logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Seguim a l'Ajusta, ara que justament són les 12 i 20 del migdia
i tenim com a fons el tema Human de The Killers
per presentar avui, una hora després, l'entrevista del dia
i avui parlem amb Ivan Erruzo Fernández, trialeta de Sant Lluís.
Molt bon dia, Ivan, com estàs?
Bon dia, molt bé.
A veure, volia també dir que tu ets, perquè he estat cercant informació
i ets entrenador personal al centre de rendiment físic,
bé, a l'Hospital HM Nens, veritat?
Sí, jo soc autònom i tinc bastants puntets de negoci
i un d'ells és a l'Hospital de Nens, al carrer Consell de Cent,
on tracto nens amb diverses patologies.
Es diu centre de rendiment esportiu, però realment no busquem el rendiment,
busquem la salut.
Som menys amb patologies metabòliques, sobrepes, hipertensions i, bueno,
intentem amb l'esport, doncs com a teràpia, ajudar-los a que tinguin un estil de vida més adequat.
Val.
Avui volia enfocar una mica l'entrevista en...
cursa en el Cape Epic de Sud-Àfrica.
Em pots explicar una mica en què consisteix?
Sí, jo sempre he vingut a parlar de triatlons i de curses que he fet triatlons,
però aquest cop és totalment diferent.
És bicicleta i no és de carretera, sinó que és de muntanya,
les rodes gordotes.
I també suposo que el nivell, el desnivell és més impressionant.
Sí, eren vuit etapes, uns 750 quilòmetres i crec que eren uns 15.000 metres de desnivell positiu acumulats,
que fa temps ja ho vaig fer més d'abril a Sud-Àfrica i és per parelles,
que el hàndicap també, que totes les proves que he fet a la meva vida,
han sigut jo, jo i jo i aquí érem dues persones que havíem d'entrar junts
i havíem d'ajudar-nos i conviure 24 hores diàries, els timings, anar al servei,
inclús a vegades junts, estar a la sortida junts i evidentment arribar junts,
perquè només si arriba un dels dos, l'equip no arriba.
Quantes etapes té aquest triatló?
Vuit, no, triatló no, és una cursa de mountain bike.
Diuen que és el tour de França de la mountain bike,
perquè van els millors del món i és una prova en què pots competir,
no contra, però sí al mateix temps amb els professionals de la mountain bike,
com el Nino Schurter, David Valero, medallistes olímpics,
que de fet tinc fotos amb ells, puc conviure amb ells,
perquè durant vuit dies cada dia dormíem en un lloc diferent,
però és com una ciutat mòbil que cada dia despertàvem en un lloc
i dormíem en un lloc diferent, però tots en una ciutat,
així que convivíem durant vuit dies.
Però llavors suposo que a més del que és el progrés individual
i tots els valors que comporta una disciplina esportiva,
s'ha de fer en equip i s'ha de treballar tot el que és l'empatia, no?
No ha sigut fàcil.
De fet, amb el meu company m'enrotllo,
hem passat molt bé, però no el coneixia personalment massa,
hem coincidit amb algun triatló,
però no hem conviscut mai,
i ara de no conviure mai, està 24 hores, no vuit dies,
sinó que vam arribar quatre dies abans i vam marxar tres després.
Han sigut 15 dies de 24 hores, que ha anat molt bé,
però també a nivell esportiu havíem d'un esperar a l'altre.
En el nostre cas, ell estava més fort que jo i jo era la víctima,
així que ell m'esperava i jo anava tot el dia amb el coll amunt,
o sigui que ha sigut dur i jo.
La cursa quan es va fer?
Del 16 al 23 d'abril.
O sigui, fa dos o tres mesos ja ha acabat, sí, sí.
I quins objectius inicials tenies?
Quines expectatives?
Perquè crec que no és el mateix una expectativa que un objectiu.
Un objectiu potser és més ambiciós, no?
I una expectativa és un ideal, no?
Però què esperaves d'aquest repte?
Les meves o les del meu company?
Totes.
Les teves i també en aquí.
Home, jo soc una persona molt competitiva,
però ja he fet moltes curses,
per sort he pogut estar en un parell de campionats del món d'Aironman a Hawaii.
Sempre que competeixo m'agrada competir i fer-ho millor possible.
Però aquesta prova, com sortia totalment de la meva zona de confort,
era diferent, doncs volia gaudir i volia acabar.
