Passant tres minuts de tres quarts d'onze i a aquesta hora parlem dels Special Olympics.
Aquesta setmana, ja ho sabeu, estem dedicant aquests espais cap a tres quarts d'onze
a parlar cada dia d'alguna qüestió vinculada amb aquest esdeveniment
que es farà aquest diumenge a Sant Just.
Avui en parlem amb l'Àlex Angosto, que és gerent de la Federació Catalana d'Esports
per a persones amb discapacitat intel·lectual, la CELL,
el tenim ara a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia.
Molt bon dia.
Per parlar d'aquest esdeveniment, que ahir parlàvem amb el president de l'Especial Olympics,
també, n'estem parlant diferents dels organitzadors
i per saber una mica si està tot a punt i bé, en tot cas un esdeveniment
que aconsegueix unir a 600 participants, a més a tota la gent que hi haurà del públic
i que per tant és un exemple de la importància de l'esport
en la inclusió de les persones amb discapacitat també.
Sí, l'esport és un gran altaveu.
És un gran altaveu i ens permet posar a la societat les persones amb discapacitat intel·lectual
que moltes vegades, malauradament, tenen un paper molt menys visible del que ens agradaria a tots.
I l'esport ens ajuda a ensenyar a tothom les capacitats i el que som capaços de fer
i a fer-los protagonistes d'una història compartida entre tots,
entre la ciutadania d'allà on anem, en aquest cas de Sant Just,
dels ajuntaments locals, de les organitzacions, de les entitats socials.
L'esport és fantàstic.
Clar, perquè és això, no?
Evidentment, pels participants és importantíssim un esdeveniment com aquest,
però pel lloc on es fa i la gent que pot viure-ho també és un gran aprenentatge, no?
Sí, és un gran aprenentatge.
Per exemple, per aquest territori especial que farem a Sant Just diumenge,
hi ha un molt bon treball previ amb l'Ajuntament i amb les entitats locals
i s'han fet, per exemple, campanyes de sensibilització a les escoles.
Bé, doncs anar a les escoles, poder explicar el que són els esportistes amb discapacitat intel·lectual,
que són com a persones que són capaços de fer, ensenyar que aquest món existeix
i que és un món bonic i ple de valors.
relacionat amb l'esport, no?,
doncs els ajuda als nens a obrir els ulls, els nens i els adolescents, no?,
a obrir els ulls i, paral·lelament, hi ha una campanya també engegada de voluntariat
que vam haver de tancar per l'allau de gent que volia sumar-hi a l'esdeveniment.
Doncs això ajuda, perquè és cert que molta gent ens coneix,
bé, coneixen els esportistes i les persones amb discapacitat, però molta gent no.
I el que diem sempre quan podem xerrar d'aquest tema és que
els nostres són, creen addicció, creen addicció perquè tenen una manera d'entendre el món,
molt sincera, amb molts valors, molt veials, molt respectuosos i aquestes coses,
aquests valors que, malauradament, la societat ha perdut, ells els tenen molt presents
i, per tant, creen emocions i creen empaties que ajuden a que la gent,
un cop els reconeix, s'enganxi a ells i no vulgui mai deixar de ser ni voluntari ni
deixar d'ajudar aquest tipus de persones.
Per tant, la clau també una mica és la visibilització, no? Un esdeveniment com aquest el que permet, doncs, és un col·lectiu que potser de vegades no està a la gran esfera, com potser molts d'altres.
Sí, sí, és la visibilització d'això i amb això ens ajudeu vosaltres, els mitjans de comunicació, ens ajudeu molt perquè la gent us escolta, la gent us llegeix i saber que això passarà a la teva ciutat és important que t'arribi per diferents mitjans, no?
Si tu en la ràdio de Sant Jus i tota la setmana o dues setmanes abans t'estan parlant que hi ha un esdeveniment important a la teva ciutat, al final hi aniràs i un cop hi vagis, veuràs el que passa, et sorprendràs i t'enamoraràs d'aquesta història.
Perquè és cert que nosaltres tenim, com tothom, molts problemes a nivell de competició als mitjans, no?
