Ara passen 11 minuts de les 11.
Aquesta hora, com dèiem, parlem de la xerrada que es farà avui a les 8 del vespre
a l'Escola Canigú, organitzada per l'AMPA del centre.
És una xerrada sobre la prevenció de les relacions abusives
que l'invertirà Marcos Camarzana de la Fundació Vicky Bernadet.
Una xerrada oberta a tothom.
I avui en volem parlar aquí a la ràdio, per això tenim ja el Marcos.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Per parlar, com dèiem, d'aquesta xerrada que es fa aquest vespre
sobre les relacions abusives, per prevenir relacions abusives,
però abans, parlant fora del micròfon, també em deies que
un dels objectius de la xerrada és explicar, concretar,
què implica, què vol dir relacions abusives en realitat, també.
Exacte. Des de la Fundació, som una fundació especialitzada
com a tal en la prevenció i sensibilització dels abusos sexuals infantils,
però l'objecte de la xerrada serà majoritàriament això,
les relacions abusives des d'un pla més genèric.
En aquest sentit, sobretot, hem d'entendre que una relació abusiva
o un abús és, en qualsevol cas, una relació de poder.
Per tant, ens centrarem en les formes d'establir
aquestes relacions del poder,
no únicament des de la vessant, tal com deia, dels abusos sexuals infantils,
sinó des de qualsevol tipus i mena d'abús.
O sigui, en general, la idea d'una relació abusiva
que ens pot passar en diferents àmbits més enllà de l'abús sexual infantil.
Exacte.
I tant, bueno, hi hauria una doble vessant en aquest sentit,
tant la vessant online com offline.
Hem d'entendre que els nens, cada vegada a una edat més petita,
tenen accés, òbviament, a tàblets i qualsevol altre dispositiu mòbil.
I aquesta és també una porta per on poden entrar relacions d'aquest tipus,
relacions no sanes, relacions abusives.
Clar, per tant, no és que sigui més perillós,
sinó que és un accés directe, no?,
també a un món que, d'acord, pot ser real.
Exacte.
Sobretot, crec que cal treballar molt en el concepte de privacitat.
Què vol dir privacitat quan tenim un dispositiu mòbil a les mans
o quan tenim accés a internet, i això crec que és una reflexió social
que hem de fer més enllà dels infants o dels adolescents,
perquè molt sovint els adults també tenim una concepció de la privacitat
a les xarxes massa relativa.
Difusa, no?
Exacte.
Per tant, d'alguna manera hi haurà aquesta part més genèrica,
més general, i després sí que entrareu també en les relacions abusives infantils,
en els abusos sexuals.
Exacte.
I en aquest sentit sí que és molt important definir
què és un abús sexual infantil.
Hem d'entendre que, tal com deia, un abús és una relació de poder
i, per tant, un abús sexual pot ser qualsevol activitat
on s'utilitza un menor com a mitjà de gratificació o d'estimulació sexual.
Això que implica que els abusos sexuals poden ser en contacte físic
i sense contacte físic.
I molt sovint, doncs, bueno, considerem que cal definir,
cal aterrar la definició per començar per la detecció,
o abans, si més no, de parla de detecció i de prevenció,
de com prevenir aquests abusos.
Clar, perquè com seria sense contacte físic?
Doncs, el bojerisme, per exemple, seria una forma d'abús sexual infantil
sense contacte físic, dir-li al nen, a la nena adolescent
què mira aquí, què em midi allí.
Obligar un nen, una nena, un adolescent, per exemple,
a veure pornografia o presenciar un accent sexual,
òbviament és una relació abusiva.
hem d'entendre que, en gran mesura,
podem dir que no hi ha abusos greus ni lleus, hi ha abusos.
I la gravetat de l'abús, en gran mesura, depèn de l'efecte
que aquell abús provoca a la víctima.
I, òbviament, per un infant, el fet d'obligar a un infant
a presenciar una escena pornogràfica,
doncs, òbviament, té un efecte.
Per tant, aquest seria, ara ho estàvem concretant,
doncs, el que seria que no hi impliqués l'abús directe, no?
I després, evidentment, doncs, hi ha, quan hi ha un abús sexual,
que en aquest cas és difícil de detectar, també em deies, no?
Exacte.
