Fins demà!
Bé, primer dir que és un reconeixement que ens fa molt feliços.
A totes les persones que hem estat treballant perquè aquest reconeixement fos una realitat i també aprofito per agrair la tasca de moltíssima gent, tant tècnics com treballadors, però també persones de la ciutadania que ens han ajudat a fer-ho possible.
Per tant, ja aprofito les meves primeres paraules per anomenar això.
En tot cas, pel que representa per Sant Just ser reconeguda com a ciutat amiga de la infància,
representa que ens reconeixen com una ciutat o com un municipi que treballem perquè tant els infants com els adolescents del nostre poble
tinguin espais per desenvolupar-se de manera plena, entenent una mica que el progrés precisament de la infància és un progrés de tothom, no?
On tots els nens i nenes tenen garantit, i els joves també, tenen garantits els seus drets, són escoltats,
s'atenen les seves necessitats i les seves inquietuds i esdevenen també actors amb capacitat de transformar i d'incidir sobre el municipi.
Per tant, constitueixes la infància com una part integral de les polítiques públiques
i com un ciutat de ple dret amb capacitat d'incidir sobre tot allò que passa.
Perquè just, has comentat polítiques públiques, hi ha d'haver un mínim d'aquestes polítiques en l'àmbit de l'educació en els ajuntaments per tal de rebre aquesta distinció?
Sí, la distinció, evidentment, al final té uns ítems que valora, una sèrie d'indicadors que Unicef valora per tal que se'ns atorgui aquest reconeixement.
principalment se'ns demanaven tres elements, una taula interna i transversal sobre la infància,
que això ho tenim creat dins l'Ajuntament, on l'integren principalment tècnics que veien perquè les polítiques d'infància
que al final esdevenen com les polítiques de joventut o les polítiques de gent gran són transversals,
són aquelles polítiques que no és com una política de salut o de cultura, que és un àmbit molt concret,
sinó que al final la infància toca cultura, toca salut, toca espai públic, toca educació, toca esports, toca...
Estan connectades.
Exacte, perquè és una etapa vital i l'etapa vital, com joventut o com gent gran, toca tots els inputs dels diferents àmbits
en què potser més tradicionalment l'Ajuntament es divideix, que pot ser cultura, pot ser educació, pot ser espai públic, pot ser equipaments,
però clar, la infància està en els equipaments, està en l'espai públic, està en la cultura, està en l'esport.
Per tant, aquesta taula transversal.
Per altra banda, tenir un pla local d'infància i adolescència, que ja vam aprovar fa uns mesos,
que hem estat treballant durant tot el 2020 i que precisament el que fa és un document teòric
que ens emmarca les línies d'actuació pel que fa a l'atenció a la infància i a l'adolescència.
I, per últim, i molt important també, és la creació o tenir un espai o un Consell d'Infants
o un espai de participació d'Infants, que això, com també tu saps, ja fa un...
Un any i mig.
Sí, des del desembre del 2019 que vam començar, just abans que ha començat la pandèmia.
Una mica més d'un any i mig.
Sí, vam començar amb l'espai de participació d'Infants i Adolescents,
que, a més, també dic que està funcionant molt i molt bé, ja s'han materialitzat un parell d'accions,
la pintada de bancs amb la bandera LGTBI.
També els infants van preparar unes jornades d'activitats parells que van ser molt participades
i estan seguint treballant propostes i accions de transformació precisament del municipi.
Per tant, jo crec que amb aquests tres elements, que en el que, a més en més,
tota la mesura d'indicadors i dades que ens han demanat UNICEF,
és el que ens ha facilitat l'entrada a aquest reconeixement, no?
Perquè just a Catalunya hi ha molts municipis que rebin aquesta...
Són uns quants, sí, sí.
Són uns quants, ja.
A Catalunya també som, en aquest sentit, potents,
en el sentit que hi ha bastantes ciutats i municipis reconeguts com a ciutat amiga de la infància.
Que és un reconeixement que, per cert, el podem tenir aquest mandat,
aquesta durada del 2021-2025...
Això te n'ha preguntat, també.
Però també ens el poden treure.
