logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ara mateix són les 11 i 13 minuts, acaba de canviar el rellotge.
Ara ja estem a la segona hora d'aquí del Just a la Fusta.
Avui som divendres 29 de març del 2019.
Ahir, dijous, últim dijous de mes, es va celebrar el ple del mes de març
a l'Ajuntament de Sant Just.
I per fer-ne cinc cèntims i repassar alguns dels punts més importants,
destacats i també debatuts, que van sortir al ple,
avui comptem amb la presència del tinent d'alcalde, en Sergi Seguí.
Hola, bon dia, Sergi.
Bon dia.
Bon dia.
Començarem tractant un parell de temes que potser no marxem d'aquests temes
perquè ja ocuparem bastant.
El primer és un que fa referència a l'àrea de planificació territorial,
habitatge i medi ambient, i és la provació provisional
d'aquesta modificació puntual del Pla General Metropolità,
davant del front nord de la carretera reial,
entre el carrer Blasco de Garay i l'avinguda de la Riera a Sant Just d'Esvern.
Perquè la gent se situï, no?
Sí.
És davant de Torre Blanca.
Exacte, davant del que ve a ser la zona de Torre Blanca d'allà de Sant Joan d'Espera.
es va aprovar provisionalment aquesta modificació i els grups que van posar-hi més,
per posar-ho entre cometes, més no pegues, però que van debatre més aquest punt,
per què va ser?
Què era el que deien?
Bé, com tu dius, entre cometes, perquè ja es va fer una aprovació inicial al mes d'octubre,
el que significava que s'obria el període de delegacions,
i precisament durant aquest període el que ahir vàrem resoldre van ser aquestes delegacions,
una de les delegacions que va presentar el PDeCAT i que feia referència a diversos aspectes.
Un era, al·legaven que no es complia la llei d'urbanisme quan parlava d'obrir un procés participatiu
per tots els temes de canvis urbanístics i demés,
i després també al·legaven que es feia amb una certa precipitació
i que, a més a més, era un planejament que trencava el model de municipi.
Aquestes al·legacions no es van estimar, primer perquè no eren de caire legal, per entendre'ns,
i, segon, perquè pel que fa al model de municipi,
ells aposten per un municipi de baixa densitat
i diuen que allà hi haurà una densitat molt alta d'habitatges i de població.
Doncs, clar, és el mateix que ens va passar a Cap Mudelell en el seu moment,
és el mateix que ens ha passat a Maslluir,
i, a més a més, cal recordar que aquesta aposta és per resoldre el problema que tenim a la vall d'Esjust.
És a dir, teníem tres opcions.
Una, permetre la construcció de la vall de Sant Just.
Dues, anar a un procés de judicialització amb unes incònguites enormes
i amb unes possibilitats d'indemnitzacions econòmiques desproporcionades i brutals.
i, tres, intentar aterrar el sostre que quedava pendent de col·locar
o que quedava pendent de col·locar d'aquell conveni del 2004-2005
en territori de Sant Just.
Per fer-ho no es pot fer amb baixa densitat,
com demana el PDeCAT,
amb casetes unifamiliars, amb jardí, amb piscina i de més,
simplement perquè els metres quadrats no donen.
Llavors, això ho explicava el regidor Joan Bassaganyes,
i a més a més deia, escolta,
també hi ha diferents maneres de fer l'espai públic.
És a dir, es poden fer edificis una o dues plantes més altes
per guanyar superfície verda i espai comunitari i de més,
o es poden fer edificis més baixos, però més amples, per entendre'ns.
Llavors, perdre aquest espai comunitari,
aquestes zones verdes, aquests espais comuns.
Bé, i nosaltres el que hem apostat és per això,
perquè siguin una miqueta més alts,
però més estrets per entendre'ns
i guanyar aquests espais comuns i aquestes zones verdes i de més.
Altres alegacions que també presentàvem,
per exemple, comentàvem el procés participatiu.
Nosaltres pensem que, home,
si tots els terrenys públics haguessin...
O sigui, si disposéssim dels suficients terrenys públics
per aterrar aquest sostre pendent,
doncs potser sí, no?
Perquè al final són terrenys públics, no?