Acabar-la perquè sempre, no sé si tindrem temps,
però moltes persones, em sembla que eren 1.400 parelles
i van acabar 650.
1.400 parelles?
No individuals, parelles.
Les parelles, que van començar i van acabar un 55%.
Perquè clar, no és dels dos.
Un, tingui un problema físic o mecànic i abandona.
Em sembla que un dia pots abandonar,
l'endemà pots continuar, però ja no acabes com a parelles.
Si un segon dia no acabes amb el tall,
o no acabes perquè punxes la roda o trenques a la muntanya,
els problemes mecànics o caigudes,
amb un simple...
El segon dia ja vaig veure dos vegades.
i anàvem a braça amb capestrillo.
No tenia res trencat, però ja anava...
Bueno, si el segon dia, avui ja sí, igual...
Però un desp...
Això n'agafa un vidro d'aigua,
i en aquell moment agafa una pedra i caura a terra,
i si caus bé, bé, però si no caus bé, malament.
I has de continuar.
A la carretera pots caure,
però n'hi haguem pedres.
És molt més fàcil.
Si sí que pots en un moment despistar-te o un altre...
Però la caiguda, quan és enllis, no és pitjor?
Clar, depèn d'on caiguis.
Si causas la gespa, casualment,
mira, mira, unes plantites.
Si causas les plantites, ai, doncs no m'he fet res.
Però si causas amb una roca i piques amb l'espatlla o amb el genoll,
doncs això durant vuit dies, doncs...
Doncs la teva pregunta, que m'enrotllo mogollons...
No passa res, tenim temps.
Jo volia acabar, a veure, amb gaudir.
Jo gaudixo quan estic competint a bon nivell.
M'agrada anar, però, a Sud-àfrica.
Fent vuit dies, veient el país en bicicleta,
aixecar el cap i mirar al voltant.
No, i el meu company era molt més competitiu que jo.
Anava per feina, molt per feina.
I estava un puntet dels vuit dies.
Set, vaig ser jo la víctima,
i un, que ens va ploure, ens va diluviar,
va ser un dia de passar molta misèria.
Ell va morir, literalment, i jo vaig saber d'ajudar-lo.
Però la resta de dies jo era la víctima.
Així que he gaudit, sí, molt,
però m'hauria agradat poder anar a un palet,
un palet més tranquil i somriure més, xucar mans.
Hem passat per llocs increïbles,
per llocs dintre del país.
Què és el que més t'ha sorprès de tot el que has vist?
La gent, la gent, que no tenen res
i estan contents i feliços.
Clar, passes per llocs que dius,
anem amb una roda, jugant amb una...
El típic de les pel·lícules,
que anem amb una roda o anem amb caramels.
Tots estes fent la cursa i anem amb caramels
i tengo barritas,
però són para mi que les tengo contades.
Clar, misèria, misèria.
A fer-ho al cabo, també,
que és on vam estar uns dies abans i després,
perquè la cursa, com et deia abans,
és una cursa nòmada.
Cada dia sortíem d'un lloc,
arribàvem a un altre i estava tot muntat.
Dormíem amb tendres de campanya,
que ja t'explicaré si tinc temps,
perquè ja et dormíem,
tindràs d'acabar amb iglús al terra.
No és el més adequat per recuperar,
però bueno.
Doncs la gent, la gent i els paisatges.
Molt bonic, molt xulo.
Molt de contrast.
Molta misèria i, de golpe,
passades pel mig d'un hotel de cinc estrelles,
pel mig, dic per aquí,
on s'han passat,
i la gent gran aplaudint-nos,
era l'atractiu turístic d'aquell dia de l'hotel.
Clar, una mica el diferent, no?,
de la seva rutina diària.
Com es prepara una persona per fer aquest repte?
És a dir, suposo que,
quan tu estàs fent bicicleta,
sobretot, s'han de treballar diferents coses,
com, per exemple, l'equilibri de la bicicleta,
el càrdio, no?
La força.
La força.
Sí, jo, de fet,
has dit que treballava a l'hospital infantil,
jo soc entrenador personal,
soc autònom,
soc entrenador esportista del rendiment,
o mig de rendiment,
gent que vol fer Ironmans,
i em dedico a ser entrenador.
Per això puc intentar respondre aquesta pregunta
des del punt de vista meu com a esportista
o com a entrenador?