Vull dir que, al final, el reconeixement no és només perquè un cop has fet una sèrie d'accions,
sinó que es va valorar un any a any si seguixes complint
i si no compleixes, el reconeixement decau i, per tant, deixes de ser ciutat amiga de la infància.
En el fons, també ens serveix com un indicador més.
Ser ciutat amiga de la infància, per Sant Just,
més a dir, el reconeixement propi, que està molt bé,
també ens serveix per saber si estem anant bé o no
o, com a mínim, hi ha algú externament que t'està dient
de tot allò que t'havies compromès i que havies de fer i que has d'anar fent,
t'estàs despenjant o no.
També ens serveix com a indicador.
Això està molt bé.
I és el primer cop que Sant Just participa en aquesta convocatòria de reconeixements?
No sé si és el municipi que ha demanat a Unicef que l'avaluïn i tot això,
o és al revés, que Unicef dona una ullada i diu, ostres, aquests s'ho mereixen?
Mira, va ser una mica les dues coses de la vegada.
És el primer cop que al municipi ens presentem per ser ciutat amiga de la infància,
que és una idea liderada des de la regidoria,
però tot bé a partir d'altres coses, d'altres projectes.
Com a ciutat educadora, estaven participant en una taula de ciutats educadores,
allí amb diferents ponents i diferents...
I hi havia precisament l'encarregat, el Roger, l'encarregat d'Unicef a Catalunya,
que va fer una exposició i vam estar parlant.
I després, en un moment més de distensió, de cafè, per dir-ho així, vam estar xerrant.
Off the record.
Sí, off the record una mica, eh?
I vam estar xerrant i vam estar parlant d'infància i, ostres, mira,
però al municipi estem fent això, tal, no sé què.
I ell mateix ens va proposar, escolteu, seríeu un bon candidat per entrar a ser ciutat amiga de la infància?
I vam dir, ostres, doncs, per què no, no?
I a partir d'allà ens vam posar en contacte amb ell, ens va explicar tot el que havíem de fer,
vam veure que teníem capacitat d'assumir el repte i així ho vam fer.
O sigui que, mira, va ser una trobada...
No hi havia un objectiu...
Això va començar, de fet, abans de les eleccions del 19, va ser potser el 2018 o així,
i ja estàvem tancant el mandat anterior, va aparèixer aquesta oportunitat,
ens vam reunir bé amb Unicef, vam veure que érem capaços de fer-ho
i ho vam enxegar i s'ha materialitzat aquest 2021, que estem molt contents.
El 14 de juliol ens faran l'acte oficial de reconeixement
i assistirà l'alcalde de manera telemàtica,
que també és important que des de l'alcaldia s'agafi amb força aquest...
On és...
És telemàtic.
Telemàtic, clar.
Es farà telemàticament.
I també dir que és important no caure en l'autocomplència.
Estem molt contents d'haver rebut aquest reconeixement.
Però cal seguir.
Ah, exacte.
Al final sempre cal seguir treballant per fer Sant Jus una ciutat amable i amiga pels infants
i cal seguir treballant amb les diferents línies que ja teníem engegades,
de participació, de posar l'infant al centre,
de repensar les activitats, els serveis, l'espai públic des de la mirada també de l'infant
i això és una cosa que no ens podem aturar, no?
I garantir sobretot drets i llibertats també dels infants.
Perquè ara mateix, just, hi ha aquest grup de nens i nenes de participació infantil i juvenil aquí a Sant Jus.
També hi ha un pla local d'infància.
En quins aspectes o quins drets, per exemple, dels infants s'hauria de potenciar més o està més fluix o ara mateix ja estigueu treballant?
Jo crec que hi ha diferents línies d'actuació pel que fa a la infància.
Una, que jo entindria que és la matèria dels drets, el dret a l'educació, el dret a la salut,
el dret a la igualtat d'oportunitats, en aquest sentit, jo crec que això també s'aborda molt des d'una perspectiva d'educació
però també des de serveis socials i de més per tal de garantir que els infants que estan en possible situació de vulnerabilitat
ja sigui per l'entorn familiar o que sigui, doncs som ben atesos.