Que són propietat de l'Ajuntament
i que, bé, doncs pots anar treballant i pots anar fent-ho.
A l'introduir-hi la possibilitat de fer-ho en terrenys privats,
jo crec que aquesta voluntat
o aquesta cosa que demanen de fer-ho
amb un procés participatiu, jo crec que no és adient.
perquè...
Potser crida en processos més d'especulació...
Segurament, perquè qui t'assegura
que en aquests processos participatius
no hi participa algú que tingui un interès particular.
Clar.
O que la persona que té el dret del sostre i de construir
doncs no parla amb una altra persona
i li diu, escolta, tu porta el procés participatiu d'aquesta manera,
que et dono tants diners perquè al final ho puguem posar aquí.
Escolta, no.
I això es porta d'una manera diferent.
Hi ha hagut tots els processos d'al·legació.
S'ha fet tot com s'ha de fer, com marca de llei.
Per tant, que diguin que és precipitat també
quan portem treballant-ho tres anys
perquè les sentències van sortir el 2009-2010.
Evidentment, es fan sentències, es posen recursos i a més.
I fins que no acaba allò de manera definitiva
doncs no és fins al 2015.
fins al 2015, per tant, portem tot el mandat treballant això.
I em consta que el regidor Bassaganya s'ha reunit amb l'oposició
per explicar-ho, per explicar com anava evolucionant,
per veure com on anàvem.
Per tant, que diguin que és precipitat
doncs és més aviat una qüestió de cara a la galeria que real.
Perquè estem parlant d'edificis de quantes plantes?
Es van dir 10, 11?
Al màxim, baixos més 11.
El que passa és que aquests edificis més alts,
aquests terrenys, si la gent s'úbica una mica,
aquests terrenys tenen una diferència de cota molt gran
entre la carretera i la part del darrere que dona la riera.
Per tant, el que es proposa és que aquests edificis més alts,
de baixos més 11, vagin a la part de la riera.
Per tant, des de la carretera,
no es veurà un edifici de baixos més 11,
sinó que es veuran 5 plantes per la meitat,
com aquell que diu,
perquè la diferència de cota és molt alta, és de 15 metres.
Llavors, si tu fas els edificis més alts a la part del darrere,
no tens aquest skyline allò a la carretera reial
amb un edifici d'11.
No, el tindràs a la part del darrere.
És veritat que si vas per la riera,
doncs veuràs un edifici molt alta,
però quanta gent de Sant Just passeja per la riera, diguem-ne, no?
Per tant, aquestes qüestions ja les hem tingut en compte
a l'hora de fer el plan de l'anenenament.
Per tant, no cal esverar-se.
Després també eren pisos que de 100 metres quadrats
passen a ser de 84.
84 i escaig, sí, 84, per fer números rodons, eh?
Però sí, perquè en el moment en què es va fer aquests mòduls
es fan per, diguem-ne,
dividir el sostre que tu tens per construir,
el divideixes pel mòdul
i et surt el número de pisos que pots construir.
En el seu moment,
quan es va fer el conveni primigeni, diguem-ne,
l'estàndard que hi havia de pisos,
o que es creia que hi podria haver,
que es va agafar un mòdul de 100.
Com a màxim 100.
No vol dir que no en puguis fer de 60, eh?
Però s'agafava aquest mòdul, aquest mòdul estàndard de 100.
Per què?
Doncs, bueno, perquè es comptava que eren pisos de compra,
que per tant la gent els comprava i els tindria per tota la vida, no?
Sí.
Que hi faria allà una vida familiar,
amb dos, tres criatures,
per tant, bueno, era el que hi havia en aquell moment.
Què passa?
Que sociològicament les coses han canviat.
Per tant, un, la venda, doncs, home,
si podem apostar pel lloguer, millor que millor, no?
Ja ho hem dit moltes vegades, no?
Per tant, no té gaire sentit fer pisos de lloguer de 100 metres quadrats.
Ja.
Dos, les circumstàncies familiars han canviat molt.
Ara, les famílies ja no tenen dos i tres criatures,
en tenen una, dues, en molts casos, no?
I, home, amb quatre persones amb 85 metres,
doncs, és més que correcte, només faltaria.
