Un quart i un minut de dotze parlem ara del documental del mes
que arriba aquest divendres a la sala del cinquantenari de l'Ateneu.
Aquest mes, el documental de mes, es titula l'hora dels deures
i per parlar-ne tenim nosaltres el telèfon a l'Hot Burgaia de Tocs Barcelona.
Hola, Hot, bon dia.
Hola, molt bon dia, què tal?
Aquest documental que d'alguna manera qüestiona el model educatiu francès, oi?
Sí, de fet, és un documental que qüestiona el model educatiu francès
i qüestiona el model educatiu que també tenim aquí a Catalunya, a Espanya.
I això ho fa, diguéssim, el director, que és el protagonista
o coprotagonista de la pel·lícula, que és el Ludovic.
Això ho fa durant quatre anys, que posa a la càmera el menjador de casa seva
i es grava ell mateix amb el seu fill intentant fer els deures
i a poc a poc veu com es va donant, com el seu fill no encaixa en aquest motlle educatiu,
i com directament el sistema educatiu, diguéssim, acaba escopint a ell i a tants nanos,
prop d'un 10% de nanos a França, diguéssim, fracassaran en la seva etapa escolar.
Per això són al voltant de 100.000 joves cada any
i els números aquí a Espanya són, si fan o fan similars amb la qual cosa,
pretén, des d'un cas particular, pretén que ens replantegem, diguéssim,
si el model educatiu que està en vigor és el millor per a tothom.
Deies que el documental, el propi director és el protagonista del documental,
es grava la seva vida amb el seu fill fent deures.
És una tècnica molt habitual, aquesta, en els documentals?
No, de documentals hi ha tants gèneres com en la ficció, diguéssim, no?
Aquest és un documental especial perquè és una forma de fer molt observacional
i hi ha aquest punt de cinema verité francès, no?, de la calma
i deixar que les accions ens parlin de com són els personatges, no?
És a dir, crea una atmosfera, crea un gust, no?
Però bé, més enllà d'això, diguéssim, a partir de, com et deia,
d'un cas particular, d'un documental tan simple, no?,
com és una càmera que grava un pare i un fill fent els deures,
doncs, de com aquí se'n deriva, diguéssim,
i es fa una reflexió sobre la responsabilitat col·lectiva o no,
que els nanos a la seva etapa escolar, en molts casos, no se'n surtin
i a més posa sobre la taula un altre tema que últimament també ha tornat,
diguéssim, al focus mediàtic, que és la qüestió de si els deures serveixen o no
els nanos, o si, és a dir, deures sí o deures no
per l'etapa de primària i secundària,
i si en cas que sí, quin tipus de deures,
perquè a vegades els nanos no acaben de quallar en aquesta forma de fer
perquè no entenen el sentit que té, doncs,
aprendre segons quines fórmules matemàtiques
o llegir segons quins autors, no?
Dèiem que el documental està gravat amb un estil, diríem,
de càmera que està allà col·locada i que no es toca,
és a dir, és com si, d'alguna manera,
la persona que està veient el documental estigués allà davant
veient què és el que passa, no?
És com, el que et proposa el director és,
entra a casa meva i sigues partícep del que està passant.
A partir d'aquí, tu treu les teves pròpies conclusions,
és a dir, evidentment, el director ja explica, no?,
i et va guiant una mica a través dels anys que du a terme
aquest experiment, no?, amb el seu fill,
però tothom n'acaba traient, dir, si és un punt de vista,
perquè, evidentment, una càmera és un enquadrament,
i un enquadrament exclou moltes coses,
és a dir, tot el que no està del quadre s'exclou,
per tant, és un punt de vista,
però a partir d'aquí, diguéssim,
que cadascú faci la seva reflexió
i, ja et dic, no pretén elevar el cas particular enorme,
perquè tampoc és això i en són conscients,
però únicament posa sobre la taula un tema, doncs,
que preocupa tant a mestres com a pares,
com a col·lectius pedagògics, etc.
