Falta un minut per un quart de 12 del migdia
i a aquesta hora parlem de la presentació
del nou poemari de Joan Margarit
que tindrà lloc dijous a la sala del cinquantenari
a partir de les 7
i per parlar-ne tenim naturalment
l'autor d'aquest poemari, el Joan Margarit
Hola, bon dia Joan
Bon dia
Aquest poemari que es presentarà dijous
a partir de les 7 a la sala del cinquantenari de l'Ateneu
i que es titula Un hivern fascinant
des de la setmana passada ja el tenim a les llibreries
Quin és el fil conductor d'aquest poemari?
He pogut aquesta vegada
fer que la primera presentació sigui san just
Mundial, que diuen
Sí, estrena mundial
Estrena mundial
Sí, sí, però sempre era complicat
però aquesta vegada
la primera vegada que llegiré aquests poemes en públic
serà a la Taneu
Serà a la Taneu
i acompanyat de l'Albert Bobey i el Carles Margarit
que és el teu fill i tots dos músics
Sí, sí, música
Per tant serà una presentació
Hi haurà poemes a capela
poemes llegits dins de peces de música
etc.
Doncs, com dient, quin és el fil conductor
d'aquest poemari
que porta per títol Un hivern fascinant?
Quin és el tema?
Fils conductors
en un llibre de poemes
Això serveix per a la novel·la
però és com l'argument
És com l'argument
Un llibre de poemes és una altra cosa
Un llibre de poemes és un conjunt
un conjunt de coses
que si funciona
t'han de servir de refugi
t'han de servir
de, deixem-ho dir més ampulosament
de salvació
o d'intent de salvació
Llavors, hi ha unes característiques generals
Per exemple, aquí
jo diria que aquest llibre
si me'l miro ara
un cop acabat
jo diria que és un llibre
més transparent
que tots els altres meus
O sigui, hi ha una qualitat
de transparència
de subtilesa
de dir les coses
en veu més baixa
i més a poc a poc
no sé, alguna cosa d'aquest tipus
i el títol
un hivern fascinant
fascinant
perquè en castellà es diu
un assombroso invierno
però esclar, la paraula
assombroso en castellà
que és molt maca
en català no existeix
i llavors en català
m'ha semblat que és
que és molt maco
el que jo vull dir
que és un hivern
és l'hivern de la vida
i que per mi
la característica principal
que té
doncs és que és fascinant
és fascinant per moltes coses
i una d'elles
és per exemple
que a totes les edats
de la vida
hi ha sempre
una edat després
des de les quals
pots mirar-t'ho
i jutjar-t'ho
és a dir
des de la joventut
jo em puc mirar
i jutjar la infància
des de la maduresa
jo puc mirar-me
i jutjar la joventut
i la infància
etcètera
etcètera
ara
a l'hivern
l'última edat
de la vida
no te la jutjarà
ningú
ni tu
això
no és banal
li dona una característica
en aquest
en aquest hivern
li dona una característica
que el fa fascinant
pots jutjar
totes les etapes
de la vida
menys la que estàs vivint
no?
sí, clar
volia preguntar
també has dit
que era
segurament
el poemari
més transparent
has dit
per què?
