Falta un minut per un quart de dotze del migdia,
seguim al Just Telefuster i a aquesta hora tenim el telèfon
a la Mari Àngels Cabrè. Hola, bon dia, Mari Àngels. Hola, molt bon dia.
Aquest vespre parlarà de Carson McCullers,
que el llibre té, a partir de dos quarts de vuit
del vespre. Parlarà d'aquesta escriptora
nord-americana, novel·lista, que, segons he pogut
llegir el teu blog, dius que és una de les autores
nord-americanes que més t'interessa. La veritat és que sí.
Jo era molt fan de Carver, fins que em vaig convertir en fan
de Carson McCullers. Ara se celebra el centenari del seu naixement.
Ella va néixer a Georgia, al sud dels Estats Units, allà a tocar
de Florida, a la part una mica més abandonada en el seu dia
i més racista, i va néixer el 1917. També es compleix
el 50 aniversari de la mort, perquè a sobre va morir
els 50 anys, el 67. O sigui que tenim aquest doble aniversari
i jo crec que és un molt bon moment per recordar-la.
És una autora que ha estat molts anys una mica oblidada.
S'ha de dir que ara, afortunadament, les editorials l'han recuperat
amb motiu sobretot d'aquest centenari. Ho ha fet en castellà
6 barral i en català ho ha fet l'editorial L'Altre,
que ha publicat diversos textos narratius seus.
Ella sobretot és narradora, però també un petit llibre
que es diu Entre la solitud i el somni, nota sobre literatura,
memòria i identitat, que és un llibre on ell explica coses
més personals del seu procés d'escriptura, de la seva vida,
textos autobiogràfics que valen molt la pena.
O sigui que tenim la sort, diguem, de poder-la recuperar
rellegint-la o llegint-la per primer cop.
Ella va tocar diversos gèneres, però pel que és més coneguda
és per la seva novel·la, oi?
Sí, exacte. Ella va donar-se a conèixer i es va convertir
en una autora coneguda ja amb la seva primera novel·la,
que es diu El cor és un caçador solitari.
De fet, era una novel·la que s'havia de dir al mut,
aquest llibre que he mencionat, Entre la solitud i el somni,
hi ha el primer esborrany d'aquesta novel·la.
És una novel·la de personatges amb dificultats de comunicació,
perquè el primer, el protagonista, és un mut, no?
Justament. I bé, en aquella primera novel·la
ella ja dona a conèixer quins seran els seus interessos,
que són els personatges amb dificultats, no?
Ella mateixa va ser una persona des de molt joveneta malalta,
va acabar greument malalta, de fet, també,
i va estar tota la vida amb pujades i baixades de temes de salut,
també després amb temes de depressió, no?
En conseqüència, sempre es va interessar per aquesta part més feble de la societat,
per la part una mica més conflictiva, no?
I sí, va donar-se a conèixer amb aquesta novel·la,
després va publicar d'altres,
i algunes d'elles les va adaptar també al teatre,
tenint molt d'èxit a Broadway en el seu dia, no?
Perquè ella va acabar vivint, tot i que va néixer al sud,
als refores de Nova York,
després de passar llargs anys al mateix Nova York,
sobretot a Brooklyn,
on va passar uns anys a la seva vida,
a poder aquells més interessants, no?
Tot i haver viscut a Nova York,
bona part de la seva vida,
ella és del sud dels Estats Units,
i això té impacte, oi, la seva obra?
Sí, la veritat és que el tema del racisme
sempre li va preocupar,
tot i que ella no va ser mai una persona racista,
sinó tot el contrari, no?
Però en conseqüència,
sí que reflexa aquesta dificultat de ser negre
a un país on majoritàriament hi havia blancs,
i els negres eren molt maltractats, no?
Això es veu en algunes de les seves novel·les,
de la mateixa manera que també s'interessa
per altres punts de conflicte,
com són, per exemple, l'homosexualitat,
que es veu molt clarament en una novel·la
que es diu Reflexos en un ull daurat,
que és una veritable meravella,
jo diria que poder és la meva preferida,
que després un bon amic seu, el John Huston,
va portar al cinema protagonitzada
ni més ni menys que per dos cracs del moment, no?
O sigui, un d'ells, la Liz Taylor, no?
Per exemple, no?
I va ser una pel·lícula també molt famosa, no?
