més petits. Llavors, cinquè i sisè, potser, ja parlem des de primària, eh?
Sí, sí, sí.
Doncs s'ho van prendre, sí, amb il·lusió i amb una novetat, no?
Tot el que sigui nou per ells els motiva.
I, bueno, crec que ells van tenir més propostes, més candidatures, perdó.
Clar, els nens i nenes poder més grans, no?
Sí, sí, ja sabien una mica de què anava el tema.
I com heu treballat o ho esteu treballant al projecte dins de l'aula?
O sigui, quines activitats heu fet amb els alumnes per treballar a...
Heu comentat que vau fer el vídeo, no?
Bueno, el vídeo és el que va fer l'Ajuntament.
El va fer l'Ajuntament, d'acord.
Sí, que ens el vam promocionar i el vam visualitzar perquè entenguessin, no?,
de què anava i, no?, com seria tot aquest consell, no?, de què tractava.
I això els va ajudar a entendre que era un consell, no?
I nosaltres, com a activitats d'aula, doncs...
Sí, doncs primer, bueno, vam parlar que era presentar una candidatura.
Llavors, els alumnes que estaven interessats van parlar amb les seves famílies,
perquè, clar, d'haver-hi consentiment familiar, perquè es fa fora de l'escola.
I llavors, res, els alumnes que volien participar van omplir un full
que havien de dir què els agradava del municipi, què volien millorar.
Llavors, una vegada tenien el full omplert, vam quedar un dia i vam fer les votacions.
Vam llegir les dues candidatures, sense dir el nom dels alumnes,
perquè votessin de forma anònima.
I llavors cada alumne va votar la candidatura que més els va agradar
i vam fer un recompte de les votacions i van sortir ja els resultats.
O sigui, que de tercer hi ha dos representants?
Sí, exacte.
I es van presentar moltes... bueno, van haver-hi moltes candidatures o...?
De tercer van haver-hi dues...
Ah, no, no, o sigui, de tercer hi ha un representant, es van presentar dues candidatures,
vam fer tot el procés, no?, de votacions.
Cal dir que també, doncs, hem parlat d'aquest tema,
ells no saben com funciona tot aquest procés.
Llavors, bueno, van sortir dues candidatures,
finalment va guanyar el que... un nen de tercer que proposava,
doncs, sobretot s'enfocava més de propostes cap a la cura del medi ambient
i com ara estem conscienciant molt sobre aquest tema,
doncs als alumnes els va agradar i va guanyar aquesta candidatura.
Aquí volem dir, val?, que com són nens,
doncs, es poden tirar, no?, cap a votar a l'amic, l'amiga,
no?, i els vam haver de fer entendre que no és qüestió de ser amics o amigues,
no estem votant la persona, sinó estem votant les seves idees,
si compartim aquestes idees o no.
i vam fer un treball a nivell d'escola en aquest àmbit
perquè es fossin conscients que no estem votant això als amics,
sinó a les idees, no?, a què ens semblaven les seves propostes.
Clar, clar, clar, clar, si no pot passar de voto a l'amic, voto...
Sí, de fet ja, exacte, és molt fàcil que passi.
Clar, som petits, també.
Clar, no, no, clar, és que és normal que votin el seu amiguet.
Sí, sí. I els infants de tercer, són els més petits del Consell,
algun de l'escola Canigó va presentar candidatura per formar part del grup?
Sí, bé, això m'ho acabeu de respondre, que es van presentar dues candidatures.
Sí.
Però se'n podien presentar més o...?
Sí, sí, sí, sí.
Això va ser, doncs, després que tots els nens ho parlessin amb les famílies,
doncs, no sé, potser només van ser aquests dos nens que van tenir interès
o les famílies van decidir que no.
Clar, també han d'assistir a reunions periòdiques.
És, bueno, també un treball...
I de cinquè, sisè, sabeu si...?
Mira, de sisè es van presentar tres de cada classe,
o sigui, un total de sis candidatures.
Déu-li-ho.
Sí, i hi ha un representant, o sigui, hi ha un representant de cada curs.
Ahà, val.
I sí, jo heu estat parlant amb la representant de sisè
i ho viu d'una manera molt positiva,
està molt contenta de formar part d'aquest Consell
i res, m'ha n'ha parlat molt bé.