no ho sé
noi
la poesia
és un tema
complicat
és un tema
complicat
perquè utilitza
la intel·ligència
a tope
com la pot
utilitzar
utilitzar
un
un analista
com jo
vaig ser
d'estructures
o un físic
o sigui
amb la mateixa
amb la mateixa
exigència
però en canvi
a l'arribar
al final
t'has de treure
aquesta
aquesta anàlisi
de la
de la
de la pròpia
intel·ligència
i submergir-te
en una cosa
que ningú sap
el que és
si se sapigués
el que és
els professors
explicarien
el que és un poema
i els professors
poden ensenyar
i llegir-lo
més o menys
però no et poden
explicar
la persona
que et digui
que t'explicarà
el que és un poema
menteix
clar
doncs
aquest llibre
que es presenta
dijous
a Taneu
és una estrena mundial
però també hem de parlar
estrena mundial
a Sant Jús
que no n'hi ha gaires
a Sant Jús
estrenes mundials
però també s'ha de parlar
del premi de poesia
Pablo Neruda
el jurat
va decidir
atorgar-te aquest premi
de forma unànima
per la qualitat
de la poesia
i la força lírica
de la llengua catalana
hem de comentar
i sóc el primer espanyol
que l'he guanyat
primer poeta
no americà
que guanya
aquest premi
primer espanyol
que guanya
i en llengua catalana
i el guanya en català
i a més
reconegut
pel jurat
quan el
ministre de cultura
de Xile
me'l va llegir
anava llegint
i bueno
els actes del jurat
si fa o no fa
totes són iguals
però
però l'últim
no
la força lírica
de la llengua catalana
allò em va
allò em va colpir
sí
doncs
encara no me l'han donat
me'l volien donar
ara al novembre
però com que estic
amb crosses a casa
degut a la ruptura
d'un tendó
els hi ha hagut de dir
que no podré anar-hi
si volen que hi vagi
no hi podré anar-hi
fins a
serà més endavant
perquè és que aquest premi
el dona la presidenta
de Xile
el donarà la presidenta
Michel Vasselet
a la Palau de la Moneda
sí
doncs
dèiem que
un fet molt destacat
que el primer
poeta
no americà
i espanyol
que el guanya
sigui en llengua catalana
sí senyor
sí
això ha tingut ressò
d'alguna manera
se n'ha parlat
d'aquest fet
aquí no
aquí no
allà ha xocat
clar
passa que jo allà
ja havia
com que jo
tots els llibres
que faig
els faig també
en castellà
des de fa
tota la vida
sempre
o sigui
per exemple
a Madrid
avui he corregit
l'última galerada
d'aquest llibre
que presentem
aquí en català
avui l'he corregit
l'última galerada
en castellà
i sortirà
també a Madrid
i que m'havien donat
també el Premi
de Poetes Llatins
de Mèxic
vull dir
jo tinc una certa
una certa
per dir-ho així
clientela
a Hispanoamèrica
no
i això
doncs
no sóc un desconegut
a Hispanoamèrica
i això
em sapés fa
em sapés fa molt
perquè
sempre he pensat
que tancar-se
en uns mateixos
no ens convé
només cal mirar
el panorama
que ens envolta
perquè
aquells versos
perdó
aquells versos
aquelles frases
de l'Espriu
que
que dèiem
ells deien
conya
som els millors
pensem en puresa
deia un personatge
de l'Espriu
enfotent-se'n
de
de nosaltres mateixos
no
potser hem d'acabar
ja
de pensar
que som els millors
i que pensem
en puresa
i començar
una autocrítica
sèria
no
quan
et van
atorgar
aquest premi
Pablo Neruda
vas parlar
de la influència
que Pablo Neruda
havia tingut
en la teva poesia
què ha significat
per la teva poesia
Pablo Neruda
tot
tot
tot
va significar
tot
tot el bo
i tot el dolent
perquè
quan tens
un mestre
de veritat
que et fa
que t'actua
sobre tu
tens dos problemes
el primer
és trobar-lo
i el segon
és treure-te
del damunt
pot condicionar molt
i a mi em va passar això
ja vaig passar
amb l'embolic lingüístic
que teníem
els catalans
de la guerra civil
que vam néixer just
amb la derrota
de la guerra civil
fa
vam viure 40 anys
amb una
amb una
amb un
amb un país
on
tot això
estava
barrat
i
els mateixos
gent
que havia fet
la guerra
a no ser
gent molt
subtil
o que se n'haguessin
anat
a l'exili
o bé
gent molt
intel·lectual
etcètera
però a la gent
normal
no li agradava
parlar
del passat
allò va ser
terrorífic
imagina't que això
això que ara
tothom t'està decebut
però imagina't que estessis