Per tant, no volem infants, no?
Ni infància maltractada, ni infància vulnerable,
ni infància amb que tots els seus drets més bàsics que constitueixen la vida, per dir-ho així molt filosòficament,
doncs estan garantits.
I això és un treball molt transvençal, no només es fa des de l'infància,
al final es fa des de salut, es fa des de serveis socials, es fa des d'educació.
Perquè, per exemple, el tema dels casals, no sé si hi ha hagut algunes ajudes...
Sí, sí, clar, tot el tema d'accés a l'educació, per exemple, pel que fa a l'educació...
Al final, l'educació formal més o menys està garantida per tots i totes,
a més no ho garantim l'Ajuntament, ho garanteix la sanitat,
però, per exemple, haver impulsat la tarifació social a l'escola Bressol,
que en el fons és garantir un dret i un preu just per a cada família,
fa que les famílies amb menys capacitat econòmica
tinguin un preu més basc que les que poden pagar més, no?
I això és treure una barrera que podia ser, doncs,
que abans l'escola Bressol valia els dos, tres cents i pico euros
si et quedes a menjar i et quedes amb tota l'escopilorització.
Doncs és una barrera per a algunes famílies i ara això desapareix,
perquè, depenent de la renda que tu tens i de la situació familiar,
et pot costar com a mínim 15 euros.
El més barat són 15 euros, fins que es va escalant fins a la tarifa total, no?
Pel que fa a l'educació en el lleure o les extraescolars,
també tenim un programa que és bastant pioner,
que és el finançament d'aquestes extraescolars a través de beques.
Entendre com a Ajuntament que l'educació va més enllà de l'escola
i que cal garantir que els nens puguin tenir, com a mínim, un extraescolar
i que no hi hagi un límit pel tema del cos, perquè les famílies no s'ho poden pagar,
jo crec que també va en la línia aquesta de...
Les beques menjador.
Les beques menjador, de garantir els drets de l'infant, no?
Clar.
Després hi ha un element més de participació i d'incidència en les activitats
i en els programes que...
Al final, l'Ajuntament en general, la societat en general, és molt adultcèntrica.
Al final, pensa en l'adult, defineix les activitats, les accions,
tot el que passa des de la perspectiva de l'adult,
des de com es fa un equipament, a com es dissenya un carrer,
a com es prepara una activitat, no?
Tot es pensa des d'una perspectiva molt adulta, sempre.
Llavors, incorporar la mirada de la infància en el disseny dels espais públics,
en les propostes d'activitats dels equipaments...
Això és el que estem intentant també treballar.
Per tant, a través de la participació dels infants,
que els propis infants ens diuen,
eh, volem aquest tipus d'activitats, volem incidir, no?
Ells, per exemple, l'espai d'infants i adolescents,
tenen moltes ganes de poder dissenyar espais públics,
de poder definir parts, de poder dir...
Doncs mira, a mi m'agrada jugar d'aquesta manera
i vull aquest tipus de joc, no?
Si anem molt a l'alloc concret, no?
Imagina't, els jocs infantils els agrada...
Potser ens agrada més els jocs de fusta.
Exacte.
O potser ens agrada més una tirolina.
O potser ens agrada més tenir taules de ping-pong, no?
Sí.
Que és una cosa molt concreta,
però per ells és important,
perquè és el seu espai de joc, el seu temps d'oci,
que necessita que al carrer hi hagi aquests espais
i que a vegades els adults,
per una cosa o per l'altra,
acabem...
Acabem moviant-ho i els deixem de banda, no?
Clar.
I qui diu això,
diu que es puguin anar a l'escola de manera segura,
que això també ho hem treballat molts anys, no?
El tema dels camins esculars segurs.
Hi ha moltíssimes interaccions.
Al final l'infant es mou pel municipi
com qualsevol adult.
Al final hi ha moltes interaccions.
Se'n va a la biblioteca,
se'n va al complex esportiu,
se'n va a comprar el pa i passejar pel carrer,
fa gust de tots els serveis i de totes les activitats, no?
Molt bé, Jus, doncs no tenim més temps per entrevista.