I, a més, crec que ja parla una altra cosa,
hi ha un rerefons molt important,
de fet, el mateix director ho havia explicat
en alguna entrevista que li vam fer per TV3 ara fa uns dies,
que l'escola, i això en certa mesura
tots ens n'hem adonat una mica, no?,
ja no està pensada perquè els nens progressin,
no perquè s'intensifiquin, diguéssim, les humanitats, no?,
sinó perquè en un futur, doncs,
aquests nanos siguin productius en una empresa,
no s'intenta que ells augmenten la seva capacitat de raciocini i de crítica,
sinó que siguin especialistes, acabin sent especialistes en algun tema,
passar de puntetes per les humanitats i acabar-ho aquí, no?
Per tant, jo crec que també s'entreu una lectura en aquest àmbit
que pot ser molt, molt interessant.
El seu fet de posar el tema sobre la taula,
evidentment ja és, diríem, posicionar-se,
però després el documental també dona una opinió
o simplement es limita a plasmar una realitat?
No, com et dic, és el punt de vista del director,
és veure que el seu fill no encaixava, diguéssim,
en els motlles escolars estàndards
i va dir, doncs, mira, vaig a gravar-ho
per si algú, diguéssim, es troba en la mateixa situació.
Ja et dic, no s'eleva a norma aquest cas particular,
és a dir, i entenc que hi ha nanos que són,
vull dir, que entren a dintre,
se'n surten, diguéssim, en la seva etapa escolar
i no els suposa cap problema,
i en nanos, diguéssim, que no,
amb la qual cosa, però clar, els nanos que no són molts
i llavors què s'ha de fer?
És a dir, els diem que no serveixen,
això els acaba minvant la moral, no?
Les seves expectatives de vida, doncs, bueno,
es veuen reduïdes o es creuen que són uns fracassats
i és aquí on hi ha el punt de crítica, no?
És a dir, bueno, és a dir,
tothom serveix per alguna cosa en aquest món
i no pot ser que perquè una persona
no entri en les dinàmiques dels deures
i no entengui segons com s'explica un temari
el sistema educatiu l'expulsi completament, no?
Ara, mentre parlàvem i explicaves el documental
i també abans com buscar informació,
m'he recordat d'un altre documental francès, també,
que es diu Etre i Avoir, no sé si l'has vist.
No, no, no el tinc en ment, aquest.
Que, de fet, també és, diríem, parla d'educació
i d'alguna manera també enfoca,
diríem que et posa dintre d'una aula
perquè vegis com treballen els alumnes.
Tu creus que aquest tipus de documentals
són interessants també perquè els vegin els nens, els alumnes?
Sí, de fet, aquest documental està tenint molt èxit,
ens l'han demanat en diverses escoles, diguéssim,
arreu de Catalunya i associacions de mestres
perquè ho vegin, perquè crec, per una banda,
crec que és interessant per pares i mestres,
per posar, sé que ho fan cada dia,
ara no, tampoc estiguin prevalorant, diguéssim, la seva feina,
però perquè entenguin el punt de vista d'un nano
que s'enfronta en una llibreta plena de guixades
i de gargots, diguéssim,
i que li costa molt parar atenció.
Però, per altra banda, també crec que és molt interessant
perquè ho puguin veure nens i nenes d'aquesta edat,
d'entre 8 i 12 anys, diguéssim, no?,
que és just a la preadolescència,
en què, diguéssim, l'escola és on gira la seva vida diària
i es poden veure reflectits, diguéssim,
en el caràcter d'aquell nano.
I això crec que és bo perquè no se sentin sols, no?,
veure que el que els fa molta mandra fer els deures
o que no se'n surten en segons quins exercicis
o que els costa molt parar atenció a classe,
doncs, en el fons, és una cosa normal.
Doncs, el documental del mes l'hora dels deures
a les 8 a la sala cinquantarini de l'Ateneu,
aquest mes recomanat o recomanable
per al públic habitual,
però també, doncs, per fills o nets
que estiguin en edat escolar
i que, doncs, vulguin veure aquest documental,
que el preu serà de 5 euros
per als no-socis de l'Ateneu
a 3 euros per als socis.
Moltes gràcies, Obbur Gaia, per atendre'ns.
Moltíssimes gràcies.
i parlem el proper mes, pel proper documental.
Exactament, allà estarem.
Adéu, bon dia.
Fantàstic, bon dia, adéu-siau, merci.
