I aprofitem aquests últims minuts abans de les 12 del migdia
per parlar amb la Laura Vilanova, la Nora Navarro i la Laura Carrera.
Són 3 de les 10 dones, noies, artistes,
que exposen a partir d'avui Igni, al celler de Can Ginestà.
De fet, la inauguració és avui a dos quarts de 8 del vespre,
si no tinc mal en... Sí, a dos quarts de 8 del vespre.
Els obrim els micròfons perquè les tenim aquí, les 3.
Bon dia. Bon dia.
Laura i Nora, benvingudes a les 3 de la missa hora.
Escolteu, primer de tot us volia preguntar
de quina manera us heu aconseguit reunir totes
per fer aquesta exposició col·lectiva.
No sé qui vol començar a explicar-ho.
Doncs bé, ha estat una cosa com molt poc pensat.
Ah, sí?
Sí, perquè vam coincidir en una assignatura
perquè nosaltres fem belles arts, ja l'estem acabant,
i res, ens ho va proposar el nostre professor,
que sempre ens intenten impulsar a ficar-nos a la cultura,
a temes culturals,
i vam voler juntar-nos.
Sí, us coneixeu d'estudiar a les 3 juntes, entenc, eh?
Sí, anàvem a la mateixa classe.
A veure, Laura Carreras, apropa't una mica el micròfon.
Sí, per a veure.
Aneu a la mateixa classe, o sigui, per tant, us coneixeu d'estudi...
Bé, vam coincidir en l'assignatura d'escultura,
que en Cuglit fèiem fosa,
i és, de fet, el que uneix aquesta exposició,
que és la tècnica que fem servir,
que és fosa a la cera perduda,
i fem tot servir el bronze com a material per fer les escultures.
Llavors, és el que més o menys ens uneix en el projecte.
Sí, us uneix la tècnica, diguéssim.
Exacte, sí, sí, sí.
Perquè cadascú ha tingut com els seus...
Bé, cada obra representa una reflexió,
un pensament diferent de cada artista o de cada alumne,
però el que ens uneix, diguem, és això, la matèria.
La matèria.
I de quina manera cadascuna desenvolupa la seva idea?
És a dir, comentaves, no?,
la tècnica és el que us uneix,
però a partir d'aquí cadascuna,
doncs, s'entén que, a base a la seva manera d'expressar-se,
fa la seva obra, no?
Sí, bueno, o sigui, bàsicament,
quan veníem d'algun text de pandèmia,
d'estar a casa,
perquè allò es van fer l'assignatura
quan va acabar el confinament l'an passat,
és com que totes van aprofitar
per parlar de reflexions que havíem tingut al llarg d'aquest temps.
Llavors, per exemple, hi ha obres que tracten sobre
sobre estar a la casa,
sobre l'espera,
sobre el pas del temps,
són molt diverses
i cadascuna desenvolupa com la seva metodologia
entorn d'aquests temes.
Per exemple, en el teu cas,
Laura, de quina manera has desenvolupat la teva creativitat
per crear una peça que respongui a això que explicaves?
Per exemple, jo em vaig centrar en parlar del tema de l'espera,
perquè per mi la pandèmia va ser com esperar
tota l'estona que passés alguna cosa.
Llavors, vaig materialitzar la meva obra
en forma d'una figura d'una flor
que s'estava morint,
que estava tallada,
que és com una mica la metàfora
d'una flor que està esperant a morir
i, bé, és com una mica dramàtic, no?,
el tema,
però realment és també com esperançador,
és com que estàs esperant
a que passi alguna cosa.
Llavors, a l'expo està la flor,
que està fossa en bronça,
que també simbolitza el material,
com tot el pes del procés d'esperar,
i també hi ha unes imatges
que donen com diferents perspectives
de diferents maneres d'esperar.
I això va ser creat durant el confinament
i durant la pandèmia o ha estat a posteriori?