Com els dos.
Entrenar una prova tan d'ultradistància
és inentrenable.
Per què?
És inentrenable.
No pots simular l'estímul de vuit dies.
Hauria de ser tan gran l'estímul d'entrenament
que la fatiga hauria de ser tan llarga.
M'explico, concreto.
Per poder entrenar algú tan llarg,
o això,
o una ultra trail del Montblanc,
que fan 150 quilòmetres,
entrenar...
Vull entrenar aquesta prova.
I soc un esportista
que faig spinning dos cops a setmana,
corro per la muntanya...
Això és una evolució de la teva vida.
Jo porto 18 Ironmans,
porto 10 o 15 maratons...
Clar, a tantes competicions et dona un bagatge
que al final, evidentment, sí que he entrenat.
Perquè, per exemple,
me'n vaig anar a Lanzarote un mes abans,
que també soc entrenador,
vaig amb uns clients,
i jo també entrenava amb ells,
i vaig estar vuit dies a Lanzarote,
mig treballant,
però entrenant amb ells,
i vaig fer durant els vuit dies cada dia a bici.
Bé, doncs es pot considerar
que això és un entrenament d'aclimatació
al clima de calor del Lanzarote,
que és similar a Sud-Àfrica,
que és el que em vaig trobar.
Molt de vent, no?
Potser?
Sí, Lanzarote molt de vent, sí, sí.
Però bé, ja m'agrada el vent i la calor,
m'agrada més que l'hivern i la pluja.
Doncs, però entrenar per una cursa...
Si vull entrenar una ultra,
és un bagatge.
Sí que pots fer tastos,
però, clar, és algo tan llarg
que fent entrenaments específics
per aquella cursa,
sí que pot ser un entrenament llarg.
però és, jo et dic,
és un bon punt de vista,
és inentrenable.
És un bagatge de molts anys
que vas tenir informació
del teu cos propi,
de quan t'estàs passant de rosca,
quan has de menjar,
el què menjar...
Un bagatge d'experiència, suposo.
D'anys, i al final,
doncs, pots fer aquestes bajanades
sabent on està el teu límit.
I com a persona...
Bé, això ho estaves explicant
des del punt de vista d'entrenador, no?
I com a...
com a atleta propi?
És una sort poder marxar de casa
quinze dies,
pagar un paston,
perquè al final això és una prova
que és cara.
Al final, jo vaig anar
perquè vaig aconseguir
algun patrocini,
alguna ajuda,
però marxar de casa
i la inscripció d'aquesta cursa,
5.500 euros per parella,
o sigui, 2.000 i escaig cadascú,
t'entren la manutenció
i el dormir dels 8 dies,
quan t'entren la campanya,
però bé, que no has de pagar
lluitjament extra.
i pots pagar upgrades.
Tu pots pagar els 3.000 euros,
però pots pagar autocaravana,
pots pagar hotel,
pots pagar diferents upgrades que...
Pots explicar el que és...
Bé, pots pagar extras.
Extras, sí.
Tu arribes,
tens una motxilla guapíssima,
que et donen,
cada dia la fas,
la desfas,
que és un follon,
arribes a les 4 de la tarda
a fer pols,
estàs rentant la roba,
pots pagar lavanderia,
pots pagar massatges,
pots pagar mecànic de la bici,
o per pagar pots pagar.
Jo vaig pagar mecànic,
que eren 500 euros,
i vaig dir,
pfff,
potser és una bajanada
de 500 euros per una setmana,
jo ja em sé rentar la bici,
menys mal,
perquè la tornava feta pinces.
Una nova bicicleta.
Quasi, quasi.
Quasi, quasi.
Això va passar molt bé,
però la granderia,
vaig dir,
jo quan arribia,
ja em rento la roba,
amb el calor que fa Sud-àfrica,
la rentaves,
la rentaves,
i la rentaves 5 vegades,
i encara sortia merda.
I, al final,
era un luxe,
arribaves,
deixaves la roba que te la rentin,
i l'hem d'agafar la neta.
Jo no vaig fer-ho,
però qui ho feia,
potser era,
si tornais algun cop,
val la pena,
o autocaravana.
Jo cada dia
m'havia de fer la bossa,
i desfer,
perquè, clar,
anàvem a un lloc diferent.