Hem parlat amb l'Opbur Gaia
del documental del mes de Docs Barcelona
per parlar de l'hora dels deures del documental
que arriba aquest divendres
a la sala del cinquantanari de l'Ateneu.
Fem ara una pausa per la publicitat
i, de seguida, tornem amb la tertúlia esportiva
i amb les reflexions sobre el Chelsea-Barça
d'ahir al vespre.
Fins ara!
Ràdio TASFET
98.1
Ràdio TASFET
98.1
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils com el chill out
l'esmulti jazz
el funk
el soul
o la música electrònica més suau
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
i esperem
Cada tarda de 5 a 7
Escolta'ns
Explica'ns
Participa
Proposa
La plaça Mireia
amb Mireia Redondo
Cada tarda de 5 a 7
Ens veiem a la plaça
Veus de la parròquia
Compartirem experiències
espiritualitat
notícies d'actualitat
i parlarem
sobre la visió ecològica
del bisbe de Roma
Francesc
Els dimecres
a dos quarts de vuit del vespre
i en diferit
els dissabtes
a dos quarts d'onze del matí
Veus de la parròquia
Seixanta i més
El magazín fet per gent gran
per a tothom
per a tothom
que ens vulgueu escoltar
Actualitat
Cinema
Art
Teatre
Poesia
Divulgació de temes
interessants
Entrevistes
Tot allò
que paga la pena
de ser comentat
tots els dimecres
a les vuit del vespre
i en segona audició
els dissabtes
a les onze
a les onze
en punt del matí
Recordeu
Seixanta i més
Carabe
Un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims cinquanta anys
Música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat
Primer
van ser les ones
98.1
FM
Després
internet
radiodesvern.com
Li va seguir
Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
i ara obrim
un nou canal
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Ràdio
Desvern
Cada dia
més a prop teu
Ràdio
Desvern
98.1
Tens entre 6 i 18 anys
T'agrada escriure
Què prefereixes?
Poesia o narrativa?
Omnium Cultural
Convida
Convida a tots els alumnes
des dels centres de primària
secundària, secundària i batxillerat
a participar en el Premi Pisciganya de Poesia i el Premi Sembori de Narrativa
T'hi atreveixes?
Consulta les bases de www.omnium.cat
4 de cada 10 vehicles
Són més respectuosos amb l'aire que respirem
Si el teu n'és un
La Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva
Perquè tothom ho sàpiga
Enganxa-la al vidre
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem
AMB
Metròpolis, Barcelona
El meu nit Jordi fent els seus primers passets
El primer dia de part d'en Jordi
En Jordi prenent les seves farinetes
El segon dia de part d'en Jordi
Ara que ho compartim tot
Podem compartir molt més
En Mans Unides compartim un objectiu
Acabar amb la fam al món
I per això desenvolupem projectes a 60 països
Amb el teu suport podem aconseguir-ho
Truca al 900 811 888
I comparteix el que importa
Sabies que una gran part de les urgències mèdiques
es poden resoldre sense haver d'anar a l'hospital?
Si no et trobes bé o si et fa mal res
el millor és trucar al 061
Al 061 sempre tens un metge o una infermera a prop
per atendre't, orientar-te
o indicar-te a quin centre sanitari
t'has d'adreçar en cas que calgui
Per una salut millor
061 CatSalut respon
Generalitat de Catalunya
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat
InformatiuComarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda
No et perdis tot el que passa al teu voltant
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mòbil
InformatiuComarcal.com
La informació del Baix Llobregat
La informació del Baix Llobregat
La informació del Baix Llobregat
Laaretti
La informació del Baix Llobregat
La informació del Baix Llobregat
La informació del Baix Llobregat
Passem tres minuts de dos quarts de dotze del migdia,
segona hora del Just a la Fusta,
a aquesta hora parlem d'esports,
amb la tertúlia esportiva habitual dels dimecres,
amb el Carles Hernández i Rius. Hola, Carles.
Bon dia.
L'Emilio Escasocchi, o l'Emilio, què tal?
Hola, bon dia.
I amb l'Enric Riba, o l'Enric, què tal?
Bon dia, bona hora.
No et senties bé, Carles?
Sí, sí, sí.
Ah, d'acord, com que estaves tocant a...
