This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Fins demà!
Jo soc consultor italià i treballo justament a recollida selectiva i proposem nous models als municipis i tot.
I fa dos anys ens hem inventat aquesta idea, que ara us explico, i vam guanyar, que és difícil.
Guanyar un projecte europeu és difícil. Llavors, sort, sort i enhorabona a Sant Just d'Esvern que ha entrat a aquest projecte.
Sí que n'hem sentit molt a parlar, però si vols fer-nos una mica cinc cèntims d'exactament què és aquest projecte europeu.
Sí, bé, la idea era com involucrar els veïns d'una manera divertida i amb una eina de comunicació fàcil per explicar coses.
La recollida selectiva, òbviament, no?
I ens hem inventat la idea de comunicar amb WhatsApp, Telegram o SMS, que és una eina que tothom té al seu mòbil.
Això és bàsicament la idea.
Després hi ha tot un tema, i, bé, tenim tres municipis a Itàlia, un aquí, a Catalunya, més alguns nous catalans,
i cadascú amb les seves característiques, el seu model, però tot, tothom, amb aquesta eina de comunicació a través del mòbil.
Perquè els objectius és conscienciar, entenc, la ciutadania, no?, perquè faci un bon ús d'aquest reciclatge, etcètera, etcètera.
Però, mira, de fet, clar, l'objectiu bàsic és aquest, conscienciar, però, de fet, l'idea bàsica era com que hi ha milions de dades,
quan, per exemple, aquests ajustes es fan servir, està començant a fer servir les targetes per obrir contenidors,
bé, que és un model que ja tenim a Itàlia, en diferents municipis i això, tenim milions de dades i de per què, per què fem servir aquestes dades, per a què, no?
I llavors, l'idea és, deixant al costat el tema de la possible taxa justa de fer pagar més o més, no?,
l'idea és, tenim dades, comuniquem, comuniquem als usuaris dient, per exemple,
tu, ets el millor del teu barri.
Aquest, aquesta eina de comunicació que es diu en anglès, nudging, és com dir,
no pas les coses negatives, sinó coses com mitjanes, coses positives,
ah, mira com ho han fet bé, mira com el teu veí que està al costat teu ho ha fet millor que tu, no?
Aquesta és la idea.
Sí, perquè tots millorin.
Exacte.
Sense dir, mira el que has fet malament, sinó, entre tots, ho podem fer millor.
Més aviat això, no?
És un projecte, com dèiem, europeu, en el qual aquí a Espanya només som nosaltres,
Sant Jus, els únics que hi participen, però a Itàlia sí que hi ha uns quants municipis que hi participen.
Exacte, són tres municipis i, bueno, però a part del projecte europeu,
només dir això, que a Itàlia, no sé per què, som una mica més avançat en aquest tema,
tenim com 4.000 municipis ja amb porta a porta, amb el 80% d'argollida selectiva,
tenim també com 1.000 municipis amb contenidors tancats i tot,
llavors, bueno, ja sabem el que passa al ser pioners, com Sant Jus des Vem,
que ja sé quina és la sensació de ser pioners.
Pot ser positiva i negativa, però en general tot va bé.
Sempre que hi ha un canvi també requereix un procés d'adaptació.
Exacte.
Això segurament a Itàlia també ha passat.
Òbviament, però un canvi per un pioner és molt diferent d'un canvi
quan altres cent o milers de municipis ja ho estan fent, saps què vull dir, no?
Clar, si ets l'únic, doncs encara potser...
Exacte. Per què jo?
Clar, exacte.
És un projecte, no sé, té data d'inici, però té data de final també?
Sí, ja estem al mig del projecte, s'acabarà el proper estiu, no, a final de l'any que ja és vinent.
Ja tenim resultats i justament ara estem comptant amb els altres socis els resultats
i el que podem millorar, com modificar l'estratègia.
perquè quan acabi entenc que es farà com una espècie d'avaluació final o d'inputs, recollida d'inputs, etc.
Exacte. Precisament un dels objectius és quanta gent hem aconseguit involucrar d'una manera fàcil i positiva.
Per exemple, percentatge de gent que s'ha donat d'alta amb la plataforma de WhatsApp, Telegram i això,
quanta gent s'ha donat de baixa perquè s'ha anat avorrint dels missatges, han sigut interessants o no, coses d'aquestes.
Per tant, no deixa de ser una mica una prova pilot per tots aquests municipis que ho estan...
Exactament. És un projecte d'investigació, el LIFE, finançat per la Unió Europea,
és justament un procés d'investigació, jo diria més aviat sociològica, també tecnològica, òbviament,
però més aviat de sociologia i de governança local.
És una eina de projectes financiats perquè els municipis pensin amb antelació, amb la línia guia,
l'estratègia que han de seguir pels propers anys, per això, no?
Tema taxa justa, tema tancament de contingutors, sí o no, quan i com, coses d'aquestes.
Sabem que tens pocs minuts, però també et volia preguntar que en quin moment va sorgir aquesta idea
de tirar endavant el projecte.
En quin moment? Bueno, va sortir, com deia, fa dos o tres anys, en un moment en què a Itàlia
ja teníem, com deia, 700 municipis amb pagament per generació, taxa justa,
però no teníem la sensació que aquesta sigui l'eina millor per millorar els avis de la gent.
Saps? Tocar la butxaca i dir, tu has de pagar més, tu has de pagar menys.
Sí que funciona, ja ho sabem, però potser hi ha altres coses.
I justament en aquell moment vam proposar això a l'Unió Europea i va dir que sí, perfecte,
perquè és realment un tema de sociologia i no només de medi ambient.
I en altres ciutats arreu del món, crec que a Alemanya potser que també hi sigui?
Mira, nosaltres, diguéssim, jo diria Catalunya i Itàlia som els millors d'Europa.
Sí? Mira, que bé. Molt millor que a Alemanya.
Ahorabona i gràcies, alhora.
I els alemanys, per exemple?
Els alemanys fan, per exemple, una recollida selectiva molt més baixa que la nostra,
fan una recollida d'orgànica que és mixta a la poda, amb baixa captura,
pagament per generació sí, però és molt general, molt suau.
Hi ha, una altra vegada, amb poca comunicació amb els usuaris.
Aquí, no sé, som més latins, no sé, i som més socials i volem provar noves coses,
sobretot els catalans.
Per acabar, et volia preguntar algunes expectatives de cara al final d'aquest projecte?
Sí, unes expectatives, bé, que sigui, que es pugui millorar també amb menys recursos.
Vull dir, per exemple, el WhatsApp té un cost, no?
Un cost d'un cànon, un cost d'un missatge i tal.
Per exemple, el Telegram és gratuït, és completament gratuït, però menys gent ho fa servir.
Llavors, buscar la manera de seguir, sense molestar, sense que la gent s'avorreixi,
enviant informació dirigida, però també amb un cost viable,
que potser pot portar a la conclusió que el pagament per generació no sempre cal com primera eina.
Pot arribar més després, o almenys. Aquesta és la meva idea personal.
Miquel, sabem que estàs fent aquestes ponències que duraran avui i demà?
Avui i demà al matí, sí.
I avui, justament a la tarda, tindrem també una visita aquí a Miranda Canigó, a Sant Just,
per veure els continguts tancats i demà al matí.
Doncs et deixem que marxis a seguir fent aquestes ponències.
Gràcies per dedicar-nos aquests 15 minuts per parlar d'aquest tema.
A vosaltres.
I gràcies també per la tasca que feu. Gràcies.
Em prego.
I ens veiem aviat. Que vagi molt bé, Miquel.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!