I, si apostem pel lloguer,
doncs, home, els pisos més petits,
doncs, diguem-ne que són un producte que té més mercat
que no pas els pisos grans, no?
Ja sigui per preu, ja sigui per això que dèiem, no?
Que, doncs, normalment te'n vas a lloguer de lloguer amb la parella
i després ja veurem si gràcies,
però, home, si llogues un pis de 85 metres
i tens una o dues criatures,
doncs, ja més o menys està bé.
Això què fa?
El que deia.
El total de metres quadrats que es pot construir,
de sostre, dividit entre aquests 100,
dona un número.
Que ara no em facis dir quin és.
Però, imagina't, eh?
20.000 metres, són 20.000, 40...
Són 63.000 metres menys...
Són uns 40 i pico mil i 20.000...
Posem 50.000 metres quadrats, d'acord?
De sostre.
Sí.
Dividit entre els 100, surten 500 pisos, no?
D'acord.
Si tu divideixes pel mòdul més petit, per 85,
doncs no surten 500,
en surten 600, per dir alguna cosa.
És això.
És molts que es volen...
Hi haurà més pisos,
però no ni més alçada, ni més amplada d'edifici,
sinó que en el mateix edifici hi cabran més habitatges.
Ja està.
Simplement això.
Perquè d'aquests 600,
quin és el tant percent que és de promoció?
Sí.
L'Ajuntament rebrà vora uns 90, 88, 90 habitatges,
com li agrada, dient en Joan Bacaganyes,
ja ben mà, no?
Ja construïts i clau en mà,
perquè l'Ajuntament els gestioni si n'hi dia.
i seran pisos de protecció oficial, evidentment,
en règim de lloguer.
D'acord?
Perquè de venda entenc que ja no...
Nosaltres en aquesta promoció,
ja fa temps que treballem perquè el lloguer
sigui la figura principal en els pisos de protecció
i en aquesta promoció ho posarem en pràctica
en la seva totalitat.
Perquè després també hi ha 88 pisos més
que també seran entregats clau en mà,
com aquell que diu,
perquè el gestioni Promunça durant 20 anys.
Per tant, estem parlant de 188,
són uns 176 habitatges, no?,
si no m'equivoco,
de protecció oficial en règim de lloguer,
dels quals la meitat aniran a l'Ajuntament
si n'hi dia, per sempre,
i l'altra meitat el gestionerà Promunça durant 20 anys.
Al cap d'aquests 20 anys, doncs, ja veurem,
és una mica similar al que es va fer
amb l'obra social de la Caixa, el Mas Lluï.
I després, a l'altra parcel·la, la de Frigicoll,
rebrem un solar per poder-hi fer també habitatge públic,
de lloguer, però en aquest cas rebrem el solar
i, per tant, ja veurem quan podem construir-hi.
Però, de moment, quan es comenci a desenvolupar
aquest sector de Cerros Vergara,
doncs sí que podrem tenir aquests habitatges de règim de lloguer.
Déu-n'hi-do quin punt, eh?,
el de l'àrea de planificació territorial últimament són...
No, a més a més, val la pena estendre-s'hi,
perquè és una qüestió que...
Sí, explicar-ho bé.
...que s'ha d'explicar bé, a poc a poc.
Jo crec que el Joan ho va explicar molt bé.
Jo crec que també el PDeCAT va explicar molt bé
les seves al·legacions.
Crec que també el regidor de Sanyas va explicar molt bé
per què se'n metien i per què no se'n metien.
I no és que hi hagués debat,
perquè el debat ja el vam tenir el mes d'octubre
amb l'aprovació inicial
i amb l'aprovisional és per resoldre les al·legacions,
perquè substancialment no canvien res,
més enllà d'aquest mòdul que comentàvem, eh?
Però poca cosa més.
I ara es parà, doncs,
l'aprovació definitiva per part de la Generalitat.
Vull dir que ara ja...
Que clar, de quant temps estem parlant, més o menys?
Dependrà.
Depèn, perquè encara queden pendents
l'arribada d'alguns informes.