Estic tocant a...
Estic tocant a... perquè jo surdejo.
Llavors, el que ha vingut abans està millor que jo, de l'orella.
Que he sigut jo, em sembla.
Sí.
El Carles del passat està millor que el Carles del present.
Però pitjor que el Carles del futur.
En qüestió d'hores en què tu sors.
Vaja.
Doncs no sé si va veure el partit d'ahir del Barça o va veure el cara aquí, em comentava l'Enric.
Vaig veure el partit.
Vaig veure el partit.
Sí, sí.
Què us va semblar aquest Barça?
Us va convèncer?
Bueno, jo crec que està a la línia dels últims partits.
De tota manera, jo penso que...
Sí, sí.
Amb un equip que...
Més potent, amb més qualitat, amb millor sortida.
I que es defensa.
I que sap defensar-se molt bé.
Amb un camp que...
T'he posat deures abans, no sé si ho has fet, però que sembla més petit que qualsevol altra.
Jo diria que sí que és més petit.
O són molt grossos els del Chelsea, que també, perquè vaig veure el capità, com es diu, el Izaguirre, el...
El Piricueta.
El Piricueta.
Heu vist les cames d'aquell Pallo?
O l'esquena del Moisés aquell, del Moses?
Brutals.
Són uns atletes.
Són uns atletes.
Bueno, és un camp molt estret.
De fet, fa dos metres més que el camp de l'Ebar, només.
És un camp molt estret, sí, sí.
Jo em pensava que seria aquí parat, això.
Buscaré les dimensions, eh, d'aquest camp.
Que hi ha uns mínims i uns màxims, no?
Sí, hi ha uns mínims i uns màxims.
Com si...
Us imagineu el bàsquet, que cada pista fos diferent?
Sí.
Jo l'altre dia amb un fill vam anar a jugar a la Torrassa, a Hospitalet, allà sota de la Creu Roja d'Hospitalet,
i era un teòric camp de futbolset.
Allò era un camp de futbol sala amb moqueta enganxada amb pegamenta.
Ja.
Ja.
O potser gairebé marca un gol, o sigui que era...
Quan s'inauguri el camp aquest de Sant Jan d'Espí, el Johan Cruyff, serà més petit,
i aleshores, segons on vagi a jugar el Barça, es poden entrenar allà.
Clar.
Home, però per fer un camp més petit sempre estàs a temps, eh?
Sí.
Si vols entrenar en un camp més petit...
De fet, durant molts anys el Barça va entrenar en un camp que no era ni quadrat, que era la Masia.
Sí.
O sí.
Que això quan va arribar...
Que era quadrat, vols dir?
No, no, no, no, tenia una forma estranya perquè era un espai reprofitat, no tenia ni la forma d'un camp de futbol.
Allò era molt cutre, sempre vaig pensar que era molt cutre entrenat.
Sí, sí, sí.
Però era molt tendre, home.
Era molt maco.
No sé si va ser Guardiola o qui va ser quan...
Bueno, quan vam fer la setmana esportiva van canviar i ja està.
Doncs mira, us diré les dimensions del Camp Nou i d'Estanford Bridge i jo crec que us sorprendran.
No hi ha tanta diferència.
Sí, jo crec que sí.
I d'Estanford Bridge són 103 per 67 metres i al Camp Nou són 105 per 68.
Veus?
És que jo l'altre dia ho miràvem...
Dos metres de llarg i un d'ample, segons la Wikipèdia.
Llavors són molt grossos.
No ho sé.
Són molt grossos.
Bueno, també el fet de ser més curt et dona més sensació de... no ho sé.
A veure, ho buscaré una segona font.
Ho buscaré una segona font perquè jo l'altre dia vaig llegir un article que parlava precisament que era molt estret i fer un article per un metre.
Poca feina també, eh?
No ho sé.
Trebo que és poc.
Home, el Jordi Alba va notar, no va estar igual.
No, en absolut.
Aquest metre que li faltava a aquell cantant.
Era absolut.
De tota manera, jo crec que el que es va jugar ahir va ser fruit del que ens va passar l'any passat a vuitens i a quarts.
I a quarts.
Jo crec que sí.
