Passen 10 minuts de les 11 del matí
i a aquesta hora tenim amb nosaltres
a l'estudio de Ràdio d'Esvern
el Carlos Averas, nou director de l'Escola Canigó.
Hola, molt bon dia, Carlos.
Hola, molt bon dia.
I també tenim amb nosaltres al telèfon
l'Eloi Sala, el director
sortint per entendre'ns
de l'Escola Canigó. Bon dia, Eloi.
Hola, molt bon dia.
Si em permets, Carlos,
comencem amb l'Eloi.
Quants anys portaves
com a director de l'Escola Canigó?
Sí, vaig començar
de director de l'Escola Canigó
l'any 83,
va ser, sí,
83, per tant, 34 anys.
34 anys,
suposo moltíssimes experiències
viscudes com a director.
Amb què et quedes
de tots aquests anys a la direcció
de l'Escola Canigó?
Ho he de resumir
breument, no?
Sí, bé, clar,
suposo que és molt difícil
resumir breument
tot el que ha passat
en tots aquests anys.
Jo, quan començo a treballar,
l'any 76,
per tant, encara
que és l'Escola Franquista,
la primera escola que vaig tindre
és Solsona,
i era una escola
que estava
absolutament
i justificadament
desprestigiada, no?
I això passava
pràcticament
a tots els pocs.
Per tant,
el 83,
coincideixo
que no li vol,
a Sant Just
és el 81,
a totes les escoles
hi ha col·lectius
de mestres,
de pares,
amb moltes ganes
de treballar,
amb molts pocs recursos,
per tant,
del que em sento
més orgullós
és de fer aquest
traspàs
d'una escola
de poca qualitat
desprestigiada
amb una escola pública
que té
actualment
molt prestigi
i molta qualitat.
Vas començar
com a mestre
a Solsona?
Sí,
el meu primer destí
amb 20 anys
va fer una escola
parroquial,
el segon any
va ser l'escola nacional
a Solsona.
I després vas venir
cap a l'escola Canigó?
No,
encara van passar
uns pocs anys,
després d'anir a la mili
i després
la destinació llei
d'una altra vereda.
Aquí a Sant Just
vaig arribar
el dia
del 1981.
El 1981
arribes a Sant Just,
no és si
havies estat
ja a Sant Just,
o era
tot just
atarrabes
a Sant Just?
Va ser una mica
fortuit,
el curs anterior
havia estat
a Bret
el que estava
estudiant
a la universitat
a l'Esmit
i llavors
el que volia
era apropar-me
de Barcelona.
Sant Just
no era un poble
excepcionalment
conegut per mi,
seria que estar
al costat
de Barcelona.
I quina
va ser
la teva impressió?
Pensaves
que t'estaries
tants anys
a l'escola
Canigó?
Segur que no,
quan comences
amb una escola
pensar que
tenia literat
tan jove
que tenia 25 anys
pensar que
tenia literat
tota la teva
vida laboral
en aquest mateix centre.
doncs
hi ha hagut
una sèrie
de circumstàncies
que
han anat
portant
cap aquí.
Com deies,
34 anys
has estat
com a director?
Sí,
des del 83.
L'any passat
ho deixes
ja
per jubilar-te?
Sí,
una jubilació
anticipada,
sí.
Els privilegis
que tenim
els funcionaris
docents
que ens podem
jubilar
abans.
i deixes
la direcció
al Carlos
Averas,
quina és
la línia
de continuació
diguéssim
d'una direcció
a l'altra?
Saludar-lo al Carlos
i aquesta aquí
al...
Sí,
el tenim aquí
a l'estudió.
Saludar-te.
Hola,
Eloi.
Doncs...
El Carlos
forma part
des de fa molts anys
de l'equip directiu
com a secretari
i després
havíem compartit
durant tots aquests anys
un treball
d'equip
que fèiem
a la nostra escola
i per tant
després
hem estat
també
compartint
molts cursos
de formació
d'equips directius
durant tots aquests anys
i bé
és una persona
perfectament
preparada
i qualificada
per donar
continuïtat
i sigui millorant
el nostre projecte educatiu.
El projecte educatiu
d'una escola
mai és el projecte
dels directors
o el projecte
de tota la comunitat educativa.
Et volia preguntar
també, Eloi,
perquè sovint es parla
que els nens
han canviat molt,
la societat
ha canviat molt
en aquest sentit.
Has notat
que els nens
són molt diferents
ara que fa
40 anys
quan començaves?
una pregunta complicada
també suposo
de resumir.
