Passen deu minuts de les onze i a aquesta hora tenim entrevista com una vegada cada més
amb l'alcalde de Sant Jus Josep Perpinyà. Hola, bon dia.
Bon dia, què tal? Com estem?
Doncs bé, repassem avui diversos temes de l'actualitat santjustenca,
avui que ens hem llevat amb un dia enfarinat.
Efectivament, una miqueta de neu als carrers alts de Sant Jus.
Neu complicacions.
No, no, pràcticament, no, l'autobús un moment determinat, però re, anècdotes.
Doncs passem a parlar de diversos temes.
M'agradaria començar amb el tema de la vall de Sant Just,
que de fet ja ho vam parlar amb el Sergi Seguí, primer tinent d'alcalde,
després del ple extraordinari que es va celebrar a principis d'aquest mes.
Però tothom em diu, això li has de preguntar a l'alcalde,
que ell ho ha seguit durant tots aquests anys,
que és un tema que porta ja molts anys sobre la taula.
Sí, efectivament.
És a dir, és normal que els regidors que portin menys temps
o porten menys temps en el consistori
coneixin una part petita de la història,
però, a més a més, és un tema molt complex, no?
Jo crec que és el tema més gran
que ha portat l'Ajuntament de Sant Jus en els darrers anys,
jo diria, de sempre, no?
I que, efectivament, doncs, fa molt de temps,
jo crec que el govern i molt bona part de la ciutadania
ens vam posar un repte, que era que no es construís aquells 1.200 habitatges
que anaven dins de la vall de Sant Jus, és a dir, dins del parc de Collserola.
I, per tant, aquí va començar, doncs, un procés de negociació,
de reclamacions, de contenciosos, de discussions, no?
I que nosaltres ho teníem claríssim, és a dir,
escolti, vostès, doncs, poden construir tot això,
però, efectivament, aquí no ho faran.
I, clar, vist des d'aquest punt de vista, la gent t'aplaudia,
però vist que des del punt de vista dels propietaris,
doncs, que volien construir tot això,
imagina't els milions d'euros de beneficis que val això,
en els moments, diguem-ne, bons, econòmicament parlant,
i bons a nivell de construcció.
Els propietaris ho veien d'una manera, van defensar els seus drets,
i l'Ajuntament, i jo crec que bona part de la ciutadania,
veiem que allò no podia ser.
I, a partir d'aquí, van començar a aprovar-se documents,
planejaments i convenis.
I aquests convenis, doncs, segurament,
sense la crisi econòmica, això hauria estat molt més avançat,
però, al llarg de la crisi, doncs, el sector de la construcció,
doncs, evidentment, no donava cap rendiment,
i també es van anar congelant aquestes negociacions
o ejecucions del conveni que es va signar el 2004.
O sigui, no hi havia tant interès, tampoc, per altra part.
Per tant, per això s'ha anat tot molt més lent,
perquè, clar, estem pensant, o estem parlant,
d'un conveni que, efectivament, el signo jo,
que, clar, el 2004, per tant, en aquell moment,
dels actuals regidors, regidores, no hi havia ningú,
i per això fan aquesta anècdota,
diuen, vagi a veure l'alcalde i ho expliqui, no?
Home, clar, el vam signar,
i el vam redactar i vam negociar
centenars i centenars d'hores
i moltes nits, i, per tant,
sí, efectivament, l'alcaldessa
el que coneix més és aquest conveni, no?
Què diu el conveni? Diu, escolta, ja no construeixi,
i, per tant, ja li direm
conjuntament, vostès ha de buscar
solars i l'Ajuntament també,
i una part serà a Sant Just,
aquests metres quadrats els col·locarem a Sant Just,
i una part també
aniran fora de Sant Just,
que en aquell moment es podia fer,
que en aquell moment es podia fer,
i aleshores vam, escolti, miri,
doncs aquests metres quadrats,
que eren molts, eh?,
80.000 metres quadrats, imagina't, no?
Davant ser 700 habitatges,
perquè ens entenguem,
però hi havia una part industrial i terciari,
però eren unes xifres molt grans.
Miri, a Sant Just, doncs,
poden caber, doncs,
34.000, 36.000 metres, no més, no?
I, per tant, els altres han d'anar fora.