Allà quan es fa fosc,
es fa fosc,
has d'anar amb un frontal,
no veus res,
i has d'anar agafant
els geles,
la barrita,
la ropa,
no oblida't res,
qui té autocaravana,
el primer dia,
li diuen la seva autocaravana,
les fa tot els bàrtolos,
i l'autocaravana
li porten
al següent lloc.
I quan arriba,
té la seva autocaravana,
com todo,
dorm,
nosaltres durant 3 dies
vam tenir pluja de nit.
Dormir de nit,
en una,
tinc alguns vídeos
que són dramàtics,
entren a aigua,
van treure a aigua,
a l'i club,
i després d'aquestes 8 hores d'esforç,
no poder dormir,
l'endemà altres 8 hores,
i que et plogui a la bici.
De fet,
sé que parlo molt,
però...
Està bé, està bé.
Els últims dos dies,
el meu company va dir,
jo me'n vaig d'aquí,
ja no aguanto més a l'iglu.
Ell es una persona també,
amb un poder adquisitiu
molt diferent al meu,
i diu,
jo em pago hotel.
Dic, hòstia,
ja hem pagat una pasta
per fer aquesta cursa,
jo pago hotel,
tu vine amb mi,
jo et convido,
vine amb mi.
I vam anar a un hotel
els últims dos dies,
vam arribar a l'última ubicació,
i vam estar a un hotel.
dormint,
perquè estava enganxat.
Monten el recinte
de la que ell dorms,
però tu pots sortir.
I hi havia un hotel anexa,
re,
caminant 10 minuts.
I com és el contrast,
el contrast de,
clar,
de dormir en un establiment,
i després de dormir
en un altre diferent?
Jo tenia un mal d'esquena
increïble,
que no era d'anar en bici,
que era aquí a dalt,
era d'estar tot el dia,
jo faig 82,
i tot el dia,
no tota la tarda,
llintre d'un iglú,
buscant la roba,
a jupit,
estàvem un mal d'esquena.
Se me'n va anar
en un dia,
ni massatge,
ni nada.
I arribar,
i va passar un dia
que justament
vam passar molta miseria
perquè plovia molt,
feia molt de fred,
molt de fang,
i vam arribar,
el meu company,
hipotèrmia,
va arribar molt malament
aquell dia.
i jo anava molt de fred.
Arribar,
i en lloc d'anar a l'iglú,
haver d'anar a les dutxes comunitàries,
plovent,
el terra estava enxercat,
molt de clamor,
però normalment allà no plou mai,
allà és estiu,
el mes d'abril,
i si fa molt bon temps,
tot és fàcil,
però si es complica les condicions,
estàs amb un iglú,
amb tot mullat.
En canvi,
anar a un hotel,
a més allà no hi ha hotels
de dues estrelles,
o tot de nada.
I un hotel amb un jardí
a l'habitació,
bueno,
vam dormir,
vam baixar a l'Albornoz,
clar,
vam dormir dues nits,
un llit,
és un llit brutal.
Clar,
potser hi ha com un contrast,
i això passa,
no,
allà a Sud-àfrica,
el fet que,
o sigui,
hi ha com un contrast entre,
és a dir,
hi ha parts que estan fetes
més pel turisme,
no?
Sí.
I es nota,
no,
suposo?
Clar,
hi ha un contrast brutal,
inclús a la ciutat,
veus a les nits
gent dormint al carrer,
amb els ciclos,
que jo dormia a la cursa,
al carrer,
dormint,
i ens ho diuen,
que de nit no sortíssim mai,
perquè hi havia molta delinqüència,
i anàvem amb taxi,
algun dia vam a sopar a fora,
però anàvem a sopar
i tornavem amb taxi,
perquè realment és perillós,
hi ha molta miseria,
i la gent s'ha de buscar la vida,
i veuen dos turistes pel carrer,
i són pressa fàcil,
així que,
és una pena,
perquè és un país,
he estat un parell de vegades.
I tu,
tu has vist,
saps que a Instagram,
molta,
molta persona d'Occident,
quan va allà,
fa fotografies,
o fa el postureo,
que es diu,
no?,
amb aquestes persones,
com si fossin...
coses turístiques.
Exacte,
tu que en penses d'això?
Cadascú té els seus valors,
no?,
i potser jo crec que no farà amb mala voluntat,
vull pensar,
que no farà amb mala fe,
però,
perquè,
una persona que està passant amb gana
no és un souvenir,
no és un atractiu turístic.