Ella feia això, no?
Agafava aquests temes com ara la incomunicació,
el racisme, l'adulteri també,
o l'homosexualitat, com mencionava,
i els convertia, diguem,
en característiques principals
d'alguns dels seus personatges, no?
Sortia un racista,
o sortia un noi que no sabia ben bé
si estimava el capità o la dona del capità
perquè els espiava i no sabia ben bé
quin li agradava, no?
I la veritat és que es va convertir
en una narradora molt important
i una narradora que explicava,
sobretot, aquesta part, diguem,
més fosca dels Estats Units,
menys lluminosa, no?
I són novel·les amb una gran bellesa lírica, també,
perquè ella va començar sent pianista,
ella anava per pianista,
i va anar-se'n a Nova York a estudiar piano,
tot i que el dia s'havia apuntat
a la facultat de lletres, no?
La vocació literària la va poder, no?
De manera que la seva prosa
és una prosa realment molt i molt lírica.
Jo aquesta tarda pensava llegir
a la llibreria que el llibre té,
la vostra llibreria,
jo crec que una de les llibreries
que val la pena, no?
Aquestes on els llibreters s'interessen
pel que llegeixen els seus lectors
i les seves lectores,
pensava llegir al començament
de la novel·la La balada,
que La balada és una novel·la
que explica...
Bé, una novel·la,
és un relat llarg,
després aquest llibre inclou uns altres relats,
i és un relat que explica una història molt bonica
entre dos personatges que no tenen res a veure
i que acaben tenint una mena de relació gairebé d'amor, no?
Una història també de dos sonedats
de persones amb dificultats, no?
Com la mateixa Carson McCullers.
Com deies, ella va començar amb la música
i de fet va estudiar, crec que a l'escola de Julliard,
que és una escola molt prestigi de música,
després va estudiar també a l'Universitat de Colúmbia,
és a dir que una persona que també en el món acadèmic
va ser exitosa, no?
Ella va tenir una porció més o menys sòlida
i després a sobre va tenir també la sort
això de les cases d'escriptura que hi ha als Estats Units,
jo he anat amb una, per exemple,
que fas una estada a una residència, diguem,
per intel·lectuals, per escriptors, per criadors,
ella també va estar sovint a aquestes residències,
o sigui que va poder tenir una vida d'escriptora,
diguem, com ell for, no?
Tot i al principi no haver pensat en ser escriptora,
tot i que s'ha de dir que era una gran lectora,
o sigui que era normal que s'inclinés cap a les lletres
perquè era petita, no només, per exemple,
interpretava teatre així entre els amics
i amb els germanets quan era petita,
sinó que ella mateixa escrivia els textos, no?
A banda de ser una grandíssima, grandíssima lectora
que llegia als 13 anys a la Catherine Mansfield, per exemple.
Has dit que ara, amb motiu del centenari del seu naixement
i dels 50 anys de la seva mort,
s'està recuperant una mica,
però creus que potser fins ara havia estat un pèl oblidada
o que no se li havia donat la importància que mereixeria aquí?
Sí, la veritat és que, clar,
és un personatge que també algú pensa
que pot ser una escriptora de segona fila,
no de primera fila,
però, clar, tot depèn com es faci el cànon de la literatura.
Si ho veïm, el cànon del Harold Bloom
i aquests senyors que només posen els senyors com a protagonistes,
doncs, evidentment, la Carson McCullers no hi apareix, no?
En canvi, jo, per exemple, he dedicat un llibre
a les grans escriptores del segle XX,
un llibre que es diu
A contracorrent, escriptores de la intemperie del segle XX,
que ha publicat l'editorial Elba,
on hi ha un capítol dedicat a Carson McCullers, no?
Per què?
Perquè jo crec que realment va ser una veu nova,
una veu que va aportar coses diferents
i és això el que volem dels grans escriptors, no?
Que ens diguin coses que no s'havien dit abans
d'una manera com no s'havien dit abans.
I Carson McCullers va ser una veu personalíssima, no?
I per això ha quedat realment la seva personalitat d'una banda,
que ja ho era, de molt personal,
i la seva obra, no?
Que és una obra realment única.
Aquests llibres com la balada del Café Trist,
que mencionava,
reflexes amb un ull daurat,
el cor és un caçador solitari,
rellotges sense manetes,
són peces úniques, no?