I així ho va aprovar la Generalitat,
vam fer els convenis,
vam perdre sentències
durant aquell moment,
perquè els propietaris, evidentment,
volien construir tot a Sant Just i a l'avall, no?
Van perdre sentències,
algunes d'elles, doncs, complicades,
però amb uns imports molt alts, no?
Però que, com que va haver-hi el pacte,
aquestes sentències es van, diguem-ne,
voluntàriament retirar.
A on estem?
A on estem,
que aquest conveni, efectivament,
doncs, parlava de fases,
que s'havien d'anar complint fases, no?
I hi ha una clàusula que és la més interessant,
que jo, escolti,
tant els propietaris de la vall de Sant Just
que signaven el conveni com l'Ajuntament,
doncs, haurà d'anar buscant solars,
perquè si no hi ha solars,
no es poden posar aquests pisos,
parlant clar.
I, per tant, això ho hem anat fent.
El més actiu ha sigut l'Ajuntament de Sant Just.
El més actiu ha estat l'Ajuntament de Sant Just.
Per tant, ara ens trobem
que hem d'anar, efectivament,
si es doneu compte,
si baixeu per la carretera real,
ara hi ha uns habitatges que posa corp,
que la gent diu els miralls, no?
Diu, carall, què és això, aquests habitatges?
Bé, aquests són una part
dels que anaven a la vall de Sant Just
que l'Ajuntament no els hi va deixar construir
i els hi va dir que construeixi aquí,
baixant a la carretera,
al costat de l'esclat,
perquè ens entenguem.
Una zona que limita amb Sant Joan d'Espí.
Correcte.
Un altre lloc,
Camp Modulell,
al costat de la torre de Camp Modulell,
de la masia de Camp Modulell,
en aquest moment s'ha fet un tancat
perquè s'està fent l'organització
i també hi ha veïns que diuen
aquí fan pisos, aquí fan habitatges,
ah, però això no era...
Sí, doncs l'Ajuntament els hi ha dit
allà a la vall de Sant Just no,
però els facis aquí.
També passa això a Rosa Sensat
i també passa a altres indrets del municipi
que s'està treballant o passarà, no?
Quin és el gran canvi d'aquest conveni?
que en un moment determinat,
doncs hi ha sentències judicials
a tot Espanya,
especialment a Catalunya,
que es diu,
escolti,
aquests sostres,
perquè això no només és Sant Just,
això passa a molts llocs, eh?
I ara explicaré per què passa,
per què passa, eh?
Passa a molts llocs,
a moltíssims, eh?
de Catalunya principalment,
però també d'Espanya.
Aleshores hi ha moltes sentències
que diuen,
escolti,
vostè aquest sostre
no el pot portar
fora del municipi,
s'ha de quedar al municipi.
Evito explicar-ho tècnicament,
eh?
Perquè és una qüestió més complexa
que potser avorriria,
eh?
els oients.
Però la sentència és,
no, no,
escolti,
vostè aquests metres quadrats,
si vostè va fer aquest conveni
amb aquests propietaris,
ha de ser en el seu municipi,
eh?
I la Generalitat
ens ratifica a través dels directors generals
i les conselleries,
escolti,
això ha de ser Sant Jus,
no?
Per tant,
un conveni que es havia fet
amb l'Ajuntament de Sant Andreà,
signat també
per la Generalitat,
doncs no,
no és vàlid,
eh?
Per tant,
seguim treballant
que aquest sostre
vagi a Sant Jus.
I ara és on estem,
eh?
Què ha fet el propietari?
Perquè vam fer aquell ple
on es desestima,
diguem-ne,
la petició d'indemnització.
Els propietaris faran una cosa lògica,
eh?
És a dir,
apretar,
eh?
Apretar a l'altra banda
i aleshores dius,
escolti,
doncs miri,
ja ha passat molt de temps
i vostès a l'Ajuntament
doncs no em diuen
on he de construir
i la qual cosa.
Estem tranquils,
eh?
Però això és evident
que tens una situació
complexa
i l'has d'anar gestionant
i jo crec que
amb professionalitat,
amb l'experiència
i amb garanties,
doncs això
n'en sortirem bé,
eh?
No ens preocupa massa
aquest tema.
Ara,
no frivolitzem,
és a dir,
és una cosa
que s'ha d'executar
i s'ha de fer.