Jo penso
que no
els nens
sempre
a més aquí
a 102
tenim la sort
de treballar
amb uns nens
fantàstics
i això també
sempre
és front
de les famílies
que hi ha al darrere
i per tant
mai han tingut
problemes creus
els nens
tenen moltes ganes
d'aprendre
i llavors
que
aquesta actitud
sigui
menys
o més positiva
també depèn
dels docents
de saber-los
motivar.
Molt bé, doncs.
tot el col·lectiu
de pares i mares
l'equip de Sajús
valoren l'educació
volem la millor
educació
pels seus fills
per tant
la nostra responsabilitat
com a docents
és donar-li
aquesta bona educació.
Doncs
Eloi Sala
moltes gràcies
per haver-nos atès
a través del telèfon
aquí al Just Telefusta
de Ràdio d'Esvern
i moltes gràcies
també per tots
aquests anys
de feina
i servei
a l'Escola Canigó.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies i a reveure.
I seguim
com dèiem
també amb el
Carrosa Veres
que és el nou director
fent aquest
traspàs
aquí a la ràdio
igual que s'ha fet
el traspàs
a l'Escola Canigó
nou director
de l'Escola Canigó
com han anat
aquests primers dies
primeres setmanes
al capdavant de l'escola?
Doncs
la veritat és que
estem força contents
perquè
l'inici de curs
ha estat molt
tranquil
hem iniciat
tot amb normalitat
hem tingut la sort
aquest any
ja tenir els mestres
des del primer dia
cosa que ajuda
a poder preparar
tota l'organització
i a més a més
la base
de l'equip
de mestres
que tenim
ja estava
l'any passat
sí que tenim
uns quants
nous
són
nous en total
però
que s'han adaptat
molt bé
a l'escola
i al projecte
i per ara
estem
contents
amb com ha anat
tot
continuem
amb els projectes
que ja tenien
iniciats
els tres anys
com podria ser
el projecte
que és el quart any
que el portem
a terme
que és aquest projecte
de prevenció
de l'assetjament escolar
que està ara
tan de moda
nosaltres ja
l'Eloi
va implantar
aquest projecte
ja fa uns anys
i també
també vam
estem amb el projecte
H
que era una de les coses
que l'Eloi
tenia moltes ganes
que és el projecte
de l'auxiliar de conversa
per poder donar
poder donar als nens
l'oportunitat
de practicar
el seu anglès
en altres àrees
que no sigui només
la de llengua anglesa
i de tenir
un professor natiu
universitària
dintre de l'escola
que els pot donar
aquesta oralitat
que
amb les hores
només d'anglès
que tenim
de vegades costa
i aquest any
també
hem engegat
el projecte
d'ambients
d'aprenentatge
d'educació infantil
que era una cosa
que també
l'Eloi
va ser de les últimes coses
que va
posar en marxa
i que es basen
en això
en una metodologia activa
que el que pretén
és afavorir
l'activitat autònoma
dels nens
i el joc social
els envirs
els fan
a P3
i a P4
i a P5
Quants nens
teniu
aquest curs
a l'escola Canigo?