Potser no formen part d'aquell paisatge,
no?
Al contrari,
jo,
mira,
he estat dues vegades a Sud-Àfrica,
vaig estar el 2017,
a fer l'aire on van a Porta Elizabeth,
també a la Bona,
és la part final,
més a la dreta,
i tinc ganes de tornar,
jo tinc dos fills de 6 i de 11 anys,
perquè vegin el que hi ha allà,
perquè vegin,
a més que és un país preciós,
i que per anar amb bicicleta,
amb bici de muntanya,
és increïble,
perquè hi ha circuits
que van amb pic i pala,
a crear-los,
a fer-los,
amb canvis,
amb saltets,
i dic,
aquí a Colsirola jo vaig molt amb bici,
és un lloc preciós,
però és el que té la muntanya,
no?
És tot rústic,
o el que,
en canvi,
hi ha circuits de mountain bike
creats,
inclús en finques,
un dia van fer 100 quilòmetres
dintre d'una finca privada,
d'un tio,
allò era d'un tio,
aquí estigui en quilòmetres quadrados,
i els circuits de mountain bike,
vull portar els meus fills
perquè vegin que la vida no és injust.
Això és important,
que sí.
Vivim en un lloc privilegiat,
vivim en una ciutat preciosa,
però que vegin que hi ha gent
que els desperten al matí
i la seva feina,
o el seu repte,
és trobar alguna cosa per menjar.
Déu-n'hi-do.
O sigui que...
Suposo que per aquest motiu
aquestes persones
valoren més
les coses
bàsiques.
I són feliços, eh?
Al final,
nosaltres estàs
esneguitaixent
per xorrades,
perquè tenim tot el bàsic
cobert.
Per això també
faig aquest tipus de curses.
Sí,
potser aquestes curses
el que t'aporten
i el que aprens al final
és que no és més feliç
el que més té,
sinó el que menys necessita,
no?
Clar,
o sí,
sí,
però també
tingues en compte
que aquestes curses
són unes curses
de gent
de molts diners.
Els que estàvem allà
o anàvem ajudats
per alguna empresa
o era gent
amb un poder
que sigui molt alt.
És carrers de pijos.
Hi ha gent que va...
Sí,
sí,
perquè ho reconec
perquè pagava 14.000 euros
o...
14.000 no,
però 8.000 euros
que et pots arribar a gastar
si vas a l'autocaravana
i estar fora de casa.
Jo soc autònom.
Durant 15 dies
no he facturat.
O sigui,
mig mes.
I si tens crius,
això...
Hi ha gent que va cada any.
És perquè,
bueno,
tenen un poder
que sigui molt alt,
no?
El que et volia dir
és que quan tens tot cobert
i vas tan fet pols
et donen un glob d'aigua
o veus un paisatge
i això et dóna vida.
I aquest glob d'aigua
o aquesta barreta
et senta a glòria.
Quan arribes a un hotel
després de haver estat
8 dies dormint a terra
dius,
mare meva,
potser la gent que va a l'hotel
sempre no ho valora.
Però quan estàs fotut
ho valores molt més,
no?
I això.
Ivan,
quins són els teus objectius propers,
les teves...
No sé si tens alguna...
alguna cursa en ment...
Masses, però...
O alguna cosa
que ja es pugui dir
que estigui...
Fins ara
sempre he tingut
molt, molt clar
el que volia fer
l'any següent.
Perquè, de fet,
sempre ha estat molt
entre comillas
esclau
de la franquícia Ironman,
que al final
és una franquícia privada,
i o t'inscrius a l'Ironman
de l'any següent
un any abans
o no agafes plaça.
I sempre donant...
Jo vaig a Sant Just
al bàsquet,
a bàsquet de Sant Just
fins a l'any 2000,
he fet educació física
i a la feina
vaig haver de canviar d'esport
perquè vivia a Lleida
i vaig començar a fer trial d'or,
no?
I sempre,
això,
el que et deia,
cada any sabia
l'any següent
què faria,
més superestructurat
i a més també porto
un equip propi
i jo arrossegava companys.
Vamos aquí,
allà.