Per tant,
tardaràs sis mesos,
tardaràs un any
o tardaràs tres,
però s'ha de fer,
això s'ha d'anar complint,
no?
Nosaltres,
en tot cas,
diem,
o ens podem defensar,
que els propietaris
han sigut passius,
perquè si tu mires
les etapes
que es tenien
que anar fent
o el que tenien
que anar aprovant ells,
han estat molt passius.
Per tant,
tots els informes,
això ens ho diuen,
diuen,
escolti,
aquesta gent
ha estat molt passiva,
per tant,
l'Ajuntament pot estar...
Han estat passius fins ara,
però ara es torna
a reactivar
efectivament,
això és la causa principal,
no?
Han estat passius
perquè no hi havia
manera de desenvolupar això,
no?
Però nosaltres
hem d'estar
en el diàleg,
en col·locar aquest sostre,
en estar permanentment parlant,
com hem fet
durant 14 anys.
És això,
14 anys
hem estat treballant
sempre aquest tema,
no?
I aleshores
hem de seguir
en aquesta línia.
Jo no crec
que hem d'anar,
seria arriesgat
anar
per vies judicials,
jo crec que
nosaltres hem d'anar
pel via del pacte,
del diàleg,
d'entendre
també aquests propietaris,
que ells ens entenguin
a nosaltres,
evidentment,
i nosaltres
col·locarem sostres
en just
sempre que aquest sostre
estigui ben col·locat
i el territori
ho suporti.
El que no farem
és, diguem-ne,
actuacions
fora de lo normal
o fora
d'una lògica
de que
si sigués teu
aquests solars,
doncs faries
el que et trobis
a gust fent,
i és el que farem.
Teniu una idea
d'altres zones
de Sant Jusca?
Bé,
nosaltres tenim poques zones,
efectivament,
i les zones
que es posin damunt
de la taula,
sigui per l'Ajuntament
o pels propietaris,
s'han d'analitzar
i han de ser oportunitats
i no es poden perdre
perquè
si es perden,
aleshores
tindrem
molts més problemes
de futur.
Per tant,
és a dir,
si ara hi ha
unes propostes
damunt de la taula
que les tenim
i les desestiméssim
pel que sigués,
evidentment,
no les portarem
a provar
si no ens agraden
i per tant
encara no estem
en aquest nivell.
Però,
si aquestes oportunitats
les perdem,
vol dir
que en un futur
tindrem
menys oportunitats,
la qual cosa
estarem més atrapats
en la solució
i serà més complexa
la solució.
Per tant,
el que hem d'anar a fer,
com hem fet sempre fins ara,
és a dir,
si algú de Sant Jus
ens digués
escolti,
què heu fet aquí,
no?
Doncs clar,
jo crec que l'urbanisme
l'hem fet prou bé,
amb molt de consens
i no hi ha cap acció
que poguessis dir,
ostres,
quin edifici s'ha fet aquí
espectacular
de tipus Walden,
no?
Tenim el Walden
i prou,
no?
Aleshores,
anem amb aquesta línia.
On poden créixer,
on poden passar coses
és a la carretera real,
és evident,
és el lloc
que més espais hi ha,
de transformació
i també es disposa,
diguem-ne,
d'algunes oportunitats.
ara bé,
insisteixo,
l'Ajuntament de Sant Jus
o l'equip de govern
no proposarà
o no aprovarà
res que no es trobi a gust,
eh?
I en aquests moments,
doncs sí,
hi ha documents,
hi ha,
diguem-ne,
converses,
etcètera,
etcètera,
però no estem
en aquest escenari.
I escolta,
ara també dic això,
si es perden oportunitats,
evidentment,
no?
si tu tens,
per dir alguna cosa,
tres solars,
per dir alguna cosa,
no?
i perds dos oportunitats,
però l'últim té moltes possibilitats
que facis una cosa inadequada.
Bé,
aquest era un tema
farragós.
Ho és,
ho és.
No sé si ho he intentat explicar bé,
però fàcilment.
Calia explicar i aclarir,
perquè,
aquest ple extraordinari,
sobretot per tractar aquest tema,
passem ara a altres temes
segurament més amables
pels oients,
com per exemple
la nova marca de Sant Just.