Vull dir, els grans equips de futbol, especialment, i altres esports com potser el bàsquet i això, doncs arrosseguen, arrosseguen o la Fórmula 1,
els grans esdeveniments, no? I nosaltres tenim un petit lloc i a les bogues hores que el tenim volem aprofitar-lo i estem supercontents que ens truqueu i pregunteu i vingueu a conèixer-lo i us enamoreu de nosaltres.
Clar. Tot a punt? Està tot a punt per diumenge? Com esteu a hores d'ara?
Estem nerviosos perquè tot surti perfecte.
Clar, els dies previs, és veritat que potser si truco el dia abans és diferent, però els dies, quan falten 4 o 5 dies, de vegades està allò, molts nervis.
Suposo, també, no? Exacte, molts nervis que tot estigui a lloc, que l'aigua estigui al lloc on ha d'estar, que els voluntaris estiguin en les administracions que toquen,
que els esportistes tinguin, clar, el calendari de competició. Estem repassant i repassant i repassant els temes.
Però tot està preparat. La predisposició de la seu és excel·lent, de l'Ajuntament és excel·lent, amb la qual cosa les pistes estan preparades,
els voluntaris estan aquesta setmana fent la formació específica, la setmana passada vam fer la formació general,
els esportistes tenen tota la competició a punt, els autocars estan preparats, la cluenda està preparada.
Estem en aquells dies de repassos i de pensar en aquell detallet perquè tot sigui perfecte.
Clar.
Estem en aquest moment.
Abans ens deies que es va haver de tancar fins i tot el nombre de voluntaris que podien participar.
N'hi haurà més d'un centenar, em sembla, no?
Sí. Nosaltres per les necessitats inicials vam plantejar de forma conjunta amb l'Ajuntament i després l'Undi Catalunya
un centenar de persones a jornada completa durant tot el diumenge.
Però l'allauro i la voluntat de la gent ens va fer decidir d'ampliar-ho
i finalment vam tancar-ho amb 140 places.
Vull dir que tindrem voluntaris per ajudar-nos en tots els aspectes i gràcies a això
que serem més els que havíem demanat en un inici,
doncs bé, podem donar un servei molt més personalitzat als participants, no?
Cada equip tindrà un voluntari que l'acompanyarà i el portarà amb un i de l'all
per les pistes de competició, per la ciutat, pel programa de salut.
Vull dir, és un luxe tenir un voluntari al teu costat tot un dia.
Exacte. Suposo que és una de les claus de l'èxit també, no?
D'un esdeveniment com aquest?
Sí, sí, sí. És una de les claus de l'èxit en tots els sentits.
Els esportistes i els tècnics marxaran després encantats de l'atenció rebuda, segur,
i els voluntaris quedaran enamorats de la història.
I això fa que quan nosaltres marxem d'un esdeveniment com d'aquest tipus, marxem de la ciutat,
a la ciutat quedi els valors i les experiències que empujaran a la ciutat a fer més coses, a continuar amb més coses.
Molts dels voluntaris que ens acompanyen a esdeveniments com aquest, després estan pendents de les agendes, no?
I quan fem un altre esdeveniment truquen, pregunten si poden sumar-se, si poden ajudar,
si poden seguir-nos a celebracions de grans jocs o a altres esdeveniments com el territori, no?
Exacte, per tant, és aquesta idea que és un esdeveniment que serà diumenge,
però tot el que hi ha al darrere, tota la feina que s'ha fet prèviament,
no també la difusió i el que vingui després també es manté, no?
És a dir, que és un esdeveniment concentrat en diumenge,
però que a partir d'aquí, a banda de la preparació necessària, donarà fruit, segurament.
I tant, segur, perquè de les converses que tenim, les persones que van fer la formació,
per exemple a les escoles i a les instituts i de més,
la sensació era molt satisfactòria, no?
D'això, que havíem aconseguit canviar, segurament no totes, però moltes mirades, no?
I canviar les mirades dels més joves és clau, perquè són el futur.
I que ells siguin capaços d'entendre que les capacitats de les persones són diferents
i que no per això ets ni ets més ni ets menys, sinó que simplement ets diferent
i que hi ha una immensitat de realitats a la nostra població
i que hem d'entendre i conviure amb elles i conviure de forma pacífica
i de forma agradable, això ens fa pensar que tindrem un país millor.