decebut per un milió
de morts
era brutal
la gent no volia parlar
i llavors
vam quedar
amb uns
problemes
si tu volies
escriure poesia
amb uns problemes
lingüístics
brutals
brutals
brutals
perquè no ho sabies
a més que hi havia
aquests problemes
no ho sabies
si ho haguessis sabut
doncs encara
dius
bé
buscaré solució
però no ho sabies
tu et pensaves
que la poesia
era com la prosa
que si tu coneixes
tres llengües
doncs amb tres llengües
pots fer prosa
i això passa
amb la prosa
a França
està ple d'autors
que no són francesos
i que han escrit
en francès
i han escrit magníficament
no sé
se'm veu
la memòria
de Beckett
per exemple
però
o el Fioran
però
però la poesia
no és això
la poesia
si l'escriure
amb una llengua
per molt bé
que la coneguis
que no és la teva llengua materna
que jo sàpig
que això no ho fa ningú
és a dir
un bon poeta
un gran poeta
que escriu
amb una llengua
que no és la seva materna
jo no el conec
jo no el conec
no sé si allà
no sé si allà a Mongòlia
amb un record
jo he existit
però
dels que jo conec
ningú
el Rilke
ho deien
una mica
el Rilke
que era txec
i escrivia
en Alemanya
txec
no home no
Rilke
era la
de la majoria
Alemanya
que estava
al centre d'Europa
que estava
a tot arreu
que estava
a Corsolàquia
a Hongria
a Polònia
tot arreu
hi havia
la població
alemanya
jo crec
que el Rilke
no ho sabia
la mare
del Rilke
que sempre
li va parlar
en alemany
és a dir
la llengua materna
hi ha un llibre
meu
que es diu
Estació França
que hi ha un petit
pròleg
som el que té
dues planes
però que
per mi és clau
és el moment
que jo me n'adono
compte
que la cultura
és una
fent un símil
és una catedral
una catedral
immensa
magnífica
plena de vitralles
de puta columnes
de voltes
de contraforts
tremenda
però
per un poeta
de tota aquesta
parafernalia
l'únic que li interessa
és la cripta
la cripta
no és més que un forat
al mig
del terra
on hi ha
les arrels
de la catedral
on hi ha
les
les
com es diu això
les
les
les bases
o
no
no
no
els ossos
del sant
com es diu això
les relíquies
sí
on hi ha
unes quatre relíquies
bulloses
allà al fons
encrotades
al mig del terra
allò
per la poesia
allò
la cripta
és la llengua materna
tot l'altre
és una
una bellesa
tremenda
però que
per la poesia
però
però és així
però
poeta no
ara no ho sé
t'estic clavant
una pellesa
et volia preguntar
en aquest sentit
bé
has parlat
s'ha d'anar molt en compte
a vegades
amb el que es diu
i
he llegit
m'ha sorprès
llegir això
que l'Ajuntament
de Lucena
estaven recollint
signatures
per treure
el teu nom
d'un carrer
perquè havies dit
que te'n volies
anar d'Espanya
com ha sigut això
bueno
això són problemes
problemes locals
home
això
a Sant Just
també segurament
hem de mantenir
algun
a Lucena
jo hi havia fet
molts recitals
jo he anat molt
a recitar
a Andalusia
Andalusia
té una cosa
molt
molt bona
l'administració
andalusa
té una cosa
molt bona
jo he recitat
molt més
a instituts
a Andalusia
que a Catalunya
a Catalunya
no et crida
ningú ensenyament
en canvi
Andalusia
està organitzadíssim
i en quant
un poeta
creuen
que funciona
per la raó
que sigui
de seguida
li munten
ara tinc
un muntatge
fins
no sé si
dic
un parell
o tres de mesos
tinc
que anar
a Almeria
em sembla
que és
que recolliran
tres instituts
alhora
i llavors
acabes fent
un recital
d'uns
de 600 anys
això és habitual
allà
això aquí a Catalunya
no passa
no això a Catalunya
no
és que
és clar
som els millors
pensem
en puresa
és la carallada
més grossa
que hem fet
a la història
home
no es pot ser
no es pot deixar
ser autocrític
no es pot ser
no
és el pitjor
és l'error
més gros
l'error més gros
que sempre
la culpa
és dels altres
i que els millors
som nosaltres
no
això no ho pensis mai
t'equivocarà
sempre
bueno
vull dir-te
que
jo he anat
amb la recital
allà a Andalusia
i a Lucena
hi havia anat molt
també
i un dia
doncs
no sé
el tema
va agradar molt
i estaven molt contents
amb mi
el que fos
i l'ajuntament
de Lucena
manaven
manaven els socialistes
va decidir
posar
un barri nou