Incluso el viatge
m'encarregava jo
perquè com he viatjat bastant
ja sabia
inclús on dormir,
on era més econòmic
i amb un somni,
potser massa,
massa somni,
era potser anar al mundial
que eras a Hawái
que és la meca del triatló
de classificar abans,
els vídeos dels 90,
les grans èpiques en Hawái
i per això del 2017
ho vaig aconseguir
a Sud-àfrica,
a mi classifica,
a l'any de Sud-àfrica,
vaig estar a Hawái
a l'octubre,
em va anar molt bé
i el 2019
vaig tornar
un altre a classificar-me
i vaig tornar a anar.
i he anat dos cops.
Tinc 44 anys,
tinc dos crius
i ja no tinc...
Em trobo bé,
em estic entrenant bastant bé
però aquest repte
de tornar a Hawái
otra vez,
otra vez,
i ja he anat dos vegades,
clar,
qui aniria,
qui no vol anar a Hawái
15 dies,
medio de vacaciones,
però són molts diners,
és molt lluny
i ara he descobert la muntanya
i m'agrada molt
córrer per la muntanya
i no tinc cap repte
o curt plas,
tinc mil històries
però
ara anar a fer
un Ironman fa un mes
però vaig tornar
des d'Àfrica
amb un mal de genoll
que em molesta un mica
el córrer
i he decidit no forçar
i també noto
que no en tinc.
Jo tinc 25
i sóc també autònom
i si em fa mal
no puc entrenar
els meus clients
i també he d'anar...
o sigui que tinc mil històries
però no tinc cap objectiu.
Vull fer un Ironman
m'agradaria molt,
no sé si aquest any o l'any que ve,
d'alta muntanya.
Sempre he fet tirar-l'hons
a buscar un temps,
una marca,
a baixar de 9 hores
o de 10 hores
i n'hi ha bastants
que són els Pirineus
o els Alps
que són Ironmans
que són més llargs
però potser no més durs
perquè
vas més tranquil.
saps?
Trigues,
evidentment
hi ha més desnivell,
trigues més
però potser no vas
amb un dorsal
però no vas amb allò de...
A què ritmo vull?
Saps?
I en ve de gust
hi ha una que es fa al Trimant
que es fa al Pirineus
que és el Juliol
aquest any no crec que el faci
però l'any que ve
m'agradaria molt fer-lo
i gaudir-lo
i que els meus fills
també em vegin competir
que m'han vist algun
però eren petits
i em vegin competir
encara que
el Papi encara fa trial 2
de fet
ells fan el trial 2 de Sant Just
que va venir el Jordi Estrada
l'altre dia
estan a Sant Just
de trial 2
i aquest domenatge
jo també estaré de voluntari
ajudant el trial 2
i també fan...
El meu repte
potser
responent a la pregunta
després d'aquest gran rodeo
és que ells
també facin trial 2
i els agradi
fer l'esport en si
i que
això que a mi
m'apaixiona
i tan m'omple
que també puguin gaudir-lo
I tant
doncs
potser no són objectius
massa ambiciosos
però al final
aboquen una mica
a gaudir del present
que a vegades
quan es fa una cursa
es pensa més
en la marca
que en el trajecte
no sé si
per la teva experiència
no és tan ambiciós
però potser
però també és ambiciós
sí que ho és
no a nivell de marca
perquè al final
no pots atendre tot el dia
el síndrome de Peter Pan
al final
has de ser conscient
que el teu cos
no va cap a dalt
i sempre més
i a més tinc un muc
de coneguts
i d'amics
que no sé si és pel trial 2 o no
però
que s'acaben separant
les parelles
perquè al final
és un esport
tan clar
perquè és nedar
és bici
és córrer
és fer gimnàs
és complex
i et pots tornar boig
és que al final
pots tornar
i s'ha de saber
envellir amb dignitat
dic jo
i no sempre
busquem més
més
i és diferent
així que el repte
que els meus fills
per sempre
també facin esport
i els agrada
ser radi
potser no és tan sistemàtic
com dir
quiero bajar
de 9 hores
però és tan ambiciós
perquè avui en dia
els crios
a nivell esportiu
no estan molt
molt ficats
i menys amb esports
diferents
com el trial 2
a futbol
doncs
fas una petada
una pelota
i s'hi tenen 10 nens
a córrer
però per anar amb bici
a la muntanya
o anar a córrer
o fer natació
costa més
però és que els agradi
doncs és un repte ambiciós
també

potser té a veure
amb els referents
i tu potser suposes