L'escola Canigo
és una de les
més grans
de les escoles públiques
de Sant Just
té dues línies
sí, és escola
de doble línia
i aquest any
tenim
439
i estem pendents
ara
que
bueno
estem pendents
que s'incorpori
un nou alumne
que la setmana passada
ens va donar l'Ajuntament
així que arribarem
als 440
arrodoniríem
la xifra
aquest estiu
a l'escola Canigo
també hi ha hagut
canvis
hi ha hagut
algunes obres
sí
aquest estiu
hem tingut
la
bé
s'ha fet
tot el que és
la pista
poliesportiva
de baix
s'ha hagut
de refer el paviment
perquè
estava
bastant malmesa
i també
ens han
tornat a fer
tot el que és
el paviment
del gimnàs
tot el que és
el parquet
que també
havia quedat
bastant malmesa
i el parquet
està perfecte
de les obres
d'estiu
ja estan
acabades
el que passa
és que hi ha
un problema
amb la capa
de dalt de tot
del paviment
que ja està
l'Ajuntament
en marxa
per poder solucionar
aquest petit problema
que en els propers
dies
mesos
estarà ja
tot arreglat
també hem acabat
el que són
la reforma
de la cuina
la vam iniciar
l'any passat
i aquí tant
ja la tenim
totalment acabada
així que
comencem
el curs
amb total normalitat
respecte a això
també
després de molts anys
de crisi
les escoles
sempre han reivindicat
que faltava
una mica més
de finançament
creus que
s'està començant
a recuperar això
o encara
necessiteu més diners
el tema
del finançament
és complicat
perquè
una escola pública
rep uns 9.000 euros
a l'any
per part del departament
és tot el finançament
que rep
llavors sí que és veritat
que els ajuntaments
aquest ajuntament
dona molt
al que és
la banda d'educació
que estem molt agraïts
amb això
i sí que és veritat
que els últims anys
hi ha hagut
que els pressupostos
eren bastant més minços
però ara
ja estem en converses
per poder anar
fent coses
amb l'ajuntament
de cara
a propers cursos
no sé si era ben bé
això
ara parlàvem amb l'Eloi
ens ha dit 34 anys
a la direcció
de l'escola
ara agafes el relleu
com a director
com encareu
aquesta nova etapa
amb canvi
a la direcció
doncs la veritat
és que
l'encarem
amb molta il·lusió
i
ja
l'Eloi ha dit
que aquesta escola
ja
des que ell va arribar
ara hi ha hagut
un canvi
molt gran
el
el que pretenem
és continuar
una miqueta
amb la línia
de l'Eloi
d'anar
incorporant a l'escola
tot el que són
les innovacions
educatives
que hi hagi
i poder continuar
tenint el Canigó
com una de les millors
escoles de Catalunya
que és el que ara mateix és
el Canigó està
no sé si hi ha una llista
d'escoles
o com a resultats
de les proves
que es fan
llista no n'hi ha
però sí que
els resultats educatius
són excel·lents
i després els centres
passen
des de fa un parell d'anys
passen
una cosa que es diu
la BAC
que és l'avaluació
de centre
que a part de resultats
s'avaluen altres coses
i el Canigó
està en el nivell 4
que és el nivell màxim
d'aquests centres
i
i el que pretenem
és poder continuar
a estar en aquest
en aquest 4
volia acabar també fent
una pregunta
potser que no té
tant a veure
amb el Canigó
concretament
però
aquests dies
amb
tota la polèmica
i
les detencions
escorcolls
que està
havent
pel tema
del 1 d'octubre
també s'ha parlat
que el govern central
podria intervenir
als comptes de la Generalitat
hi ha inquietud
en el col·lectiu
dels mestres
per saber si es podran
cobrar
les properes nòmines?
inquietud
a dia d'avui
no n'hi ha
perquè ja
la nòmina
del mes
d'octubre
dic
el mes d'octubre
el mes de setembre
ja la van avançar
i
m'imagino
que l'inquietud
vindrà
dependrà
de com evolucioni tot
de cara
al
el mes
d'octubre
m'imagino
que depèn
de com evolucioni tot
hi haurà
més inquietud
o no
però ara mateix
la veritat és que
aquest tema
a l'escola
es parla
entre persones
però
és un tema
que
dintre del que és
l'àmbit acadèmic
està totalment
fora
perquè entenem
que l'escola
ha de ser plural
i ha de ser
que totes les ideologies
estan dintre de l'escola
per tant
no s'ha de fer
política dintre de l'escola
també s'ha arribat
a dir
des d'alguns mitjans
de Madrid
que a les escoles
de Catalunya
els nens
no estaven
anant a escola
que
se'ls deia
que no anessin a les escoles
per anar a les manifestacions
això
res de res
nosaltres a l'escola
res de res
els nens
han vingut tots
des del primer dia
fins a l'últim
no hi ha cap
tipus de
de consigna
des de part de l'escola
perquè pensem
realment
que l'escola
ha de tenir-se al marge
que per això
ja estan els seus pares
per dir
el que pensen ells
de fet
ho vam comentar