que havien fet
va decidir
posar
carrers
a poetes
jo recordo
que va fer
el Lluís Alberto
de Coenca
té un carrer
jo tinc un altre
carrer
no sé
qui més
carrers de poetes
escolta
tampoc
és tan raro
sí
i
i
i
i bueno
doncs molt bé
això fa molts anys
i de quan en quan
en fi
recordo que
algun amic meu
d'allà
m'escrivien
oye
pues que han
que han encontrado
que están vendiendo droga
en tu avenida
sí
fèiem bromes
d'aquestes
curiositats
sí
clar
sí
llavors
doncs
bueno
clar
els ajuntaments
doncs mira
uns són socialistes
l'altre del PP
és el PP
que és un poeta
primer
els dos PP
no llegeixen gaire poesia
el meu nom
no els hi deia res
i
i
que conya
ha fet un català
nen Lucena
ocupant d'una calle
i
clar
els altres
doncs
tenien una bona explicació
i per exemple
el Premi Neruda
que dius tu ara
sí
el Premi Pablo Neruda
l'única felicitació
oficial
que he rebut
però
amb totes les de la llei
amb el paper
el mantret
i amb tot el
allò
és
del
consistori
de Lucena
sí
i paradoxalment
també
sí
sí
el consistori
de Lucena
em va telefonar
també
el
conseller de cultura
d'aquí
de la nostra
Generalitat
sí
i em va felicitar
pel Premi
de Montevideo
i
a l'Ajuntament
de Sant Just
de Montevideo
l'Ajuntament de Sant Just
ha dit alguna cosa
sí
l'alcalde
em sembla
em va trucar
sí
l'alcalde
em va trucar
sí
però
el de Montevideo
em va dir
sí
o sigui que no
no sabia
no estava
no estava gens al cas
no
no
no
sí
sí
la poesia
si no
si no entenem
si no entenem
la cultura
l'autocrítica
i la importància
de la cultura
no farem res
et volia preguntar
també
per
les traduccions
abans has comentat
que
traduies la teva obra
al castellà
tinc entès també
que has traduït
altres poetes
és més complicat
traduir poesia pròpia
o d'altres poetes
bé
puc intuir una mica
la resposta
penses una cosa
els altres poetes
els tradueixes
perquè
un respecte
t'impedeix
clar
anar
a lo bruto
clar
la teva pròpia poesia
la pots
la pròpia poesia
fas versions
no tradueixes
el que passa
que com que fas
el poema
alhora
jo
els poemes
començo
en català
sempre
perquè jo no puc
començar
d'una altra manera
però
quan en català
hi ha una
una plana
plena
i una certa cosa
com diuen els castellans
perganyada
i immediatament
llavors
començo
amb les dues llengües
i això
és més molt útil
perquè hi ha moltes vegades
que trobes un error
i no saps
a quina llengua
el trobes
però el que s'hi sap segur
és que en l'altre
també hi és
més amagat
però també hi és
i llavors
fas versions
fas versions
i com que
l'autor
no es queixa
clar
en aquest cas
llavors
és clar
amb els altres
si està viu
es queixa
i si està mort
per respecte
no pots canviar
però
deu passar també
en el procés creatiu
que potser
trobes la paraula justa
en català
o en castellà
quan estàs escrivint
en català
no?
bueno és això
que deia
la sombroso
tu vols dir
la sombroso
invierno
però la sombroso
no existeix en català
si poguessis fer
un poema
en els dos idiomes
potser
un poema
en els dos idiomes
com pots dir
alhora
sortiria la paraula
justa
sempre
no?
sí
bueno és clar
i si ho poguessis fer
amb totes les diues
del planeta
alhora
això seria fer-se trampes
al sanitari
també
doncs
Joan Margarit
moltes gràcies
per haver-nos atès
a Ràdio d'Esvern
no
només faltaria
i ens veiem dijous
a la presentació
d'Un hivern fascinant
a la sala del cinquantanari
de la Taneu
oi?
sí
a partir de les 7
això mateix
molt bé
moltes gràcies
i una abraçada a tothom
gràcies a tu
adeu
bon dia
adeu
a la sala del cinquantanari
hem parlat amb el Joan Margarit
del seu nou poemari
Un hivern fascinant
i de la presentació
d'aquest llibre
d'Isous
a partir de les 7
a la sala del cinquantanari
de la Taneu
tot seguit
posem una mica de música
i tornem
d'aquí a 5 minuts
amb la secció de dret
amb la Sílvia Mas Mitjà
fins ara
a la sala del cinquantanari
de la Taneu
i tornem
a la sala del cinquantanari
de la Taneu
i tornem
de la Taneu
i tornem
a la sala del cinquantanari
de la Taneu
i tornem
de la Taneu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!