I això és el que es tracta.
Està clar. Estem parlant amb l'Àlex Angosto,
que és el gerent de la Federació Catalana d'Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual,
per parlar del territori especial Sant Jus,
que serà aquest diumenge amb la celebració d'aquests especial olímpics.
En un esdeveniment com aquest, què és el més difícil a l'hora d'organitzar-ho?
Justament, doncs, o em refereixo, esteu més centrats en el paper que tinguin els participants,
en que tot surti bé a nivell de logística, què és el que ho fa més complicat?
El que ho fa més complicat...
O els recursos, no sé què és. La logística.
És la logística.
Perquè la competició...
És clau, evidentment, que surti la competició, només faltaria,
però no ens preocupa en el sentit que està ben organitzada i tot està programat
i la gent, els esportistes i les instal·lacions funcionaran perfectament.
El que és més complicat són els esportats logístics,
perquè, clar, estem parlant que entre esportistes, tècnics, voluntaris,
i les organitzacions, estem parlant d'unes 880 persones.
Clar, organitzar autocars des de tota Catalunya,
que arribin puntuals,
organitzar àpats per 880 persones,
que els desplaçaments interns entre les instal·lacions,
perquè un cop tu has jugat un partit de bàsquet,
per exemple, podries agafar l'autocar i anar a veure una carrera de ciclisme,
per exemple, o un partit de tenis, que són els tres esports que es hi juguen.
Però, doncs, tot això, que tot això funcioni com un rellotge,
que tot estigui bé, que tot allò,
és el que el fa més complex,
perquè és moure molta gent,
amb moltes necessitats espacials marcades,
nàpats espacials,
alguns en les cadires de rodes,
que també necessiten uns vehicles diferents.
Bé, són detalls que fan més complicat l'esdeveniment,
però pel volum de persones.
Moure molta gent sigui de la tipus que sigui sempre més complicat.
Això és veritat.
Ja per acabar, algú que ens estigui escoltant i que digui,
mira, doncs, no sabia si passarà en algun moment del dia de diumenge
als Special Olympics,
què li diries que es trobarà?
Què es trobarà si decideix, doncs,
animar-se a venir en algun dels moments,
o al final, o en la competició?
Doncs, trobarà una festa esportiva i social
que començarà a les 10 del matí i a tota la zona de la Bona Aigua,
el Club de Amèrica Esports per la part del Temes
i el part ciclista del Baix Llebregat,
que començarà a les 10 del matí,
que tindrà un vilage en paral·lel perquè hi hagi activitats de lleure,
espectacles i de més perquè tothom tingui un espai on coneixes
i passar-ho bé sense la competició
i que tot acabarà a les 19 hores al camp de futbol
on es farà la Cruenda,
que la Cruenda poden venir lliurament,
l'entrada és gratuïta a la graderia
per estar amb nosaltres a la festa final de l'esdeveniment
i que, sobretot, quan entri a veure les competicions,
es fixi en els valors,
en els valors que es desprenen de la competició.
Veuran esportistes que no generen mai una protesta o un àrbitre,
esportistes que probleixen un bon punt de l'equip rival,
esportistes que es feliciten abans i després d'acabar un esport
i això ens dona lliçons de vida,
de saber guanyar, saber perdre, respectar el rival,
tot aquest tipus de coses que són educatives,
que haurien d'estar al nostre ADN,
però que la societat moltes vegades,
per allò ràpid que anem i per allò competitiva que és,
els perdem.
I aquests esportistes ens ajuden a recuperar els valors
que de veritat són importants.
Doncs Àlex Angosto,
gerent de la Federació de l'Associació Catalana,
com dèiem, d'Esports per Persones amb Discapacitat Intel·lectual,
que és la CELL, aquestes són les sigles.
Moltes gràcies,
que vagi molt bé
i molta sort de cara a diumenge,
en aquesta recta final d'acabar-ho de preparar.
Moltes gràcies a vosaltres per la trucada
i esperem que les pistes s'omprin de ciutadans
que ens vinguin a acompanyar i aplaudir els esportistes.
Segur que sí, que vagi molt bé.
Fins aviat, bon dia.
Moltes gràcies, fins aviat.
Gràcies.