Jo crec també que s'hi assemblen una mica,
per la gent que li agradi la Patricia Highsmith,
a la Patricia Highsmith de la novel·la Carol, no?
Que també està ambientada a Nova York, en aquest cas,
però són uns anys molt semblants
d'aquells quan vivia la Carson McCullers a Nova York.
És a dir, hi ha una mena de llengua comuna
entre aquestes dues dones,
perquè les dues eren dues heterodoxes, no?
I és una comparació que s'ha fet poc
i que a mi darrerament m'ha vingut al cap.
Per acabar l'entrevista,
m'agradaria preguntar-te
si hi ha algú que ens està escoltant
que li agradaria venir aquesta tarda a aquest llibreter,
què és el que s'hi trobarà?
És a dir, llegireu passats de la seva obra?
Comentareu?
És important que qui vingui
hagi llegit Carson McCullers o...?
No cal.
La veritat és que si l'ha llegit fantàstic
i si no sortirà amb ganes de llegir-la, no?
Perquè el que faré jo és un petit repàs
de la seva vida i de la seva obra
llegint, sens dubte, algun fragment.
Sempre cau algun fragment
perquè val la pena
prendre-li la temperatura a l'autor o a l'autora
de la qual s'està parlant.
Però realment no cal haver-la llegit,
simplement tenir l'interès, en tot cas,
de descobrir aquesta autora
que fins ara aquí era poc coneguda
i que amb motiu d'aquest centenari
hem tingut la sort que hagi estat editada.
Jo li agraeixo molt, per exemple,
a l'altra, que és una editorial petita,
que hagi fet l'esforç d'apropar-nos
a aquesta autora,
que per molts és desconeguda,
això és un esforç editorial,
i la veritat és que val molt la pena
perquè és un personatge molt complet,
no és una perifèrica,
no és una persona que va fer una obra
i després es va dedicar a altres coses,
sinó que realment va ser una carrera literària
molt potent,
i ella va estar en contacte amb tothom a l'època,
el Truman Capote,
els fills del Thomas Mann,
és a dir, era amiga, diguem, de tothom,
no?, del Tennessee Williams,
i era una dona que a casa seva
rebia la Marilyn Monroe,
l'Arthur Miller,
que va conèixer l'Essach Dinesen,
a la qual admirava molt,
hi ha un episodi molt conegut,
on dirà a casa seva
amb l'Essach Dinesen,
la Marilyn Monroe,
l'Arthur Miller,
i la Carson McCullers,
o sigui que parlem d'una primera figura
de la narrativa del segle XX nord-americana,
o sigui que vinguin i disfrutaran
coneixent aquesta autora.
Doncs esperem que sí que aquesta entrevista
hagi servit per també engrascar
a gent que o veig a conèixer aquesta autora
o que això hagi despertat interès
per conèixer-la i que vingui aquest vespre
a dos quarts de vuit a Cal Llibreter.
Perfecte, moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies, Maria Àngels,
per atendre'ns.
A vosaltres.
Doncs hem entrevistat a aquesta hora
la Mari Àngels Cabrè,
que aquesta tarda parlarà
sobre Carson McCullers,
Cal Llibreter,
a partir de dos quarts de vuit del vespre.
Posem ara una mica de publicitat
i de seguida tornem amb la tertúlia
dels dissous.
Fins ara.
Ara escoltes l'àdio d'Esbert
Sintonitzes l'àdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
Durant el 8x1
Smooth Jazz
De dilluns a divendres,
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out,
l'smooth jazz,
el funk, el sol
o la música electrònica més suau.
Smooth Jazz Club
100% música relaxant
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club
T'hi esperem.
Cada tarda de 5 a 7
Escolta'ns,
explica'ns,
participa,
proposa.
La plaça Mireia
amb Mireia Redondo
Cada tarda,
de 5 a 7
Ens veiem a la plaça.
Bits,
molt més que nits d'electrònica.
Bits,
ara divendres, dissabtes i diumenges
a 10 a 11 de la nit.
Bits,
Bits,
Bits,
Primer,
van ser les ones.
98.1 FM
Després,
internet,
radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook,
Twitter,
Youtube,
Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia,
més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.
98.1
Des del cap de Sant Jus
posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut
és un espai de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys
i una adreça
de correu electrònic?