Alguns van arribar aquesta setmana,
d'altres encara estan pendents,
com el de l'ACA,
que informa de la inundabilitat o no del sector
i que si és inundable
doncs s'han de fer un seguit de mesures
a l'hora d'urbanitzar.
Però aquest ha d'arribar, està demanat i ha d'arribar.
Que no ens passi com amb el concert,
que hàgim d'anar...
Que no ens passi, exacte.
Que no haguem d'anar amb un meló.
Falten aquests informes més...
Un parell d'informes més tècnics,
però que no és el primer cop que s'aprova un planejament
i que després, quan arriben aquests informes,
es fa un tec refòs i es porta a la Generalitat.
La Generalitat estava tardant, segons em deien,
entre 4 i 6 mesos
en aprovar aquest tipus de planejaments,
però no ho sé, veurem.
No depèn de nosaltres.
Ara ja està en un punt
que hem fet tot el que havíem de fer
i ja està, ja està en altres mans, diguem-ne.
Després, l'altre punt que volia destacar també
és de l'àrea de serveis a la persona
és aprovar el pla municipal d'acollida
de persones refugiades i immigrades de l'Ajuntament.
Perquè, per exemple, el PP sé que és un grup
que es va posar no en contra, però...
No, no en contra no.
Va donar la seva opinió,
que és una visió que tenen ells del tema.
Vull dir que no en contra no s'hi va posar.
Ja ho va deixar clar des a l'inici,
que ell en cap cas se'l malentengués, eh?
Perquè aquest pla municipal d'acollida
a les persones refugiades...
M'ens pots explicar aquí en què consisteix
o els trets principals?
És molt senzill, eh?
Perquè, de fet, la voluntat de la regidora de la Quima
era precisament fer un document
que fos el més senzill possible.
Aquest document neix...
Ja feia temps que el treballàvem,
però amb l'arribada dels joves refugiats a Sant Just
sí que ens ha ajudat a baixar-lo en la realitat, no?
I, a més, és un text treballat també
amb les entitats del municipi
i en el Consell de Solidaritat.
Per tant, és un text que no surt de l'Ajuntament
sinó que surt de les entitats
que hi treballen en el sector i en aquest àmbit, no?
Bàsicament, el que recull és...
Escoltem, què pot fer l'Ajuntament
per ajudar les persones refugiades i immigrades
que arribin a Sant Just, no?
El document es basa en un DAFO,
en un anàlisi de debilitats i d'amenaces,
de fortaleses, d'oportunitats
que té l'Ajuntament en aquest àmbit
i, a partir d'aquí, comença a fer propostes, no?
Esclar, el document parla d'una situació,
entre cometes, normal.
És a dir, que pugui arribar una família refugiada,
és a dir, adults més fills,
un, dos, cinc, els que siguin.
D'acord.
I amb aquest nucli, diguem-ne,
què els hi podem oferir?
Doncs, habitatges d'emergència social,
perquè s'estableixin i comencin a tenir una vida
durant X temps, no?
Això ja ho tenim.
Borsa de treball, no?
Aquí hi ha promoció econòmica,
escolarització de les criatures,
primeres acollides, cursos de català,
aquest tipus de coses.
És una mica de catàleg
de què és el que podem donar nosaltres
a persones que tinguin aquesta situació,
que arribin a Sant Just.
Esclar, tot això funciona amb aquest nucli,
per entendre'ns.
Quan reps cent i pico persones refugiades
que les tens a l'hotel,
doncs has d'adaptar-ho.
Has d'adaptar-ho,
perquè, esclar, no tot serveix
per totes les situacions possibles, no?
El que es va fer és un document estàndard
per entendre'ns que tingui unes guies i unes pautes
i que a partir d'aquí, doncs,
puguem anar-nos adaptant a cada situació.
Perquè ara a Sant Just,
no em preguntaré on estan, però...
Ho pots preguntar i tothom ho saps,
a l'hotel.
Sí, sí, bueno, a l'hotel, sí,
de fet ja va sortir a TV3,
que ens van dir, no digue on són,
no sé què,
i el dia següent ja va sortir per TV3.
Estan a l'hotel,
però són...
arriben a ser 100 persones,
les que estan...