Ara...
De fet, estan fent difusió.
Ah, val.
De sisè estan fent difusió de com ho estan treballant,
de què parlen a les reunions,
estan fent difusió els nens de quart,
tercer i cinquè faran difusió.
Perquè ara resulta que també estan buscant més candidatures, no?,
per nens i nenes d'escoles que no siguin de Sant Just.
Ah, doncs això no ho sabíem.
No ens ha arribat.
Sí, ja farem difusió, també.
Sí, de nens i nenes que no estiguin...
Crec que eren quatre nens o nenes entre tercer i sisè de primària,
però que vagin a una escola que no sigui de Sant Just,
suposo que per equilibrar també una mica...
Oh, sí, val.
I crec que són...
Eren tres places, bueno, entre cometes,
tres places més per gent de l'ESO,
també que estudien fora de Sant Just.
Que visquin a Sant Just i estudien fora.
Clar.
Que n'hi ha molts.
Sí, sí, per això.
Nens i nens i nens.
Bueno, doncs els animem a participar, no?
Clar, i tant, i tant.
Jo en conec alguna també que voldria participar.
Bé, jo crec que a mesura que avanci també el projecte,
s'aniran animant.
Que vegin totes les millores que es fan al municipi,
gràcies a la veu dels infants i adolescents,
també s'aniran animant.
Perquè vosaltres com a mestres heu d'assistir també a les reunions que...
No, no, no hi assistim.
I ja per acabar, una cosa que se surt del guió i del tema,
aquest any esteu celebrant el cinquantè, no?
Sí, sí, sí.
Molt il·lusionat, sí.
Com estan els nens i nenes de les vostres classes?
Com heu celebrat vosaltres?
Bueno, vam fer una festa tota l'escola,
que, bueno, vam fer des d'educació física,
que els alumnes havien de fer la paraula escola Canigó.
Ah, d'acord.
I també vam celebrar amb un pastís.
Sí, estem fent tot d'activitats a nivell d'escola.
Molt bé.
Tots participen i altres coses que més endavant veureu.
Sí.
Altres activitats estem muntant.
I, bueno, sí, és un any especial.
No cada any són 50 anys.
No, no, no, i tant que no.
Molt bé, doncs, Gemma Aina,
un pla haver-vos tingut aquí a l'espai de Ràdium.
una abraçada i que us vagi tot molt bé.
Moltes gràcies.
Adéu.
Adéu.
Què passa contigo?
Dímelo.
Ya no tienes cosa.
Hoy salió con su amiga.
Dice que pa' matar la tuza.
Que porque un hombre le pagó mal.
Está dura y abusa.
Se cansó de ser buena.
Ahora es ella quien los usa.
Que porque un hombre le pagó mal.
Ya no se le ve sentimental.
Dicen que por otro mal no llora, no
Pero si le ponen la canción
Le da una depresión tonta
Llorando no comienza a llamar
Pero en la de Wembozor
Será porque con otra está
Pidiendo que a otra se puede dar
Pero hice todo este llanto por nada
Ahora soy una chica mala
Y ahora eres una chica mala
No try to get your friends to come holla
Holla
Ayo, I used to lay low
I wasn't in the clubs, I was on my J-O
Until I realized you were epic feo
So don't tell your guys and I'll say a ba-yo
Cause it's a new day, I'm in a new place
Getting some new days, sitting on a new face
Cause I know I'm the baddest bitch you ever really met
I'm searching for a better bitch and you ain't met her yet
Ayo, tell him to back off, he wanna slack off
Ain't no more booty calls, you gotta jack off
It's me and Karol G, we let them racks talk
Don't run up on us cause they letting the max off
Pero si le ponen la canción
Le da una depresión tonta
Llorando no comienza a llamar
Pero en la de huemos hoy
Será porque con otra está
Viviendo que a otra se puede llamar
Un shot pa' la pena profunda
Y seguimos gastando la funda
Otro shot pa' la mente
Pa' que el recuerdo no la atormente
Ya no le copia nada
Su rex ya no vale nada
Se ve pa' la disco y solo quiere perrear
Pero se confunde cuando empieza a tomar
Y ya se cura con rumba
Y el amor pa' la tumba
Por los hombres le zumban
Pero si le ponen la canción
Le da una depresión tonta