Acosta't al nostre CAP
i porta la teva
targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
CAP Sant Jus
Avinguda Indústria
Sense Númer.
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos
amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un,
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga,
enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits
és tan necessari
com l'aire que respirem.
AMB,
Metròpolis, Barcelona.
Llavors et poso
un quilo de pomes?
Sí, mig quilo per menjar
i mig per llançar.
Cada any
malbaratem el 45%
de la fruita que produïm.
Mentrestant,
800 milions de persones
passen gana.
El món no necessita més menjar,
necessita més gent compromesa.
A Mans Unides
recolzem projectes
contra la fam
a 60 països.
Té compromets?
Truca al 900 811 888.
Sabies que una gran part
de les urgències mèdiques
es poden resoldre
sense haver d'anar a l'hospital?
Si no et trobes bé
o si et fa mal res,
el millor és trucar al 061.
Al 061
sempre tens un metge
o una infermera
a prop
per atendre't,
orientar-te
o indicar-te
a quin centre sanitari
t'has d'adreçar
en cas que calgui.
Per una salut millor,
061
CatSalut
respon.
Generalitat de Catalunya.
Encara creus que els residus
no són un problema?
De veritat t'ho creus?
Ah, que no és el teu problema.
Ja reciclaren els altres, oi?
Però qui?
Els teus fills?
Els fills dels teus fills?
Per ells ja serà massa tard.
A Catalunya
encara reciclem
molts menys residus
que els que generem.
Fins quan?
Redueix,
reutilitza,
recicla,
reacciona.
Amb la col·laboració
de Coembes i Ecovidrio,
Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda.
No et perdis
tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com
Just a la fusta,
el magazín del matí.
de la fusta,
en la fusta,
weiterdez,
a.
a.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Per què, Pere?
Més fred.
No, no em refereixo el temps, que feia un temps esplèndid i jo he vist dies calor.
No he vist ni un núvol en tots els dies que he estat a Madrid.
No, més que res em refereixo a la forma en què informen allà de tot el que passa a Catalunya.
Com que la premsa de Madrid és la que és, que aquí també la podem veure, però aquí tenim altres diaris per contrastar, però és que totes les televisions de Madrid i tots els diaris de Madrid ens parlen de Catalunya, però que si l'escola adoctrina, que si som uns exagerats, que ens deixem seguir per il·luminats que ens enganyen.
Vull dir, clar, i a còpia de repetir-ho tantes vegades i de titulars tan seguits, la gent s'ho creu.
I és el que comentàvem ara amb l'ara, però la gent diu, oh, si ho ha dit a la tele, si ho posa al diari, si és clar, allí és que adoctrinan a los niños, o s'adoctrinan, i com ja són tantos anys que lleváis adoctrinados,
pues apenas comprendeix la lengua espanyola i diuen coses així, però no m'escuches que estoy hablando en lengua espanyola o lengua castellana o como usted le quiera llamar a la lengua,
que además nos la metieron en la cabeza de tal forma i tant, com molt bé diu en Joan Margarit, diu una lengua que se n'ha esforçat tant en que la parli bé i l'escriui bé,
doncs aquí tenim que molts poetes com el Joan Margarit o el Pere Gimferrer i tants altres són perfectament bilingües,
perquè ells mateixos es tradueixen els seus poemes al castellà, i diuen com mai de desaprofitar una llengua que tan bé me l'han ensenyada.
Però nosaltres estem molt contents que ens hagin ensenyat.
També amb ell sembla que els dolgui, alguns, no tots afortunadament, de què parlem el català, no?
Però sí que aquesta cosa que acabes de dir és 100% veritat, perquè va venir ara fa dues setmanes,
un company d'una filla meva, que viu a Madrid sempre, i està allà residint i treballant, és pendri l'any,
i resulta que ha estat aquí un parell de dies, i diu, uai, dice, todo esto de aquí está muy tranquilo.
I dice, pero qué creías que aquí vamos de alguna...
Ah, sí, fan creure que ens tirem els pas pel cap aquí, sí, sí.
No, no, però que n'hi ha tumultuosos, no? Coses d'aquesta sentit.
Sí, sí, parlem de tumultuosos.
Dice, pues esta, esta, esta quietud, que hay este bienestar, que está en...