un referent
pels teus fills
ho intento
segur que ho soc segur
per lo bo
i per lo dolent

Ivan
tens alguna xarxa social
o algun mitjà
pel qual et puguem contactar
o si alguna persona
vol fer algun entrenament
amb tu

quin seria
tinc Twitter
Facebook i Instagram
però bueno
faig servir
Instagram
i em dic
Ivan Erruzo
a Mac
doncs si busquen
Ivan Erruzo
tot jun
a Mac
Ivan Erruzo
has tingut la sort
que el teu únic nen
no estava agafat
quan
no
tal qual
no
no
erruzos
n'hi ha pocs
em sembla
no hi ha molts
i és a meu Instagram
que fa un temps
me'l van hackejar
mare de Déu
ja està un mes
i vaig contactar
arrel d'un pupilo
amb una persona
alta esfera de meta
i me va recuperar
però
tinc 3.000 seguidors
tampoc és algo
però bueno
tinc uns seguidors
que bueno
que em buscaven
i ficaven propaganda
de bitcoins
dintre del meu Instagram
i em preguntava
oye
esto de bitcoins
como se hace
es ser
m'estàs preguntant això
no
no
pues si sí
algo literalment
ja funciona bé
si algú m'envia
algun privat
doncs respondré gustosament
tant si és d'entrenament
o qualsevol pregunta
perfecte
doncs Ivan Erruzo
moltes gràcies
per venir a l'Ajusta
a explicar la teva experiència
i els teus
futurs
i presents
objectius
i a desitzo
molta sort
moltes gràcies
un plaer
que vagi bé
merci
perai
теперь
unit
institució
unit
ina
unit
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fuera porque hice colocado el camino de tu espera
Me habría desconectado
Condenado a mirarte abajo afuera
Y dejar que te tocara el sol
Y si fuera mi vida una escalera
Me la he pasado entera
Buscando el siguiente escalón
Convencido que estás en el tejado
Esperando a ver si llego yo
Y dejar de lado la derecha de la puerta de atrás
Por donde te vi marchar como una regadera
Que la hierba hace que vuelva a brotar
Y ahora todo campo ya
Sus soldados son flores de madera
Y mi ejército no tiene bandera
Solo un corazón
Condenado a vivir entre malezas
Sembrando flores de algodón
Si me espera la muerte traicionera
Y antes de repartirme
Del todo me veo en un cajón
Que me entierren con la picha por fuera
Pa' que se la coma un ratón
Y muere a todas horas gente
Dentro de mi televisor
Quiero oír alguna canción
Que no hable de sandeces
Y que diga que no sobra el amor
Y que empiece encima
Y dejar de lado la vereda de la puerta de atrás
Por donde te di marchar como una regadera
Que la hierba hace que vuelva a brotar
Y ahora todo campo ya
Estrada de la puerta de mi televisor
Y ahora todo campo ya
De hecho poco a la puerta de esmercita
Y ahora todo campo ya
Que siguen inclinarse
Porque nouso en una regadera de la puerta de las computadoras
.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Molt bon dijous i nosaltres tornarem demà amb molt més.
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No sóc la mi, no sóc la ningú i sempre així serà.
Vaig néixer sense frontera, no crec en les possessions,
doncs penso que hi ha massa coses que ens separen.
I tots som del mateix món, no crec en nacions,
ni en obligacions, ni en obligacions.
Tota mi força per cridar que no sóc d'aquí, tot, però sóc d'allà, sóc perquè l'oceà.
Tota mi força per cridar que jo sóc de mi, no sóc de ningú.
La meva terra és el mar fet d'aigua i sal, sóc a l'aigua no hi ha perles,
ni banderes, ni nacions.
El silenci que m'envolta és la solfa que em fa viure, viure i ser lliure.
Lliure!
Tota mi força per cl Mall.
Dóna'm força per cridar
que si l'aigua s'emmola jo de Pere no sóc
mullem un altre cop.
Dóna'm força, torna'm boig
que si l'aigua s'emmola jo de Pere no sóc
mullem un altre cop dins el cor.
Dins el cor.
Dins el cor.
Dins el cor.
Dins el cor.
Dins el cor.
Dins el cor.
Dins el cor.
Dins el cor.
Dins el cor.
Dins el cor.
Dins el cor.
Dins el cor.
Dins el cor.
Dins el cor.
Dins el cor.
Dins el cor.
Dins el cor.
Dins el cor.