Llorando no comienza a llamar
Pero en la de huemos hoy
Será porque con otra está
Viviendo que a otra se puede llamar
Ay, Karol G
Karol G
Nicki Minaj
Ay, The Queen
We're The Queen
We're The Queen
Just a la fusta
El Just a la fusta
Parlem de tot el que passa a Sant Just
Hi haurà alguna premsa
que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris
que anaven amb ell
que fins ara mutis
400 pisos per vendre
Si se l'ha pagat de la seva butxaca
ningú li pot dir-lo
Busco sempre aquella notícia
una mica positiva
Tant d'èxit de públic
que està omplint
gairebé cada dia
Si volem veure algun d'aquests grups
més de casa
hi ha moltes oportunitats
molt festivals
Tu t'equivoques en un penal
en un Barça Madrid
pots quedar crucificat de per vida
Tot se solucionarà
amb el temps tot se soluciona
Just a la fusta
Just a la fusta
Vivim Sant Just en directe
Cada matí de 10 a 1
A la fusta
A la fusta
Una
A la fusta
A la fusta
A la fusta
A la fusta
A la fusta
A la fusta
A la fusta
A la fusta
A la fusta
A la fusta
A la fusta
A la fusta
A la fusta
A la fusta
A la fusta
Ei
Dones
Què passaria
si un dia salsarem
Si trencarem els barrotts
Si plenarem les garrafes
Ens deixaríem a tots
plegant garrafes
Que ja és hora
Que deixem demanar
Que la igualtat
És una cosa
Que no cal demanar
Que és pa cagar-se
Que és pa no torcar-se
Que és patriarcal
Cal enterrar-se
Estic cansada
de veure la mateixa escena
Ei
Benvinguts a la fusta
Amb els alumnes de l'Institut de Sant Josep Ver
Són ara mateix a les 11 i 34 del matí
dels 6 de març del 2020
I avui a l'Institut hem fet una vaga
que el Sindicat d'Estudients ha convocat
i el motiu d'aquesta vaga és el PIN parental
però també s'han unit
els motius de la vaga feminista del 8 de març
Llavors anem a explicar una mica
què és el PIN parental
i explicarem dades curioses
sobre les dones
i parlarem també de les dones de la història
Doncs hola, bon dia
Avui us ho explicaré què és el PIN parental
El PIN parental és una política educativa
de la Regió de Múrcia
que tracta sobre els pares
que decideixen si volen que els seus fills
assisteixin o no
a les xerrades sobre la sexualitat
el feminisme
o la identificació de gènere
i avui a l'Institut hem fet una vaga
sobre una mica
doncs el dia de la dona
i també pel PIN parental
Què us sembla això de fer vaga?
Depèn, perquè els motius que tenim en veritat
a nosaltres no ens afecta gaire saps
però depèn, si la gent està a favor
o em sembla bé que faci vaga
però no ens afecta gaire a nosaltres encara
Bueno, però si els nostres pares
si al final el PIN parental
es fa realitat i tal
sí que ens afectarà a nosaltres
perquè seran els nostres pares
qui controlin si podem fer equips coses o no
Però, per exemple, a tercer
la meitat dels alumnes no ha vingut
però crec perquè no pel PIN parental
sinó per la vaga de la dona
no estaven, tipo, molta gent no sabia
creia que era per la dona
i no tenia en compte el PIN parental
i per això crec que no han vingut
Sí, però moltes persones d'aquestes
en veritat quan fan la vaga
sempre es queden dormint a casa
o fan coses de no anar a la manifestació
llavors en veritat a mi això
no em sembla gaire bé, saps?
Tu quan fas una vaga has d'anar a una manifestació
perquè per això la fas
per manifestar-te i dir
perquè estàs no d'acord amb això
o d'acord
I què penseu del PIN parental?
O sigui, us sembla bé?
Jo crec que el PIN parental
o sigui, no em sembla bé
no estic d'acord
amb el que diu el PIN parental
perquè ja que som nosaltres
els que rebem les xerrades
i tot això
hauríem de poder decidir
si ho fem o no
i no els nostres pares
Bueno, però tampoc ho podem decidir nosaltres
o sigui, això
hi ha una llei que diu
que és obligatori fer aquestes xerrades
i no ho podem decidir
nosaltres tampoc
no, no té un...