Dice, no, no, es que esto es lo que pasa, dice, no sé qué, dice, a ver si lo propagáis.
Però és que aquí, d'una manifestació pacífica, allà li diuen que és un tumultuoso, no?
Sí, sí, sí.
Tot això que comentava el Pere Oliver, ara, heu escoltat alguna vegada uns versos que diuen
Escolta, Espanya, la veu d'un fill que et parla en llengua, no castellana.
Sí.
Sabeu de qui és aquest poema?
Aquest poema jo el tindria que saber.
Joan Maragall.
Joan Maragall.
L'O d'Espanya.
L'O d'Espanya, sí, sí.
Aquest dia el tinc molt present, no sé per què.
Sí, sí, i que Unamuno li va traduir...
L'hauríem de tornar...
Li va traduir Unamuno, i Unamuno va repetir moltes vegades
Escucha, Espanya, las distintas hablas de tus pueblos.
Això ho va dir Unamuno inspirant-se en Maragall, que eren amics i s'escrivien cartes
i hi havia una correspondència molt interessant, però a més és molt curiós perquè
surtuosament en el món de la cultura i en el món dels llibres i en el món editorial
i en el món dels TVOs també, es tractar en aquesta exposició tan interessant
que parla del TVO, dels seus cent anys d'història, no, no, i de totes les historietes
del TVO, 1917-1977, el Museu de la Il·lustració de Madrid, que fins al febrer es pot veure,
si aneu per Madrid és molt interessant, no perquè hi tingui allà un dibuixet perquè
estic entre molta altra gent, a tots els que vam col·laborar al TVO des dels temps
de Benejam, clar, el TVO va estar gairebé 80 anys en actiu, no?
Molta gent, molts nanos van aprendre a llegir, van llegir el TVO.
I curiosament allà també es parla, hi ha pàgines del Patufet, que em va fer molta gràcia
veure que hi ha també dibuixos del Patufet, del Cavall Fort, de l'Infantil, del 13-20,
i parla de la importància que ha tingut la historieta Catalunya i la llengua catalana,
i a més em va sorprendre, i a més molt gratament, de dos redactors i periodistes
i gent que treballa en el món editorial de Madrid, que van estudiar català
i parlen perfectament català, a l'igual que han estudiat d'altres llengües, no?
O sigui que hi ha classes de llengua catalana a Madrid, hi ha gent poca, ja ho sé,
però que l'ha après i que el valora, i molta gent, sobretot dins del món de la cultura,
que diuen que les llengües que es parlen a l'estat espanyol tots n'hauríem de tenir
algun coneixement, o sigui que no pot ser que ignorem sistemàticament
el que es parla a Euskadi o el que es parla a Galícia.
Certament el gallec és més fàcil d'entendre, almenys el llegeixes,
jo em repasso sovint els poemes de Rosalia de Castro o d'Àlvaro Conqueiro
i de gent que ha escrit amb la llengua gallera, és molt semblant al català i al castellà,
en canvi, evidentment, si posa a Euskera, has d'aprendre el bé, és diferent.
Hombre, no, Euskera ja és una cosa arcaica.
És complicat, complexa, però tenir-ne un coneixement...
No pot ser l'esforç de conèixer 20 paraules, per dir-ho, 20 paraules elementals.
És que ricasco.
I utilitzar-les si s'escau i tal, és un detall.
Jo soc molt negat per les llengües, però faig l'esforç, si vaig a Egipte,
si vaig a un paisàran, doncs he d'aprendre quatre paraules, eh?
Sí, sí, sí.
Sucre i tal, i les que calgui una mica, no?
Sucre per dir gràcies, no?
Sí, exacte, gràcies, sí.
És fàcil de respondre.
O salam a la cu.
Sí, sí, sí.
En fin, aprens quatre paraules per...
Malacú salam?
Perquè veig i...
Salam a la cu sona així.
És estrany, eh?
No tots tenen la capacitat que té, per exemple, la va via,
que en sap d'idiomes i, com més en sap,
més capta i en un moment...
Bé, clarament que és això, eh?
Bé, però això penso que una vegada ho hem dit aquí,
i escolteu, el problema, i no la teva filla,
no té que entrar dintre d'això,
el que sap idiomes, o el que té facilitat per idiomes,
és com un do natural.
Com una boca, sí.