O sigui que va ser com una idea
que vaig anar desenvolupant al llarg de la pandèmia,
perquè sempre som artistes,
sempre estem com pensant
i reflexionant en torno a diferents temes,
i llavors després a fossa sí que vaig dir
amb aquest material puc aprofitar
per desenvolupar això i...
I així ho has fet.
Sí, exacte.
Va, l'altra, Laura,
explica'ns una mica també què veiem
o què veurem de la teva peça.
També entenc que totes també us moveu
en aquest moment, no?,
de confinament, de pandèmia, no?,
o que més o menys les idees venen d'aquell moment, no?
Explica'ns una mica la teva obra.
Bé, en el meu cas és un tema
que sempre tracto d'alguna manera o una altra,
que és el pas del temps,
que d'alguna forma,
m'influencia en aquest estrès
o aquest bloqueig,
i, òbviament, després del confinament,
jo recordo estar fent la universitat confinada
i em va generar, realment,
una situació molt de bloqueig,
molta saturació, molta pressió,
tot i estar tot el dia a casa,
que realment sembla que hagi tenint més temps.
Sí, sí.
I, bueno, aquesta peça consisteix com en 12 peces
que estan unides i que es poden moure
i representen com aquest bloqueig,
entre elles es bloquegen.
Llavors, parla una mica d'aquest bloqueig,
és una peça que pesa.
Llavors, parla d'aquest pes,
del pas del temps,
del bloqueig,
de la pròpia saturació,
i una mica la intenció és que la persona,
bueno, quan ho vaig presentar,
i m'agradaria també avui si es pot presentar-ho d'aquesta manera,
és que cadascú pot agafar aquesta peça,
la pot moure i la pot deixar tal i qual ella,
o sigui, la persona decideix.
Si vols que interactuïn amb l'obra.
Sí, és una mena de metàfora o representació
de què passaria si tu poguessis agafar el teu temps,
deixar-lo tal qual vols, parar-lo, manipular-lo,
perquè a vegades sento que anem com una mica sota
uns cànons o uns ritmes que no podem controlar.
i és com una mica aquest joc.
Que manen ells en comptes de nosaltres, no?
Sí, sí, sí.
Ens manen ells de nosaltres.
És una mica aquest joc, sí.
O sigui, que animaràs a que la gent pugui també tocar i...
Sí, es pogués fer, sí, seria la idea.
Sí, home, de poguer, si l'artista ho diu.
Home, i llavors...
Llavors sí que es farà.
Ja t'ho dic.
I ens falta també la Nora.
Nora, explica'ns una mica...
Sé que ens en falten set d'artistes
i que no les tenim aquí.
Tampoc parlem en representació de totes
perquè cadascuna també desenvolupa el seu art de la seva manera,
però tenim almenys la prova de vosaltres tres.
Nora, explica'ns una miqueta la teva peça
o les teves peces que es veuran a partir d'avui al celler.
Com han sorgit?
Doncs bé, la meva peça també està molt relacionada amb la interacció
i jo estava molt centrada en el tema del caliu
perquè trobo que era una cosa que faltava una miqueta
en el tema del Covid
i res, el que he fet ha estat una peça en bronza
on hi ha un sensor de moviment
que activa llum i activa una música
que amb això volia transmetre aquesta cosa de caliu
i que la persona interaccionés
i es pogués asseure amb la peça
i mantenir un moment, un espai diferent en l'exposició, diguem.
I en aquest cas és interactuable amb el públic o amb la gent que la vegui?
Sí, sí, totalment.
O sigui, si al final s'anima la gent a venir a l'exposició
veuran que hi ha un sensor i es podran apropar
i s'activarà sola la peça
i es podran asseure si volen al costat
o simplement observar-la
o el que considerin amb la interacció.
I és la primera vegada que exposeu
no sé si a nivell individual ho havíeu fet abans
o a nivell col·lectiu també us havíeu trobat
o és primera vegada, diguéssim?
Crec que és primera vegada per totes
i la veritat estem molt contentes i molt animades exposant aquí
i també com a col·lectiu, no sé si ens podríem dir encara col·lectiu
però com a grup estem treballant per primera vegada, sí.