Clar, és que són xerrades en veritat
que serveixen per fer una millor societat
o ajudar-nos a en usar els tresors
no crec que tingui gaire sentit
això de que els pares decideixin o no
a més a més
si els pares decideixen que el seu fill
no pot anar aquella xerrada
li estàs tancant les portes
en veritat
perquè no pot descobrir qui és ell mateix
però en plan
jo crec que això
hauria de ser
s'hauria d'anar
per saber
el que penses tu
perquè si tu no ho proves
si tu no saps sobre aquest tema
no podràs formar-te una opinió pròpia
i saber de què va el tema
i poder estar en contra
exacte
si estàs excluint a més gent
saps així
jo crec que els pares
que estan a favor del PIN parental
és perquè volen que els fills
segueixin l'opinió
la seva opinió dels pares
i no volen que tinguin altres informacions
perquè puguin decidir
clar, però pensa que els pares
el que intenten
és educar-nos a nosaltres
de la millor manera possible
que suposadament és la seva entre cometes
i doncs
si pensen que això és el millor per tu
doncs ho faran
encara que no sigui el millor o el pitjor
ho faran pel teu bé
encara que no sigui
ja, però continua havent gent
que està a favor del PIN parental
vull dir que no
a veure, sí
sempre hi haurà gent en favor
i en contra
en tot
és a dir, encara que tu estiguis a favor
o en contra
sempre hi haurà altre tipus de gent
sí, però potser
el que us hauria de fer és que nosaltres
poguéssim decidir
si volem anar o no
perquè els nostres pares
no són tampoc
o sigui, són algo
però
nosaltres som més que ells
sí, som els que existim
nosaltres a les xerrades
i llavors potser hauríem de ser nosaltres qui decidíssim si volem anar o no a les xerrades que fan
clar, però pensa que nosaltres
ara mateix
amb 14-15 anys que tenim
el govern no ens accepta com a adults
i com a persones que podem tenir la nostra opinió
ja formada
i per això crec que
potser no és veritat que no ens deixen
perquè no som majors d'edat
ja, però és com
o sigui, som persones
encara que no siguin adults
també podem decidir
encara que no sigui d'una manera legal
com votar o etc.
però podem decidir
si volem fer quits cosa o no
ja, això sí que
és veritat
saps?
però pensa que
cadascú té la seva opinió
i potser per ells és millor així
però com són tallers d'aquests d'educatius
per intentar formar una millor societat
i trobar les persones que estem nosaltres a dins
saps tot això de les drogues
o de tallers LGTBI
doncs al final crec que en veritat hauria de ser
és que és obligatori
perquè és ensenyant-se que ens fa incloure més persones
i fer que la gent es senti més còmode
és segle XXI
jo crec que aquestes xerrades
o sigui, està bé que
o sigui, no està bé que
els pares puguin decidir si podem anar o no
però crec que tampoc
hem de decidir nosaltres
crec que hem de ser obligatòries
ja per si
perquè ens formen de tot
i no ho sé
clar, aquí està
que ens han de formar
per saber si estem a favor o a contra
o a contra
i ara seguim també
amb el que havíem dit abans
que el 8 de març
d'aquí dos dies
és el dia de la dona
llavors parlarem
primer ara de les dones de la història
sí
hem buscat informació
i a part de les dones que ja saben que han fet història
com Marie Curie o Frida Kahlo
també hi ha unes altres que potser no són tan reconegudes
però que també han fet
han sigut importants a la història
i que se'ls ha de donar
se'ls ha de donar el reconeixement necessari
sí
que mereixen
per exemple
Virginia Woolf
que va néixer i morir a Londres
del 1882 al 1941
és una escriptora i assetgista britànica del segle XXI
i és una figura molt important en aquell segle de la lluita femenina
després està Marie Curie
que tothom l'hauríem de conèixer
perquè ens informen ja l'institut i tot això
que va néixer a Polònia
i va morir a Pàssic
que és a França
i va fer els estudis sobre la radioactivitat
que avui dia són molt importants
i és important pel fet que va rebre el primer premi Nobel a una dona de ciència
sí
i jo he sentit que darrere de cada invent que s'ha publicat i tal