Sembla que ja ens queda enrere
això del poble i ciutat
i a partir d'ara
som de Collserola.
Molt bé,
doncs això de...
Jo crec,
penso que m'ha encertat
perquè aquestes setmanes
vas pel carrer,
entitats,
persones,
doncs a títol individual
que ja l'han vist
i que encara queden elements,
perquè hem començat ara,
de fet,
ha sortit del bolletí,
però,
sortirem també
amb altres elements
publicitaris,
de cartelleres
i després,
a poc a poc,
l'acció de govern
s'anirà concretant
amb aquesta nova manera
d'entendre el poble.
Naturalment,
Collserola,
jo crec que és un encert,
perquè feia temps
que dèiem,
home,
formem part del parc,
som parc,
ens hem d'apropar al parc,
no?
I finalment,
quan tu dius
o penses,
escolta,
si el 50% del territori teu
està al parc,
no pots dir
que has d'apropar-te al parc,
no?
perquè la meitat del parc
ets tu,
no?
Ets tu,
no?
I aleshores em diia,
escolta,
una cosa normal
és que som Collserola,
no?
Naturalment Collserola,
no?
i havíem parlat de municipi
de Collserola i tal,
però no s'acabava d'agradar.
Què és el que és realment important?
No és una marca només,
és a dir,
a partir d'ara veurem accions
a l'espai públic,
principalment,
i en els serveis públics,
on veuràs elements típics
de mobiliar
o del que sigui
que és propi
d'accions
o de,
diguem-ne,
d'obres
o de manteniment
o de millora
que les veurem normalment
o les estem veient
dins el parc de Collserola.
Per tant,
elements de mobiliari urbà,
com tractar els espais públics,
rutes
o senyalitzacions
que sortiran
per camins ben marcats,
no des d'aquells terrenys
o indrets
que estan a prop del parc,
sinó des de les bases de Sant Pere,
per exemple,
o des del Parc Nou de la Rambla.
Escolti, miri,
vostè aquí pot
començar a caminar
i arribarà aquí,
tal, tal, tal,
i tindrà aquestes dies...
No caldrà començar a caminar
a tot el carrer Pont,
per exemple.
Exacte,
perquè ja ens entenem.
Per tant,
el que volem és que
aquesta manera d'entendre
el parc de Collserola
vagi extenent-se
per tot el reste del municipi
i estem molt a prop de fer-ho.
Molt a prop de fer-ho,
estem dissenyant
el parc de la Bonaigua,
estem amb el corredor verd dissenyant,
hi ha moltes seccions d'aquestes
que veuràs
que aquest ambient de parc
es transformarà
i entrarà més a la ciutat.
Tenim la sensació
que aquest nou lema,
diríem,
pot generar més consens
que el que hi havia fins ara?
Tothom,
totalment.
Perquè la poble ciutat
era polèmic, eh?
Era divertit, aquest.
Aquest va ser divertit.
Segurament sí que estem
en aquest punt intermits
entre un poble i una ciutat,
però a la gent no li agrada
que se'ns digui ciutat, no?
No, no, no.
Jo això ho recordo perfectament, no?
I aleshores
això va crear polèmica,
però bé,
jo crec que també està bé
que la gent es posicioni
i es manifesti, no?
Allò va ser la suma
de dues realitats.
Una dius, escolta,
som un poble,
ningú discuteix,
absolutament ningú discuteix
que som avui un poble
en aquell moment també,
però és veritat
que com a poble
teníem o tenim serveis
que no són propis d'un poble.
És a dir,
un poble difícilment té hotels,
eh?
Difícilment,
en el seu territori, eh?
Difícil.
Difícilment té l'urbanisme
que tenim, eh?
Dels equipaments que tenim.
I, per tant,
quan posaves coses
en aquesta banda
que no és tan típic
d'un poble,
no?
deies, ostres,
gairebé ets una ciutat, no?
Gairebé estàs a prop
d'una ciutat,
sense voler ser-ho, eh?
Però és veritat, eh?
És a dir,
no era normal això, no?
I aleshores, bé,
en aquell moment
es va dir
poble i ciutat.
I això hi havia gent
que deia sí
i altres que no, no?
I bé,
jo crec que vam crear
una polèmica,
si m'ho deixes dir-ho, divertida.