En el meu cas, bueno, vaig tenir jo la sort de fa poc
sí presentar en grup però no eren artistes que jo coneixia
i sí que és veritat que en aquest procés
hi he participat molt més
la qual cosa, això que m'emporto com a experiència
perquè hem col·laborat amb la comissària i amb la Genira
també a muntar l'exposició
i això també són coneixements que t'emportes
des del primer moment fins ara, diguem
el dia de l'exposició hem estat com en contacte
i això a l'altra exposició va ser quasi res
s'encarregava, diguem-ne, a l'organització
llavors, realment ha sigut com una experiència superguai
per poder com aprendre més del mundillo
de l'art i la cultura.
Clar, entenc que és una mica, és vocació
per tant, voleu que algun dia a la vostra vida
sigui aquesta o depengui d'això
no sé com ho veieu en el vostre futur
o no sé si és el cas de totes, eh?
Sí, sí, si es pot, sí.
Sí, es pot, sí.
És complicat, ho veieu complicat
el món, diguéssim, de viure
dels artistes, el món dels artistes
i de les seves obres.
Sí, totalment, i que quantifiques una mica
sí que és veritat que acabes observant altres camps
que potser no és tant el fet de ser un artista
i presentar coses i generar
sinó a l'àmbit col·lectiu, també comissariat
o educació, que també són molt interessants
aquests àmbits
i hi ha moltes persones que volen anar també per aquí
o tocar una mica de tot.
O sigui que l'art no és només crear peces
i exposar-les, que té un ventall força més...
Molt ampli, que a vegades no es veu
o la gent no sap el que...
Ai, però artista, i què faràs després, no?
I dius, bueno, puc fer art
però també puc fer moltíssimes altres coses
i fins que no t'hi poses realment, jo abans de la carrera
era artista i ja està, no?
I te n'adones que no, que pots treballar d'an mil coses
després ja està, que tinguis sort
o que et valorin com a tal
que això també és una altra cosa
que, bueno, costa.
També tenim en compte com totes les persones
que estan vinculades, que no és només
un únic individu com a artista
sinó és un grup.
Al final és el que explicava una miqueta la Laura Noda
per exemple, teníem la Janira, la comissària
que han estat allà, han estat darrere
i també en tot aquest procés
els nostres professors, el mestre de taller
el Rubén, l'Enric
i després a casa, també.
Totalment.
Tot el suport, no?
Sí, crec que és bàsic.
Objecte col·lectiu en tota regla, no?
Sí, sí.
En definitiva.
Totalment.
Entre vosaltres, us coneixeu totes les 10
ho estic entenent d'estudiar juntes?
Correcte.
Per tant, podríem dir que d'alguna manera
coneixeu les obres de les altres
per intentar fer alguna pinzellada
d'aquestes altres set noies
que ara diré els noms
l'Aitana Pascual, l'Anna Sebastià
la Laura Sofía
qui més tinc per aquí
la Julia Rizzo
la Mara Aguilar
la Marina Álvarez
i la Marta López
que tenia apuntada també, no?
No sé si volíeu fer algunes pinzellades
o almenys poder-les conèixer una miqueta
a través de les vostres ulls
Com vulgueu, eh?
Bueno, per exemple, l'obra...
A veure, apropa't una miqueta el micròfon?
Sí.
L'obra de la Mar
és molt xula, bueno, ens encanta
quan la vaig posar...
De la Mara Aguilar, eh?