Perquè no té res a veure, ni hi ha persones intel·ligentíssimes,
que són sords, i això està estudiat...
Nules, són nules per les llengües.
No, no, per les llengües, és com una sordera,
sordera del llenguatge.
De llenguatge.
Gent, científics, sí.
El que passa que, esclar, l'escriure, o això sí que ho poden fer,
o els nanos en els instituts, també és fàcil de...
Bé, no ho feu bé, el que sigui,
però són unes elements, unes coses molt elementals,
que les pots fer.
La llengua és bona pels idiomes,
perquè sempre en parles en anglès.
Sí.
How are you today?
Well, better than the other.
Last week I was worse.
Sí, but now better.
Thank you very much.
But next Monday I will go to the hospital
and they injected me to intend that I feel better.
Ah, nires al metge.
Because...
The hospital, please.
Yes, yes, yes.
Que bé t'expliques, nena.
Sí, com un llibre sense fulles.
Ell és una adelantada en aquest tema.
No, no, però per exemple, això ho veieu, eh?
N'hi ha persones que saben tatarejar
o teniu un to anant bé i tot això.
Sí, hi ha altres...
Pues és una espècie de cosa d'aquesta.
Ara després, la persona, doncs, que...
Per parlar un idioma fa molta gràcia,
perquè diu, no, no, jo no estudio, jo no...
No, no, tens que saber paraules.
Perquè les paraules són eines.
Tool, que es diu en anglès,
Són eines.
Si no tens paraules, com vols dir alguna cosa?
Vols dir alguna cosa.
O pots dir, this is the table,
this is the window,
we are my friend,
oh, hello.
Ja està.
Ja està.
Però bé, bueno, però escolta,
si t'hi ho diuen,
el sastre me coció, no sé què,
n'hi ha un agudit en anglès, aquest.
Sí, sí.
Sí, de Taylor, no sé què.
Sí, de Taylor, no sé què.
Bueno, ja està.
Recordo això.
De Taylor.
Sí.
Independentment d'això, doncs,
tens que aprendre paraules.
i una vegada jo me'n recordo
que va venir un senyor i diu,
no, no, perquè jo l'únic que vull és parlar.
D'aquí, quina sort.
Jo també.
No.
I vull parlar, bueno,
doncs, vale, Titus,
ja parlarem.
No es parlem.
A més, és que totes les llengües,
l'important és conèixer la gramàtica,
perquè morfologia, sintaxi,
prosòdia i ortografia són indispensables
i es complementen entre si.
Si saps la llengua escrita,
però no saps la prosòdia,
no et pots expressar en públic
i et pots expressar en lloc.
No, no, no,
però independent,
per exemple,
el meu marit era
Premio Extraordinario
de la Ciudad de Barcelona,
amb una tesis doctoral,
de conllar,
el tio era un científic,
és igual,
ara aquí no ho prens res de propagandes,
però feia molta gràcia,
es feia unes coses científiques
amb ingles fabuloses,
sense alguna correcció total,
però a l'hora de parlar en ingles,
es quedava tallat.
Dues paraules les sé diré,
vegetable,
que has de dir,
o sigui,
que no,
és un do que té la persona.
Ja és alguna cosa.
I crec que és esforç també, eh?
L'esforç és,
el forç,
no, no, nen,
bueno,
perdó senyor,
perquè ja és gran el Sergi,
no?
Sí, perdoni, eh?
Jova,
és, veus,
com de diries,
la teva edat en ingles,
tu ets un lad.
You know that word lad?
Bueno,
ara aquí sembla que fem una classe.
No,
està molt bé,
està molt bé.
Lad,
perquè és el young,
el kid,
el children,
el child,
no?
I toddler.
Toddler,
la saps aquesta?
Què?
Toddler.
Toddler,
aquesta no la conec,
veus?
És un nen
que no és un bebè,
però tampoc és un...
És un gà.
Entre baby i kid,
hi ha toddler.
Sí,
el toddler,
veus aquesta, veus?
Que té 3, 4 anys.
Sí,
que bona,
veus,
que bé,
bé,
que bé,
que bé.
Oi,
gràcies, eh?
Sí,
acabarem prenent moltes coses.
A més,
jo crec que també el que vol fer un idioma,
el que més important és que li agradi primer el llenguatge,
i després,
jo quan veig una paraula inclús en castellà o en català,
m'ha...