Sí, sí, sí, sí,
d'un dia per l'altre,
com aquell que diu.
Ens van dir, escolta,
Eduvic,
que és la cooperativa que us ajuda,
té un centre d'emergència de Rubí,
però estan d'obres
i el propietari del centre d'emergència de Rubí
és el mateix propietari que l'hotel, no?
Per tant,
els portarà aquí provisionalment
perquè, esclar,
no tindran a posar-los, no?
Com aquell que diu,
vam dir, bueno,
perfecte,
què hem de fer?
La nostra pregunta ha de ser,
genial,
què hem de fer?
En què podem ajudar?
Com hem de tirar-ho endavant?
Això,
som-hi,
que ens hi posem, no?
El que havia de ser uns mesos,
doncs ja ha portat un any gairebé,
i ara ja ens deien
que fins l'estiu
segurament
no anirien a Rubí.
Vaja,
que a nosaltres
ens és igual
si hem d'estar aquí
més temps,
més mesos,
el que sigui,
és que ens és igual
perquè la nostra voluntat
és que els puguem ajudar
en tot el possible, no?
Però,
a part d'estar
dormint a l'hotel,
ells tenen un seguit
d'activitats aquí,
al municipi,
que s'hi han adaptat
molt bé
i s'hi han integrat
perfectament
a la biblioteca,
al casal de joves,
a clubs esportius...
Perquè són menors
o són...
Són menors.
Són famílies que no...
No,
són menors
que han vingut sols
i sense...
i sense tothom.
Són menors,
no acompanyats.
Exacte.
I, esclar,
els hem d'acompanyar nosaltres,
com no pot ser d'altra manera.
A Medovic,
evidentment,
que estan fent un servei
i una feina boníssima,
deixem-ho posar de relleu
perquè...
Bé,
perquè la veritat
és que són una cooperativa
que funciona molt i molt i molt bé.
Aquest pla,
bé,
té intenció de créixer
o d'especificar més
en cada cas
o es quedarà amb el document?
És que és difícil
especificar en cada cas
perquè cada cas és diferent.
Llavors,
si l'haguéssim de...
si l'haguéssim de retocar
cada vegada que arriba...
Ai,
és que això...
Clar,
aquest cas no l'havíem contemplat
i ara ens hem trobat que...
jo crec que és més fàcil
seguir la filosofia
de la Quima,
de fer unes pautes
molt senzilles
i que ens serveixin
per saber per on anar
i a partir d'aquí
anar gestionant
cada situació
que ens trobem.
Evidentment,
amb aquestes pautes
al davant.
Però jo crec que
és una bona manera
de fer-ho.
Ja per anar acabant,
alguns altres...
Com vulguis, eh?
No, sí.
Més que res per l'hora
perquè tinc els alumnes
de l'institut també
que ens estan esperant.
Però, per exemple,
hi ha alguns...
Hi ha un parell d'apunts més
que em criden l'atenció.
Per exemple,
la modificació
de l'ordenança municipal
del trànsit
i la circulació vial.
Sí.
Bé,
perquè si recordeu,
el mes passat o l'anterior,
no me'n recordo,
el mes passat o l'anterior,
varen posar en marxa
l'espai de Park & Ride
a la parada del tramvia
del Consell Comarcal.
Sí.
Esclar,
i això,
doncs,
s'ha de posar a les ordenances
perquè és un espai
que fins ara
no teníem contemplat
i l'ordenança
ho ha de contemplar
i ha de ser-hi.
Perquè allò és injust?
Allò és injust.
És injust.
Sí,
encara que la parada del tram
di Consell Comarcal
s'enfeliu,
no és veritat,
és injust.
És injust.
Correcte.
Val.
també aprofitem,
ja que toca amb l'ordenança,
no?,
ja posats,
millor tocar-la una vegada
que no 40,
doncs,
per regular
tot el que és
l'aparcament de motocicletes.
Perquè sabeu
que hem fet una aposta important
per treure motocicletes
de les voreres
per guanyar espais
pels vianants
i al mateix temps
ens servia
per fer aparcaments
de motocicletes
davant dels passos de vianants
per guanyar visibilitat.