En aquest cas,
naturalment,
Collserola,
no he trobat
cap persona
que estigués en contra d'això.
cap tothom ens ha felicitat
qui coneix ja
aquesta marca
i,
insisteixo,
no ens quedem
en una marca, eh?
És a dir,
des del passeig
Doctor Rivalta,
doncs,
tindràs ja elements
de senyalització
que et diràs
part de Collserola,
doncs,
caminant,
entraràs per aquí,
entraràs per ja, no?
Bé,
tenint el 50%
de territori,
insisteixo,
és que formem part
de la nostra realitat
és això.
Bé, doncs,
parlant de senyalitzacions
i de camins,
ahir es va inaugurar
el carril bici
que uneix
Esplugues
amb la Diagonal
no és territori
de Sant Jus,
però ens afecta
directament.
Molt,
molt,
perquè jo crec
que és una gran inversió
que era molt,
molt esperada
i, mira,
deixa'm dir-te
unes paraules
de l'alcaldessa
d'Esplugues
que jo crec
que reflecteixen
la realitat.
Diu,
és una,
és un repte
i és una signatura
pendent
de fa més de 50 anys.
Quan va dir això,
va haver-hi
un silenci absolut
de tota la gent
que estava
escoltant
els parlaments.
I diu,
és un deute
que tenien de fa 50 anys.
Diu,
perquè Esplugues
no podia accedir
a Barcelona
ni a peu
ni en bicicleta
per aquests indrets.
Per tant,
des del noi,
noia,
que viu a Esplugues
i anava a la universitat
que està a 800 metres
diguem-ne,
o a un quilòmetre
en línia recta,
era un embolic passar.
Era impossible.
Per tant,
imagina't,
la gent
que anava
a peu,
el gran desconegut
del Parc Cervantes,
entre la Diagonal,
no s'ha inaugurat
només
un pas
de bicicletes,
és al costat
ja un pas
de vianants
el doblement ample,
no?,
que ahir
ja començava
a circular
moltíssima gent
amunt i avall.
Per tant,
efectivament,
jo crec que és
un gran què,
una gran infraestructura
que connecta
l'entrada de Barcelona
a peu i amb bicicleta
fins a,
evidentment,
el que és la rotonda
de la Nestle,
perquè ens entenguem,
popularment coneguda,
i nosaltres
ens deixem
una situació
definitivament
molt positiva
perquè les inversions
que estem fent
i les que tenim programades
podem connectar
i aquestes inversions,
per anar amb bicicleta
i a peu,
doncs no quedin tallades
a l'escalèstric,
deixem-ho dir-ho,
abans d'entrar a Barcelona
que allò era inaccessible.
Per tant,
és una gran obra
que estem molt satisfets.
Ha tardat més del temps.
És unes xifres
molt importants
el que s'han gastat
en aquests moments
les administracions
i nosaltres ara
sabeu que vam adjudicar
l'obra ja
del carril bici
de la Rambla
fins a Esplugues,
conjuntament
els dos ajuntaments
i aleshores
guanyarem moltíssim,
guanyarem moltíssim
amb accés.
Insisteixo,
no parlem només
aquest tram
inaugurat ahir
de bicicleta.
Hi havia moltíssima gent
ahir,
curiosos,
que caminaven
i a més,
hi ha una mena
de balconet
com un mirador
que és molt curiós
perquè quedes com penjat
a sobre de l'escalèstric
i allò serà
un lloc atractiu
per veure
la realitat
metropolitana
des del punt
de vista
de la duresa
de cotxes
de cotxes,
vies
i tal.
No és el paisatge
més bonic
però crida l'atenció.
No, però crida l'atenció.
Crida l'atenció.
Parlem d'altres
obres,
en aquest cas,
d'ampliació
de l'escola
Montserrat
que ha doblat línies,
està pràcticament
complet a la segona línia
i necessita
una ampliació.
Bé,
ha estat dos anys
de lluita
amb la Generalitat
d'aquest tema
però ha estat
una lluita
ben, diguem-ne,
recepcionada
i entesa
per la delegació
territorial
del Baix Llobregat.