aquí al programa
van dir
això és el que diu
en els diaris
de Madrid
nosaltres
que sapiguem
les escoles de Sant Just
completa normalitat
completa normalitat
t'ho volia preguntar
perquè surti
de la veu
completa normalitat
i cap consigna
de fer res
les consignes
han de venir a classe
i fer classe
i que és el que ens pertoc
ara mateix a nosaltres
molt bé
doncs celebrem
aquesta normalitat
a les escoles
moltes gràcies
Carlos
per haver vingut
al Just a la Fusta
de Ràdio Esvern
i molta sort
en aquesta nova etapa
com a director
de l'escola Canigo
moltes gràcies
a vosaltres
adeu
adeu
de l'escola Canigo
de l'escola Canigo
doncs nosaltres hem entrevistat
el Carlos Averes
director de l'escola Canigo
i tornem d'aquí ben poquet
amb la tertúlia dels dilluns
no marxeu
fins ara
Fes una foto
del terrat
que des d'aquí
es pot veure en Mart
la roba estès
al meu agost
un camp d'espigues
i cargols
esperarem
que passi el fred
i sota l'arbre
parlarem
de tot
un biorritme
elemental
un mar d'antenes
i animals
els astronautes
volen baix
els núvols
passen
com qui no
diu res
amb les butxaques
a les mans
caminarem
els passos
d'altres
peus
esmorzarem
amb el
camp amb oli
i sal
ho vestirem
amb unes copes
de vi
deixant davant
de la ciutat
la tarda llarga
i potser més
molt més
molt més
la nit
un altre
un altre lloc
un altre temps
on parlarem
amb altres
deus
el meu
com
el meu secret
subtitulat
camins
d'arròs
camins
de black
esperarem
que baixi
el sol
i sota
l'arbre
parlarem
del temps
Un biorritme lamental d'un tros de vida artificial
Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res
Amb les putxaques a les mans caminarem els passos d'altres greus
Esmorzarem pan bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi
Deixem davant de la ciutat la tarda enllarga i potser més, molt més la nit
Fins demà!
Estem escoltant just a la fusta
Fins demà!
Doncs vinga, som-hi! Seguim just a la fusta, pràcticament dos quarts de dotze del migdia
I ja comencen a entrar els nostres tertulians a l'estudio de Ràdio Esverna
Encara amb alguns problemes amb els auriculars
De seguida els presentem!
Doncs vinga, sí, ara sí, ja tenim amb nosaltres a l'estudio de Ràdio Esvern
La Palmira Badet, hola, bon dia Palmira
Bon dia a tothom!
També tenim nosaltres a la Carme Amador
Un moment que no està disposada encara
Saluda el Carles Bas
Perquè té una embolica amb el fil que se li ha enganxat a la pota de la cadira
Sempre hi ha una mica de lío aquí per entrar a l'estudi
Gràcies per mirar!
Ara sí!
Doncs hem saludat el Carles ja i ara saludem la Carme Amador
Hola, bon dia!
Hola, bon dia Carme, què tal?
Molt bé, aquí que està embolicada com quasi sempre
Vale, bon dia
Doncs avui una actualitat que passa per Catalunya com cada dia últimament
Per l'1 d'octubre i també passa per Alemanya
No sé si heu vist els resultats
Sí, sí, sí, sembla que la senyora Merkel segueix però
Però amb una mica menys de força
I han agafat força els que no hi eren
Que són els d'extrema dreta
Però és que allà, l'extrema dreta allà és molt bé
Doncs no escarmenten
Sí, bueno
Però millor
El senyor Abbas aixeca el braç com si estés a l'aula d'escola
Sí
I demanés la paraula
Volia dir una cosa
Que l'important és tant que la Merkel hagi baixat uns punts
Si no que els altres hagin augmentat els punts
Ah, clar, clar
Bé, una cosa porta a l'altra
A veure, ella ha fet unes actuacions que no ha agradat a tothom
Que és acollir els refugiats
I com que els refugiats venen del món àrab
Hi ha gent que això no li agrada
I s'ha demostrat amb la sortida d'aquest partit que no estava en el Parlament i ara hi serà
Bueno, que també hem de reconèixer que la Mània ha sigut el post que més immigrants s'ha acceptat
Sí, esclar
Doncs mira
Això li ha passat factura
Això li ha passat factura
És així de trist
És així
Que la gent reaccionem
Però, a veure, no sabem com reaccionaríem la gent de Sant Just si de cop i volta ens portessin aquí a tothom
Una colla
Vinga, migrants
Segurament que també reaccionaríem d'una manera que ni nosaltres ens imaginem, eh?
No sé, segurament si això es fes d'una forma equitativa i els immigrants vinguessin repartits
Segurament a Sant Just en tocarien uns quants
Se'n fer-li uns altres quants, no ho sé, eh?
A veure
Només faig a l'ocuparació
Així, sense que siguin refugiats, això ja està repartit així
Perquè jo veig, per aquí a Sant Just, veig persones amb l'aspecte, em guio per l'aspecte, eh?