És difícil de detectar perquè els abusadors,
majoritàriament, no deixen rastre físic del seu abús.
I, per altra banda, perquè no hi ha un síndrome
del nen abusat sexualment.
Per tant, els indicadors d'abús sexual infantil
són indicadors d'abús sexual o són indicadors de,
o poden ser, si més no, indicadors d'altres coses.
Però el fet és que els nens i les nenes i els adolescents
sempre ens ho diuen.
El que passa és que no sempre o molt sovint no ens ho diuen en paraules.
Per tant, com a pares, com a tutors, com a famílies,
hem d'estar atents a canvis de comportament
i oferir als nens, a les nenes, als adolescents,
molta xarxa social i molts espais de confiança
on puguin explicar o puguin revelar aquest tipus,
si han patit o estan patint aquest tipus d'abusos.
Com es pot crear aquest espai de confiança?
Perquè de vegades suposo que tots els pares deuen dir
jo ja ho intento fer, però suposo que també s'anava a saber.
Jo crec que hem de mirar els nens,
és a dir, no únicament hem de cuidar-los,
si no hem de mirar-los, hem de provar als nens una mirada
i empoderar-los, és a dir, si un nen se sent mirant,
en si mateix l'estem fent més vulnerables.
Hem d'educar també amb el no,
és a dir, els nens i les nenes tenen dret a dir no
i hem d'assumir aquest no per tal de prevenir
i de no convertir-los en persones vulnerables.
També hem d'assumir que aquesta xarxa social
no únicament s'ha de circonscriure a la família,
sinó ha de ser quan més àmplia possible
per tal que el nen tingui espais i tingui persones
i llocs de confiança on poder revelar,
on poder explicar aquest tipus de problemàtica.
De fet, un dels passos segurament és que les famílies
siguin conscients que pot passar això
i que hi ha aquesta possibilitat, no?
I, per tant, xerrades com la d'avui una mica ajuden, no?
Sí, en aquest sentit, des de la Fundació Viqui Bernadet
volem donar les gràcies a Lampa Canigó i també a Ràdio d'Esbert
per deixar-nos un espai per trencar el silenci,
és a dir, el tema dels abusos sexuals infantils
i el tema dels abusos, però especialment els abusos sexuals infantils,
és un tema sovint molt lleig, és un gran tabú,
és un problema social, és un problema social
al qual molt sovint no se li posa nom.
Com no se li posa nom, sembla que no existeix,
per tant, no està a l'agenda.
Llavors, xerrades com aquestes, doncs,
sens dubte són una resposta a aquesta problemàtica social.
Hem d'entendre que una de cada cinc persones a Catalunya
ha patit o està patint o patirà abusos sexual infantil,
per tant, és una problemàtica prou greu
com per donar-li aquesta resposta.
Sí, sí, home, la xifra és alarmant, no?, d'alguna manera,
vull dir que és preocupant, no?, més que res,
perquè és com, ostres, si aquesta és la realitat,
com ho podem combatre?
Perquè, clar, aquest és l'altre tema, no?, de dir,
val, si passa això, com es pot prevenir,
com es pot evitar, a banda de detectar-ho un cop ja ha passat, eh?
La qüestió de la prevenció és fonamental
i hem d'entendre que els nens tenen drets
i hem de proveir i empoderar els nens
i fer conscients i fer saber els nens que tenen drets.
I un dret molt important, molt bàsic,
és partir de la consciència de l'accés al cos dels nens
que tenen per part dels adults.
Per exemple, treballem molt el tema dels petons.
Hem d'entendre que l'amor mai, mai, mai ha de passar per la pell.
Per tant, aquest acte social que és donar un petó,
estem enviant, potser, al nen o a la nena un missatge
de que qualsevol pot tenir accés al seu cos.
A més a més, l'abús sexual infantil molt sovint
comença amb jocs, jugar a fer pessigolles, per exemple,
o jugar a fer petons.
Els nens tenen dret a dir no,
o tenen dret a que no els s'hi agradi
i no els vingui de gust fer petons.
Però, sobretot, això, que l'amor mai passa per la pell
i que no fer un petó hem d'entendre
que no és una qüestió d'educació.
Saludar, òbviament, sí,
però el petó potser no és necessari, per exemple.
També treballem molt,
quan fem tallers de prevenció i de sensibilització
amb nens a primària, a secundària,
però fonamentalment a primària també treballem molt els secrets.