No només
aquí a Sant Just
s'ha aconseguit
aquestes inversions
sinó en altres
pobles del territori
del Baix Llobregat,
dels pobles
que formem part
al Baix Llobregat
i, per tant,
ha estat dos anys
treballant aquest tema
i, finalment,
doncs,
ja s'ha encarregat
aquest projecte
i tenen data
les obres
al setembre
de començar.
És l'ampliació
ja definitivament
de tota la segona línia
utilitzant
la reconversió
dels porxos
exteriors
que donen
l'Avinguda Generalitat
consensuat
amb la direcció
i a l'AMPA
vam fer una reunió
fa 15 dies
l'AMPA
ens va expressar
el seu agraïment
i ens va felicitar
per aquest projecte
vam estar retocant
i escoltant
algunes propostes
que els pares
i les mares
ens van fer
jo crec que
hi han estat assumides
i l'Ajuntament
també ajudarà
a la construcció
d'uns nous lavabos
i una escala
de sortida d'emergència
de la planta primera
i li vaig demanar
a la delegada territorial
que ens ajudés
econòmicament
i signarem un acord
que sigui el 50%
per tant
hem rebut
després de dos anys
de treball intens
evidentment
hem rebut
una resposta
positiva
de la delegada territorial
que jo li vull agrair
especialment
perquè no són moments
que els diners s'obrin
i per tant
s'ha prioritzat
Sant Lluís
perquè és una necessitat
que es veia
i efectivament
l'escola Montserrat
començaran les obres
al setembre
amb dues tongades
i la segona part
d'aquesta obra
serà l'altre setembre
és a dir
es fan dues fases
perquè d'aquesta manera
es pot adjudicar
l'obra amb més agilitat
i també per l'enrenou
que pot haver-hi
la directora
doncs ens ho ha agraït
ja dic
l'AMPA estava
molt sedicet
de la presentació
que vam fer
fa 15 dies
a la mateixa escola
Parlem ara
d'habitatge
també
hi ha novetats
en aquest sentit
perquè hi haurà
ajuts a la rehabilitació
d'habitatges
antics
o bé
habitatges
que estiguin
rehabilitables
dels que vas venir
a sentir la xerrada
no vols dir?
Sí, sí, sí
bé
jo crec que és un programa ambiciós
tu com a persona interessada
el vas escoltar
jo vaig dir
el tema no el podria explicar
sí, el pots explicar tu
però està bé això
el vam explicar
conjuntament
amb la regidora d'habitatge
la Dolors Leiva
l'estem treballant intensament
i el que estem fent
com vas veure
era
fer contactes
o trobades
amb els veïns
per acabar
d'adaptar
doncs
les necessitats
del programa
el programa no està
encara aprovat
sí que hi ha una reserva
molt important
de diners a l'àrea metropolitana
per aquest programa
i tenim nosaltres
la reserva de diners
en el pressupost
per tant
el finançament existeix
i la voluntat
de fer-ho existeix
hem fet dos reunions
una al Walden
i una al Barri Nord
és possible que en fem
una altra encara
encara que tots
es beneficiaris
és tothom
de Sant Jus
i el que volem fer
doncs
és una
forta inversió
en rehabilitació
dels habitatges
interiors
normalment
els habitatges
les rehabilitacions
són sobre façana
cobertes
mobilitat
accessibilitat
aquesta vegada
és interior
és a dir
persones que vulguin
canviar-se les portes
perquè
doncs
són estretes
persones que tenen
humitats
persones que tenen
les finestres de fusta
i per tant
l'aïllament
és dolent
i energèticament
és un habitatge
diguem-ne
que no compleix
persones que puguin tenir
doncs
banyeres
si es volien canviar-ho
per
plats de dutxa
instal·lacions
antigues
de llum
d'algua
i de gas
per tant
hi ha un ventall
de moltes possibilitats
de moltes possibilitats
aleshores
l'ajuntament
fa un gran esforç
és a dir
tots plegats
perquè
mai s'havia fet
un programa
d'aquestes característiques
és a dir
poso un exemple
perquè ens entenguem
és molt gràfic
miri
si una família
doncs
vol posar
a casa seva
doncs
una inversió
de mil euros
no
l'ajuntament
en posa cinc més
a fons perdut
és a dir
no ens els has de tornar
no és una subvenció
per tant
jo ara
podria pensar
a veure
amb 6.000 euros
el meu pis
què puc fer?