Però amb l'aspecte d'àrab, perquè sigui per l'abastimenta de les dones
I també, pel sentir-los a parlar, hi ha gent sud-americana, centro-americana
I aquí no ha passat res
Perquè, esclar, són gent que intenten guanyar-se la vida, viure millor
Com fa tants anys van venir gent d'Espanya mateix
No és el mateix, mira, eh?
No és el mateix, és el mateix
L'ànsia de la gent és la mateixa
Intentar viure millor
Jo crec que l'immigració que tenen a Alemanya
Des que haver estat allà
És milions de vegades superior a l'àrab
Estic parlant d'àrabs, no estic parlant
Ja tenen la turca, la immigració turca
Aquesta gent, la immigració turca sembla ser pel que diuen ells mateixos
Perquè jo he tingut una mica de relació amb gent alemana a través de l'agermanament amb Horb
Que diuen que els turcs no s'han integrat
Que porten, hi ha generacions i no s'han integrat
Potser ha estat una immigració també molt de cop, molt forta
Dic perquè hi ha una dada que és molt curiosa
Que és que Istanbul és la ciutat del món amb més turcs
Però la segona ciutat del món amb més turcs, sabeu quina és?
Berlín
Berlín
Sí, a Alemanya
Sí, sí
Per això et dic que tu vas caminant per allà
I a Londres passa el mateix, eh?
Sí, però no tant
A Alemanya és dels puestos que hi ha al moment
Londres ha votat pel Brexit també
Sí, clar
D'alguna manera va en la mateixa línia
Sí, mira, va passar, per exemple
Un país que no està en la comunitat europea ni res
Però està en Europa, que és Suïssa
En el seu moment, als anys 60-50
Va ser un país que va intentar
Perquè la societat Suïssa és molt vella
És molt gent gran
No s'han regenerat
I van acceptar, sobretot, italians i espanyols
Estava ple
I va arribar un moment que van dir
Pof, Suïssa no ho veus
S'ha acabat
S'ha acabat
Perquè és que, en més de dir-te els baixs
Dius Pérez, García i Martínez
De Suïssa, sí, és veritat
I van haver de tancar les portes
A Suïssa no s'oblica absolutament en res
Perquè el que tenen, ja ho tenen
Ja és la tercera generació
La gent s'ha anat adaptant
I no tenen cap problema
Clar, aquestes, Alemanya, que va dir
Que vinguin tots aquí
Tots no, però...
Ha tingut, ha tingut, home
Carles, perdona
Perdoneu, no
Jo vull dir una cosa
Els cets que estan comentant
Tant a la Palfina com la...
La Carme
La Carme
Són reals
Però jo penso que, en el fons
Hi ha una situació diferent
I és que si els diferents emigrants
Concedents de Síria i països anexos
Aquests estan repartits
Tant com una determinada reunió
De la Unió Europea
M'ha sugerit
Que 50 aquí, 60 allà, etc.
No havien passat tot això
El que passa és que hi ha un problema de fons
Mentre la Unió Europea
Eren uns quants països
Amb un potencial econòmic
Estant remunable
Les coses anaven
Estant bé
En la mesura
Que s'han aguet les mans
I han deixat entrar
Una unió de països
Amb la idea de fer l'Europa gran
L'Unió Europea gran
Això sí que és un problema
I se...
Es veu clarament ara
Perquè és clar
Una cosa és que França
Pogui admetre X
Alemanya X més I
Etc
Però quan ve Eslovàquia
Moèmia
Tots aquests petits, home
Romania, Armènia, tota aquesta gent
Tots aquests volen menjar, eh?
Sí
Tot aquest tipus de coses
Ha creat un barabà tan fort
Que ara resulta que ningú val res
El resultat és que
La migració
En quantes a ser un problema
Comunitari
Europeu
D'ajuda al proisme
S'ha convertit en una font de discòrdia
Un problema
I un problema
Aquest és el...
Entenc que és el problema
Perquè si, per exemple,
Haguessin hagut
La distribució
Que havien fet en aquella reunió
De la comunitat europea
Ni Alemanya tindria d'anys
Tants...
Tants turcs
Tants turcs
Simple que els turcs ja els tenien
Però tants...
Tants...
Tants àrabs
O sirians
O el que sigui
Ni...
Però què passa?
Fingeu-vos bé
Només cal pensar en Espanya
A Espanya li tocaven X
N'admès X menos un número tan gran
Que quasi l'X no ofereix
Són pocs
Són pocs que n'admeten
Que n'agafen
I és perquè, esclar
Ara
Espanya va entrar
I, perdoneu
Espanya va entrar
A la comunitat europea
Fantàstic!