Els que ens dediquem a la prevenció d'abusos,
o el concepte secret no ens agrada gaire,
perquè darrere del secret pot haver un abús.
Per tant, per exemple, fer diferenciar els nens
els secrets bons o els secrets dolents.
Què és un secret dolent?
Doncs és aquest secret que el fet de saber-ho,
de conèixer-ho, que ens passi, ens fa mal.
Llavors, quan sabem un secret dolent,
l'hem d'explicar.
I, en aquest sentit, hauríem de,
mitjançant aquesta xarxa,
fer saber el nen a qui li podrien explicar, per exemple.
Clar.
Exacte, no?
Tot això és el que permetrà si hi ha una situació
que es pugui demanar ajuda, no?
Que, en el fons, és el més necessari en un cas així.
Exacte.
A més a més,
què passa majoritàriament?
Les revelacions es produeixen a l'edat adulta.
i és un fet que, com a societat,
molt possiblement no ens podem permetre,
perquè les revelacions majoritàriament,
és a dir, quan la gent explica
que ha patit abusos sexuals infantils
i decideix demanar ajuda,
majoritàriament és a la trentena.
Per tant, aquelles víctimes,
doncs, han patit durant molts anys,
no únicament l'abús sexual com a tal,
sinó les revictimitzacions que això suposa.
Hi ha més consciència, ara,
tot aquest tema dels abusos infantils?
Jo crec que ara se li està començant a posar nom.
Òbviament, arrel del cas Maristes,
doncs, bueno, va ser una certa eclosió del tema,
però sí que és cert que,
tot i que hi ha consciència i està l'agenda
i el fet que ampes com l'ampa de l'escola Canigó
facin aquesta demanda d'una xerrada de prevenció
de relacions abusives és un símptoma, sens dubte,
però hem d'entendre que, per exemple,
si parlem d'abús sexual infantil,
la majoria d'aquests abusos es produeixen
dins de la família o dins del cercle més proper del nen.
I aquests casos, que són, malauradament,
els majoritaris, sí que no són els que surten a la premsa
i, per tant, aquest tabú social continua sobre ells.
S'ha avançat, o sigui, en els últims anys,
ja no immediats, vull dir, no en dos, tres anys,
sinó mirant una mica més en perspectiva,
s'ha avançat, s'ha millorat,
hi ha menys casos o es manté?
Realment no sabem si hi ha més o menys casos.
Clar, també és difícil de comptabilitzar, no?
Exacte, el que sí que hem vist és que hi ha més denúncies.
És a dir, actualment, la Fundació no només es dedica a la prevenció
i a la sensibilització del tema dels abusos sexuals,
sinó que també tenim un centre terapèutic
i actualment hi ha 360 persones en tractament.
L'any passat van haver, crec, recordar, 1.090 expedients.
Per tant, bueno, se li està posant nom,
s'està trencant el silenci,
però, bueno, s'ha de fer aquesta feina de formiguetes, sens dubte.
On falten?
Què caldria que millorés o que s'avancés?
O de dir, mira, és que si això millorés, segurament avançaríem tots.
Moltes coses.
Jo crec que ha de ser un programa,
una concepció comunitària respecte als abusos
i respecte d'altres coses.
Sobretot treballar amb l'empoderament dels nens,
treballar l'empatia
i fer conscients a les famílies,
als educadors, a les institucions educatives,
que això passa i, malauradament, passa massa sovint.
Jo crec que el fet de posar això en l'agenda
i plantejar-ho com una possibilitat davant, per exemple,
de, no sé, una conducta disruptiva d'un nen sobtada
o d'un adolescent, el fet de posar-ho a l'agenda
és molt, molt important i tindria molta feina feta.
Xerrades com la d'avui, evidentment, ajuden a tot això,
a posar una mica de llum.
I, per tant, avui, a les vuit del vespre,
una xerrada oberta a tothom
i que es farà, com dèiem, a l'Escola Canigó,
organitzada per l'AMPA del centre
i que impartirà Marcos Camarzana
de la Fundació Vicky Bernadet
sobre la prevenció de les relacions abusives.
Avui n'hem volut parlar també aquí a la ràdio.
Moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé i fins aviat.
Bon dia.
Molt bon dia.