home
poc o molt
no ho sé
però puc fer alguna cosa
aleshores
l'ajuntament em posa
5.000 euros
i jo només
em poso 1.000
i m'ho tramiten tot
em fan les obres
em demanen la llicència
i l'empresa pública
doncs s'encarrega
de tota la tramitació
i totes les assegurances
pertinents
doncs
jo crec
que hi haurà gent
si m'escolta
que reflexionarà
ara mateix
ha de posar 1.000 euros
i l'ajuntament
5.000
banyeres canviades
portes més amples
humitats a la cuina
doncs
instal·lacions antigues
finestres
doncs que no compleixen
etc
estem a punt
d'acabar
aquestes bases
o aquest programa
jo crec que tenim
informació suficient
i per tant
això
seria una vessant
segona vessant
segona línia
aquesta és la més complexa
aquesta
és la que realment
ahir mateix
quan estava
en la inauguració
del carril bici
en Barcelona
els plugues Barcelona
uns dels tècnics
de l'ajuntament
em deia
us heu animat
a fer això
que nosaltres no acabem de sortir-ne
què és això
que fa l'ajuntament de Sant Lluís
és un repte
és veritat
però amb habitatge
jo crec que nosaltres
tenim molta experiència
per això
doncs els resultats
que hem tingut
amb habitatge
en la construcció
d'habitatge públic
i de gestió
de lloguers
que és el següent
és a dir
aquella persona
aquella persona
que és propietària
d'un habitatge
i té un llogater
si s'agafa
aquesta subvenció
li doblem
la subvenció
és a dir
li doblem
el doble
és el doble
de diners
què li demanarem
a canvi
que el llogater
que té
doncs
li baixi
o estabilitzi
el preu
del lloguer
d'acord
em queda clar
és a dir
hi ha molta casuística
pot ser un propietari
que tingui
un pis buit
perfecte
escolti
l'ajuntament
li dona 12.000 euros
i per tant
aquest nou llogater
entraria
a la bossa
d'habitatge
de lloguer
de Promunsa
i Promunsa
li facilita
un llogater
evidentment
aquests diners
que hem anticipat
en el propietari
el que volem
és que siguin
preus de lloguer
doncs més assequibles
per tant
ho repartiríem
diguem-ne
en aquests 5 anys
en vez de pagar
800
doncs en pagarà
menys
un llogater
que ja està dins
és a dir
un propietari
té en aquests moments
un llogater
que té un contracte
que encara li queden
dos anys
per dir alguna cosa
doncs aleshores
el que li diem
escolti
propietari
de l'habitatge
si vostè
se'n beneficia
amb 12.000 euros
doncs miri
allargui el contracte
amb aquesta persona
que té
i també estabilitzi
o baixi el preu
en funció
d'aquesta subvenció
que li hem donat
per tant
proporcionalment
es baixa
el preu
aquests mesos
això
pot ser
que s'apunti gent
bé
doncs potser
10, 15, 20
no ho sé
però jo crec
i demano
que els llogaters
reflexionin
i apretin una mica
els propietaris
perquè
pot ser
que
doncs
no ho vulguin fer
o no ho coneixin
segurament
però aquí
els grans aliats
nostres
són els llogaters
en el cas
d'aquest segon
tipus d'ajut
es demana
una contrapartida
al propietari
cosa que
en el primer
tipus d'ajut
no se li demana
no
però per això
es doble la subvenció
és a dir
si un propietari
diu
escolta
jo no tinc
12.000 euros
per arreglar
el meu pis
no els tinc
per tant
l'Ajuntament
els hi avança
els hi paga tot
absolutament
i li tramita tot
no ha de fer res
aleshores
diu
escolta
però què em demana
l'Ajuntament
perquè això és un xollo
doncs miri
si té un llogater
i en aquest moment
li està pagant 800
doncs dividim
aquests 12.000 euros
pels 5 anys
li ha de baixar 200 euros
o li ha de baixar 100 euros
o li estabilitza
perquè això és un verem
per tant
home
jo si soc un propietari
que no tinc diners
per fer la inversió
i tinc un llogater
doncs
i aquest llogater
doncs
em garanteix
l'Ajuntament
que em pagarà
i hi ha unes assegurances
doncs segurament
i ara què em diu l'Ajuntament