Crec que hem fet un bon resum
i una bona explicació
de què es tracta d'això
de ser ciutat amiga de la infància
i a més a més un reconeixement des d'UNICEF.
Sí.
Moltes gràcies per venir.
Gràcies a vosaltres.
I que tinguis un bon cap de setmana, just.
Igualment.
Adéu.
Som com dos ocells a dins la nit,
que creuen totes les tempestes,
que ja no els cal mirar enrere.
No.
Quan la tristesa ja no em ve a veure,
deixo que el vent em porti per altres traceres.
Miro a la lluna per fer-me entendre
que abans que res he d'estimar-me com ho feia.
I sé que costa mentre el temps passa
assumir cada record amb la nostàlgia.
I sé que costa imaginar-te
quan la farida no ha tancat i encara s'acna.
ara hem de comprendre que no és el mateix,
però encara em queden forces.
Ara hem de saber que potser no ens trobem,
això encara em destrossa.
Ara hem de cuidar-nos i que ens porti el vent
a qualsevol indret del món.
No et recordaré per sempre més.
Som com dos ocells a dins la nit,
que creuen totes les tempestes,
que ja no els cal mirar enrere.
No.
Som com dos ocells que volen alt,
que mai més volen tu que el terra,
encara que els hi plogui per a...
No.
Moltes gràcies per marxar,
moltes gràcies per quedar-te.
Moltes gràcies per ser tu,
per ser la llum que no s'apaga.
Moltes gràcies per demà,
moltes gràcies per sempre.
Moltes gràcies per volar
i no deixar-me sense agarrar.
Som com dos ocells a dins la nit,
que creuen totes les tempestes,
que ja no els cal mirar enrere.
No.
Som com dos ocells que volen alt,
que mai més volen tu que el terra,
encara que els hi plogui per a...
no.
Som com dos ocells a dins la nit,
que creuen totes les tempestes,
que ja no els cal mirar enrere.
Ja no els cal mirar enrere.
Som com dos ocells que volen alt,
que mai més volen tu que el terra,
encara que els hi plogui per a...
no.
Moltes gràcies per ser tu,
per ser la llum que no s'apaga.
012, la generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones
trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut,
ajuda afectivosexual
o assessorar sobre qüestions específiques
per a dones i infants.
Separacions,
règim de visites,
pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones.
012, la generalitat al teu costat.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
¿No me sentan? Hola.
Muy buenos días, Nuria. Bienvenidos todos a Next con Yermi de Jesús.
Un saludo a todos tus rayos escucha de Justa la Fusta.
Muy bien, gracias. ¿A quién tenemos hoy? ¿A quién nos traes?
En el día de hoy tenemos a una joven que se está destacando muchísimo
porque es una fusión del arte totalmente, poco visto en el medio,
que una chica, sobre todo, sea tanto maquilladora como fotógrafa
y que se le da súper bien estas dos facetas.
Ella es Lisa Baez, la dominicana que está trascendiendo bastante rápido en Barcelona.
Bienvenida, Lisa, a Next con Yermi de Jesús.
Buenos días, ¿qué tal?
Muy bien, encantadísima de tenerte aquí, Lisa.
Me alegro que jóvenes como tú estén sobresaliendo en el arte aquí en España.
Lisa, ¿desde cuándo nació o cuál de las dos pasiones tuyas,
ya sea la fotografía o el maquillaje, realmente nace primero de las dos?
Bueno, la fotografía realmente nació desde que yo tuve uso de razón, desde pequeña.
Me apasionaba mucho el arte, bueno, el arte en general, dígase la pintura, la música,
pero en sí la fotografía nace desde que tengo unos ocho años,
que comencé a tomar fotos con una cámara de estas digitales pequeñitas que me regaló mi madre.
Sí, porque tú eres súper joven.
En mi época no estaban las digitales todavía.
No, no, no.
Pues bueno, sí, comencé a esa edad a tomar fotos aquí en Barcelona de paisajes.
Yo vivía en Corserola, en la montaña, entonces cada vez que salía del cole era tomando fotos y fotos y fotos y así sucesivamente.
Qué bien, o sea que el mundo del maquillaje llegó a ti mucho después.