És a dir, sortir com a bojos, pensant que no hi va a demà, i amb el repàs que ens van fer tant a París com a Turí.
A Turí.
I crec que ahir van sortir amb la lliçó presa de dir, senyors, deixem-nos...
Anem a assegurar el resultat aquí.
Deixem-nos estar d'estils, anem a posar també dintre del que cap defensivament a l'equip, encara que no t'ha quitat, i ja tindrem la tornada.
El que passa és que la manera de defensar del Barça, va arribar un moment que la posició era 70, 70 i pico, 20 i pico.
Clar, la manera de defensar del Barça és possessió de pilota.
No vam tenir gens de profunditat, és a dir, oportunitats de gol, crec que una...
Estaves a sobre en dues línies brutals, van xutar un cop a porteria, eh?
Bueno, hi ha el xut aquest al Suárez que treu el porter, que jo no sé si anava dins, però dins, dins, dins, dins...
Sí, perquè va venir la remata de Paulinho i la de Piqué, però no van...
Paulinho va tenir un cap de setmana sencer per poder rematar, ja no sé com fotre el cap, pobres, va estar allà...
Va, vine, pilota, que vaig a rematar.
Que va a rematar fora.
Sí, jo no sé si allò... Jo li comentava a mon fillet, estava a Malataneu, veient-ho, i dic, no sé si estava ja preparant el cap per fer un...
Perquè tal com posa el cap, és com voler-li deixar la pilota al Suárez...
Deixar la pilota, sí, però va picar fort, jo crec que anava a portar-te'n.
Sí, però el Suárez, que t'ava a vendre, és que si es fluixa, te la treva al defensa.
O sigui, el tio, posa la posició...
És que està... O no va mirar a porteria, perquè és que està col·locat a fatal, estàs mirant cap una...
En aquestes jugades, vull dir, si hi ha un moment de dubte entre passar-la o rematar...
La fots allà.
No té 10 minuts per pensar-se...
És que va tardar molt, eh?
Pensa que el Paulinho està allà sol així, és com els gols del Williams, tio, que està allà allà a dir, però no la foto aquesta.
Sí, sí.
Molt bé, Williams, eh? Golàs, eh?
Sí, sí, Golàs, però...
I dos pals, pobres.
Dos iguals.
O va intentar a la dreta, o va intentar a l'esquerra, i al final hi va entrar.
Creus que el van deixar xutar una mica, no?
Sí, però és el que et deies.
Es veu que van fer una pantalla, però...
Bueno, sí, però va una mica pel que deies tu, eh?
O sigui, allò defensivament es veia com una mica de...
Corre, corre, corre, corre, tots aquí darrere.
I jo crec que quan hi ha el córner...
Estava sol.
Ja, ja, però és que hi ha dues línies.
O sigui, està el Raquititz, està el Busquets, està en els defenses, està tot Déu allà dintre.
Està el Suárez, tampoc hi ha tanta gent rematant.
Sí, sí.
Els dos gols van ser errades.
Potser el gol del Chelsea va ser una errada més col·lectiva.
Total.
No li feieu mai, aquest al pobre.
L'errada col·lectiva és la Christensen.
No, no, no, dic que el gol del Chelsea va ser una errada col·lectiva del Barça,
i el gol del Barça va ser una errada individual del Chelsea.
Pot ser una jugada assajada, eh?
O sigui, no és una pantalla, sinó que ens l'arrosseguem tots al primer pal,
que van entre tots com a borregos, i l'altre va quedar sol.
No ho entenc.
No sé qui marcava aquest tio, eh?
Ningú.
No, no, no, no, dic, però qui li tocava a marcar.
Qui li tocava?
Perquè si surten cagan hòsties, el Raquititz i el Busquets,
surten allà disparats a la frontal.
Potser et tocava a tu, Carles, si ho sabies.
Igual, a mi no em va estar a casa tranquil·la.
Estava a l'Ateneu, tio.
No, no, perquè ho dic perquè és que ahir,
els comentaris que sentia al voltant de l'Ateneu
eren molt crítics amb en Messi ahir, però molt.
A veure, posen noms i comens.
Home, a veure...
No cal, no cal, no cal, no cal.
En Messi...
Molt crítics, eh?
El problema de Messi...