Llavors,
això tampoc
estava contemplat
a l'ordenança.
L'ordenança
simplement deia
que les motocicletes
podien aparcar
en voreres
de més de 3 metres
i andant-ho,
no?
Però,
és clar,
com que tot això ha canviat
i ho hem actualitzat,
doncs,
calia també posar-ho
a l'ordenança,
no?,
que les motocicletes
preferentment
aparcaran
en els espais
habilitats
per talús
i que no podran
fer-ho a les voreres
a no ser que la vorera
faci més de 3 metres,
ocupi menys
de no sé quin espai,
etcètera,
etcètera,
no?
Ja està,
vull dir que
l'actualitzàvem per això,
per incloure coses noves
que hem fet
en els últims temps.
i ja per acabar,
l'aprovació aquesta
del conveni
entre el Consorci de Turisme
del Basi Llobregat,
Consell Comarcal
i ajuntaments
de la comarca
per crear aquest fons
comarcal
per al pla estratègic,
és una realitat
aquest pla estratègic?
Sí, home,
l'estan treballant
el Consell Comarcal
i ens beneficiarà molt.
De fet,
nosaltres ens beneficiem
bastant del Consorci de Turisme
del Basi Llobregat
i de la taxa turística.
De fet,
la quota sortirà
de la taxa.
Però que no s'havia aprovat
aquest conveni encara?
No, no encara.
Això és nou.
El Consell Comarcal
em sembla que va ser
el mes passat,
així que primer
ho va presentar
als consellers
els regidors de turisme
de la resta de municipis
i després cadascú
ho havia de portar
al seu ple per aprovar-ho.
Però sí,
és una bona notícia també,
perquè treballar
de manera conjunta
amb el Consell Comarcal
i amb la resta de municipis
jo crec que és positiu.
I després,
ja ara sí que l'últim,
la modificació singular
de la relació
dels llocs de treball
entre el tècnic
de la gestió
de l'àrea
d'alcaldia de comunicació.
Sí, home,
això fem,
creem dos llocs de treball
a l'àrea de comunicació
i a partir d'ara
doncs els meus llocs
de treball creats,
doncs quan pugui ser
es faran les proves
per ocupar-los.
Ja està.
Molt bé.
Aquest és fàcil.
Sí, sí,
és un punt fàcil
perquè veig que
tots els altres,
els que es van tractar abans
eren declaració especial
d'interès o...
Sí, per poder tenir
bonificacions
en lició
d'algunes obres
d'alguns edificis
i si vam tractar...
Es vam tractar
un per un,
diguem-ne,
però la Quima
va fer un resum ràpid
de tots i cadascun.
Clar, perquè n'hi ha...
però tu ho has resumit
perfectament.
Sí.
Bé, Sergi,
doncs gràcies.
Ara sí que ja
t'has de deixar
perquè tinc els alumnes
que m'estan esperant.
Moltes gràcies
per ser aquí
i que vagi molt bé
aquest cap de setmana.
Igualment bon cap de setmana.
Adeu.
Adeu, bon dia.
Ara són les 11.35
i intentarem connectar
amb els alumnes
de l'Institut.
Uns segons
i tornem.
de l'Institut.
de l'Institut.
de l'Institut.
de l'Institut.
de l'Institut.
de l'Institut.
de l'Institut.
de l'Institut.
de l'Institut.
de l'Institut.
de l'Institut.
de l'Institut.
de l'Institut.
de l'Institut.
de l'Institut.
de l'Institut.
de l'Institut.
de l'Institut.
de l'Institut.
de l'Institut.
de l'Institut.
de l'Institut.
de l'Institut.
de l'Institut.
de l'Institut.
de l'Institut.
de l'Institut.
.
.
de l'Institut.
.
Hi havia un Samsung S9
a la tenda.
Pero son molts diners.
Y, ya word, bueno,
cada so,
que cada setmana van variant
y si tens la quantitat
de diners.
Pero, clar,
lo que costa
d'aquesta aplicació,
sobretot,
que sería un fake
para eso,
es que para ingressar
los diners
has de arriba
a un limit molt gran
o han de pasar
pues,
molt de temps,
saps?
Ok, donc moltes gràcies.