Sí, el maquillaje realmente fue una influencia de mi madre, o sea, yo no lo tenía en mi mente jamás dedicarme al maquillaje,
pero cuando ya comencé a nivel profesional la fotografía en República Dominicana, en un tiempo que estuve allí,
pues vi la necesidad de aportar ese toque en las sesiones de fotos, porque no me gusta mucho sobreeditar a las personas,
entonces decía, uy, sí, yo realmente complemento un poco de maquillaje, pues no va a hacer tanta falta, por ejemplo, utilizar Photoshop.
¡Wow! ¡Qué perfeccionista! Dijiste, yo hago las fotos, pero yo te voy a maquillar porque no te quiero retocar tanto.
Exacto.
¡Qué bien!
Claro, mi madre me dijo, bueno, pues entonces hazte maquillaje, o sea, hazte un curso de maquillaje sencillo al menos,
y bueno, ahí comenzó todo a surgir.
Lisa, ¿y tú realmente te has formado, has estudiado, o esto es innato? Porque es que no sabría cuál elegirte,
si como excelente fotógrafa o excelente maquilladora, o sea, compensa sobre todo súper bien tu trabajo.
Bueno, primero que todo, gracias por eso.
De nada.
Y bueno, en sí, sí, me formé, pero realmente la fotografía, al inicio, o sea, fue todo innato,
fui aprendiendo, pues por mí misma, además luego fui también observando mucho a mi padrastro,
al esposo de mi madre actual, que es fotógrafo profesional de hace años.
Muy bueno.
Entonces, claro, fui aprendiendo un poco de él, y ya luego, sí que es verdad que comencé a estudiar en República Dominicana,
en Infotep, y allí me hice mi primer curso de fotografía profesional.
Ya luego lo que he hecho es muchos perfeccionamientos.
Al igual que el maquillaje, comencé en República Dominicana con un curso muy simple,
y ya luego estudié con una escuela americana, y ya luego fueron perfeccionamientos también con diferentes maquilladores.
¿Y desde cuándo ejerces a nivel profesional?
Dando tus servicios, haciendo masterclass, porque también creo que esto te ha ayudado muchísimo en las redes sociales.
Sí, realmente una cosa me ha complementado a otra, gracias al conocimiento en fotografía,
pues logro muy buenos maquillajes, porque, claro, al conocer un poco más de sombra, de luz,
pues el maquillaje lo logro, o sea, se ve mucho más perfecto a la hora de tomar una foto,
porque ya sé cómo va a quedar.
Entonces, a nivel profesional, o sea, a nivel profesional, comencé, o sea,
perdona, ¿puedes repetirme de nuevo?
A nivel profesional, ¿cuándo inicias a realizar tu trabajo?
Vale, eso fue ya a los 18, 20 años, que comencé en República Dominicana, y ya luego sí...
Porque tú has vivido un tiempo aquí, otro tiempo allá.
Exacto, o sea, yo estuve aquí desde los 9, me fui a los 18 allí, y luego volví hace ya casi 4 años.
Por eso ella habla así con su acento español, o sea, porque estudiaste aquí el coli y todo.
Sí, aquí hice bachillerato, selectividad y todo.
¿Y cuáles de tus dos profesiones realmente tú dirías que ha tenido más dificultad al nivel de incursionarla, no?
Pues yo diría que a pesar de que estoy desde pequeña en el área, es la fotografía,
porque es un poco más compleja, siento que es más compleja que el maquillaje.
Por muchas razones, o sea, temas hasta de cálculos, de iluminación y un montón de cosas.
De montaje, luego de editarlas, toma más tiempo.
Exactamente, es más delicado, toma más tiempo y lleva más trabajo.
¿Y cómo haces para lidiar? Porque tú cuando tienes un evento, sea un pase de moda, una boda, un cumpleaños,
tú tienes que hacer el maquillaje de todo el acto anuncial, por así decir,
y luego montar todo el equipo para hacer las fotografías del evento.
Bueno, pues antes era bastante trabajoso, porque claro, a veces me tocaba con maquillar dos o tres personas y luego hacer fotos.