L'amistat i el dolor
i la desesperació de la mort.
Això és el que hem pogut trobar com es tracta d'aquest llibre.
Explica'ns una mica més d'aquest tracte.
Bé, el centre d'estous és una vegia,
un amic meu que va morir fa 5 anys
i era un company de viatge de la vida.
I jo acabia ja publicat altres llibres,
em vaig veure una mica paralitzat
després d'un fet traumàtic com pot ser la mort d'una persona estimada.
I em va sortir este llibre que és un llibre elegíac
on hi ha un record a l'amic, un record de la vivència,
un record de...
i també una mena de diàleg amb ell, amb una persona absent.
Aquest llibre que està dedicat a Felipe Ossant-Sant,
que entenc que és la persona també de qui parla al llibre,
que va morir fa 5 anys.
Hola, Andreu?
Andreu?
Em sents?
Sembla que hem perdut la trucada amb l'Andreu.
Intentarem reconduir aquesta entrevista d'aquí uns moments.
De seguida tornem.
Fins demà!
Tornem a tenir a l'Andreu el telèfon.
Coses del directe, s'ha tallat la trucada.
S'ha tallat, sí.
Dèiem que el llibre està dedicat a Felipe Ossant,
que és aquest amic teu que va morir fa 5 anys.
Han passat 5 anys.
Com ha estat el procés creatiu del llibre, també, en aquest sentit?
Bé, jo no vaig escriure el llibre de cop
i, de fet, el que vaig fer va ser com una mena de catarsi
i, a poc a poc, m'anaven com venint records i m'anaven arribant com imatges d'això,
de la meva experiència d'amic.
i vaig anar agafant notes i vaig anar traient una mica el que portava dins i va sortir a part pròpiament de centes estors.
I després vaig escriure una elegia que està a principi del llibre que es diu Elegia de Vinerós
i allà vaig explicar també una mica més narrativament tot el record que tenia d'allò d'Elegia de Vinerós, no?
Felipe Ossant era de Vinerós, com deies, també havies escrit aquesta elegia de Vinerós,
però Estors és una ciutat d'Òsca, si no m'equivoco, un poble?
Felipe Ossant és de Vinerós, era de Vinerós i jo sóc de Tortosa, per tant, som propers en aquest aspecte.
Us vam conèixer a Barcelona estudiant a la universitat i ell va estar molts anys al llibre a Benasc
i a Benasc, al costat de Benasc hi ha un avall que es diu Estors, on hi ha un refugi, diguem,
i ell va estar allà treballant i portant aquell refugi.
I llavors allà són dos llocs on vam deixar anar les seves cendres, no?
I d'aquí el títol, no? Són les cendres d'estors.
Clar, per tant, també el llibre en aquest sentit és un viatge molt introspectiu, no?
És introspectiu, sí, tot el que d'introspectiu pots en aquests temes.
És introspectiu, és personal, és sentit i per part meva, diguem,
és quasi com una necessitat que va... no és un llibre amb el qual jo he volgut
ni especular, ni presentar-me a premis, ni potser ho presento perquè
considero que és un material editorial s'ha de presentar i tal,
però per a mi era com una mena de traure tot el dol, no?
Vull dir que això ho fa com pot o com sap o com...
i en el meu cas he sigut escrivint aquests poemes, no?
Sí. La poesia és una teràpia també, potser, en aquest sentit.
i la poesia és una teràpia, bueno, es pot ser-ho, sí.
Tot l'art té una funció terapèutica i, almenys espiritualment, sí,
personalment també, eh?
i, bueno, jo, evidentment, tampoc no m'he recuperat la pèrdua i m'he refat de tot del dol,
però, en aquest cas, és una mica... una mica paliatiu, no? Diguem-ne.
Tornant a la presentació de demà, el llibre es presenta que el llibre té,
també amb un maridatge, per dir-ho així, amb vins.
Quin vi creus que li podria casar al llibre? Quin tipus de vi t'imagines?
Doncs, mira, això del vi no ho recordava, potser m'ho van dir de l'editorial,
però ara mateix no ho pensava. Però, home, jo crec que, en el cas de Felipe,
entraria bé un Terra Alta o un... un... un... un...
Montano, no? Però, per lligar-me, el teníem tota la part d'Aragó
i per lligar-me, també, tota la part més de l'edre, no?
Un vi d'aquella terra. Sí.
També, eh... si no m'equivoco, ets mestre?
Sí, mira, estic a l'institut, justament.
Ara mateix... Sí, el que passa que ara tinc una hora lliure
i per això puc parlar amb vosaltres d'Institut Mercèria de l'Estatament.
Els alumnes lleixen poesia? Lleixen la teva poesia?
La meva, no. Alguna, alguna vegada ho ha descobert
i, home, jo que no faig a les meves classes és parlar de mi.
Potser fa altra gent, segurament, que ho fa, però jo no.
I lleixen poesia quan estan oblidats.
I, bueno, la idea és que a poc a poc...
També són molt joves, són gent que comença ara una mica...
I la idea és que a poc a poc vagi llegint poesia
i de tot una mica més, no?
La idea dels professors de literatura és aquesta.
Creus que potser en molts instituts es fomenta poc la lectura de la poesia?
Potser es fomenta més altres gèneres?
Bueno, també depèn de la gent i d'algú més que tens.
Però la poesia és una bona eina per entrar a la literatura.
També és veritat que amb els més petits, amb la gent de primària,
amb els quals jo no tinc, no heu fet classe.
Però, per exemple, amb els de l'ESO, primer, segon d'ESO,
la poesia és una bona, molt bona eina per entrar en el món de la literatura,
en el món de la lectura, en el món de la llengua.
I, de fet, jo sempre quan he treballat en diferents llocs a Malagona,
aquí mateix, a l'Hospitalet, faig com a antologia de poesia
perquè ho llegisquen ells i en poetes contemporanis,
oi, poetes joves, que també els puguem venir un dia, recitar, llegir,
i llavors els apropo una mica la realitat, no?,
que no veiem una cosa tan tancada i tan exclusiva dels llibres de text.
Quins autors creus que poden ser un bon am
per agafar els lectors nous o els lectors joves de poesia?
Doncs, home, molts,
i diria que qualsevol dels que fan recitals,
ara mateix, posa, l'original,
i gent que és més coneguda,
com pot ser, no sé, l'Enric Casas,
el de Carlos del Mort,
i és que n'hi ha molts, no?,
tinc dos que ja són molt reconeguts,
però hi ha molta gent que fa coses molt interessants,
el que passa és que també els professors han de tenir
la feina extra de preparar-ho,
contactar amb aquests autors,
i muntar unes activitats que tampoc estan massa integrades
dins dels programes de literatura,
que són bastant encarcarats i bastant fets des dels despatxos,
i més per una burocràcia pedagògica,
que no per una realitat de la literatura d'avui, no?
Hem parlat a aquesta hora del Just a la Fusta amb Andreu Sobirats,
que demà presenta el llibre,
Sendres Estosa, que el llibre té.
Moltes gràcies, Andreu,
per haver-nos atès al Just a la Fusta.
Moltes gràcies a vosaltres.
I que vagi molt bé la presentació de demà.
Va bé, vinga, gràcies.
Bon dia, rebeure.
Aireu.