Sí, la Mara Aguilar
o sigui, ens vam emocionar totes
i, bueno, bàsicament és una obra
que tracta sobre el seu avi
que té el Seimer
i ella va fer amb el seu avi
unes peces d'escacs
que les van muller a ells
amb plastelina
si ara no recordo malament
llavors aquestes peces
que van fer entre els dos
la Mar les va fondre
en bronze
llavors l'expo és una instal·lació superxula
que hi ha un tablero de fusta
on els quadradets són fotos
que s'allunyen cada vegada més
dels records de l'avi
i estan les peces en posició de hakemate
com fer aquesta metàfora
que no se sap si guanyarà ell
o l'enfermetat
i també hi ha un vídeo projectat
amb la veu del seu avi
una cadira
una taula
és superxula
és una d'aquestes obres
que parlen d'un tema com
profund i
una cosa que li toca a moltes persones
com és tenir el Seviscom
en aquestes enfermetats
que són molt comuns realment
que és molt personal
però també és universal
i ho toca d'una manera
com molt bonica
molt subtil
no
massa nyonya
o sigui
és una pedazo d'obra
és superxula
sí
després hi ha moltes més altres peces
que al final
és això
totes tracten potser
temes més personals
però que acaben sent més universals
sí
i moltes tenen
aquest factor d'interacció
i crec que
cadascuna ha mirat
de connectar
d'alguna manera
amb l'espectador
ja sigui una interacció
més visual
o potser més subtil
però crec que
és molt maco poder anar
i connectar amb les peces
ens falta un minutet i mig
però no sé si voleu fer
també una mica
pinzellada de la resta
d'artistes
o si voleu
ens ho trobem allà
com ho decidiu vosaltres
home sí
a part
a part
jo vull parlar també
de la peça de la Júlia
la Júlia Rizzo
que també la trobo molt interessant
a més
a part de la de la Mar
que és veritat
que em va emocionar
però amb pell de gallina
però també em va impactar
perquè
ocupa l'espai
d'una forma diferent
a la resta de les obres
ella ha decidit
fer com una petita instal·lació
amb peces més petites
i tracta el tema
de la llar
com abans ha dit la Laura
en algun moment
que reflexionàvem
en el confinament
sobre estar a casa
i en el seu cas
ho fa des d'una controvèrsia
d'estar ubicats
o desubicats
com aquesta sensació
que tens a vegades
que estàs en un lloc
però realment
no t'hi sents en aquest lloc
i juga una mica
amb aquest tema de la llar
però a la vegada
està com una mica desubicat
i bueno
ha fet una instal·lació
molt xula
amb peces molt petites
que representen casetes
i hi ha uns mapes
per acabar
d'una d'aquesta
representació
de desubicació
Ens falten unes quantes
no sé si ens donar temps
de parlar-ne
de totes
però que sí que fem
més animar
que hi vagin
Sí, sobretot
fixeu-vos també
en el que hem escrit
perquè realment
les peces
són molt maques
estèticament
però hi ha un procés
darrere també
d'experiencial
persones que han fet
molt desempà
amb la boca
amb el cos
i llavors guanfos
altres persones
que han utilitzat
la llum
i reflexions
en casa seva
i han generat peces
molt maques
llavors realment llegint
crec que s'entén
molt millor
les peces
llavors animem també
a que es llegeixin
les carteles
i ho visquin tot
plenament
sense deixar-se res
i tant
doncs noies
ens veiem aquest vespre
a dos quarts de vuit
al celler de Can Ginastà
on inaugurareu aquest Igni
que em faltava preguntar
pel nom
són les dotze ja
però vinga
ens mengem Catalunya Ràdio
ràpidament el nom
el nom?
és a dir Igni
o les sigles
realment no són sigles
crec que ho vam decidir
en llatí
la paraula de fosa
o era foc
perdona
Igni en llatí
significa foc
i com que és un
el que dèiem abans
el que més ens uneix
ha sigut la fosa
i el foc ha sigut com
és una metàfora
d'aquesta fosa
aquest fondre
el bronze
vam decidir que era
el nom adequat
per al grup
i per l'exposició també
ara tot cobra més sentit
gràcies noies
per venir Nora
Laura i Laura
moltíssimes gràcies
per explicar-nos una miqueta
la vostra
la vostra passió
ens veiem al celler
que vagi molt bé
i molts més èxits
moltes gràcies
adeu
bon dia
adeu

m'koda
m'koda
M'koda
i qualfa
m'koda
fallen
lo니까
i
m'koda
mal
m'koda
ob
ma
es
m'koda
m'koda
i
m'kona
p
m'koda
m'koda
that