Va marcar el gol amb el qual demostra
que en qualsevol moment et pot arreglar un partit,
però no va ser la seva millor...
Tenia cinc tios al costat tota l'estona.
Sí, sí.
La història és que tenint cinc tios al costat
n'hi ha d'haver algun que està lliure.
Però hi ha alguna jugadeta...
Aquest és el del tema.
No ho sé, ben bé, que...
Hi ha alguna jugadeta que és cert que...
que va estorbar una mica, eh?
Sí.
O sigui, hi ha jugades que estava per allà al mig,
tio, que aparta't,
perquè és que estan buscant pilotes a banda,
tu estàs al mig, et arriba tu...
De fet, de fet, el...
Liniesta va dubtar si passar-li a Messi
o passar-li a Suárez,
perquè estaven tots dos...
Brutal, un altre dels temes, eh?
Estaven els dos en posició de rematar.
Però com ho sabeu, això, si va dubtar o no?
També portar...
Ho va dir?
Perquè estava amb el seu cap.
Sí, clar.
El tertulià esportiu pot dir el que vulgui.
Passa't la jugada a càmera lenta.
Jo crec que quan...
És brutal la decisió que pren.
Si tens Messi al costat...
Brutal, perquè dius...
Ningú fot el pas enrere a Messi.
O sigui, si veus que estàs amb un tio el primer pal,
tens la pressa,
has entrat dins l'àrea,
estàs a l'àrea petita,
estàs a Fort Bridge,
al final del partit has de marcar.
I va, i el tio dius,
mira, saps què?
I a més, tots van cap aquí
i la passarem enrere a aquesta...
I a més, sabem que està en Fort Bridge
se't dona bé.
Sí.
Però bueno, si tens Messi al costat...
Si arriba a ser Paco Alcácer, xuta, jo crec.
Sí, no?
O no.
Bueno, no ho sé.
I si arriba a ser Armai...
No, li passa a Suárez.
Li passa.
Bé, és igual.
El que és cert és que el resultat és molt bo.
I tant.
I més després del primer gol que dius,
mare de Déu, mare de Déu.
És a dir, el resultat és molt bo
perquè amb un 1 a 1,
el Barça passat em sembla que 11 de 13 vegades.
El Chelsea ha de venir al Camp Nou a fer un gol.
No amb un camp més gran.
Jo crec que no.
mig metro més gran per banda que això.
Jo crec que el Chelsea jugarà exactament igual.
Evidentment que jugarà igual,
però han de buscar el gol.
Han de fer un gol, Tartor.
Amb 0-0 no passen.
No, no, clar, amb 0-0 no passen.
Però bueno, buscaran el gol
de la mateixa manera que el van buscar ahir.
I l'estil diria és que si no arriba a marcar ahir el Barça,
amb un gol n'has de fer 3.
I fer-li 3 gols a Courtois al Chelsea...
No, ja, ja.
És complicat.
I jo no sé per què s'empenyen a tirar-li...
Perquè les poques vegades que van, bueno,
amb els corners i tal,
tirar-li per alt a un senyor...
Quants metres fa aquest? Dos, no?
Dos catorze.
És un tros de porter.
Tot i que ahir no...
Tampoc li vam demanar massa cosa a Courtois.
No, però la poca cosa que se li va xutar,
sobretot als corners...
No va parar.
Només li van xutar una i no la va parar.
Exacte.
Sí, però era imparable.
Sí.
Era imparable, crec jo.
És a dir, li xuta Messi col·locat fort
i des de 4 metres.
Sí, l'únic que va fer és posar el genoll a terra.
No, no pots fer res.
És com el gol del Chelsea, per mi.
És que allò no para ningú.
Tampoc pot fer res.
Si la pilota va cap avall, cau seca, forta...
I a més tenen bosc de cames pel miss.
Crec que no pot fer res.
En cap dels 3 xuts, eh?
Amb els que van al pal...
En cap dels 3, exactament.
És una pena, però és així.
Però bé, en tot cas, jo insisteixo que per mi el millor és el resultat.
I és veritat que el que dèieu,
que hi ha certa tendència a pensar,
o com a mínim, crec jo, penso jo,
que el Barça porta 3-4 partits que no...