El senyor Sedar
Esmerguliava
Que havia aconseguit
X milions
D'ajuda
De la comunitat europea
Però això sí
Ha sigut un moment
Que Espanya
Aporti
Una quantitat de diners
Per exemple
Pel cas dels refugiats
Ah, no!
Això ja no és tot
Això ja no
Vosaltres passem de llarg
Nosaltres no volem participar
Avui
Justament avui
Acaba el termini
D'admissió dels refugiats a Espanya
Que n'havien de venir
16 o 17 mil
Sí
Això és tot sant just, eh?
Sí
I resulta que n'han vingut mil i pico
Sí, sí
A prop de dos mil
Sí
I avui acaba el termini
Sí
A veure, els refugiats són un problema en si
O és un problema que no se soluciona?
Que no se li troba solució?
És un problema que no se li vol trobar solució
Que és diferent
No és que ara la solució ja el van donar
En aquella reunió
Ara no va ser
On es van quedar
Espanya 15 mil
A l'Evària 40 mil
Etc
Però aquesta solució ja era
Aquesta solució
Però el problema és que
Aquests que van firmar
O van estar d'acord
Amb aquest repartiment
Quan hi ha hagut el moment de repetir
Han dir
Ah, no, no, no
I no té res a veure
I no té res a veure
Perdona
No té res a veure que
Tots siguem
Sense confessar-ho
Una miqueta
Racistes?
No
Sí
A nivell de
Que
No som racistes
Som egoistes
Classistes
No som classistes
Bueno
I llavors està molt bé
Oh, que bé
Ajudar-nos
Però si pot ser
Que no vinguin
Jo crec que aquí el Carles
Ha donat el clau
És a dir
Jo crec que ja no és un problema
De racisme o no
Sinó que
No volem que ens toquin
El que és nostre
No volem perdre
No hi volem perdre
No volem donar res
Sí, perquè
Donem
El que ens a sobre
Jo he dit racisme
Però ara mateix
I a més
Jo crec
Ell ha fet com una
Una generalització
Del que deies
Jo crec que si Alemanya
Va acollir aquests
Aquests refugiats
És perquè ja els hi van haver
Perquè necessitaven
Mà d'obra
No ens enganyem
Clar, va passar els anys
50 a Solissa
Exacte
Ja els tenien
Ja els tenien
Aquests ja fa anys
Que hi són
Però a Espanya
Dèiem que
El pla inicial
Era acollir
16.000
17.000 refugiats
Sí
En tot Espanya
Amb tots els aturats
Que hi ha
Tampoc no canviaria
Gaire la cosa
Perquè arribin
16.000 més
Clar, és que
És una goteta
Només
Sí, però
Què en fas
D'aquestes persones
Tampoc és tan fàcil
Això
És a dir
Que vinguin
Allà on em passen
Gana 20
Em passen gana 40
I
Com els ubiques
Aquesta gent
Necessitaran feina
Necessitaran recuperar
La seva dignitat
Això també és
Molt complicat
El que necessiten
Sobretot
És
Un visat
I un lloc on anar
Un lloc on poder fugir
Del seu país
Entenc jo
No ho sé
És molt complicat
És molt
De veritat
Em sembla que
No sé si ha sigut
La
Carles
O la
Palmira
En tenc record
D'aquella migració
Potent
Que jo veig
Quan
Sí
Sí
I jo
I ara
Grandet
Doncs
Penseu que
Aquella gent
Venien aquí
Jo em recordo
Per donar
La migració
Venint
D'Almeria
Que feia el seu
Necessitar per debaix
Cap aquí
Els trens
Carregats de gent
Sí
Que venien
Que fugien d'allà
Per la fam
Carregats de baletes
De sacs
De sacs
I
I a dalt
I a dalt
Sostre
Sí
Sí
Aquesta gent
Només volien una cosa
Llavors deia
Si no arriba aquí
Sí
Sí
I viure més dignament
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Però aquí a Catalunya
Vull dir
Sí
Sí
Sí
Sí
Perquè millor
El Sergi es pensarà
Que estem parlant
De la
Era
De la Rodita
No, no, no
Nosaltres ho hem vist
Això
Sí
Hem viscut
Nosaltres
I a vegades
Quan arribava el tren
Els enviaven a Montjuïc
Sí
I de Montjuïc
Els tornaven
Cap Andalusia
I de Montjuïc